La lluita judicial de les famílies monoparentals per un permís de naixement no-discriminatori

Les famílies monoparentals han rebut recentment una notícia important: el Tribunal Constitucional (TC) ha determinat que poden ampliar el permís per naixement 10 setmanes més de les 16 que corresponen a un sol progenitor. Aquesta victòria respon a una llarga lluita judicial perquè les mares en solitari i els seus fills i filles tinguin els mateixos drets que les famílies biparentals, sobretot pel que fa a la cura del menor en les primeres setmanes de vida. L’interès superior del menor, que és el bé suprem a protegir, és precisament el raonament jurídic en què s’ha basat el TC per dictar aquesta sentència. La reclamació també tenia la voluntat d’anar més enllà i donar visibilitat a la diversitat familiar i a les necessitats i reivindicacions d’aquest tipus de llars. 

A Catalunya, un 12,8% del total d’unitats familiars són monoparentals i quasi el 80% d’aquestes estan encapçalades per dones. A més, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), gairebé la meitat de les llars monoparentals viu amb uns ingressos per sota del llindar de pobresa. Però, malgrat que la monoparentalitat forma part de la realitat familiar catalana i que està reconeguda a Catalunya des de l’any 2006, no hi ha una definició a escala estatal, de manera que hi ha drets que no es compleixen. Aquest és el cas del permís de naixement, en què diversos estaments judicials han estat discutint quant temps de permís atorgaven a les mares en solitari un cop nascut el menor, un procés judicial en què el Col·lectiu Ronda ha acompanyat les mares implicades. 

La reclamació d’aquest dret ha anat acompanyat de l’associació Madres Solteras por Elección. L’entitat buscava suport jurídic en la demanda d’equiparació de permís a les famílies biparentals, explica Olga Marquina, advocada referent en aquesta matèria al Col·lectiu Ronda. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ja havia dictat una de les primeres sentències en aquesta direcció, i posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre el novembre del 2022, i a instàncies del Col·lectiu Ronda, la primera sentència d’aquest Tribunal que reconeix el dret d’una mare en solitari a disposar de l’extensió del permís de naixement durant 32 setmanes completes, equiparant-lo al que sumen els permisos de les famílies biparentals. “El que s’està reclamant aquí és que els menors nascuts en famílies monoparentals no tenen per què tenir menys temps de cures que els que ho han fet en el si de famílies amb dos progenitors”, explica Marquina.

Però, malgrat haver guanyat l’extensió del permís, totes aquestes mares es van trobar amb l’obstacle de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que, com que no hi havia cap llei reguladora, hi va presentar recursos. Segons desenvolupa l’advocada, l’INSS argumentava que la monoparentalitat és una elecció i que no es pot demanar una ampliació de permís d’una altra persona perquè no l’ha cotitzat ningú: en una família biparental, si no han cotitzat els dos progenitors, no podran cobrar res, excepte les progenitores menors de 21 anys, cas en què no s’exigeix un període mínim de cotització. En el cas d’una mare, si ha cotitzat, tindrà dret a la seva part, però no a dues. Així, el que havia dictat el TSJC no tenia una aplicació a la Seguretat Social, i el març del 2023 el Tribunal Suprem va canviar el criteri pel fet d’entendre que no s’havia de reconèixer l’ampliació, la qual cosa va deixar moltes mares enmig de procediments administratius o judicials.

El Tribunal Constitucional determina discriminació

Sílvia Cobo és una d’aquestes mares: va tenir la seva filla el juny del 2021, i l’any següent el TSJC li va donar les 32 setmanes. Després del recurs presentat per la Seguretat Social, el seu cas va desencadenar nous pronunciaments. El TSJC va qüestionar, a partir d’un procés iniciat per l’advocada Olga Marquina, del Col·lectiu Ronda, la constitucionalitat de la norma que establia que les famílies monoparentals només poguessin gaudir de 16 setmanes per naixement d’un fill o d’una filla, i el Tribunal Constitucional ha determinat recentment que això és discriminatori. “Per a unes dones que no tenim temps per descansar cap minut del dia per la càrrega de cura dels nostres fills, que no tenim temps per a l’oci o per a la promoció personal, haver aconseguit això és una gran victòria”, afirma Cobo sobre aquest darrer pronunciament.

“No es pot tractar de manera diferent un menor per la família que té”, afirma Olga Marquina

Concretament, el TC considera que la negativa d’ampliació vulnera el principi constitucional de no-discriminació i atempta contra l’interès superior del menor, a qui se li nega sense causa objectiva un temps d’atenció i de cura del qual sí que gaudiria en cas de tenir dos progenitors: “No es pot tractar de manera diferent un menor per la família que té”, diu l’advocada. A més, Marquina argumenta que també existeix una discriminació per raó de gènere: “Tot i que se suposa que la llei és neutra, es produeix una discriminació indirecta per raó de gènere perquè l’impacte més desfavorable és en les dones treballadores”, explica l’advocada del Col·lectiu Ronda. 

Arran d’aquesta resolució per part del Tribunal Constitucional, el TSJC ha estat resolent de manera favorable tots els procediments, atorgant les 10 setmanes addicionals. A moltes mares, però, aquest pronunciament els arriba molt tard: la filla de la Sílvia, per exemple, ja té tres anys i mig, i estan buscant la manera que pugui gaudir del permís addicional que no va poder tenir després del naixement. Pel que fa als altres casos, Marquina explica que “no sabem què passarà amb les mares que no van poder gaudir d’aquest permís perquè ara ens trobem que moltes mares han canviat de feina o que tenen una situació laboral difícil i no es poden demanar el temps a l’empresa”. 

Tot i que s’hagi reconegut que la legislació en aquesta matèria és discriminatòria, la solució plantejada pel TC és insuficient per a l’advocada del Col·lectiu Ronda. Per ara, s’ha determinat que les famílies monoparentals poden ampliar el permís, però només 10 setmanes més, excloent-ne així les primeres sis setmanes que s’han de gaudir just després del part. L’advocada del Col·lectiu Ronda, però, considera que s’haurien d’haver reconegut les 16 setmanes plantejades des d’un inici: “En una família biparental, la persona que no ha parit cuida el menor, i la que ha parit es cuida a si mateixa, es recupera del part. En canvi, una família monoparental necessita més temps perquè una sola persona ha de passar pels dos processos”, explica l’advocada. 

“Cal una actualització de la diversitat familiar per part de la societat i de l’Estat”

Cap a una actualització de la diversitat familiar

El permís de naixement és un dels molts obstacles i discriminacions amb què es troben les famílies monoparentals. Segons l’informe Monomarentalidad y empleo 2020, de la Fundació Adecco, el 85% de les mares desocupades no troba una jornada laboral adaptada a les seves necessitats i 4 de cada 10 fa més d’un any que estan sense feina per manca de polítiques laborals a favor de la conciliació. A banda, l’estudi FAMiliaS 2019 indica que el 70% de les dones que encapçalen famílies monomarentals assegura que el seu salari no li permet cobrir la despesa familiar i el 61% afirma que ha tingut problemes econòmics que han fet que redueixi les despeses de l’habitatge els darrers mesos.

Molts dels problemes d’aquest tipus de famílies, apunta l’Associació de Famílies Monoparentals en un reportatge a CRÍTIC, és que “a l’Estat espanyol no existeix una definició uniforme del que implica la monoparentalitat, i, en conseqüència, les famílies estan subjectes al que estableixin els governs de les diferents autonomies”, fet que implica també prestacions o ajudes que podrien rebre. Cobo posa com a exemples que les famílies monoparentals no tenen un epígraf per fer la renda i també la desigualtat pel que fa al permís del treballador per la cura dels fills: una família biparental tindrà setze setmanes, mentre que una de monoparental només en podrà gaudir vuit. 

“Hem de continuar reclamant i posant la criança al focus del debat polític”, afirma Cobo. Això, hi afegeix, passa per demostrar que les lleis que regulen aquest tipus de prestacions estan ancorades en el passat i que ara hi ha molta més diversitat familiar. Cal una actualització per part de la societat i per part de l’Estat. El permís de naixement és només l’inici”, conclou.