Assetjament ‘ultra’ contra les defensores dels drets sexuals. “Acabarem amb vosaltres; no ho dubteu”

Els atacs a les defensores de drets sexuals i reproductius per part de grups ultradretans contraris al dret a l’avortament s’han incrementat en els últims temps. Prenen formes molt diverses i no es limiten a les xarxes socials o al món digital: de vegades també són agressions i intimidacions en el pla més físic. El darrer episodi es va produir la matinada del 28 de desembre passat, quan un grup d’encaputxats va vandalitzar la seu del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) de Barcelona.  

Els fets van quedar enregistrats en un vídeo al qual ha tingut accés CRÍTIC i que han compartit a les xarxes socials perfils ultres com Palestra Cristiana o Juventudes Carlistas. S’hi veu un grup de persones vestides amb caputxes negres i dessuadores amb el lema “Santos Inocentes” i “Pro Vida BCN”, que aboca llençols tacats de pintura vermella (emulant el color de la sang) davant la seu del CJAS. Els encaputxats, que també resen el rosari davant del local, repeteixen la seva actuació davant de diverses clíniques que practiquen avortaments, tant del sistema públic com del privat. 

Només el 2022 el web de l’Associació va rebre una mitjana de 150 atacs mensuals contra el seu servidor

El CJAS és un centre acreditat pel CatSalut i que té el suport de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació. El gestiona l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius (ADSR), una entitat de referència en aquest àmbit. El centre ofereix assessorament i atenció a adolescents i joves des de fa més de 30 anys, i és en el punt de mira de les organitzacions d’extrema dreta des de fa temps. 

“Defensar els drets sexuals i reproductius suposa un risc real”

L’ADSR ha denunciat els fets davant de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, així com dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana. L’episodi és un capítol més d’una llarga sèrie de casos d’assetjament. Sílvia Aldavert, directora de l’ADSR, explica que “posar els nostres cossos, les nostres vides i les nostres entitats al servei de la defensa dels drets sexuals i reproductius suposa un risc real”. Per això, des de l’entitat apunten que és necessari que hi hagi “un reconeixement institucional de les defensores”. 

Les intimidacions i les pressions contra l’ADSR han estat una constant des de la seva fundació. L’entitat va començar a sistematitzar-les el 2015. Segons explica l’entitat, els bombardejos digitals són constants: només el 2022, va registrar una mitjana de 150 atacs mensuals contra el servidor on hostatja el seu web, la qual cosa va requerir implementar un complex sistema de tallafocs i seguretat digital per mitigar-ho. El 2025, el web de Vull Avortar, impulsat per l’ADSR, va caure en dues ocasions producte d’atacs cibernètics. 

Al mateix temps, el telèfon d’assistència de l’Associació rep missatges constants amb insults i amenaces: “Assassins fills de puta”, “Acabarem amb vosaltres; no ho dubteu”, “Sou uns fills de la gran puta i espero que se us ajusticiï com Déu mana”… Els exemples són múltiples, i es complementen amb una activitat constant d’assetjament a les xarxes socials. 

Més seguretat a la seu i assetjament al carrer

A vegades, però, els ultres passen a la intimidació de carrer. El febrer de 2022, un grup antiavortista es va personar a la consulta del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), gestionat per l’ADSR, proferint insults homòfobs. Per tot plegat, es va establir un circuit específic d’alerta amb els Mossos i un “botó del pànic” a la recepció i a les consultes del CJAS.

El març de 2023 es va produir una agressió física durant una manifestació pel dret a l’avortament davant de la parròquia de les Corts. Durant la Quaresma i altres períodes del calendari, segons explica l’entitat, és “constant” l’assetjament a dones que avorten i a l’equip de voluntàries que les acompanya. La metodologia és simple: els grups ultres es concentren a les portes de les clíniques per “intimidar” les dones que volen exercir la interrupció voluntària de l’embaràs. 

Assetjament polític i judicial: de Vox a Abogados Cristianos 

En el front polític, un mecanisme que utilitzen els grups antigènere és fer un abundant nombre de preguntes parlamentàries i de control del Govern al voltant de col·laboracions amb entitats de defensa de drets sexuals i reproductius, així com demanar-ne la censura o el bloqueig de finançament. Al Parlament de Catalunya, l’activitat de l’Associació és objecte de l’escrutini constant del grup parlamentari de Vox, que ha presentat desenes de preguntes centrades en l’ADSR. El març de 2023, el partit ultra va registrar una proposta a la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament per eliminar el finançament públic a l’entitat. 

“L’entramat ‘ultra’ disposa d’una gran maquinària només destinada a presentar demandes”, afirma Aldavert

L’assetjament es completa en el front legal. Entre el 2025 i inicis del 2026, Abogados Cristianos ha presentat tres contenciosos administratius contra l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Sanitat i el Ministeri d’Igualtat relacionats amb webs informatives o fullets sobre drets i educació sexual elaborats amb el suport de l’ADSR. 

L’entramat ultra, segons Aldavert, disposa “d’una gran maquinària només destinada a presentar demandes”. “El desgast d’entrar al circuit judicial per a qualsevol de nosaltres és desolador: el temps, els recursos que hi hem de dedicar, el desgast personal… Moltes vegades la demanda acaba en no res, però ells saben molt bé que aquesta judicialització per a nosaltres té un impacte gravíssim”, afirma la directora de l’entitat.

A més del desgast de temps i recursos i de l’impacte que això té en la salut mental de les defensores, aquests atacs són “estratègies de deslegitimació, de bloqueig i saturació de les institucions públiques perquè no puguin fer una altra cosa”, hi afegeix Aldavert. 

Onada antigènere transnacional

Tots aquests intents de debilitar i deslegitimar les defensores de drets sexuals i reproductius, però, no són nous, ni locals, ni fruit d’un sol grup o partit polític. Responen a una onada antigènere transnacional amb una genealogia de més de 50 anys. En tots els casos, el moviment de fons és el mateix: el relat ideològic de l’Església catòlica en contra dels feminismes i dels drets sexuals i reproductius, que inclouen el rebuig a l’avortament o al matrimoni igualitari. 

Sílvia Aldavert, directora de l’ADSR, hi afegeix un matís: “El seu gran èxit dels últims anys és l’aliança, absolutament criminal i devoradora, del que s’ha imposat des de les religions, específicament la catòlica, amb el capitalisme”. L’objectiu d’aquesta “onada antigènere”, hi afegeix, és “tombar les democràcies per aconseguir sistemes autoritaris”. 

Aldavert: “No els comprem el marc de la por. Que no ens facin canviar el nostre marc ideològic”

Davant d’això, les defensores de drets creen xarxes de suport mutu. En les Jornades Internacionals que es van celebrar l’octubre del 2024 al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, organitzades per l’ADSR, Calala i Suds, la directora de l’entitat feminista Noor, Naureen Shameem, va subratllar que “el feixisme digital creixent és l’espina dorsal del finançament dels grups antigènere”. “L’anonimat relatiu i la immunitat d’aquests entorns són clau per a aquests grups”. 

Les jornades van recollir testimonis i experiències d’intimidacions i pressions directes a defensores i criminalització, persecució o interrogatoris policials en països com a Polònia, segons va comentar Kinga Jelinska, de Women Help Women. En alguns casos, a més, algunes defensores s’hi han deixat fins i tot la vida. A El Salvador, segons relata l’informe D’Espanya al món: la projecció global de la ultradreta espanyola contra els drets sexuals i reproductius, elaborat per l’ADSR, alguns mitjans de comunicació van presentar les campanyes per a la despenalització de l’avortament com a “promotores d’agendes estrangeres” i com una “suposada xarxa internacional lligada al tràfic d’òrgans”. 

Eines per protegir-se dels atacs

Malgrat que els atacs no s’aturin, però, hi ha maneres de defensar-se’n. Les defensores assenyalen que la protecció no pot ser només física, sinó també “emocional, legal i digital”, com el suport jurídic davant la judicialització o la formació en seguretat digital per reduir l’exposició a campanyes d’odi i intimidació a les xarxes. 

En l’aspecte digital, per exemple, Security in-a-box proposa diversos mecanismes per a la seguretat digital, com tenir diversos perfils a les xarxes socials, utilitzar contrasenyes segures i amb autenticació en dos passos, protegir tots els dispositius que s’emprin, protegir la informació confidencial i fer còpies de seguretat. 

“Quan els espais més oficials no t’estan protegint, qui sosté és la comunitat”, diu la directora de l’ADSR

Una altra estratègia és documentar, visibilitzar i denunciar els atacs. Fer-ne registre, interposar denúncies formals quan sigui possible i impulsar recerca periodística i acadèmica permet no només reduir la impunitat, sinó també entendre com operen aquests grups i combatre els seus relats. En la línia de la disputa cultural, és important continuar fent pedagogia i creant pols de coneixement com jornades de difusió, que també són espais on teixir aliances i fer xarxa entre defensores i entitats i on es poden desenvolupar cures col·lectives. 

“En moments de resistència, a tots els moviments i entitats socials ens han sostingut i ens han fet créixer les xarxes comunitàries. Quan els espais més oficials no t’estan protegint, qui sosté és la comunitat”, expressa la directora de l’ADSR. Per a Aldavert, és necessari que totes les defensores, siguin de drets sexuals i reproductius o d’altres qüestions, com l’antiracisme o l’ecologisme, es reconeguin les unes a les altres i s’englobin en l’aliança antifeixista contra l’extrema dreta de la qual formen part. Si aquesta aliança es reconeix, és més fàcil exigir protecció, garanties i millores a les institucions. 

Tot això se suma a un posicionament que Aldavert afegeix com a fonamental: no tenir por. “No els comprem el marc de la por. Que no ens facin canviar el nostre marc ideològic. Nosaltres estem defensant una societat més justa, inclusiva; un món on puguem viure totes les persones amb dignitat. Ens trobem en un moment en què cal insistir que seguim essent aquí i plantarem cara”, afirma.

Defensores a la primera línia i en la quotidianitat

“De defensores en som moltes i ho som de moltes maneres”, explica Aldavert. També ho són, a parer seu, les que acompanyen dones quan necessiten un avortament, les que militen en espais feministes i a favor dels drets sexuals i reproductius, les que treballen als  serveis públics que garanteixen drets, les professionals sanitàries implicades o les educadores que impulsen una educació sexual feminista, entre altres exemples.

Però, més enllà de la primera línia, existeix una quotidianitat: “Moltes també hem estat defensores a la nostra família, als dinars de Nadal, amb les nostres amistats. Quan hem tingut converses a favor del dret a l’avortament, a favor dels drets de les persones trans o a favor de moltes altres qüestions per posar fi als estigmes. Ens ha costat i hem pagat un preu per exposar-nos, però ho hem fet per acompanyar i contribuir a les transformacions dels imaginaris socials hegemònics que ens violenten cada dia”, conclou Aldavert.