Crític Cerca

El Gran Teatre del Liceu. ACN

Reportatges

El Liceu per dins: qui hi remena les cireres?

La Generalitat paga 87.000 euros anuals per una llotja que fa servir per a "atencions protocol·làries", però no existeix un registre formal de qui se'n beneficia

12/07/2021 | 07:00

El Liceu va ser, durant dècades, un dels espais informals de reunió, trobada i confabulacions de l’elit barcelonina. Avui dia, més enllà del mite d’entreactes, bombes i burgesos, segueix sent un espai de poder on les administracions inverteixen molts diners públics. El principal teatre d’òpera de Catalunya és, en realitat, un organisme amb uns enormes pressupostos engreixats per les administracions, però amb interessos privats. Els membres més destacats del Consorci del Gran Teatre del Liceu o de la seva Fundació tenen vincles directes amb els grans partits polítics catalans o amb grans empreses com ara CaixaBank, el Banc de Santander, Telefónica o Hispasat.

El Liceu seria un clar exemple de la creixent política de col·laboració publicoprivada a Catalunya. La Generalitat, el Ministeri de Cultura, l’Ajuntament o la Diputació de Barcelona participen en els pressupostos de l’entitat. Cada cop més, però, el capital privat, tanmateix, hi va guanyant pes. Amb motiu del 175è aniversari, les empreses que participen en la commemoració gaudiran d’importants beneficis fiscals. A més, la creació recent d’una Junta de Benefactors té com a objectiu principal la captació de recursos privats.

Salvador Alemany, president del Patronat del Liceu. ACN

El Gran Teatre del Liceu comptarà amb un pressupost de gairebé 50 milions d’euros per a la temporada 2021/2022. Una xifra que es reparteix gairebé a parts iguals entre els ingressos que es preveu que generi l’activitat operística (lloguer d’espais o visites turístiques incloses), amb un 52%, i les aportacions de les administracions públiques, amb un 48%. Una estructura bicèfala consistent en un equipament de titularitat pública, en mans d’un Consorci del qual formen part les diferents administracions. I la seva explotació, que va a càrrec de la Fundació.

D’aquesta darrera n’és president Salvador Alemany Mas (president de Saba, expresident del Cercle d’Economia i d’Abertis, i patró de la Fundació La Caixa). Es dona la circumstància que Abertis es va desprendre fa dos anys de la seva participació majoritària en l’empresa de satèl·lits Hispasat, a canvi de més de 930 milions d’euros que va abonar a la nova propietària: Red Eléctrica Corporación. Poc temps després, el Liceu signava un conveni amb Hispasat (empresa presidida per l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, que ha dut a terme tasques de consultoria no exemptes de polèmica, per retransmetre òperes en directe des del teatre barcelonès a diferents parts del món).

La llotja 15: ús protocol·lari del Govern sense “registre formal”

Però les aportacions estructurals de les administracions no són les úniques inversions institucionals al Liceu. Segons ha pogut esbrinar CRÍTIC a partir d’una petició de dret d’accés a la informació pública davant del Departament de la Presidència de la Generalitat, les quatre administracions que integren el consorci paguen des de l’any 1999 un abonament de temporada “per recolzar econòmicament el Teatre després de l’incendi de gener de 1994”. Així, la Generalitat, però també l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i el Ministeri de Cultura contribueixen de forma extraordinària al manteniment de l’espai.

En el cas de la Generalitat catalana, això es tradueix des del 2018 i fins a l’actualitat en el lloguer íntegre de la llotja 15 del teatre, que consta de 8 localitats. L’import abonat va ascendir, segons les dades facilitades per Presidència, fins a 87.547 euros el 2020, una xifra similar a la d’anys anteriors. Cal tenir en compte que durant una gran part d’aquest exercici el Liceu no va programar espectacles a causa de la pandèmia.

Quin ús fa el Departament de la Presidència d’aquest abonament? Segons la resposta del Govern, amb aquests lloguers “se satisfan les necessitats de protocol de les administracions públiques integrants del Consorci”. En el cas de la Generalitat, l’ús d’aquestes localitats està “gestionat pels serveis de protocol corresponents, sense seguir cap procediment preestablert, perquè es tracta d’una qüestió que no està regulada per cap normativa”. CRÍTIC ha sol·licitat quines persones s’han beneficiat de la llotja i per quin motiu; però, segons el Govern, “no existeix un registre formal ni per tant fidedigne que pugui acreditar-ne l’ús”.

Façana del Liceu, a Barcelona / ACN

Una Fundació amb polítics investigats per corrupció

Entre els vocals de la Fundació a proposta de la Generalitat de Catalunya destaca la presència de l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau (imputada pel cas 3%) o, com a vicepresidenta quarta en representació de la Diputació, Núria Marín (imputada pel cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet). L’únic vocal que té la Diputació de Barcelona és l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares (ara a Junts per Catalunya), que es troba imputat per un cas de subvencions a entitats properes a l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que l’entitat supramunicipal hauria atorgat de manera presumptament irregular.

Irene Rigau, Núria Marín o Joan Carles Garcia, investigats en casos de corrupció, formen part de la Fundació del Liceu

Entre els vocals nomenats pel Ministeri de Cultura, s’hi troben el metge Santiago de Torres Sanahuja, ex alt càrrec als governs del PSOE als anys vuitanta i noranta, que va ser conseller de l’empresa Indra i partícip entre moltes altres en la societat de capital de risc Tagua Capital (creada pel mateix Felipe González), o Joan Francesc Marco Conchillo (PSC), exdirector general del Liceu, exconseller del Teatre Nacional de Catalunya i amb una llarga llista de càrrecs polítics des dels anys vuitanta als ajuntaments de l’Hospitalet i de Sabadell i al mateix Ministeri de Cultura. Una altra vocal a proposta del Ministeri és Amaya del Miguel Toral, que va ser al capdavant del Centre Dramàtic Nacional i està casada amb Carlos Westendorp, exministre d’Afers Exteriors i exambaixador a Washington o a l’ONU, on va tenir com a cap de gabinet un jove Pedro Sánchez.

El president del Consell de Mecenatge és Luis Herrero (Banc de Santander), i la vicepresidenta, Elisa Duran (La Caixa)

El Gran Teatre del Liceu també nomena els seus propis vocals. Entre aquests, Javier Coll Olalla (investigat per delicte fiscal l’any 2001 per haver falsejat els requisits necessaris per aconseguir subvencions del Departament de Comerç de la Generalitat) i Josep Maria Coronas Guitart (exsecretari d’Abertis, la Fundació La Caixa, la Junta Directiva del Barça o exconseller d’Hispasat).

Els homes de La Caixa i del Banc de Santander

Un altre òrgan destacat arran de la cada cop més important presència del capital privat és el Consell de Mecenatge. La presidència recau en Luis Javier Herrero Borque, director territorial del Banc de Santander a Catalunya i membre del Patronat de l’ESADE. L’acompanya com a vicepresidenta Elisa Durán Montolío (Fundació La Caixa i Fundació Princesa de Girona), José Manuel Casas Aljama (Telefónica) i Alfonso Rodés Vilà (Havas Media Group). La directora de Patrocini, Mecenatge i Esdeveniments és Helena Roca Sagarra, filla de Miquel Roca i Junyent i que treballa a la Fundació del Banc de Sabadell. Com a presidents d’honor de l’entitat hi figuren: Josep Vilarasau (un home fort de l’antiga La Caixa) i Manuel Bertrand Vergés (exvocal de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música).

Els ingressos de la Fundació provenen dels pressupostos de les diferents administracions públiques, de la venda d’entrades, del lloguer d’espais o de les donacions de mecenes i de particulars. Però, tal com esmenta l’informe econòmic de la Fundació de l’any 2014, haurien invertit en productes financers d’alt risc per obtenir un millor rendiment del capital. Un import no especificat que gestionava La Caixa i que l’entitat hauria transformat “en bons a 10 anys de Repsol de 50.000 euros i amb un tipus d’interès variable superior als tipus del préstec rebuts”. Una operació que finalitzaria al mes de juny del 2023. Un producte financer que, segons fonts consultades per CRÍTIC, podria correspondre a una compra de deute de la petroliera per obtenir un major rendiment. Un tipus de deute subordinat (o altrament anomenat notes estructurades) amb una major rendibilitat però, alhora, amb un elevat risc per a l’inversor en cas de fallida. La Caixa hauria estat el mitjancer per col·locar en el mercat aquest producte. Una operació iniciada el 2013 amb un interès entre el 4,5% i el 5%. De fet, La Caixa ha estat al llarg dels anys un dels socis de referència de la petroliera, tot i que la seva participació ha anat minvant fins a sortir-ne de l’accionariat a mitjan 2019.

La Fundació abona un lloguer anual d’1,4 milions al Consorci, propietari del Gran Teatre del Liceu

La Fundació del Liceu abona un lloguer anual d’1.425.400 euros al seu propietari, el Consorci, segons el darrer informe econòmic disponible relatiu a l’any 2019. La presidència del Consorci (i de la Fundació) està reservada al president de la Generalitat, mentre que la resta de les vocalies se les reparteixen cadascuna de les institucions públiques que formen part del teatre operístic. Per la seva banda, la direcció general recau en Valentí Oviedo, l’artística en Víctor García de Gomar i la musical en Josep Pons.

Entre comtes, marquesos i fundacions (moltes fundacions)

El teatre operístic de la Rambla aixopluga altres institucions de manera directa o indirecta: el Cercle del Liceu o la Fundació Conservatori del Liceu. El Cercle, fundat l’any 1847, és un club privat que encara manté unes estrictes normes de vestimenta: “Per a l’accés al club i al restaurant és imprescindible americana i corbata”. El president actual és Francisco Gaudier Fargas, empresari provinent del sector del calçat. A la Junta de Govern (o al Senat) hi trobem destacats membres de la burgesia barcelonina: Joaquín Uriach (farmacèutica Uriach), Javier Godó Muntañola (Grup Godó), Ignacio García-Nieto Portabella (Grupo Financiero Riva y García) o Francisco Daurella Franco (Cobega/Coca-Cola). Sorprèn la quantitat de nobles que en són socis honoraris: Juan Peláez y Fabra (marquès d’Alella), Joaquín Sagnier y de Sentmenat (marquès de Sentmenat), Francisco de Sert y Welsch (comte de Sert) o Eduardo de Delàs y de Ugarte (baró de Vilagaià).

A la Junta del Cercle del Liceu hi ha gent com Javier Godó, Ignacio García-Nieto o Francisco Daurella

Pel que fa a la Fundació Conservatori del Liceu, és una institució que va estar lligada al teatre des de la seva creació. En l’actualitat, però, aquesta escola privada de música té els espais de docència repartits entre un edifici situat al número 11 de la plaça d’Urquinaona i un altre, enlairat l’any 2008, al número 88 del carrer Nou de la Rambla. Per construir-lo, van demanar un crèdit de 15 milions d’euros a La Caixa. Habitualment duen a terme assajos i actuacions a l’espai conegut com el Teatrino, situat al quart pis del teatre de la Rambla. El Patronat de la Fundació del Conservatori té com a presidenta d’honor la reina Sofia de Grècia i està presidit pel farmacèutic Sergi Ferrer-Salat Serra di Migni, amant no solament de la música, sinó també dels llibres. És l’empresari que ha tirat endavant la llibreria Finestres al carrer de la Diputació. Com a secretària hi consta l’exconsellera de Justícia Pilar Fernández Bozal. I, entre els vocals, Ramon Agenjo Bosch (Fundació Privada Damm), Mariona Carulla Font (Fundació Orfeó Català), Josep Maria Coronas Guitart (Abertis i Fundació La Caixa) o Juan José López Burniol (Fundació La Caixa i Cercle d’Economia). Aquest organisme és un dels que van donar suport al projecte del Museu Hermitage que es vol instal·lar a la Barceloneta, amb l’objectiu de portar a terme activitats conjuntes entre la pinacoteca i l’escola privada de música. Una iniciativa que, de moment, no compta amb el vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona.

Segons els Estatuts del Liceu del 1993 (article 7, apartat 6), les subvencions que rep es distribueixen de la manera següent: Ministeri de Cultura (45%), Generalitat de Catalunya (40%), Ajuntament de Barcelona (10%) i Diputació de Barcelona (5%). Es van signar quan el secretari del Patronat era Jaume Solé i Janer, que en l’actualitat forma part de les secretaries dels patronats de tres destacades institucions: la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família (on comparteix càrrec amb l’empresària Mariona Carulla o l’economista Guillem López Casasnovas), la Fundació Blanquerna – Universitat Ramon Llull i la Fundació Pau Casals (en companyia de Narcís Serra i, una altra vegada, Mariona Carulla).

Beneficis fiscals, el millor regal d’aniversari

Val a dir que el Liceu ha comptat enguany amb una bona notícia des del punt de vista econòmic. Arran de la presentació de la temporada 2021/2022, corresponent a la commemoració del 175è aniversari, el Govern espanyol va declarar-lo Esdeveniment d’Interès Públic Excepcional, segons el BOE del divendres 5 de març de 2021. Uns avantatges, com recorda l’apartat IV del butlletí estatal, que deixen ben clar com “los beneficios fiscales de este programa serán los máximos establecidos en el artículo 27.3 de la Ley 49/2002”. Això és, la recuperació del 90% de les donacions destinades a inversions publicitàries o unes bonificacions que s’enfilen fins al 95% respecte a impostos i taxes locals, entre d’altres. A més, el període d’aplicació d’aquesta mesura fiscal excepcional anirà de l’1 de desembre de 2020 fins al 30 de novembre de 2023. Tres anys sencers.  

Les empreses que participin en el 175è aniversari gaudiran de beneficis fiscals pel fet de ser un Esdeveniment d’Interès Públic

Una excepcionalitat que ha estat molt ben rebuda per la Fundació i pel Consorci, tal com destacaven a la web de l’entitat: “Fet que atorga avantatges fiscals a les empreses i persones que col·laboren amb el Teatre i el seu programa de patrocini i mecenatge”. Una tasca, la d’aconseguir finançament, que es veurà impulsada arran de la creació el 25 de maig passat de la Junta de Benefactors. Un òrgan que vol posar el focus en les “persones físiques” o, segons reconeix la mateixa institució operística, en el fet de “donar més pes a la representació privada, reforçant la captació de recursos i consolidant aquesta branca de finançament”. Sobretot, en veure la bona reacció d’alguns particulars durant la pandèmia. La figura del benefactor ja existia des del 2007 dins el programa de mecenatge.

La nova Junta de Benefactors està presidida per Rosario Cucha Cabané, presidenta de la Fundación Quiero Trabajo (FQT), que capitaneja Patricia Estany, que és alhora directora gerent de J. P. Morgan España, consellera d’Atresmedia o membre de la Junta de Foment del Treball. Cabané és casada amb el perfumista Marian Puig i són pares de Julia Puig, casada amb el fill d’Ana Patricia Botín (Banc de Santander).  La Junta tindrà Elena Barraquer com a vicepresidenta. És la creadora de la fundació que porta el seu nom (amb el propietari de Mango, Isak Andic, com a vocal) i descendent de la prestigiosa família d’oftalmòlegs catalans. La Junta comptarà, a més, amb un parell de representants del Consell de Mecenatge, actualment encapçalat per Luis Javier Herrero Borque, director territorial del Banc de Santander a Catalunya i membre del Patronat de l’escola de negocis ESADE.

Una plantilla minvant

Val a dir que les conseqüències derivades de la pandèmia no han impactat de manera directa en els treballadors de la plantilla. Emilie Langlais (CCOO), representant dels treballadors al Comitè d’Empresa del Liceu, reconeix que, si bé en un principi volien aplicar un ERTO a la plantilla, formada per unes 330 persones, finalment es va aturar. “No ens podem queixar. Han fet bé la seva feina: tema de tests d’antígens, mascaretes… De fet, al juliol ja estàvem treballant, a diferència de França, on l’òpera ha restat tancada”, hi afegeix. Una idea que subscriu Juanjo Mercadal (CCOO), representant d’Orquestra al Comitè d’Empresa, tot i que reconeix que en el cas del seu col·lectiu han minvat els ingressos relatius als drets audiovisuals i al percentatge generat amb la venda d’entrades.

Per la seva banda, Helena Zaborowska (UGT), delegada sindical, apunta que s’ha sentit “protegida i acollida” durant el període de la pandèmia, fet que li ha donat una “sensació de tranquil·litat”. Xevi Martínez (UGT), delegat del Cor, assenyalada que “el fet de pertànyer a una institució amb tant de pes ens ha jugat a favor”. No obstant això, recorda que “no hi ha renovació vocal des de fa anys, amb el consegüent empitjorament del projecte musical. El Cor és format per uns 50 membres, quan havíem arribat a ser-ne 80. Fer un Wagner, per exemple, és molt difícil en aquestes condicions”. Una situació sobre la qual incideix el també membre del Comitè d’Empresa José Antoni Medina (USOC): “És una vergonya! L’any 1993 vam arribar a ser 84. Un Cor com l’actual no té ni cap ni peus”.

Manca de transparència: un restaurant fallit i sous opacs

Entre els ingressos amb els quals compta el Liceu (mecenatge, retransmissions d’òperes, visites guiades, venda de tiquets) hi ha el del lloguer d’espais. Una de les grans apostes dels darrers anys va ser el projecte gastronòmic anomenat Òpera Samfaina. S’inaugurava a mitjan 2016 i ocupava gairebé 1.000 m2 de les instal·lacions del teatre. Un restaurant que comptava amb l’assessorament dels germans Roca i el disseny de l’artista Franc Aleu. Qui hi havia darrere, però, era la societat Tast Barcelona SL, propietat de Jordi Armengol Company. Finalment, l’empresa passaria per un concurs de creditors fins a arribar a la seva liquidació el 2018.

Segons els comptes anuals del Liceu, no van poder ingressar els primers mesos de lloguer a causa de l’endarreriment de les obres de condicionament de l’espai. I, “atesa la situació d’impagament per part del llogater […] s’han iniciat els tràmits de denúncia judicial”. El Liceu continuaria facturant els mesos de lloguer corresponents, malgrat no cobrar-los. Un petit sotrac pel que fa als ingressos. José Antoni Medina (USOC) recorda aquest episodi: “Això de l’Òpera Samfaina, més que una òpera ha estat una comèdia. No pagaven”. Es dona la circumstància que l’empresari Jordi Armengol Company, tot just després de liquidar l’empresa Tast Barcelona SL era nomenat conseller de la sicav Happy Night Investment SA, amb un patrimoni de gairebé 4,5 milions d’euros, segons el darrer informe del primer trimestre del 2021 publicat per la CNMV.

En l’actualitat, els germans Roca gestionen directament la Gelateria Rocambolesc, un comerç situat en un petit local als baixos de l’edifici del teatre amb entrada per la Rambla. Ho fan a través de l’empresa Jorofon SL i abonen “un import fix i un import variable en funció de les vendes assolides”.

Un altre capítol poc transparent és el dels sous que cobren els directius del Gran Teatre del Liceu. Antoni Medina (USOC), recorda: “Arran de l’anterior crisi econòmica es va portar el tema a seu parlamentària, pel fet de tractar-se d’una institució participada per les administracions públiques. No vam sortir-nos-en. Ni pel que fa al director general, el musical o l’artístic. Res!”. Els membres que formen la direcció han anat oscil·lant entre 10 i 12 durant el període que va del 2014 al 2019, segons es desprèn dels informes econòmics disponibles. La despesa general, mai especificada individualment, ha passat de 835.000 a 1.274.100 euros.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies