Crític Cerca

Foto: ACN

Reportatges

Escoles tancades fins al setembre: més desigualtat educativa

Així afectarà el curs 'online' els infants més pobres: uns 360.000 alumnes no tenen ordinador, uns 180.000 no tenen connexió a Internet i, a més, moltes famílies tenen dificultats per ajudar-los a fer els deures a casa

30/04/2020 | 06:00

Les escoles no tornaran a obrir fins al mes de setembre. Ho va anunciar aquest dimarts el president del Govern central, Pedro Sánchez. Els infants acaben així un curs escolar tres mesos abans del previst i sense tenir clar si hi haurà o no alguna activitat extraescolar durant el juliol. El tancament dels centres escolars ha deixat al descobert les profundes desigualtats de vida dels infants i la forta segregació del sistema educatiu. Quin impacte tindran aquests mesos en l’aprenentatge dels menors? Seran salvables la bretxa digital, els desequilibris en el suport familiar o el perill d’abandonament escolar?

Una aula es connecta sencera per videoconferència a una classe en línia. Una imatge ideal per a temps de confinament i que està passant en algunes escoles concertades de Catalunya. A l’altre extrem, diversos centres catalans miren de garantir que els seus infants mengin ara que han tancat els menjadors escolars. Es calcula que la Generalitat repartirà fins a 160.000 targetes moneder que serviran a les famílies per anar al banc a buscar l’import dels àpats escolars. I, enmig, la vida en confinament ha obert un ventall de realitats diferents d’accés tecnològic, d’acompanyament familiar i de capital cultural que està determinant l’experiència educativa de més d’un milió d’infants a Catalunya. Aquesta vivència diferenciada de l’educació confinada està depenent de molts factors, tant de les mateixes famílies com de les escoles. “La situació actual posa de manifest l’enorme desigualtat de condicions en què famílies, nens, nenes i escoles s’enfronten a l’educació, però no crea una desigualtat des de zero, sinó que la mostra i l’evidencia en la seva màxima esplendor”, explica Aina Tarabini, professora del Departament de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

“Online” és la definició que intenta unificar les diferents maneres com les escoles s’estan adreçant a l’alumnat en aquest trimestre d’excepcionalitat. No vol dir que arreu s’estiguin fent classes per videoconferència, sinó que la tecnologia està sent l’única via de contacte educatiu, sigui per videotrucada, per ‘e-mail’ o per WhatsApp. És aquí on neix la bretxa digital, que és només una dimensió de les desigualtats. El Departament d’Educació va començar, fa un parell de setmanes, l’operatiu per fer arribar paquets informàtics i de connectivitat a famílies “desconnectades”, que xifra en 52.000. Des del sindicat USTEC, però, calculen que uns 360.000 alumnes no tenen ordinador i uns 180.000 ni tan sols connectivitat. “El repartiment de paquets informàtics és positiu però insuficient”, diu Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC. Explica el cas d’una escola de Badalona que, amb 150 famílies sense cap mena de connectivitat, rebrà 44 ordinadors. Ajuntaments, consells comarcals i entitats també estan entregant material a famílies desconnectades.

Segons la USTEC, hi ha 360.000 alumnes que no tenen ordinador i uns 180.000 que ni tan sols disposen de connectivitat

Un altre focus de desigualtat és la manca d’unitat en la manera com les escoles gestionen aquest tercer trimestre, i té a veure amb el Decret d’autonomia dels centres, del qual la USTEC ha demanat la suspensió. Diferents experts apunten aquest Decret com la causa que origina estratègies molt desiguals. “Hi ha escoles que des del primer dia estan enviant activitats avaluables als seus alumnes i escoles que no; per tant, en nom de l’autonomia escolar hi ha una desigualtat molt important en la manera de gestionar aquesta situació”, alerta Tarabini.

Una tècnica de Càritas Salt entregant material escolar a una família aquest abril / MARINA LÓPEZ

La bretxa digital: la punta de l’iceberg

El debat sobre un tercer trimestre ‘online’ resulta “surrealista” per a les escoles de màxima complexitat. Així ho defineix Bernat Ferrer, portaveu d’Escoles contra la Segregació. Explica que fa alguns dies “una escola de 400 alumnes encara no havia pogut contactar amb 50 d’ells” i defineix com a “forat negre” la quantitat d’alumnes amb què les escoles no han pogut contactar de cap manera. A banda d’això, hi ha famílies que no tenen material escolar bàsic a casa, com colors o fulls. Per això la plataforma SalT’educa va aprofitar el moment d’entrega de les targetes de menjador per repartir material escolar bàsic a les famílies. “Estem en un nivell molt previ a un tercer trimestre ‘online'”, explica Ferrer, que alerta que no es tracta d’una realitat minoritària: “El que passa és que som les escoles sense veu”.

A Catalunya hi ha 300 escoles de màxima complexitat; a Barcelona, ho són un de cada quatre centres

Des de les escoles de màxima complexitat, 300 a tot Catalunya i una de cada quatre a Barcelona, plantegen algunes propostes per poder garantir el dret a l’educació dels infants més vulnerables. Una de les prioritats, diuen, és “fer arribar material fungible d´ús ordinari a les famílies més vulnerables, així com llibres i revistes. En moltes llars, recursos com aquests serien una alenada d’aire fresc”. La plataforma demana a la Generalitat un pla de xoc educatiu contra les desigualtats a l’escola i fora de l’escola: A banda de recursos per a alumnes vulnerables per poder dur a terme tasques, proposa un estiu d’accions formatives combinades amb el lleure i mesures per revertir la segregació escolar estructural a Catalunya, entre altres demandes.

Un estiu entre l’acció curricular i el lleure

Les escoles tanquen, i els diferents territoris seran els encarregats de dissenyar plans de reforç i també l’estiu. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar que hi hauria més casals i més beques per facilitar-ne l’accés d’infants de famílies vulnerables. Des d’Escoles contra la Segregació la proposta era allargar les classes, fent període lectiu tot el juny i fins a mitjan juliol, i començar el curs l’1 de setembre.

A Catalunya hi ha un 28,6% d’infants en risc de pobresa i un 30% en risc d’exclusió social

I és que els casals d’estiu, així com les extraescolars, són un focus molt important de desigualtat educativa. Hi ha alumnes que cada estiu disposen de propostes enriquides d’activitats i, en canvi, altres alumnes que, moltes vegades per motius socioeconòmics, no hi tenen accés, com denunciava el mateix Síndic de Greuges en una compareixença al Parlament el 2014. Cal tenir en compte que, segons l’últim informe de l’Unicef, a Catalunya hi ha un 28,6% d’infants en risc de pobresa i un 30% en risc d’exclusió social. “Està estudiat que diversos estius amb aquestes diferències de proposta educativa augmenten la desigualtat en l’àmbit dels estudis”, explica Roser Argemí, cap de projectes de la Fundació Bofill, que alerta que “amb tants mesos de desconnexió, segurament s’aguditzarà aquesta diferència entre un tipus d’alumnat i un altre”.

Parlar de l’estiu ara queda lluny per a les escoles, que estan treballant en l’aquí i l’ara centrades sobretot en un acompanyament emocional, però les administracions ja planifiquen com serà. L’ideal és que totes les famílies tinguin accés a propostes diverses que responguin a les necessitats de cada infant. “És molt important la coordinació d’escoles amb ajuntaments, serveis socials i entitats que ofereixen aquests serveis per veure quin itinerari i proposta pot ser més adequat per a cada alumne”, explica Argemí, que parla de la necessitat d’una “personalització” d’aquest estiu i d’un acompanyament per part de les escoles per evitar la desvinculació dels alumnes més vulnerables.

Un nen observant des del balcó de casa els carrers del seu municipi durant el confinament / ANNA FERRÀS

Mantenir el vincle contra l’abandonament escolar

La interacció social també educa. Un ensenyament virtual, per molt que es mantingui un contacte intens, no pot reemplaçar el presencial, ja que l’escola és un lloc d’aprenentatge vivencial i de relació amb els altres. Ho explica Tarabini: “Aquesta interacció amb els iguals, amb l’espai, amb els mestres, amb els colors… és fonamental per a tothom, i aquí és on neix la desigualtat: L’escola ha de ser un espai que obri oportunitats de vivències diferents de les que t’ofereix l’espai familiar“. En situacions de més vulnerabilitat social, econòmica o emocional encara és més rellevant aquest paper de l’escola com un “espai que t’ofereix possibilitats de viure coses diferents”.

En aquest sentit, Ramon Font denuncia que ha quedat en evidència el paper real de l’escola per a les famílies més vulnerables. “L’escola iguala i, si no estigués segregada, igualaria molt més, perquè tothom hi aniria amb els mateixos materials, docents… Si els alumnes es queden a casa 24 hores el dia, aquestes igualacions desapareixen i tot el que queda és desigualtat”, explica el portaveu de la USTEC. Ho sap bé, Ferrer: el portaveu d’Escoles contra la Segregació explica que famílies amb pocs recursos són conscients que el fet que els seus fills i filles estudiïn és l’única manera de pujar en l’ascensor social. “En les classes populars, la institució escolar és la que permet ascendir socialment; i això ara ha desaparegut”, explica Ferrer.

L’alumnat més vulnerable és el que concentra més risc d’abandonament escolar

En les capes més febles de la població, l’escola és també el lloc de socialització, d’adquisició d’hàbits, rutines i aprenentatge del llenguatge. Ferrer explica que, amb la crisi del coronavirus i el tancament dels centres, a les escoles de màxima complexitat “ha saltat pels aires la frontera entre l’educació i els serveis socials”. Menciona el cas d’una escola de 200 alumnes on 120 tenen beca de menjador. Es calcula que les 300 escoles de màxima complexitat acullen més de 200.000 alumnes. Són escoles amb una alta concentració de famílies que estan a l’atur, que reben la renda mínima o que són nouvingudes.

I és precisament l’alumnat més vulnerable el que concentra un risc més gran d’abandonament escolar. “L’escola és més necessària per a l’alumne vulnerable, però com a institució és precisament a qui més expulsa, abans de la crisi i ara”, explica Tarabini, que alerta que l’abandonament escolar no solament és un risc, sinó una realitat: “L’abandonament es dona sobretot per una qüestió de desvinculació, tant cognitiva com conductual i emocional, i ara hi sumem una desvinculació tecnològica i física”. La sociòloga destaca la necessitat de fer “esforços de política educativa” a la tornada del curs per prevenir l’abandonament escolar.

Un sistema polar: segregació escolar i escoles concertades

La composició de l’alumnat és molt desigual a les escoles de Catalunya, i la situació d’excepcionalitat de l’estat d’alarma està perjudicant més l’escola pública. “És la que percentualment agrupa la major part de vulnerabilitat que hi ha en el sistema”, explica Argemí. Però no solament es tracta de vulnerabilitat econòmica, com explica Tarabini: “Hi ha un element de capital econòmic, però sobretot cultural i emocional, que genera una desigualtat brutal“.

Però la segregació no es dona només entre el sector públic i el concertat, sinó també dins de la mateixa educació pública. I la família esdevé crucial en aquest aspecte per la possibilitat d’elecció de l’escola: segons dades de la preinscripció del curs 2016/2017, a les escoles públiques innovadores de Barcelona només un 10% de l’alumnat era estranger, mentre que en altres centres del mateix barri el percentatge d’escolars migrats era d’un 25%. Si s’utilitza el nombre de beques escolars com a indicador de pobresa infantil, les diferències entre escoles innovadores i convencionals arriba als 11 punts de diferència.

Les escoles concertades han demanat ajuda econòmica al Govern per pagar el personal no docent dels seus centres

Malgrat que la majoria de les escoles de màxima complexitat són públiques i és el sector que acull la vulnerabilitat del sistema, l’escola concertada, que aglutina alumnes de famílies amb més recursos, ha demanat ajuda econòmica a la Generalitat, ja que alguns centres estan fent descomptes de quotes a les famílies. Han demanat a la Generalitat que assumeixi el cost del personal no docent. El Departament d’Educació hi ha respost en positiu i ha garantit que seguirà assumint també aquesta despesa, a banda del cost del personal docent. “La Generalitat està finançant més les concertades en aquesta crisi“, denuncia Font; “està compensant el que perden”. La USTEC parla d’un doble discurs de la Generalitat de voler posar fi a la segregació escolar i alhora finançar les escoles concertades. A Catalunya hi ha 700 centres concertats.

Des d’Escoles contra la Segregació també lamenten que, mentre a les escoles de màxima complexitat estan veient situacions “que posen els pèls de punta”, la concertada estigui demanant diners. “Ara que semblava que hi havia certa voluntat de corregir les desigualtats, ens fa por que sortim d’aquesta situació amb un ‘campi qui pugui'”, explica Ferrer. És una preocupació compartida amb la Fundació Bofill: “Hi havia un context polític d’una major determinació per abordar el tema de la segregació escolar, un decret de concerts a punt de sortir per abordar aquests temes, s’estaven elaborant unes noves mesures per començar a posar solucions a la segregació escolar”, explica Argemí. La gran preocupació és si després de la pandèmia les prioritats hauran canviat. Es tornarà a relegar aquest problema estructural del sistema educatiu català? “El debat ha quedat paradíssim i la majoria de la societat no és conscient del problema”, diu Ferrer; “si les escoles fossin més heterogènies, tots plegats seríem més conscients que hi ha gent que ho està passant malament“.

Les retallades en l’educació pública fetes pel Govern d’Artur Mas després de la crisi del 2008 encara tenen conseqüències. Des d’aquella crisi, l’aportació pública a l’educació ha caigut en un 11% i les famílies destinen un 19% més del seu pressupost als estudis dels seus fills i filles. “Abans del coronavirus preparàvem una vaga indefinida per recuperar les retallades i la idea era que al maig s’acabés el curs”, explica Font. Des del sindicat veuen clar que l’única manera de sortir de la crisi és reforçant els serveis públics. I és que fa anys que el sistema educatiu català es troba infrafinançat. “La retòrica que s’ha instal·lat que els recursos no importen és falsa”, explica Tarabini. La recepta és clara: “Cal invertir més en educació i continuar aplicant polítiques contra la segregació escolar, perquè el que posa de manifest aquesta crisi és que les condicions de les escoles per afrontar l’educació dels seus infants, ara en particular i també en global, és radicalment desigual”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies