09/09/2020 | 06:00
La Covid-19 va deixar els alumnes sense classes presencials a l’últim trimestre del curs passat i va evidenciar que el dret a l’educació està en risc quan, en una societat plena de desigualtats, s’elimina la presencialitat. El nou curs 2020/2021 comença sota tots els focus i les pressions. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha dit que no es tancaran les escoles “en cap cas” i ha promès que, per evitar-ho, es reduiran els grups estables, s’usarà mascareta, es prendrà la temperatura a l’entrada dels centres i es faran mig milió de PCR. Els sindicats, però, ja han assegurat que les mesures no són suficients per fer front a les necessitats actuals tenint en compte el llast després d’anys de retallades acumulades. Amb quins recursos, doncs, s’enfronta el sistema educatiu a aquestes noves mesures? Darrere de quins problemes arriba la “nova normalitat” escolar?
CRÍTIC analitza l’impacte que les retallades en educació han tingut sobre la gestió de la Covid-19 amb la Unió de Sindicats de Treballadors/es de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs), la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació i el Departament d’Educació.
Un pressupost prepandèmia
Els pressupostos de la Generalitat del 2020 preveuen una dotació de 5.672 milions d’euros per a educació, una xifra establerta abans de la pandèmia i que les entitats ja consideraven insuficient per solucionar els problemes principals de l’educació pública o per revertir qualsevol dels efectes de les retallades que arrossega el sector. Després del confinament, el Govern va anunciar una inversió extraordinària de 370 milions “per recuperar el temps perdut a conseqüència de la Covid-19 i garantir una atenció personalitzada a tots els alumnes”, en paraules del vicepresident, Pere Aragonès. La FaPaC i la USTEC consideren la xifra totalment insuficient per a un escenari d’emergència educativa sobre un sistema saturat i sense recursos.
Catalunya destina un 3,6% del PIB a educació, una xifra per sota de l’espanyola, que és un 4,2%
Catalunya destina un 3,6% del producte interior brut (PIB) a educació, una xifra per sota de l’espanyola, que és un 4,2%, i per sota de la mitjana europea, un 4,9%. Entitats socials consideren que aquesta menor dotació en comparació dels països de l’entorn té l’arrel en una concepció que infravalora l’educació com a dret dels infants. Des de la FaPaC lamenten que tant les retallades dels últims anys com la resposta que el Govern ha donat a l’emergència educativa per la Covid-19 “evidencien que l’educació a Catalunya no és un dret fonamental ni una de les preocupacions principals“.
Segregació escolar: un problema endèmic
La distribució desigual de l’alumnat als centres educatius concentra alumnes d’entorns amb necessitats socioeconòmiques o d’origen immigrat en determinats centres de cada territori. Aquesta composició desequilibrada és una realitat assentada a Catalunya que perjudica els centres que l’acullen i sobretot els alumnes més desfavorits i les seves oportunitats educatives. Aquesta segregació es produeix entre centres privats i centres públics, però també dins del sector públic. Segons dades del Departament d’Educació, la proporció d’alumnes de nacionalitat estrangera en el curs 2018/2019 era d’un 16,5% als centres públics i d’un 8,1% als centres privats. Si bé aquesta és la mitjana, els centres de màxima complexitat concentren la major part d’aquest alumnat i hi ha centres públics amb dades similars a l’escola concertada. A Barcelona, el Pla de xoc contra la segregació escolar ha aconseguit que en el curs vinent un 37% dels alumnes més vulnerables siguin matriculats a l’escola concertada, un 10% més que en el curs passat.
La proporció d’alumnes de nacionalitat estrangera en el curs 2018/2019 era d’un 16,5% als centres públics i d’un 8,1% als centres privats
Bernat Ferrer, portaveu del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, explica que, abans de la pandèmia, existia un debat sobre la segregació i “tímids indicis de reconversió del sistema per revertir-la”, però el debat ha quedat aturat. “Si abans s’abordava el tema per poder corregir la situació, ara som en un escenari de ‘campi qui pugui’, lamenta Ferrer, que ha vist amb sorpresa com el Departament ha obert la porta a retirar la sisena hora als centres que més la necessiten. “Fa falta una política amb una mirada específica cap als centres de màxima complexitat“, 300 a tot Catalunya. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha dit que “per al curs 2020/2021 el Departament ja té un pla de xoc de 33 milions d’euros, moltes de les accions del qual van dirigides a centres de màxima complexitat a través d’un contracte programa”.
El tancament de les escoles pel confinament durant l’estat d’alarma va provocar que els centres amb un alumnat més complex patissin més les conseqüències d’una educació que havia de ser telemàtica i amb suport familiar, i que no ho va ser. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va remarcar que “la presencialitat pels ensenyaments obligatoris és indiscutible, sense excepcions”, però també va explicar que “les accions organitzatives i les inversions són preparar-nos per a un possible nou confinament i que el sistema educatiu respongui amb tota garantia a partir del 14 setembre”. Des de la FaPaC no ho veuen clar. La seva directora, Lidón Gasull, denuncia que la Covid-19 ha agreujat les conseqüències de la segregació i lamenta que el pla de mesures del Departament d’Educació prevegi les ràtios prepandèmia com a mínim a secundària: “Si hi ha un nou confinament, trobarem alumnat al qual no es podrà garantir el dret a l’educació”.
Saturació del sistema públic
El crític context social i educatiu actual succeeix en plena situació de col·lapse del sistema públic. La FaPaC denuncia que, enfront una demanda a l’alça de places públiques per part de les famílies, la Generalitat segueix fent sobreofertes de places a la concertada. Gasull, directora de la FaPaC, expressa la seva preocupació per un nou curs en pandèmia “amb un problema de saturació del sistema educatiu de Catalunya” i explica l’informe segons el qual van extreure que “més d’un 26% de l’alumnat de P3 que hi havia d’accedir en aquest curs acadèmic no ho podia fer amb una plaça pública“. Això exposa molts centres públics a situacions de ràtios per sobre del nivell establert o a obrir ‘bolets’, grups afegits, amb el risc que comporta la massificació en un context de possibles rebrots.
A Barcelona s’ha consolidat l’aposta per l’escola pública, i la demanda ja està en un 53% a P3. Però aquest augment de la demanda que s’ha anat dibuixant els últims anys no ha anat acompanyat d’un increment en l’oferta de places públiques. Per això, encara hi ha places sobrants a les escoles concertades i grups massificats a les públiques. Gasull alerta que “a P3 les ràtios ja estan per sobre de l’establert legalment”, i denuncia que amb la pandèmia “no s’ha previst cap mena d’escenari ni s’ha habilitat o previst cap espai a les zones amb més densitat de població on tenim més concentració en centres educatius; no s’hi ha previst cap alternativa. Llavors el que ens està preocupant mot és que, quan l’alumnat torni a les escoles i tot sigui com sempre, comenci a haver-hi rebrots i es faci tancant per centre educatiu”.
Doble xarxa publicoprivada finançada amb fons públics
A Catalunya hi ha 1.044 centres privats concertats que són de gestió privada però són finançats amb diners públics, i un 70% són de confessionalitat catòlica. El seu preu limita les possibilitats d’accés d’una gran part de l’alumnat català i també l’heterogeneïtat de la seva composició, i fa que el sector públic aculli la vulnerabilitat més gran del sistema social i econòmic. Durant la presidència d’Artur Mas, la Generalitat va reduir les línies d’escola pública en benefici de la concertada i, mentre que els centres públics van veure reduir el pressupost en 900 milions entre el 2010 i el 2015 (un 19,44%), els concertats van perdre 50 milions (un 4,58%).
Durant la presidència d’Artur Mas, el pressupost de l’escola pública es va reduir un 19%, mentre que el de la concertada només va disminuir un 4,58%
Bernat Ferrer descriu el paper de la privada concertada com a “distorsionador”, i Gasull considera “l’afavoriment de la privada concertada com un tema històric de Catalunya que sorprenentment amb el Govern actual, amb la conselleria actual, s’ha potenciat més”. Fa referència al pla del Pacte contra la segregació del Síndic de Greuges i al Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres. “Es preveia doblar les dotacions a l’escola privada concertada, està en el decret d’admissió, però també en el Pacte contra la segregació”, diu Gasull: “Totes les propostes de normes que s’han fet tant del nou decret de concerts educatius com del nou decret d’admissions clarament preveuen més dotació a la privada concertada”.
Sobrecàrrega de treball per als docents
L’infrafinançament de l’educació a Catalunya també provoca una càrrega lectiva alta pel professorat i per als alumnes, denuncia Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs. A més, segons dades publicades per la Cadena SER, Catalunya és la comunitat amb menor nombre de professors per alumne. Abans de la pandèmia ja tenia la posició més baixa, 58 docents per cada 1.000 alumnes, i en el nou curs manté la posició. Malgrat que incorpora 5.400 professors, la ràtio es queda en 62 professors per cada 1.000 alumnes, lluny de la mitjana espanyola de 91,5 docents per cada miler d’alumnes.
Per tot això, Font considera que el pla de mesures que el Departament ha anunciat per la Covid-19 és “maquillatge”. Si bé inicialment s’hi preveia que les ràtios d’alumnat per aula disminuïssin, el pla aprovat determina pràcticament les mateixes ràtios que abans de la pandèmia, excepte a infantil i primària. Segons Font, el Departament s’agafa a l’argument que els infants no encomanen el virus per no haver d’invertir. “Els posicionaments del Departament d’Educació s’han fet coincidir amb les necessitats pressupostàries”, denuncia, i hi afegeix: “El pla del Departament és que, quan posem la calefacció i quedin les finestres tancades, hi haurà 30 alumnes sense mascareta dintre de l’aula”, amb referència a les ràtios d’educació secundària.
El Departament d’Educació defensa el seu Pla d’actuació com a eina que permetrà reprendre el curs amb les màximes garanties, “buscant l’equilibri entre la protecció de la salut de les persones als centres educatius, la gestió correcta de la pandèmia i el dret a una educació de qualitat”. Des de la USTEC, no veuen clares aquestes garanties amb ràtios tan elevades, sense proves PCR i amb l’ús d’una mascareta quirúrgica. Per Font, el Departament ha definit ràtios de 20 i 30 alumnes per no haver de contractar més mestres. “Nosaltres demanàvem un mínim de 1.700 milions per a la contractació del professorat necessari”, diu Font. Finalment, el Departament durà a terme un total de 8.258 contractacions de personal docent i no docent per al pròxim curs. D’aquestes contractacions, 1.276 corresponen a l’increment previst al pressupost de l’any 2020 i 6.982 són fruit de l’ampliació del pressupost per la Covid-19. Per Font, aquest nou personal no servirà per respondre a l’emergència educativa. sinó per complir la llei, ja que aniran a centres “amb ràtios sobredimensionades”, fet que confirma el Departament.
Educació contractarà 8.258 professionals docents i no docents, 6.982 dels quals són fruit de l’ampliació de pressupost per a la Covid-19
A la USTEC els sembla insuficient: “La resposta de l’emergència educativa de la qual parla el conseller no està ni al nivell del 2010 en capacitat de servei; hi ha més professorat però perquè hi ha més alumnat. Les condicions laborals i la qualitat del servei són pitjors”. La pressió que l’emergència educativa exerceix sobre el personal docent se suma a la inestabilitat d’una gran part del col·lectiu, ja que molts d’ells són interins o substituts.
Manca de recursos per l’alumnat vulnerable o amb necessitats específiques
Si hi ha un alumnat que ha patit de forma intensa les conseqüències del confinament és l’alumnat amb entorns vulnerables i també aquell que té necessitats educatives específiques. Pel que fa al primer, Ferrer lamenta que “els drets dels infants no estan mai sobre la taula, sobretot els més desafavorits; trobem a faltar mesures més de comprensió envers aquest alumnat”. Respecte al Pla de Xoc del Departament que contempla “l’augment de recursos per garantir la no exclusió de l’alumnat vulnerable a les sortides i colònies escolars o la gratuïtat de materials escolars”, Ferrer apunta a aquelles direccions d’escola que no tenen interès a demanar aquests recursos. “La capacitat d’interpel·lar a l’administració de moltes escoles de màxima complexitat és nul·la, ja que moltes no tenen ni AMPA“, explica Ferrer, que afirma que les escoles amb més capacitat cultural i d’interpel·lació són les que saben reclamar el que els pertoca.
Per altra banda, els infants amb necessitats específiques preocupen la FaPaC, ja que en els mesos de confinament ni tan sols han pogut rebre educació telemàtica perquè per a ells no funciona. Gasull explica que “l’alumnat amb necessitats educatives específiques ja en condicions normals tenien problemes de manca de recursos, manca d’especialistes; llavors quan passem al confinament aquest alumnat desapareix del mapa i directament no rep educació. Si per la resta d’alumnat aquest confinament ha suposat un greuge, per aquest alumnat més. I no es contempla cap mena de mesura per intentar recuperar alguna cosa del que aquest alumnat ha perdut”.
El Departament contractarà 729 professors per l’atenció educativa inclusiva als centres de màxima complexitat, una xifra que la FaPaC considera insuficient
Sobre si es preveuen reforços per compensar aquests infants, el Departament d’Educació exposa que “hi haurà 729 contractacions per a l’atenció a l’educació inclusiva: 94 mestres d’educació primària en centres públics, 68 en professorat d’educació secundària en centres públics; 92 mestres i professorat d’inclusiva en centres concertats, 129 en EAP (equips d’assessorament psicopedagògic de suport al professorat), CREDA (serveis de suport en necessitats especials de l’alumnat) i serveis educatius, 204 educadors/ores d’educació especial, fisioterapeutes, treballadors/ores socials i audioprotesistes, 50 professionals d’atenció domiciliària, AIS (aula integral de suport) i salut escolar d’acord amb el conveni amb el Departament de Salut, i 92 en personal tècnic docent PAE en centres concertats”. Per la FaPaC, aquestes xifres resulten insuficients per als prop de 4.000 centres tant públics com privats concertats que hi ha a Catalunya, ja que els recursos es destinaran a ambdós sectors. “Ens diuen que seguiran havent-hi especialistes, però seguiran havent-hi els que hi havia“, diu Gasull, “si hi ha rebrot, no tenim pla B”.
