30/12/2023 | 06:00
Els actuals problemes socials i ambientals del planeta tenen un vincle molt estret amb el sistema econòmic capitalista. Per exemple, tres de cada quatre armes al món no existirien si no fos pel finançament dels bancs, els 252 homes més rics posseeixen més riquesa que el total de dones i nenes d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i del Carib i els 60 bancs més grans del món han invertit 5,5 bilions de dòlars en la indústria dels combustibles fòssils. Però totes aquestes connexions no s’expliquen en molts centres educatius de Catalunya, i l’educació en economia crítica no és majoritària a les escoles catalanes. De fet, als centres educatius d’Espanya no hi ha cap assignatura obligatòria sobre economia i, dins de les matèries optatives que s’hi imparteixen, la presència dels models alternatius és escassa. El sistema neoliberal hegemònic i els nous conceptes que s’han inclòs en el currículum, com l’emprenedoria, perpetuen una educació financera dels adolescents i dels joves enfocada a entendre el món des de les mateixes lògiques de sempre.
En les matèries que aprenen els adolescents i els joves als centres formatius gairebé no es té en compte la relació de l’economia amb la sostenibilitat de la vida i es tendeix a explicar “una visió liberal relacionada amb el rendiment econòmic de l’activitat”, afirma Sofía Muñoz, responsable d’Educació de FETS, associació que promou les finances ètiques i solidàries. El que es deixa de banda amb aquesta perspectiva són els impactes que té qualsevol activitat econòmica, a escala ambiental i social, en la nostra comunitat i, sobretot, al Sud global, que és on les conseqüències són més greus. De fet, l’economia neoliberal basa les seves teories en la idea que l’única motivació de l’ésser humà per establir una relació econòmica és extreure’n benefici i que ens movem per la competència, hi afegeix Muñoz. Les economies transformadores i crítiques que tenen altres focus, com l’ecològica, la feminista, les finances ètiques o la social i solidària, no tenen una cabuda destacada a les aules.
“En moltes assignatures no hi ha una reflexió crítica sobre la responsabilitat del sistema bancari en les crisis”
Assignatures no obligatòries i enfocament capitalista
Aquesta mancança en el sector educatiu que denuncien des de FETS té diversos orígens. Un és la poca presència de la formació en economia a les escoles. Segons explica Elena Carbonell, presidenta de l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa (AEEE) des de fa dos anys i docent durant tres dècades, la primera vegada que es va incloure una matèria d’economia en el batxillerat va ser als anys noranta. Des d’aleshores, tot i els canvis legislatius que recentment han incorporat millores en aquest aspecte, s’ha mantingut la visió capitalista com a majoritària dins de l’espai educatiu i hi ha hagut una continuïtat d’aquests valors, apunta Luis González Reyes, cap del departament d’educació ecosocial de la fundació FUHEM, una entitat que treballa per la justícia global i l’educació crítica.
En el cas català, actualment l’alumnat de batxillerat pot cursar una matèria d’economia, així com una de relacionada amb l’àmbit de l’administració i el funcionament d’empreses, però totes dues són optatives segons la modalitat escollida, de manera que no tot l’estudiantat n’adquireix els coneixements. A l’educació secundària obligatòria (ESO) durant molt de temps tampoc no va existir cap matèria d’economia, però a poc a poc se n’hi han anat introduint, com les optatives que tenen a veure amb l’emprenedoria o amb coneixements d’economia bàsica o alguns enfocaments d’economia crítica com a continguts específics.

En moltes d’aquestes assignatures, diu Laura Ruiz, d’Economistas sin Fronteras, “l’educació financera desapareix i l’únic de què es parla és dels recursos financers necessaris per emprendre; no hi ha una reflexió crítica sobre l’exclusió financera, la responsabilitat del sistema bancari en les crisis ni l’especulació”. Si es parla de mercat, és per detectar oportunitats per a l’emprenedoria, i si es parla de crisi ambiental, també es fa en clau de donar-hi resposta des d’una òptica de rendiment. La ingerència del sistema financer capitalista a les aules és tan gran que està completament introduït en els continguts de l’escola. El cas més evident és el Pla d’educació financera que va sorgir arran de la crisi del 2008, quan es va estendre la idea que calia educar la gent jove sobre finances perquè “eren els consumidors els que havien pres males decisions financeres i havien provocat la crisi. Se’n donava la culpa al consumidor per no haver entès el producte financer”, diu Muñoz, de FETS.
Aquest Pla convidava entitats privades a elecció del centre educatiu per tal que anessin a les escoles a impartir coneixements i la majoria d’ells eren extreballadors de bancs convencionals. “Aquest Pla està destinat al fet que la gent jove pugui conèixer quin tipus de fons d’inversió li convé més o menys, que pugui fer un bon ús dels productes financers que li ofereix el sistema capitalista, més que ensenyar de manera crítica com funciona el sistema financer”, hi afegeix la membre de FETS. Tot i això, els experts comencen a detectar algunes escletxes fora del poder d’incidència del sistema capitalista en l’educació pública: un dels avenços pel que fa al currículum sobre economia, diu Carbonell, és el de 4t d’ESO, que destaca perquè inclou altres models econòmics i tracta de qüestions de gènere i de sostenibilitat.
Difusió de materials didàctics i consciència social
Un altre obstacle que s’afegeix a l’ensenyament de les economies transformadores és que, malgrat que figurin en els currículums, hi ha interferències a l’hora de posar-les en pràctica. La membre d’Economistas sin Fronteras explica que hi ha una contradicció entre el que diu la llei que s’ha d’ensenyar i el que finalment arriba a les aules. Al text legislatiu es fa referència al fet que l’ensenyament de l’economia ha d’afrontar els reptes del segle XXI, com la qüestió ambiental, l’equitat de gènere o l’economia circular, i a les competències bàsiques fins i tot apareixen conceptes com la interdependència o l’ecodependència. Però, a l’hora d’aterrar-ho, en els continguts concrets no hi ha cap menció de tot això, de manera que depèn del docent incloure-ho o no.
A les jornades que fa anualment i de manera itinerant la Red por la Educación en las Finanzas Éticas y Solidarias (RedEFES), una xarxa formada per professorat i entitats d’economia crítica i de finances ètiques i creada per compartir recursos i experiències educatives que introdueixen l’economia social i solidària, les finances ètiques i enfocaments crítics a l’aula, els assistents van posar en comú totes aquestes observacions.
Els experts van coincidir que el nou marc establert per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOMLOE) ha permès obrir espais perquè l’alumnat pugui avaluar els impactes del sistema econòmic actual i plantejar-se alternatives, però el professorat va exposar que es trobava sol quan volia aplicar una mirada transformadora i que necessitava fer comunitat en l’ensenyament d’un enfocament crític de l’economia a l’aula. Molts d’ells, a més, també tenien dificultats per trobar la manera d’explicar aquests altres models per manca d’accés i coneixement sobre recursos educatius en economies crítiques. Segons un estudi de l’AEEE, un 90% del professorat català mostra interès per rebre suport per impartir continguts d’economia crítica. Carbonell considera que, per tant, falta formació per al professorat, que o no coneix els models alternatius o no sap com explicar-los a l’alumnat: “El professorat està atropellat amb horaris i formacions des del centre; s’hi prioritzen les noves tecnologies i la digitalització, no l’actualització dels coneixements”, diu.

Hi està d’acord el membre de la FUHEM, que comenta que cal incloure formació sobre economies transformadores en els màsters de professorat i combinar-ho amb més eines de reciclatge entre els docents que estan als centres educatius. “La formació no està arribant per vies formals, així que necessitem vies informals que facilitin la vida al professorat, fent materials didàctics que incorporin aquesta mirada per tal que no hagin de fer tota la feina sols”, hi afegeix González. Tant ell com Ruiz apunten que no es tracta que hi hagi una manca de materials didàctics, sinó que cal que siguin fàcils d’utilitzar per als docents. Això no només és necessari aplicar-ho al professorat de l’especialitat d’economia, sinó també a aquells que abordin temàtiques relacionades amb aquesta, com el d’història i geografia.
“L’educació és una eina per entendre les causes dels reptes socials actuals i promoure una ciutadania crítica”
Un primer pas és visibilitzar altres materials més enllà dels llibres de text hegemònics. “El món de les editorials en matèria d’economia és gairebé un monopoli; hi ha altres manuals al mercat, però no estan tan estesos”, explica la fundadora de l’AEEE. En aquests llibres de text, per exemple, l’economia circular o el comerç just apareixen com a curiositats o annexos, apunta.
Algunes referències crítiques que van aparèixer a les IV Jornades de la RedEFES i que, malgrat no ser majoritàries, fugen d’una explicació hegemònica de l’economia, són el joc ESScape, sobre finances ètiques, o el mòdul en línia sobre el rap com a eina per a la transformació social i per a l’educació financera. Altres exemples crítics que es poden trobar en línia són propostes com la del Seminari d’Economia Crítica Taifa, que ha creat Economia crítica a l’aula, on hi ha un bloc d’activitats per dur a terme a classe, o el repositori de recursos i d’experiències creat per la RedEFES.
Des de la FUHEM i Economistas sin Fronteras, també estan treballant en nous recursos, amb situacions d’aprenentatge, que són la metodologia que es proposa per treballar els continguts en la nova llei: en lloc de parlar de conceptes, es presenten situacions reals, i així el coneixement és aplicat. Així, si dins de cada assignatura hi ha blocs amb contingut, les dues entitats estan desenvolupant situacions concretes per a cada bloc, que el professorat podrà utilitzar directament sense haver de crear de forma autònoma tota la sessió. Des de FETS, la Fundació Finances Ètiques i Oikocredit Catalunya, per la seva banda, compten amb la guia didàctica Que els teus diners pensin com tu, un recurs educatiu per al professorat per tal de reflexionar a l’aula sobre les finances ètiques i el seu vincle amb diferents temes actuals i que ha estat actualitzat juntament amb l’AEEE a fi de millorar l’aplicabilitat de les propostes en els continguts del nou currículum.
Per a González, és imprescindible engegar tots aquests canvis perquè, si l’economia crítica no apareix, és com si no existís: “Si no conec altres formes de satisfer les necessitats humanes, em quedo sense alternatives. Per a l’educació emancipadora, és fonamental mostrar altres possibilitats i capacitar l’alumnat”, afirma el membre de la FUHEM. Muñoz, de FETS, coincideix en la voluntat de continuar treballant en aquesta línia perquè “l’educació és una eina per entendre les causes dels reptes socials actuals, i promoure una ciutadania crítica, activa i implicada en el desenvolupament de societats més justes, solidàries i sostenibles” i perquè cada vegada són més les veus i sinergies per una educació econòmica crítica.
*Aquest article s’emmarca dins del projecte “Enfortint la xarxa per l’educació en les finances ètiques i solidàries a Catalunya”, coordinat per FETS en col·laboració amb la Fundació Finances Ètiques i Oikocredit Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament i la Direcció de Cooperació Internacional i Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona.
'Diners a contrallum' és un espai de debat i anàlisi sobre el paper de l'economia en general i de les finances en particular en relació a la societat que ens envolta. Un lloc per mostrar les diferents iniciatives, novetats i articles d'opinió sobre les finances ètiques i solidàries. Volem presentar experiències i visibilitzar realitats que ja existeixen a través d'entrevistes i de reportatges. Un fòrum de debat per aquelles persones que pensen que les finances són una eina de canvi i que creuen en unes relacions econòmiques ètiques, justes i sostenibles. Volem promoure un consum conscient a través del pensament crític, l'anàlisi, la denuncia i la reflexió compromesa.
FETS és una entitat que té com a objectiu de fons la transformació social en positiu buscant realitats més justes, sostenibles i més humanes. FETS hi pretén contribuir a través de donar a conèixer i fer créixer el projecte de les finances ètiques i solidàries.
Web: www.fets.org
Twitter: @banca_etica
Facebook: www.facebook.com/fets.finances.etiques
FETS té el suport de: