13/12/2024 | 06:00
La seguretat, la gestió dels cossos policials o les accions de prevenció de la delinqüència són qüestions amb les quals les formacions d’esquerra no se senten segures quan governen. L’esquerra sempre ha tingut problemes a l’hora d’elaborar discursos i polítiques públiques clares, transformadores i amb una perspectiva de garantia de drets en matèria de seguretat. El context internacional actual no hi ajuda: l’extrema dreta puja i comença a governar en molts països. El discurs de l’extrema dreta propicia una opinió pública preocupada per la seguretat, encara que les estadístiques no donin motiu per a l’increment de preocupació perquè no identifiquin cap repunt de la delinqüència.
Aquests van ser els temes d’una jornada de reflexió convocada per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) el 30 de novembre passat. El rector de la UPEC, João França, creu que cal “abordar col·lectivament el repte de plantejar propostes en matèria de seguretat i convivència que responguin a les inquietuds de la gent en clau de justícia social”. En aquest article recuperem de manera íntegra les xerrades i els debats de la jornada i resumim les principals claus de la qüestió de les esquerres i la seguretat.
Ponència inaugural de Paz Francés: es pot acabar amb la presó?
La ponència que obria la jornada va ser a càrrec de la professora titular de Dret Penal per la Universitat Pública de Navarra Paz Francés. Francés és autora, juntament amb Diana Restrepo, de l’obra ¿Se puede terminar con la prisión?: Críticas y alternativas al sistema de justicia penal (Editorial Catarata, 2019), on fa una proposta feminista antipunitivista per no només abolir les institucions penitenciàries, sinó per fer una passa més i arribar a qüestionar-nos el mateix concepte de càstig.
De què parlem quan parlem de seguretat?
Després de la conferència inaugural, el primer debat va intentar clarificar conceptes. A Catalunya, la seguretat ha passat a ser un dels primers problemes del país en les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Però, a què fem referència quan diem que ens preocupa la seguretat? Què volem dir quan algú diu que vivim en societats cada cop més insegures?
De tot això, en van parlar Albert Sales, doctor en Criminologia i investigador a l’Institut Metròpoli; Laura Macaya, directora de Genera – Associació en Defensa dels Drets de les Dones, i Carlos Lancho, investigador a la Universitat de Navarra i membre d’AlgoRace. Va moderar el debat Júlia Trias, politòloga especialitzada en drets humans i migracions i membre de la Junta de la UPEC. En el vídeo següent trobareu el debat complet:
El Codi penal i les normatives, una vareta màgica?
El segon debat de la jornada es va dedicar a analitzar les lleis que estipulen les normes socials de convivència, especialment el Codi penal. Si s’acabessin totes les desigualtats, caldrien igualment límits? I càstig? Quines propostes concretes es podrien articular al respecte? Al debat hi van participar Xavier Muñoz, advocat penalista, criminòleg i assessor en temes de justícia del Congrés dels Diputats; Joan Anton Mellón, catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona (UB), i Elena Larrauri, catedràtica de Dret Penal i Criminologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Va moderar la sessió Lorena Garrido, professora associada de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigadora del Grup Antígona.
La seguretat i les polítiques comunitàries
En què ens ajuda a pensar la seguretat la perspectiva de les polítiques comunitàries? Per què reforçar les polítiques comunitàries i la cohesió social és fer polítiques de seguretat i de convivència? Volem relegar tota la qüestió de la seguretat i la convivència a la comunitat? Quines polítiques públiques serien un exemple de bona pràctica en aquest marc? De tot plegat en van parlar tres activistes socials: Agnès Rosell, advocada penalista de Metzineres; Nora Miralles, investigadora especialitzada en gènere, seguretat, militarisme i drets humans, i Pedro Luna, membre de la Junta de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Moderava el debat Òscar Negredo, professor del diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació Universitat de Girona. El resum de la ponència, a continuació:
Debat sobre els cossos policials: “Aquesta és la nostra policia“
La darrera taula rodona va estar centrada en els cossos policials i en particular els Mossos d’Esquadra. Gestionar les polítiques de seguretat i de convivència és també gestionar els cossos policials. Es pot canviar la cultura interna de les forces de seguretat? Quins esculls es troba l’esquerra a l’hora de fer-ho? Per intentar contestar aquestes preguntes, es va comptar amb la presència de Jaume Bosch, advocat, exsubdirector general de Coordinació de les Policies Locals de la Generalitat, autor de l’assaig La nostra policia (Eumo, 2018); Jordi Samsó, director de Seguretat, Convivència i Civisme de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i exdirector dels Mossos d’Esquadra, i Lucía Morale, advocada penalista per la Universitat de Buenos Aires. Va moderar el debat Ivan Montemayor, doctor en Criminologia i membre de Debats pel Demà.
