I si la natura pogués defensar-se a si mateixa als tribunals?

L’estiu de 2022, el Congrés dels Diputats va fer un pas que podria moure els fonaments del dret ambiental espanyol. Amb una àmplia majoria, la cambra acordava aprovar la Iniciativa legislativa popular en defensa del Mar Menor. Concretament, la norma dona personalitat jurídica a aquesta albufera situada a la Regió de Múrcia. Això significa que, com totes les persones i empreses, aquest espai natural també és reconegut com un subjecte que té drets, com un ens que pot defensar-se als tribunals. No és només un canvi simbòlic, sinó de situació legal, i per això pot canviar el destí de moltes disputes judicials sobre la degradació d’espais naturals.

La llei dona personalitat jurídica al Mar Menor, i no és un canvi simbòlic: ara es podrà defensar als tribunals

L’Estat de l’Equador ja havia obert aquest mateix camí anys abans: la reforma de la Constitució de 2008 reconeixia els drets de la natura. Fa dècades que diversos advocats i juristes persegueixen aquest pas perquè creuen que podria generar reaccions en cadena: “Parlar dels drets de la natura és afirmar la seva existència com a persona jurídica, com a titular de drets”, explica Susana Borràs, professora de Dret Internacional Públic a la Universitat Rovira i Virgili. La clau és que, d’aquesta manera, “es reafirma el valor intrínsec” de la natura, “amb independència de la utilitat o l’interès que representi per a l’ésser humà”. Per tant, pot ser un canvi central en litigis de tota mena i que es prioritzin elements com la biodiversitat o la supervivència d’espais naturals davant d’altres interessos particulars.

Els primers exemples jurídics d’aquesta aposta provenen dels anys setanta als Estats Units: l’associació ecologista Sierra Club va ser pionera a reivindicar drets per a uns arbres sequoia amenaçats per la construcció d’un parc d’atraccions de Disney. Tanmateix, la filosofia que ho inspira ve de molt abans: múltiples pobles indígenes i originaris promouen una visió ecocèntrica de la vida, en què les necessitats humanes no han de passar per sobre de les de la natura.

El Mar Menor, un exemple que marca camí

Els exemples de l’Equador i del Mar Menor mostren que no es tracta d’un fenomen de la filosofia del Dret, sinó que ja té moltes aplicacions pràctiques. El portal de les Nacions Unides Harmony with Nature recull més d’un centenar de lleis, regulacions locals i decisions de tribunals que inclouen la perspectiva dels drets de la natura, molt sovint vinculant-los a espais naturals concrets. Hi ha casos en 30 països, tan diversos com França, El Salvador o Uganda. A l’Estat espanyol, a més del cas del Mar Menor, es destaca l’aprovació d’una moció d’aquest 2024 a l’Ajuntament d’Outes, a Galícia, que reconeix formalment que el riu Tins, que passa pel municipi, té drets.

Malgrat que no és un cas pioner, l’envergadura de la campanya pel reconeixement del Mar Menor fa que sigui un cas referencial a escala internacional: es van recollir 640.000 signatures de suport i l’aprovació va arribar de bracet del Congrés dels Diputats. Eduardo Salazar, advocat de la iniciativa, creu que considerar el Mar Menor una personalitat jurídica “permet que pugui erigir-se en defensa dels drets que ja se li concedeixen” i, per contra, destaca que “etiquetar-lo com un espai protegit no ha servit en els darrers 40 anys”.

Salazar defensa la creació de comitès que facin de tutors legals per aplicar en la pràctica els drets reconeguts

El pas següent, per a Salazar, és concretar aquesta norma amb el desplegament d’un reglament. Concretament, la iniciativa exigeix crear una “tutoria reconeguda” d’aquest espai natural que compti amb tres comitès: un de seguiment, un de representants i un de científics. La funció d’aquests comitès seria precisament representar legalment l’espai natural, és a dir, fer de tutors legals perquè es puguin aplicar en la pràctica els drets que s’han reconegut a l’espai natural. És un esquema semblant al que passa amb els menors d’edat: són persones amb drets reconeguts, però que poden ser defensats pels seus tutors legals. 

La campanya és una mostra de com es va girar la truita a una crisi ecològica de gran envergadura quan el Mar Menor va arribar a la situació de col·lapse entre el 2019 i el 2021. La degradació de l’espai per les pressions humanes que l’envoltaven, com ara la urbanització a gran escala i activitats intensives d’agricultura, ramaderia i mineria, va portar a una eutrofització de les seves aigües. També es van registrar morts massives de flora i de fauna. Tot plegat va impulsar la mobilització i la recollida de signatures, que ha acabat convertint l’espai en el primer ecosistema amb drets reconeguts a Europa. Per a Salazar, tot aquest procés ha tingut també conseqüències positives fora de la legislació: “És clar que la ciutadania ha deixat de confiar en la capacitat de les administracions com els únics artífexs del canvi en el tracte que es dona al Mar Menor”.

Una porta oberta per reconèixer drets del Ter o de Montserrat

Susana Borràs defensa que seria viable avançar en els drets de la natura des del Parlament, ja que Catalunya té la competència exclusiva sobre els seus espais naturals. Arran de l’experiència del Mar Menor, Borràs considera que “s’ha vist com ha generat un consens polític prou ampli perquè esdevingués una realitat”, i que ha estat així perquè “va ser una llei impulsada per la població” a través d’una Iniciativa legislativa popular. D’altra banda, la norma ha evidenciat que és possible incloure propostes d’aquest tipus a l’ordenament jurídic sense necessitat de cap reforma de la Constitució. 

A Catalunya, es podria fer aquest reconeixement a rius com el Gaià o el Ter

“El reconeixement es podria fer per a rius com el Gaià o el Ter, o fins i tot serralades com el Montsant o Montserrat i muntanyes com el Pedraforca”, explica la professora de la Universitat Rovira i Virgili. En funció de quin espai natural es tractés, també es podria començar el procés a través d’ordenances locals d’ajuntaments. En altres casos, com el del riu Ebre, la divisió de competències podria dificultar-ho, ja que la gestió de la conca hidrogràfica és estatal. Borràs recorda que cal tenir en compte la qüestió competencial per fer-ho viable, i destaca que, en el cas de la llei sobre el Mar Menor, s’ha dissenyat sobre la base de la competència exclusiva de l’Estat en protecció bàsica del medi ambient, reconeguda a la Constitució espanyola.

Ara bé, l’experta en dret internacional públic també destaca que algunes experiències de reconeixement s’han dirigit a la natura en general, sense delimitar-se a espais naturals més destacats. En aquesta línia, destaca els exemples de reforma de la Constitució a l’Equador o la llei dels drets de la Mare Terra, a Bolívia, en què “es reconeix la natura com a persona jurídica en la seva globalitat”. En tot cas, l’experta en dret ambiental especifica que aquestes passes legals no buscarien substituir el dret ambiental actual. 

De fet, la professora defensa que iniciar aquest camí seria “reforçar” les eines del dret ambiental i facilitaria protegir de manera més efectiva aquests espais naturals a Catalunya. D’una banda, perquè podria suposar “l’obligació de l’Administració de restaurar l’ecosistema afectat” per qualsevol vulneració, i, de l’altra, promouria que “qualsevol persona, sense la necessitat d’al·legar un interès legítim o una afectació particular, pugui denunciar qualsevol vulneració d’aquests drets”.

Susana Borràs destaca que la clau és que els drets de la natura fixen l’obligació de conservar-la “independentment de l’interès dels humans”, ja que “es reconeix com a una entitat viva i com a tal titular de drets, tal com succeeix amb els humans”.

Aquest reportatge ha estat impulsat per l’Observatori DESCA i l’Institut de Drets Humans de Catalunya amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat de Catalunya.