Crític Cerca

Desplaçats ucraïnesos a l’estació de tren de Lviv/ Foto: JOAN MATEU PARRA – ACN

Reportatges

La violència sexual contra les dones com a arma de guerra

Desplaçaments forçosos, violència sexual i tortures: expertes en enfrontaments bèl·lics alerten sobre els patrons més habituals en conflictes militars com el d’Ucraïna

07/03/2022 | 06:00

La violència envers dones i nenes es generalitza en els conflictes, i fins i tot s’utilitza com a arma de guerra. L’atac contra Ucraïna per part de Rússia va començar fa 12 dies i encara hi ha poques dades sobre els seus efectes en clau de gènere. Tanmateix, ja s’han fet públiques algunes informacions alarmants: diversos mitjans han documentat que, de l’1,2 milions de desplaçats, la majoria són dones i infants. Segons l’ONU, elles són les que corren més riscos en aquests processos, perquè han d’assumir la cura de les persones dependents o malaltes, així com l’aprovisionament d’aliments i d’aigua.

Les migracions no estan exemptes d’abusos. Recentment, l’activista i fotògrafa Pauline Makov ha denunciat a través de xarxes socials que, a la frontera amb Polònia, “proxenetes alemanys” estan oferint suport i allotjament gratuït a les dones ucraïneses. “El sistema de prostitució es beneficia de la guerra i de les seves víctimes”, assegura.

Des que Vladímir Putin va donar l’ordre d’envair Ucraïna, 46 nadons han nascut en un búnquer de la maternitat de Txerníhiv, una ciutat situada al nord de Kíiv, en condicions precàries i amb la por constant dels bombardejos. En aquest sentit, els darrers dies ha esclatat la polèmica en xarxes socials arran que l’associació per la gestació subrogada APINGU publiqués un missatge a Twitter en què expressava “la commoció” de les famílies que han recorregut a aquesta pràctica. “Patim per les gestants que coengendren els nostres fills i per les seves famílies“, deia la piulada. Una polèmica que també s’ha traslladat al Congrés dels Diputats, després que el PDECat instés el Govern espanyol a agilitzar els tràmits en aquests processos i a derogar una instrucció que dificulta la inscripció dels menors.

El 70% de les dones han viscut violència de gènere en zones de conflicte

Malgrat que encara és d’hora per analitzar l’impacte de la guerra a Ucraïna, expertes i organismes internacionals adverteixen de certs patrons que s’han reproduït en conflictes armats similars. Segons les dades de l’ONU Dones, organització de les Nacions Unides que es dedica a la promoció de la igualtat, més del 70% de les dones han viscut situacions de violència de gènere en alguns entorns en crisi.

En un context d’emergència humanitària, estan més exposades al risc de patir violacions, matrimonis forçosos o de tenir embarassos no desitjats, infeccions de transmissió sexual i mortalitat materna. I és que “durant els conflictes armats, la violència i les vulneracions de drets, que en moltes ocasions ja existien prèviament, s’exacerben”, puntualitza Sílvia Plana, conflictòloga i membre de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). “Durant les guerres, el cos de les dones s’ha fet servir com a camp de batalla”.

Infografia: HELENA OLCINA

Més de 2.500 casos de violència sexual (registrats) en un any

Les Nacions Unides consideren que la violència sexual relacionada amb els conflictes consisteix en pràctiques com “la violació, l’esclavitud sexual i la prostitució, els embarassos i les esterilitzacions forçades”, que constitueixen un atemptat contra els drets humans i el dret internacional humanitari. Un informe de l’ONU del 2019 assenyala que, l’any 2018, es van comptabilitzar més de 2.500 casos de violència sexual en conflictes armats en un total de 19 països. Segons aquest organisme, s’estima que, per cada violació registrada, n’hi ha entre 10 i 20 casos que queden sense documentar.

S’estima que entre 20.000 i 60.000 dones van ser violades durant la guerra a Bòsnia

L’estudi Violència sexual en conflictes armats, de les investigadores María Villellas, Ana Villellas, Pamela Urrutia i Josep M. Royo, destaca que aquest fenomen ha estat invisibilitzat i ignorat al llarg de la història, però que va començar a rebre l’atenció de la comunitat internacional durant la guerra a la regió dels Balcans i el genocidi a Ruanda. “La guerra a Bòsnia va ser escenari de la utilització generalitzada i sistemàtica de la violència sexual i del seu ús com a part integral de la neteja ètnica”, exposa l’estudi. En aquest sentit, s’estima que entre 20.000 i 60.000 dones van ser violades; però, a més, moltes d’altres van patir també “tortura sexual, embarassos forçats i van haver de presenciar forçosament violacions a altres dones, incloses mares, filles o veïnes”.

De fet, en aquest conflicte es va denunciar l’ús de “camps de violació” com una de les estratègies de violència sexual envers les dones. Segons l’informe, aquesta pràctica consistia en la utilització d’edificis com escoles, fàbriques, restaurants o bordells com a centres on les víctimes eren retingudes i violades. Aquesta realitat “va tenir un impacte sobre la salut física i mental de les dones de Bòsnia que encara perdura”.

Infografia: HELENA OLCINA

Centenars de milers de dones són víctimes de violacions en zones de conflicte

“La violència sexual no es produeix en tots els conflictes armats en el mateix grau”, matisa María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau. Així i tot, explica que aquesta pràctica “és una arma de guerra” que pot ser producte d’una “estratègia orquestrada i planificada per part d’exèrcits i de grups armats, amb l’objectiu de controlar la població, el territori i generar desplaçaments forçats de la població”, o que pot ser conseqüència de la inacció dels comandaments militars, “que no la impedeixen malgrat les normes del dret internacional”.

Al marge de la guerra de Bòsnia, també s’ha documentat la utilització de la violència sexual en diferents contextos amb conflictes armats actius i en el marc de greus crisis polítiques. L’any 2013, l’organització de drets humans Syrian Network for Human Rights estimava que, a Síria, unes 6.000 dones haurien estat violades en el marc del conflicte, en molts casos amb embarassos no desitjats com a conseqüència. I això que documentar els casos no és senzill: “És un fenomen infradenunciat” perquè les víctimes “es veuen afectades per l’estigma” i pel rebuig dels seus familiars.

Villellas: “La violència sexual pot ser una estratègia orquestrada pels exèrcits i grups armats”

La por de patir agressions sexuals, a banda, ha motivat la fugida del país de nombroses famílies. Tanmateix, això tampoc no és cap garantia. “Les dones i nenes sirianes en situació de desplaçament forçós estan especialment exposades a patir episodis de violència o explotació sexual, i a ser víctimes de matrimonis infantils”, apunta l’informe Violència sexual en conflictes armats.

En el cas de la República Democràtica del Congo, l’ONU estima que “centenars de milers de dones i nenes han estat víctimes de violència sexual des del 1996”. De fet, s’han registrat “un mínim de 200.000 casos”, que només són la punta de l’iceberg i als quals se’ls hauria de sumar la xifra “d’entre 250.000 i 500.000 dones” que van ser víctimes de violacions durant el genocidi de Ruanda, el 1994.

Nens ucraïnesos amb les seves famílies al centre comercial abandonat de Przemysl (Polònia), reconvertit en centre de refugiats / Foto: NATÀLIA SEGURA i ROGER PI DE CABANYES – ACN

Actors governamentals, els principals perpetradors de la violència vers les dones

Però d’on provenen les vulneracions dels drets humans? Segons la base de dades sobre violència sexual en conflictes armats SVAC Dataset, el 42% dels actors armats estatals van ser denunciats com els perpetradors de la violència sexual en les diferents zones de conflicte, enfront del 24% dels grups rebels i el 17% de les milícies. En el cas d’Àfrica, per exemple, el 59% dels actors governamentals havien estat denunciats per violència sexual.

Malgrat que en tots els casos estudiats els homes són els perpetradors de la violència envers les dones, existeixen indicis que, en algunes ocasions, aquestes conductes s’han reproduït també en contra dels homes. Així ho corrobora el fet que, d’entre 6.000 presoners reclosos en un camp de concentració a Sarajevo, el 80% dels homes van denunciar haver estat víctimes de violacions. O que, els anys vuitanta, un 76% dels presos polítics d’El Salvador assegurés haver patit tortures sexuals.

Al marge de les xifres, hi ha raons estructurals que determinen aquestes pautes de conducta. En l’estudi Sexual Violence and Women’s Health in War, la investigadora Pamela DeLargy ubica un vincle estret entre patriarcat i militarització, ja que, al llarg de la història, “la violència sexual ha format part del repertori de comportaments en els quals se socialitza els soldats per dur a terme la guerra”. A la vegada, les agressions envers les dones, percebudes com una possessió masculina, es conceptualitzen també com una forma d’“humiliar l’enemic”.

Matrimoni infantil per “mitigar” la vulnerabilitat econòmica

Segons l’ONU Dones, els índexs de matrimoni infantil augmenten en les zones de conflicte amb l’objectiu de mitigar la vulnerabilitat econòmica de les nenes i les seves famílies. “És una forma de tenir una persona menys a càrrec en contextos d’escassetat d’aliments i de recursos bàsics”, rebla Villellas, però matisa que aquesta mena d’unions es produeixen, sobretot, quan “socialment, hi ha una acceptació prèvia”.

El percentatge de matrimonis infantils al Iemen ha crescut del 32% al 52% els darrers temps, quan el 2013, abans que esclatés el conflicte, només un 17% de les nenes entre els 15 i els 19 anys estaven casades. La situació a Síria és similar: el nombre d’unions forçoses és avui quatre vegades més alt que abans que comencés la guerra, i en algunes zones afecta el 26% de les criatures. En el cas de les refugiades que viuen a Jordània o al Líban, la xifra ascendeix fins al 29%.

“Alguns grups armats fan servir el matrimoni infantil com a estratègia de reclutament”, diu Villellas

Pel que fa a l’Afganistan, el retorn dels talibans al poder ha accentuat aquesta pràctica, que ja es produïa abans del col·lapse del Govern anterior a causa de la pobresa de les famílies. L’UNICEF calcula que el 28% de les dones afganes d’entre 15 i 49 anys s’han casat abans dels 18. A la inestabilitat política, a més, s’hi suma la pandèmia de la Covid i l’actual crisi alimentària, que ha provocat un nou repunt en els matrimonis infantils.

Les conseqüències de les unions forçoses són múltiples, i inclouen la separació de la família i de l’entorn, la manca de llibertat per participar en activitats comunitàries o la maternitat prematura. “Les nenes veuen interrompuda la seva vida infantil i se les col·loca en una posició d’adultes”, conclou Villellas, i adverteix que existeixen alguns grups armats que fan servir el matrimoni infantil en les seves estratègies de reclutament. “Això permet que les nenes assumeixin tasques de sosteniment, d’aprovisionament d’aliments o de cures”, explica, però també pot comportar “esclavitud sexual“.

Infografia: HELENA OLCINA

507 dones moren cada dia per complicacions de l’embaràs en zones de guerra

“La salut sexual i reproductiva de les dones es veu molt greument afectada en una situació de conflicte armat, en què en cap cas no és una prioritat”, afirma María Villellas. Una prova d’això és que, segons les dades de les Nacions Unides, cada dia moren 507 dones com a conseqüència de complicacions durant l’embaràs i el part en contextos bèl·lics. “L’elevada mortalitat materna és una realitat en aquestes situacions, en les quals parir, per exemple, és una pràctica de risc o perill per a la salut”, conclou l’informe La dona en conflictes armats i guerres, de la investigadora Pilar Estébanez.

Amb dades del 2012, l’estudi establia que cinc dels deu països del món on moren més dones durant el part es troben immersos en guerres o conflictes. Aquest ha estat el cas, per exemple, de l’Afganistan, on es van arribar a documentar 1.400 morts maternes per cada 100.000 nadons nascuts vius i una cinquantena de dones que morien cada dia durant el part. El seguien països com el Txad i Somàlia, que van sumar un total de 1.200 morts maternes per 100.000 nascuts vius, o l’Iraq, amb 250 morts maternes per cada 100.000 nascuts i amb una mortalitat neonatal de 60 nadons per cada 1.000 nounats.

En el cas del Iemen, segons les dades del Fons de Població de les Nacions Unides del 2018, l’escassetat d’aliments va deixar més d’un milió d’embarassades en situació de desnutrició, i 75.000 dones amb altes probabilitats de desenvolupar complicacions durant el part. L’ONU estima que la taxa de mortalitat materna, que l’any 2015 se situava en 385 morts per cada 100.000 naixements, es podria haver duplicat arran de la guerra.

Una “salut d’emergència” que oblida els drets sexuals i reproductius

“Els drets sexuals i reproductius, que ja prèviament a l’esclat d’una guerra són molt difícils de garantir, esdevenen els més vulnerats quan hi ha conflicte armat”, exposa la conflictòloga de l’ICIP, Sílvia Plana. Accedir a l’avortament, per exemple, “és molt complicat a causa de les dificultats en la mobilitat, perquè els serveis ni tan sols estan operatius o, si ho estan, estan centrats en ‘les emergències’, i això no es considera prioritari“. De fet, tal com apunta Plana, es prescindeix d’aquests drets “fins i tot en les negociacions de pau o en l’agenda pel desenvolupament”. “Donar-los centralitat és una lluita”, rebla.

L’informe Salut sexual i reproductiva en dones víctimes del conflicte armat determina que, a Colòmbia, per exemple, només el 37% de les embarassades forçades a desplaçar-se van rebre atenció prenatal per part d’un metge; el 7% van ser ateses per una infermera i el 56% restant va quedar descoberta. D’aquest percentatge, “el 27% van tenir pèrdues gestacionals, avortaments o fills nascuts morts”.

Desplaçats ucraïnesos a l'estació de tren de Lviv / Foto: JOAN MATEU PARRA – ACN

Enfortiment dels rols de gènere en els desplaçaments forçats

Plana i Villella coincideixen que, malgrat que el nombre de dones i homes que es veuen forçats a marxar dels seus països respectius a causa d’un conflicte pot ser similar, les experiències d’uns i d’altres són diferents. Villella concreta que entre la població desplaçada “hi ha moltes persones dependents, la cura de les quals recau sobre les dones, que es troben en condicions molt precàries”. En aquests processos, a més, s’accentuen els rols de gènere com a conseqüència del conflicte: “A Ucraïna estem veient com, en termes generals, elles s’ocupen del sosteniment de la vida, i ells, de la defensa armada”, conclou.

Moltes de les dones no demanen asil, i el seu desplaçament no s’aborda com una migració forçada”

Per la seva banda, Plana apunta que moltes de les dones que abandonen les zones de conflicte “no demanen asil, de manera que el seu desplaçament no s’aborda com si fos migració forçada”. Un fet, a més, que fa difícil “dimensionar” la quantitat de persones que han hagut de marxar d’un país a causa de la guerra.  

Les dones com a constructores de pau

Les Nacions Unides denuncien que les dones, malgrat que resulten “desproporcionalment afectades” per les guerres, segueixen estant excloses dels processos de pau. I això, malgrat que, segons la mateixa ONU, “la seva presència en negociacions de pau genera una major acceptació i enforteix la rendició de comptes per la seva aplicació”, a la vegada que promou una pau “més duradora”.

“Per una qüestió de dret a la participació política, qualsevol negociació ha de ser inclusiva i ha de tenir en compte les dones però també altres col·lectius que acostumen a estar exclosos, com les poblacions indígenes o la societat civil organitzada”, rebla Villellas

Tanmateix, des del 1995 fins al 2019, els acords de pau amb disposicions sobre la igualtat de gènere van augmentar només del 14% al 22%. En aquest mateix període, les dones només van representar el 13% de les negociadores, el 6% de les mediadores i el 6% de les signants en els principals processos de pau.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies