20/04/2026 | 07:00
El català continua en retrocés a Catalunya. Segons les darreres enquestes, és la llengua habitual només d’un terç de la població, i el castellà s’imposa en gairebé tots els àmbits de relació, sigui amb la família, amb els amics, amb els companys de feina o als comerços. En paral·lel, més de la meitat dels catalanoparlants admet que canvia de llengua per “evitar problemes”. De fet, parlar català s’ha convertit en el primer motiu de discriminació a Catalunya, segons les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).
Tot i aquest context advers, les queixes per vulneracions lingüístiques s’han multiplicat: la Plataforma per la Llengua ha passat de rebre 396 reclamacions l’any 2013 a 2.902 el 2024, un increment del 633%. Aquest augment, especialment accentuat a partir del 2020, podria reflectir que cada vegada més ciutadans han pres consciència i decideixen no callar davant les vulneracions dels drets lingüístics. Això, malgrat que només el 7% de les denúncies acabin en sanció, que el català hagi retrocedit també a l’escola i sigui pràcticament residual en alguns àmbits, com la justícia.
Només el 33% de la població considera el català la seva llengua
Segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics, publicada el 2025 amb dades del 2023, el català és la llengua d’ús més freqüent per a menys d’un terç (el 32,6%) de la població major de 15 anys. Aquest percentatge ha caigut més de 13 punts durant les darreres dues dècades, ja que, el 2003, el 46% deia que era la llengua que utilitzava més freqüentment. Per contra, el castellà s’imposa i és l’idioma que fa servir de forma més habitual el 46,5% dels catalans.
Només 2.033 dels 6.785 enquestats considera el català la llengua amb la qual s’identifica. Això equival al 30% del total, la xifra més baixa dels darrers 20 anys. Segons les dades anteriors de l’Enquesta d’usos lingüístics, en el període 2008-2018, aquest percentatge s’havia mantingut sempre per damunt del 36%, i l’any 2003, superava el 44%.
Per contra, els que tenen el castellà com a primera llengua representen avui el 40%. El nombre de castellanoparlants també ha baixat des del 2003, quan representava el 47,5%, per la irrupció d’altres llengües, però ho ha fet de forma menys accentuada que en el cas del català.
El castellà s’imposa en tots els àmbits de relació
En termes generals, en tots els àmbits de relació –amb els membres de la llar, amb les amistats, amb els veïns, amb els companys d’estudi i de feina, als comerços, als bancs o amb el metge–, l’ús exclusiu del castellà és superior al del català, amb una única excepció: en les comunicacions amb l’Administració local i amb la Generalitat de Catalunya. El 2003, per contra, el català com a llengua exclusiva o predominant s’imposava en gairebé tots els àmbits analitzats.
Només el 15% de la població parla exclusivament en català amb els amics, mentre que els que parlen només castellà són el 31%
Una de les davallades més accentuades dels darrers 20 anys és en la utilització exclusivament del català amb els amics i les amigues. Avui, tan sols ho fa el 15% de la població, mentre que els que parlen només castellà són el 31%. A principis dels 2000, les dues llengües empataven en aquest àmbit. Si ho ampliem als que usen més una llengua que l’altra en les seves relacions amb les amistats, el català també hi surt perdent: és la llengua exclusiva o dominant per al 29% dels enquestats, mentre que el castellà s’imposa en el 41,7% dels casos.
Paradoxalment, les baixes dades relatives a l’ús del català contrasten amb el coneixement d’aquesta llengua. L’any 2023, l’entenia el 93,4% dels enquestats, el parlava el 80,4% i el llegia i l’escrivia el 84,1% i el 65,6%, respectivament. Tanmateix, el coneixement és superior en el cas del castellà: més del 99% l’entenia i el parlava, el 97,5% el sabia llegir i el 94,5 l’escrivia.
Més de la meitat dels catalans renuncia a la llengua “per evitar problemes”
Les dades de l’Enquesta sociopolítica del 2024, elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió, són clares: més de la meitat (el 53%) dels catalanoparlants canvia al castellà per “evitar problemes”. Per contra, només ho fa el 22% dels castellanoparlants.
Lligat a això, 6 de cada 10 persones (el 62%) que tenen el català com la seva llengua principal afirmen que prefereixen respondre en castellà a una persona amb qui no tenen gaire confiança si se’ls adreça en aquest idioma. Menys del 40% dels enquestats assegura que ho fa en català.
A aquesta realitat s’hi afegeix el fet que el 53% dels que tenen el català com a primera llengua diu que no pot fer vida sempre en la seva llengua, mentre que, en el cas dels que parlen castellà, el 83% pot mantenir-lo permanentment en qualsevol context.
El català: principal motiu de discriminació a Catalunya
Segons l’enquesta longitudinal del CEO, publicada al principi de 2026, entre els catalans que asseguren que han patit alguna discriminació (el 37% del total d’enquestats), l’ús de la llengua se situa com el motiu principal, amb un 41% dels casos. Les discriminacions per parlar català serien per davant de les patides pel lloc de procedència, per l’origen ètnic o cultural, per l’aspecte físic, pel sexe, el gènere o la identitat de gènere, pel nivell d’ingressos o pel color de la pell.
La llengua és la causa principal de discriminació a Catalunya
Les dades del CEO sobre discriminacions per l’ús de la llengua agreugen les que ja detectava l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona de l’any 2023 (publicat el 2024). Aquest estudi indicava que parlar català era el quart motiu de discriminació a la ciutat, només per darrere del racisme i de la xenofòbia, dels tractes desiguals en l’àmbit de la salut i de l’LGBTI-fòbia.
El CEO també indica una actitud pessimista respecte a la llengua: més de la meitat dels enquestats creu que es fa servir poc, i el 52% de la ciutadania opina que es parlarà menys d’aquí a cinc anys. Aquesta xifra ha crescut respecte al 2023, quan el 42% dels catalans considerava que el català s’utilitzava poc i el mateix percentatge creia que es feia servir bastant.
Les queixes per discriminacions lingüístiques augmenten el 633% en 11 anys
El nombre de queixes ateses per la Plataforma per la Llengua ha crescut de les 396 rebudes el 2013 fins a les 2.902 del 2024. Això representa un increment del 632,83%. Tanmateix, el major augment s’ha produït a partir del 2019: des del primer any comptabilitzat i fins al 2017, el volum de casos gestionats per l’entitat s’havia mantingut relativament estable prop dels 400 anuals. Des del 2018 va començar a créixer progressivament, el 2020 va superar el miler, i l’any següent, se’n va registrar un increment del 52,2%, vorejant les 2.000 queixes. Els darrers tres anys també s’han produït increments del 8,2%, del 8,5% i del 24,7%, respectivament.
Segons l’entitat, les reclamacions han estat motivades per fets succeïts en l’àmbit públic i, especialment, en el privat. Aquestes últimes representen prop de dos terços del total, i l’any 2024 van suposar el 67% de totes les queixes rebudes.
Vulneracions lingüístiques en la sanitat i en el comerç
El 2024, 158 de les 402 queixes relacionades amb les administracions autonòmiques ateses per la Plataforma per la Llengua tenien a veure amb la sanitat pública, i 114 més feien referència a la sanitat privada. Una de les principals tenia a veure amb el canvi forçat de llengua: 7 de cada 10 catalanoparlants de Catalunya afirmaven que havien hagut de parlar en castellà al metge. Així ho recull una enquesta que va encarregar l’entitat a l’empresa estadística GESOP la primavera del 2024. En canvi, en el cas dels castellanoparlants, només el 31,8% deien que en algun moment havien hagut de parlar en català al metge.
7 de cada 10 catalanoparlants han hagut de parlar en castellà al metge
Pel que fa al comerç, malgrat que la legislació catalana recull el dret a fer servir el català quan una persona és atesa en l’àmbit del comerç o dels serveis, sovint aquest dret no es respecta. Una prova d’això és que gairebé el 36% dels catalanoparlants no són atesos en la seva llengua la majoria d’ocasions que assisteixen a un establiment comercial o utilitzen un servei, i un 0,8% assegura que no l’hi atenen mai. Així ho indica l’Enquesta sociopolítica del CEO del segon semestre de 2024.
Només se sanciona el 7% de les denúncies per vulneracions lingüístiques
Menys d’un 7% de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics que van tramitar l’Agència Catalana del Consum i el Departament de Política Lingüística entre el 2012 i el 2024 han acabat en sanció. En aquest període, es van rebre 5.406 denúncies i només es van imposar 367 multes: 3 de cada 10 són per no incloure el català en rètols o en cartells; el 25% és per no fer servir la llengua en invitacions al consum, com les cartes dels restaurants; el 3,5% té a veure amb l’etiquetatge, i la resta fa referència a manuals d’instruccions, documentació contractual o atenció. El 20% de les sancions que es van imposar, però, no són ni tan sols per raons lingüístiques.
Gairebé la meitat dels expedients que els dos organismes van obrir entre el 2012 i el 2024 van acabar arxivats. Això, malgrat que la Llei del Codi de consum de Catalunya estableix el dret a rebre les informacions en català, i que la Llei de comerç, serveis i fires obliga els treballadors de cara al públic a estar en condicions d’atendre els consumidors que parlen en català.
El català, en retrocés a l’escola i residual en la justícia
Les dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat de Catalunya mostren un clar retrocés del català a les aules. L’any 2021, el Departament d’Educació va fer públics els resultats d’una enquesta elaborada a alumnes de 4t d’ESO, que indicaven que menys del 47% dels professors mantenien el català sempre o gairebé sempre amb l’alumnat. En paral·lel, mentre que l’any 2006 el 56% dels estudiants s’adreçava sempre o gairebé sempre al professorat en català, 15 anys després, només ho feia el 39%. Pel que fa a les activitats en grup, el percentatge d’alumnes que empren el català s’ha reduït del 66% fins al 21,4%.
Menys de la meitat del professorat manté el català sempre o gairebé sempre amb l’alumnat
Aquesta realitat, a més, conviu amb l’acció de la justícia en contra de la llengua. La més recent ha estat la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha anul·lat una desena d’articles del decret, impulsat per la Generalitat, que havia de servir per blindar el català als centres educatius. Encara queda pendent que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre si s’haurà de garantir un 25% d’ensenyament en castellà a Catalunya.
De fet, si l’ús de la llengua a l’escola s’ha anat reduint amb el temps, en l’àmbit de la justícia és pràcticament anecdòtic. En aquest sentit, segons dades del 2023 del Departament de Justícia, “l’incompliment de l’opció lingüística quan se sol·licita rebre les resolucions en català és majoritari”: el 79,2% del total de resolucions que s’haurien d’haver notificat en català no s’hi han notificat. En canvi, en el 98,2% dels casos en què s’ha sol·licitat rebre la documentació en castellà, la petició sí que s’ha atès.
