16/02/2026 | 06:00
Vivim un auge de l’extrema dreta i dels discursos d’odi que no només disputen conteses electorals, sinó que també malden per guanyar la batalla cultural i de relat. Entre els fronts que els grups ultres han convertit en bandera hi ha els drets sexuals i reproductius —des de l’avortament fins a l’autonomia sobre el cos propi. Darrere hi ha un objectiu polític clar: tornar a controlar la vida de les dones i retallar llibertats que han costat molt de guanyar.
A CRÍTIC, sempre amb el suport de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, una de les entitats més importants de Catalunya en la defensa d’aquests drets, fa molts anys que ho denunciem. Hem posat llum i taquígrafs a aquests grups: hem mapat qui són a Catalunya, quin finançament públic han rebut (aprofundint-ho amb exemples com el de ProVida) i com s’organitzen en l’àmbit digital per escampar els seus discursos antigènere. Per això sabem que els atacs a persones i entitats que defensen aquests drets no són episodis aïllats ni “polèmiques” puntuals. Darrere l’intent de fer recular drets hi ha xarxes molt organitzades i amb capacitat d’influència.
Darrere l’intent de fer recular els drets sexuals i reproductius hi ha xarxes molt organitzades i amb capacitat d’influència
Sabem que aquesta estratègia és internacional i també té peu al nostre entorn. Actors com l’Opus Dei, Hazte Oír/CitizenGO, la Political Network for Values i el braç polític de Vox/Disenso són peces d’un engranatge més gran que opera més enllà de les fronteres estatals i que també té Catalunya dins del mapa d’actors antiavortament. Aquest ecosistema assenyala una realitat clau: hi ha diners darrere l’ofensiva. Un informe europeu assenyala que, entre el 2009 i el 2018, van destinar-se 992,8 milions d’euros en finançament a grups antigènere a Europa. El mateix informe adverteix que això només és “la punta de l’iceberg” de tot el finançament que tenen aquests actors.
Davant aquesta realitat, a CRÍTIC hem cregut necessari tornar-hi a posar el focus i dedicar una setmana temàtica, que comença avui, als drets sexuals i reproductius. De nou, ho fem conjuntament amb l’ADSR i ho acompanyem també amb una decisió editorial: a partir d’avui obrim una nova secció estable al web, “Som defensores”, on recollirem tant les peces d’aquesta setmana com les investigacions i els articles que ja hem anat publicant i els que continuarem fent sobre aquesta qüestió.
Obrim una nova secció, “Som defensores”, on es recullen les investigacions que hem fet sobre els grups antigènere
Aquesta setmana temàtica se centra en dos fronts. D’una banda, radiografiarem els grups antigènere per entendre qui són, com s’organitzen, quins missatges difonen i com es financen: no per convertir-los en protagonistes, sinó per identificar els mecanismes que fan possible l’ofensiva i el relat amb què intenten normalitzar-la.
De l’altra, posarem el focus en les defensores: les organitzacions i les persones que sostenen serveis, acompanyaments i fan incidència pública, i que sovint reben assetjament, difamació, judicialització o amenaces per fer la seva feina. Parlarem de què fan, de què els passa i què ajuda a protegir-se, perquè, si l’estratègia antigènere és global i coordinada, la resposta també ha de ser-ho: informada, col·lectiva i a l’altura del repte democràtic que tenim al davant, com explicaran també, des de l’experiència pròpia, les companyes de l’ADSR.
A través dels reportatges, entrevistes i anàlisis d’opinió que us oferirem aquesta setmana volem posar llum sobre com es construeix la reculada contra els drets sexuals i reproductius i què implica sostenir-ne la defensa. Perquè només si veiem el mapa sencer —xarxes, finançament i atac a defensores— es podrà construir una resposta col·lectiva que estigui a l’altura. Gràcies, un cop més també, a les persones subscriptores de CRÍTIC per continuar-nos donant suport per poder parar i dedicar-nos a aquest tipus de periodisme.
