14/01/2025 | 06:00
Quan acaba l’any, se succeeixen les llistes dels millors discos i cançons. Alguns són triats per votació popular. D’altres, per opinions de professionals. En tots dos casos, són llistes subjectives, per bé que moltes opinions subjectives es generen en un context on sí que hi ha dades objectives. Que els oients d’iCat FM hagin triat “La Marina sta morena“, de Figa Flawas, millor cançó de 2024 és fruit d’una decisió subjectiva. Una dada objectiva, però, és que el grup que més ha sonat a iCat FM el 2024 hagi estat Figa Flawas.
Fins a 23 cançons diferents de Figa Flawas han sonat aquest any a iCat FM. En total, s’ha punxat 1.118 cops alguna cançó dels de Valls, la qual cosa significa que en total han sumat gairebé 43 hores de ràdio. La seva cançó més punxada ha estat “La Marina sta morena”. Té força mèrit considerant que es va publicar el 4 de juliol. En només sis mesos, ha sonat fins a 253 vegades. “Mussegu” (amb 221 punxades), “Que no s’acabi” (167), “4 kissus” (166) i “Solucions i no problemes” (125) completen el particular top 5 de Figa Flawas aquest 2024.
“La Marina sta morena” no ha estat, però, la cançó catalana més punxada aquest any a iCat FM. La superen “Carretera perdida”, d’Alizzz (hi ha sonat 495 vegades); “Pau”, de Cala Vento (478 punxades); “Dr. Smith”, de Lildami (460); “Plàstic”, de Triquell & Scotty DK (453); “Per la bona gent”, de 31 FAM (452), i “Mochi de sakura”, de Maria Hein (434), entre moltes d’altres. Cap d’aquestes, però, no apareix entre les 40 més punxades a iCat FM el 2024. “Yes, and?”, d’Ariana Grande, encara hi ha sonat 305 cops més que “Pau”. De fet, cap segell català no ha col·locat més d’una cançó aquest any al top 100 d’iCat. L’única excepció és Halley, que n’ha situat 6. Halley Records és la discogràfica de Figa Flawas.
Aquestes i moltes altres dades han estat emmagatzemades i sistematitzades al llarg dels anys a través de Vericast, un programa creat per l’empresa catalana BMAT. Vericast recull informació de més de 50 emissores d’arreu de l’Estat espanyol a la qual tenen accés les emissores que en contracten el servei i també desenes de discogràfiques i empreses del sector que poden comprovar en temps real la vida radiofònica de les cançons que publiquen cada mes. CRÍTIC ha tingut accés a aquestes dades i ha pogut extreure diferents informes i llistes que permeten comprovar quins artistes, quines cançons, quines discogràfiques i, fins i tot, quins gèneres musicals tenen més presència a la ràdio pública catalana.
Cançons catalanes més punxades: "Carretera perdida", d'Alizzz
Vericast va començar a analitzar la freqüència i la durada de totes les cançons que sonaven a Catalunya Ràdio i a iCat FM a finals de 2011, raó per la qual aquest reportatge se centra en el període 2012-2024. Són 13 anys al llarg dels quals es pot analitzar l’evolució del paisatge musical a les ràdios públiques catalanes. Les dades de Vericast inclouen sintonies, separadors, cançons senceres o fragments emesos a qualsevol hora. Així se sap, seguint amb l’exemple de "La Marina sta morena", que el darrer cop que va sonar sencera a iCat va ser el 31 de desembre a les vuit del matí. Aquell mateix dia ja n’havien sonat 43 segons a les 6.37 de la matinada i encara va sonar un fragment més de 10 segons a les 17.16 de la tarda. L’èxit dels Figa Flawas ha ocupat 8 hores, 41 minuts i 1 segon a iCat FM aquest any. Pot semblar molt, però no ho és: a Flaix FM va sonar gairebé 43 hores durant tot l'any passat.
Artistes catalans més punxats: de Manel a Figa Flawas
Més enllà de quines hagin estat les cançons més punxades cada any (gairebé sempre estrangeres) i els artistes més punxats cada any (gairebé sempre catalans), aquestes dades permeten entendre com ha evolucionat el dial de la ràdio pública catalana en els darrers anys. Només un dels 20 artistes catalans més radiats a iCat FM en la dècada dels 2010 sobreviu a la llista dels 20 artistes més radiats a la dècada dels 2020. És Manel, que cau del segon lloc al setzè. Mishima, Els Pets, El Petit de Cal Eril, Mazoni, Antònia Font i la resta han estat substituïts per 31 FAM, Flashy Ice Cream, Lildami, Ginestà, The Tyets, Stay Homas, Figa Flawas… El primer grup estranger que apareixia al còmput total dels anys 2010 d’iCat FM era Dr. Dog i al lloc 29. I només 10 artistes estrangers apareixen entre els 50 més punxats. Del començament de la dècada dels 2020 ençà, els artistes estrangers en el top 50 ja en són una vintena. (Cal recordar que entre el 2012 i el 2017 iCat va desaparèixer del dial i només emetia per internet.)
En la dècada dels 2010, la presència femenina hi era força escassa. Fred i Son, Joana Serrat, Renaldo & Clara, Illa Carolina, Les Sueques, Anna Roig i Élena eren les úniques formacions amb dones catalanes que apareixien entre els 100 artistes més punxats a iCat. En la dècada següent gairebé s’ha duplicat la presència de dones catalanes entre els 100 artistes més punxats. Ara hi trobem Ginestà, Julieta, Maria Jaume, Rosalía, Els Catarres, Roba Estesa, Cronopios, Suu, Renaldo & Clara, Rigoberta Bandini, Ven’Nus, OKDW, Lauren Nine…
Cançons que són sintonia de programes
En una emissora musical (sigui o no una radiofórmula) poden sonar entre 130.000 i 140.000 cançons cada any. En emissores d’informació on la música és un ingredient més, la xifra cau al voltant de 30.000. L’impacte d’aquestes cançons en la societat variarà en funció de l’audiència de cada emissora. Mentre l’impacte de Los 40 està calculat al voltant dels 36 milions d’oients, el de Catalunya Ràdio és d'1,65 milions, i el d’iCat FM, de 290.000. L’impacte de cada cançó i artista, a més, també varia en funció de l’hora del dia en què soni. No és el mateix sonar en un programa de màxima audiència que fer-ho a les 2 de la matinada. Per aquesta raó, totes les dades que recull aquest reportatge es basen en dades absolutes: la quantitat de cops que hagi sonat una cançó, un artista o un segell i el percentatge de presència a la ràdio pública catalana en funció d’aquesta xifra.
A Catalunya Ràdio s’emeten moltíssimes menys cançons que a iCat FM, i això fa que les músiques emprades com a sintonies de programa, separadors o fons musicals d’alguna secció apareguin als primers llocs de la llista de cançons amb més presència al dial. Un fet semblant ocorre amb els artistes. El 2024, dos dels artistes més punxats han estat Elsa de Alfonso i Joan Dausà. Ella és l’autora de "Gardenias", la sintonia del programa Les dones i els dies. Ell és l’autor de "La gran eufòria", una cançó habitual al programa d'esports Tot costa. Totes dues cançons, però, eren ja composicions amb vida pròpia abans d’esdevenir eines radiofòniques. Per trobar la cançó catalana que hagi sonat més a Catalunya Ràdio el 2024 sense ser sintonia, cal baixar fins al lloc 75: hi trobarem precisament "La Marina sta morena".
La discogràfica reina: Halley Records
El paisatge musical a la ràdio pública catalana ha experimentat una transformació vertiginosa en menys de cinc anys, però encara més significatius han estat els canvis en l’ecosistema empresarial que la nodreix. El més significatiu és l’augment de quota radiofònica de Halley Records. Tot i néixer el 2015, en la segona meitat de la dècada passada ja va situar-se com a tercer segell més punxat a iCat FM, amb un 1,63% de quota. En la primera meitat de la dècada actual el seu domini s’ha disparat fins al 4,87% i tancarà l’exercici de 2024 amb un 6,04%. Si hi afegim el 0,54 del subsegell Halley Supernova, el percentatge arriba al 6,57%. Cap segell català no ha assolit mai aquesta hegemonia al dial públic català. Tan sols Picap li fa ombra, amb un 4,26%, i només mitja dotzena més de segells es mouen entre l’1% i el 2%. La resta queden sota de l’1%.
El 6,57 de Halley és més proper a xifres de multinacionals com Warner, que tancarà l’any amb un 7,09%, ben lluny, però, del 14,10% de Sony i del 14,36% d’Universal. Les tres grans multinacionals de la música juntes (Universal, Sony i Warner) sumen aquest any un 35,55% de quota a iCat FM, un percentatge baix comparat amb el 67% que assoleixen de mitjana a les 53 emissores monitorades per Vericast arreu de l’Estat espanyol i que inclouen Los 40, Cadena Dial, Cadena 100, Kiss FM, Onda Cero, Radiolé i Flaix FM. Halley és també el sisè segell més punxat en el còmput global espanyol després d’Universal, de Sony, de Warner, de la porto-riquenya Rimas i de la madrilenya Pies Records.
Amb noms tan populars com Lildami, Els Catarres, Triquell, Doctor Prats, Oques Grasses, Ginestà, Yung Rajola, Suu, Buhos, Txarango i els esmentats Figa Flawas, el catàleg de Halley ha definit el paisatge sonor de la ràdio pública catalana en els darrers 10 anys i, especialment, en els últims 5. Dels 10 artistes més punxats a iCat FM entre el 2020 i el 2024, la meitat són de Halley: Lildami, Ginestà, Yung Rajola, Stay Homas i Figa Flawas.
Les cançons en anglès guanyen terreny a iCat: de les 40 cançons més punxades el 2024, totes són en anglès
La cançó en català més punxada a iCat entre el 2020 i el 2024 és "Supermercat", de Lildami. Això sí, havent sonat fins a 620 vegades, només ha estat la cinquanta-dosena més punxada en total. Perquè, si una altra cosa ha crescut darrerament entre les cançons més punxades, és l’anglès. Si a la dècada dels 2010 trobàvem entre les 20 cançons més punxades a iCat títols d’Isaac Ulam, Anímic, Joan Dausà, Pastora, Samitier, Quimi Portet, Brighton 64 i La Troba Kung-Fú, a la dels 2020 és més fàcil trobar-ne de Chris Brown, de Post Malone, de Megan Thee Stallion, Jason Derulo, Ariana Grande, Usher i Doja Cat. Les 40 cançons més punxades a iCat FM el 2024 són totes en anglès perquè, tot i tenir magazins culturals i espais musicals d’estils concrets dirigits per especialistes, la franja de radiofórmula a iCat FM ocupa gairebé 50 hores de la graella setmanal i el seu pes en el còmput global és definitiu.
I és en aquest context on han de trobar encaix milers d’artistes i cançons locals. No tots ho aconsegueixen. De fet, la immensa majoria en queden exclosos. Pel seu estil musical, per la seva imatge, pel contingut de les seves lletres… Així comença a estrènyer-se l’embut i a definir-se qui sona molt, poc o gens a la ràdio pública catalana. Així prenen cos una elit d’artistes i un oceà de descastats que ni tan sols detecten els radars informatitzats. I de tot això se’n derivarà directament o indirectament el nom dels artistes més presents als festivals i a les festes majors.
La modernització del canal de música de Catalunya Ràdio segueix deixant fora estils i discursos a la ràdio pública
D'ukeleles a ritmes urbans: més enllà dels sons de moda
La música més punxada és la que acabem preferint o la música que preferim és la que es punxa més a la ràdio? Relacionar causes i efectes sempre resulta complicat. El cert, però, és que "La Marina sta morena" podria ser una producció de Juan Magán. Tanmateix, si el pare del so electrolatino, aquest català de Badalona, l’hagués publicat el 2014, difícilment hauria sonat a la ràdio pública catalana amb tanta freqüència. I resulta encara més improbable que l’audiència d’iCat FM l’hagués escollit com la millor cançó de l’any. Entre altres raons, perquè, fa només una dècada, aquest tipus de sons no tenien cabuda a la seva graella.
Totes les emissores són alhora filtres i aparadors de les tendències de cada moment. Algunes les exposen sense cap esperit crític i d‘altres intenten fer de contrapès. Un dels principis de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és “ser plural per tractar de satisfer les necessitats del conjunt de la població”, però la modernització del canal de música popular de la CCMA segueix deixant fora estils, discursos i oients. El mataroní Alvert, concursant a la primera edició d’Eufòria, va publicar el 2023 una cançó titulada "Crema catalana". Costa saber si volia ser una crítica, una diagnosi o una pista per continuar sonant a la ràdio pública catalana. La tornada deia: “Soc un puto indie-pop catalanet i ara t’escric un reggaeton romantiquet”. Aquest any ha sonat vuit cops a iCat FM.
