La cara oculta d’Amazon

[Aquest reportatge va ser publicat en castellà a ‘La Marea’]

“Comprar en botigues de barri dona vida a les nostres ciutats i genera llocs de treball. Per això proposo que no comprem a Amazon: gairebé no paga impostos i no dona vida als barris”. Així opinava fa alguns mesos l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sobre la multinacional dirigida per Jeff Bezos, el valor de mercat de la qual ja supera el PIB de l’Estat espanyol. La mateixa recomanació havia llançat anteriorment l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo.

El gegant nord-americà va ser ràpid a contestar: va sortir al pas d’aquestes declaracions tot recordant que 2.000 petites empreses de Catalunya venen mitjançant la seva pàgina web, la qual cosa converteix aquesta comunitat autònoma en líder estatal en el rànquing de companyies que comercialitzen els seus productes utilitzant la plataforma d’Amazon. No obstant això, no és possible conèixer quants petits comerciants han hagut de tancar com a conseqüència directa del creixement de la multinacional en aquesta i en altres comunitats de l’Estat.

Però, quins són aquests perills d’Amazon, que han posat Colau i Hidalgo en contra? Repassem-los.

Cap al monopoli

És cert que milers d’empreses venen els seus productes a través de la plataforma d’origen nord-americà: segons dades d’Amazon, fins a 9.000 pimes espanyoles operen amb el seu sistema. No obstant això, recentment la Comissió Europea (CE) ha acusat Amazon d’utilitzar les dades que extreu d’aquestes empreses per vendre els seus propis productes: “Les dades de l’activitat de venedors tercers no han de ser usades en benefici d’Amazon quan actua com a competidor amb aquests venedors. Les condicions de competència en la plataforma d’Amazon també han de ser justes”, va declarar la vicepresidenta de la Comissió, Margrethe Vestager, a mitjan novembre del 2020. Una segona investigació de Brussel·les acusa la multinacional d’afavorir de manera artificial les seves ofertes o les d’aquells venedors que utilitzen els propis serveis logístics i de repartiment d’Amazon.

Però no solament Europa apunta a Amazon: el Congrés dels Estats Units ha dut a terme una investigació durant gairebé un any i mig per analitzar el poder dels gegants Apple, Facebook i Google, a més de la mateixa Amazon, de la qual diuen que té “poder de monopoli”, ja que controla entre el 65% i el 70% de totes les vendes dins d’aquell país. Això va obligar Bezos a comparèixer davant el Subcomitè Judicial de la Cambra dels EUA. Tant la seva companyia com les altres tres, segons la investigació, “erosionen l’esperit empresarial, degraden la privacitat dels estatunidencs online i soscaven la vitalitat de la premsa lliure i diversa”.

Impostos difícils de trobar

L’estructura empresarial del líder del comerç online provoca que el seu negoci online es vehiculi a través de filials de serveis de logística, de gestió de dades i de suport comercial. Amazon EU paga a aquestes filials per la prestació de serveis, la qual cosa el 2019 va suposar uns ingressos a Espanya per un valor d’una mica menys de 500 milions, pels quals va pagar 4,4 milions en concepte d’impostos de societats.

Amazon ja acapara el 15% de tot el comerç electrònic de l’Estat espanyol

Però la facturació de tot el que la multinacional va vendre a Espanya no va pagar impostos aquí, sinó que se’n va anar directament a Luxemburg, considerat un paradís fiscal per diverses organitzacions, com ara Oxfam Intermón. És allí on hi ha la seu central d’Amazon EU i on van anar a parar els 7.567 milions d’euros que la companyia ingressa a Espanya i que suposen el 15% de tot el comerç electrònic de l’Estat.

Segons explica el diari El Independiente, “entre Facebook, Amazon i Apple van pagar el 2018 un total de 14,7 milions d’euros en concepte d’impost de societats. És a dir, pràcticament el mateix (14,4 milions) que Ence, que és l’empresa ‘més petita’ de l’Ibex 35”. La coneguda per taxa Google, aprovada durant el 2020, tractarà de posar remei a aquesta fugida impositiva, tot gravant a aquestes companyies amb un tipus del 3% els seus ingressos per determinades activitats.

Soscavant els drets laborals

Un altre dels asos a la màniga que Amazon ha destacat després de les crítiques d’Ada Colau ha estat el dels llocs de treball de l’empresa a Catalunya, tot recordant que compta amb tres centres de distribució, un centre logístic urbà a Barcelona, un altre centre de distribució i tres estacions logístiques. Els 2.000 nous llocs de treball que va anunciar al juliol del 2020 completen un total de 9.000 treballadors i treballadores a tot l’Estat.

Aquesta plantilla ha organitzat protestes en diverses ocasions. Fa dos anys, coincidint amb el Black Friday, els treballadors del centre logístic de San Fernando de Henares (Madrid) iniciaven la seva jornada reivindicativa. Era la quarta vaga per denunciar retallades tant en drets de salut com de salari i conciliació, segons explicaven els representants sindicals.

Més recentment, a l’octubre del 2020, segons va anunciar el sindicat UGT, la multinacional va ser condemnada a donar d’alta gairebé 3.000 repartidors que estaven treballant com a falsos autònoms. La Inspecció de Treball va considerar que els treballadors d’Amazon Flex són assalariats i per això han d’estar donats d’alta al règim general de la Seguretat Social. Segons l’estimació de la UGT, això ha suposat gairebé 4 milions d’euros d’ingrés per a les arques públiques.

Mig centenar d’eurodiputats van preguntar a Jeff Bezos si Amazon espia polítics i sindicalistes

Aquestes lluites sindicals semblen no agradar gaire a Amazon. Tant és així que una investigació de la Motherboard, la secció de tecnologia de Vice als EUA, revela que el gegant tech utilitza diverses tàctiques per vigilar treballadors i grups sindicals en els seus magatzems. Segons els documents obtinguts per la publicació, la companyia liderada per Jeff Bezos hauria contractat l’agència de detectius Pinkerton i infiltrat espies al novembre del 2019 en un magatzem de Polònia. Segons elDiario.es, Amazon analitza diferents “riscos de seguretat”, entre els quals es troba la categoria d’“ambient operatiu”, on s’inclouen la presència de sindicats i possibles protestes o manifestacions. 

D’acord amb la informació del mitjà espanyol, això passaria també en altres països, entre els quals Espanya, encara que Amazon nega que Pinkerton s’encarregui de vigilar els seus empleats. Una versió que xoca amb dues ofertes de treball publicades per la tecnològica per vigilar “amenaces sindicals”, les quals van ser esborrades després de la polèmica sorgida.

Encara que la companyia va al·legar que es tractava d’un “error”, mig centenar d’eurodiputats van enviar una carta a Jeff Bezos en què preguntaven si Amazon espia polítics i sindicalistes. “Ens preocupa que els sindicats, així com els representants electes locals, nacionals o europeus, es vegin afectats per aquesta ‘vigilància d’amenaces’, que té com a objectiu reprimir l’acció col·lectiva i l’organització sindical”, expliquen en la missiva.

Adéu a la privacitat

“Alexa, posa música”. És possible que hagis pronunciat aquestes paraules, ja que l’altaveu intel·ligent d’Amazon va ser el seu producte més venut durant el 2019. Aquests comandaments, en la teoria, només són utilitzats per l’aparell per dur a terme l’acció. No obstant això, en la pràctica, poden ser escoltats pel personal de la multinacional en aquells casos en els quals el gadget no hagi entès la petició, amb l’objectiu de millorar-ne l’algoritme.

El gran problema és que, segons Bloomberg, aquests treballadors d’Amazon també tindrien accés a les coordenades en les quals s’ha produït l’error, per la qual cosa podrien arribar a esbrinar el lloc de residència del client; un aspecte per al qual no s’han rebut denúncies.

En una carta enviada al senador dels Estats Units Christopher Coons a mitjan any passat, el vicepresident de polítiques públiques d’Amazon, Brian Huseman, reconeixia que la companyia emmagatzemava els enregistraments de veu i les transcripcions durant un temps indefinit, “fins que l’usuari decideix eliminar-los” en esborrar l’historial en l’aplicació. No obstant això, ni tan sols en aquests casos Amazon garanteix l’esborrat de la informació, ja que, quan s’utilitza una skill (aplicació de tercers dins d’Alexa), “el desenvolupador d’aquesta skill podria també mantenir registres de la interacció”, segons va reconèixer Huseman.

Les emissions de CO₂ d’Amazon són similars a les que generen països com Suècia o Bulgària

Mediambientalment insostenible

Per una petita quantitat de diners –3,99 euros el mes o 36 euros anuals– vostè pot rebre qualsevol producte a casa seva en 24 o 48 hores. És el que es coneix amb el nom d’Amazon Prime, el servei de luxe de la tecnològica, que incita el consumisme i que multiplica la petjada de carboni de la companyia, principalment en el transport. El 2019, les emissions d’Amazon van arribar fins als 51,17 milions de tones de CO₂, un 15% més que l’any anterior. Ja el 2018, les seves emissions estaven al mateix nivell que les que generen països com Suècia, l’Equador o Bulgària.

Al novembre del 2020, els moviments pel clima van ocupar la seu d’Amazon a Barcelona amb motiu del Black Friday per protestar contra la seva política d’empresa. El fundador d’Amazon va anunciar al febrer del 2020 la donació de 10.000 milions de dòlars per lluitar contra el canvi climàtic. Al suplement Climàtica de La Marea ja es va analitzar aleshores el ‘doble tall’ que suposa aquesta aportació econòmica.

[Aquest reportatge va ser publicat originalment en castellà a ‘La Marea’ el 27 de novembre de 2020]