Crític Cerca

Pere Aragonès, president de la Generalitat, al Parlament / IVAN GIMÉNEZ

Reportatges

Què opinen els moviments socials del Govern d’ERC?

Salut, clima, feminisme o treball: 20 col·lectius, organitzacions i sindicats fan balanç de la legislatura de Pere Aragonès

06/05/2024 | 06:00

La gestió poc transparent de la sequera, la promoció de macroprojectes com el Hard Rock o la manca de confrontació amb els grans poders econòmics són alguns dels apunts crítics que destaquen les 20 organitzacions de base social i sindicats que, en aquest reportatge, valoren la legislatura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. En paral·lel, els moviments i les organitzacions que han participat en l’enquesta de CRÍTIC destaquen en positiu la creació del Departament d’Igualtat i Feminismes o els avenços en matèria de regulació dels lloguers. Això sí: queden sobre la taula moltes assignatures pendents.

Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat el maig del 2021, amb un Govern format per ERC i Junts i amb el suport extern de la CUP. Un any i mig després, però, Junts va sortir del Govern, i des de llavors ERC ha governat en solitari, amb només el suport dels 33 diputats i diputades del seu partit. El detonant per avançar les eleccions i que no s’hagi esgotat la legislatura ha estat la impossibilitat de tramitar els pressupostos de la Generalitat: estaven pactats entre l’executiu i el PSC, però calia que una tercera formació els avalés per tirar-los endavant, i els Comuns s’hi van negar.

Quin balanç fan els moviments socials dels tres anys de la legislatura presidida per Pere Aragonès? Vint portaveus de diferents col·lectius i entitats socials valoren a continuació quines han estat les polítiques que s’han implementat, i quines no, entorn dels àmbits de l’habitatge, de la sanitat, de l’educació, dels feminismes, de la justícia climàtica, del racisme, de l’ocupació o de la política exterior, entre d’altres.

El pantà de Sau, sota mínims històrics / IVAN GIMÉNEZ

Laia Serra Valls: “El Govern ha blindat els interessos dels poders econòmics

Portaveu d’Ecologistes en Acció

El Govern de Pere Aragonès s’ha caracteritzat per la submissió al PSC davant dels macroprojectes i la covardia per aplicar polítiques contundents per afrontar l’emergència ecològica. D’entre molts altres exemples, no s’ha aprovat l’ampliació de la zona especial de protecció per a les aus (ZEPA) del delta del Llobregat; ni s’ha avançat en la Llei catalana de biodiversitat; ni s’ha redactat cap dels plans de conservació i recuperació d’espècies amenaçades. També s’ha negat a investigar i sancionar els ajuntaments que permeten la destrucció de poblacions d’espècies amenaçades i protegides. A més, malgrat que el problema de la mala gestió de l’aigua ve de tots els governs des de la sequera del 2008, Pere Aragonès ha demostrat una manca de competència i de compromís respecte a la sequera: el seu Govern s’ha centrat a blindar els interessos dels poders econòmics.

Dante Maschio: “La gestió de la sequera ha estat poc transparent

Portaveu d’Aigua és Vida

Valorem positivament que, malgrat la pressió de diferents sectors que aposten pel transvasament de l’Ebre, el Govern s’hi hagi oposat. Si bé és cert que la dessaladora del Foix és el cavall de Troia per a la interconnexió de xarxes, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, i altres veus del Govern ho han marcat com a línia vermella. També durant el mandat, el Govern i l’Agència Catalana de l’Aigua han posat en marxa la unitat de suport al món local, que ha d’assessorar els municipis que optin per remunicipalitzar el servei. Com a crítica principal, considerem que la gestió de la sequera ha estat poc transparent. Tres anys després d’aplicar restriccions, les dades de consum i d’estalvi dels grans consumidors no són públiques. La pretesa participació ciutadana en una Taula Nacional de l’Aigua ha resultat inútil, i el full de ruta governamental és poc clar.

Joan Caball: “El sector agrari no és una de les prioritats, ni del Govern ni de l’oposició

Coordinador nacional d’Unió de Pagesos

Pel que fa al sector agrari, el fet que s’hagin incorporat al mateix Departament les competències de medi ambient i d’aigua ha estat positiu, perquè hi ha hagut més pressupost, però en matèria agrària no hi ha hagut suficients acords per tirar endavant lleis al Parlament. I, pel que fa a l’oposició, han presentat poques alternatives per al sector; ha quedat clar que no és una de les prioritats, com han demostrat els resultats. Han faltat proposicions de llei i buscar aliances conjuntes per al sector.

Protesta davant la seu de Turisme de Barcelona per la gestió de la sequera / IVAN GIMÉNEZ

Javier Guzmán: “És urgent una llei de compra pública alimentària”

Director de Justícia Alimentària

A Catalunya hem perdut massa temps: la sequera, el canvi climàtic i la crisi agrària ja són aquí, i és necessari iniciar una legislatura que posi en marxa un pla de transició alimentària que transformi el sistema alimentari català. Algunes de les mesures de xoc que cal abordar amb urgència són la reducció de la cabanya porcina com a mínim en un 50%; implementar un pla de recuperació d’aqüífers, aigües i sòls contaminats per nitrats; la reducció d’ús de plaguicides, i paralitzar la destrucció dels sòls fèrtils. Caldria també delimitar amb claredat el concepte ús agrari, a partir de plans especials o d’instruments de gestió i de planificació territorial ,i es fa urgent aprovar d’una vegada una llei de compra pública alimentària de proximitat, agroecològica i de comerç just a la restauració col·lectiva. Cal que a Catalunya s’aprovi la prohibició de la venda de begudes “energètiques” a menors d’edat, i també qualsevol forma de publicitat adreçada a públic infantil d’aliments amb perfils nutricionals insans.

Iolanda Segura: “Ni escola inclusiva ni reversió de retallades en educació”

Portaveu d’USTEC-STEs

El Govern que havia de “transformar” l’educació no ha fet res més que empitjorar la seva situació: ni escola inclusiva, ni reversió de les retallades, ni millora de les condicions laborals, ni retorn de la democràcia als centres, ni la defensa de la llengua i de la immersió lingüística a les nostres escoles. El resultat: 15 vagues, canvi al capdavant del Departament, una caiguda aparatosa dels resultats, una davallada en l’ús de la llengua i la creixent manca de professorat als centres. En matèria d’educació, la legislatura del president Aragonès ha estat un autèntic fracàs.

Cesca Zapater: “L’atenció primària ha de ser al centre del sistema públic”

Membre del Fòrum Català d’Atenció Primària.

Després d’anys de negociació, el 2023 es van signar els convenis del SISCAT, que avançaven cap a l’equiparació de les condicions laborals de l’empresa pública i de les concertades; i el III Acord de l’ICS. Es pretenia apaivagar les demandes dels diversos col·lectius sanitaris; però, tal com vam denunciar des del principi, l’acord era classista i injust, perquè excloïa les millores dels sectors no mèdics. Això va donar peu a una de les vagues més llargues del col·lectiu d’infermeria, però també va comportar mobilitzacions de llevadores, de treballadores socials o de tècniques auxiliars de cures infermeres, entre d’altres. A més, els comptes sanitaris catalans mai no han estat detallats ni transparents, en especial els de les entitats concertades. No podem fer un balanç positiu de la gestió del conseller Manel Balcells. Continuem aspirant a una conselleria que posi l’atenció primària al centre d’un sistema eminentment públic, que la doti dels recursos necessaris, apliqui polítiques sòlides i respecti els seus professionals.

Assemblea del Sindicat de Llogateres / IVAN GIESEN

Enric Aragonès: “La regulació ha permès reduir els habitatges d’ús turístic

Portaveu del Sindicat de Llogateres:

Ens alegrem que, per primer cop, s’hagi fet una regulació més restrictiva, fet que ha permès reduir el nombre d‘habitatges d’ús turístic a Catalunya. També estem satisfetes que s’hagi declarat que un gran tenidor sigui aquell que té 5 habitatges o més, en comptes de 10, com preveu la llei estatal. A banda, l’últim decret aprovat ha de permetre que es desplegui un conjunt de mesures per desplegar tant la Llei catalana del dret a l’habitatge del 2008 com altres lleis perquè la regulació dels lloguers sigui més efectiva; aquí parlem de la regulació dels lloguers de temporada i també de la limitació del preu del lloguer d’habitacions. Tot i això, han quedat pendents diversos temes: s’havia promès un augment de l’habitatge de protecció oficial que ha quedat a mitges, i no s’ha aturat la sagnia de desqualificacions. A més, en comptes de seguir construint, s’hauria de fer ús de l’eina del tanteig i retracte, per treure de les urpes dels fons voltor el màxim nombre de finques possible i que siguin de lloguer públic. Hem trobat a faltar un desplegament de recursos que es dediquin a fiscalitzar els fraus de llei que es fan, que teòricament han de protegir el dret a l’habitatge però que molts cops s’incompleixen perquè no hi ha mecanismes sancionadors.

Maria Campuzano: “En pobresa energètica hi ha bones intencions que no s’han concretat en fets

Portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica

En matèria de pobresa energètica, el Govern de Pere Aragonès ha mostrat unes bones intencions que no s’han concretat en fets. Moltes de les qüestions que el Govern tenia sobre la taula quan va començar la legislatura resten encara pendents. S’ha creat l’Oficina de Pobresa Energètica, ja prevista al conveni signat entre Endesa i la Generalitat el 2021, però encara continua pendent la condonació del deute del 2022 i del 2023, la creació del fons d’atenció solidària, la generalització de la instal·lació de comptadors socials i la signatura de convenis similars amb altres companyies subministradores com Naturgy o Iberdrola. A més, el conseller Joan Ignasi Elena es va comprometre a crear un protocol de comunicació previ entre Interior i Drets Socials per tal d’evitar talls de llum a blocs sencers que encara no s’ha materialitzat. En resum: moltes assignatures pendents a la taula del nou Govern.

Dolors Clavell: “Hi ha un discurs proper al transport públic, però amb accions encara massa tímides

Vicepresidenta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic

Valorem positivament que el Govern d’Aragonès hagi estès la integració tarifària a noves comarques, hagi tirat endavant el projecte del TramCamp i hagi posat en marxa Rodalies de Lleida abans del previst. Tot i això, caldria fer una visió més tècnica i realista del traspàs de Rodalies i fer-lo fora del debat polític simplista. A banda, ens preocupa que encara no tinguem els criteris aplicables a les noves concessions d’autobús que s’han de posar en marxa abans del 2028. La nostra percepció és que hi ha un discurs proper al transport públic i a la mobilitat sostenible, però que està acompanyat d’unes accions encara massa tímides.

Acció feminista i d'empoderament comunitari / FUNDACIÓ SURT

Sira Vilardell: “Valorem la creació del Departament d’Igualtat i Feminismes, però queden moltes assignatures pendents

Directora de la Fundació Surt

Un dels aspectes que valorem de manera positiva del Govern de Pere Aragonès és en les polítiques d’igualtat. En concret, la creació del Departament d’Igualtat i Feminismes, que ha permès començar a enfortir una xarxa de recursos i de serveis però que requereix, encara, un camí molt més llarg. També valorem alguns aspectes entorn dels drets socials, com, per exemple, l’increment de l’índex de l’indicador de renda de suficiència (IRSC), que ha millorat la cobertura de moltes persones que estan en situació de risc d’exclusió, tot i que continua sent molt discreta. Però han quedat moltes assignatures pendents: no s’ha avançat en el sistema de finançament del mateix sector social, i això no permet desplegar els recursos necessaris per donar resposta a les necessitats socials, i tampoc no s’ha resolt la gran càrrega administrativa i burocràtica que emmarca el funcionament de l’Administració.

Eugeni Rodríguez: “Cal major compromís per erradicar la LGBTIfòbia

President de l’Observatori contra l’LGTBIfòbia

El balanç que fem del Govern d’ERC en clau LGBTI és que la seva gestió pel que fa al suport material i econòmic a les entitats LGBTI ha estat insuficient, i hi ha hagut una manca de complicitat envers les mateixes entitats. També destaquem que és imprescindible que hi hagi un major compromís del Govern per erradicar l’LGBTIfòbia, i fer front a l’odi davant de l’augment de les agressions que hi ha hagut al país, tant durant els darrers mesos com durant els darrers anys. Subratllem la necessitat de modificar la Llei 11/2014. Tot i això, valorem molt positivament l’aposta per la Llei trans per part de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge.

Sara Cuentas: “Els enfocaments d’Igualtat i Feminismes haurien de ser transversals”

Coordinadora de la Red de Migración, Género y Desarrollo

La creació del Departament d’Igualtat i Feminismes ha sigut un impuls per promoure polítiques públiques relacionades amb els drets sexuals i reproductius, les violències masclistes, les cures, els drets humans i l’antiracisme. Aquest Departament representa la transversalitat de la igualtat i dels feminismes i legitima la seva importància en la gestió pública. A més, l’existència de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme és una clara evidència de la importància que s’ha donat a aquesta realitat, i també l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, que permet denunciar les discriminacions a Catalunya. S’han impulsat 70 mesures per a la prevenció del racisme, cosa que valorem positivament tenint en compte que, durant els últims anys, s’han duplicat les denúncies per delictes d’odi vinculats al racisme i a la islamofòbia. Els enfocaments d’igualtat i feminismes haurien de ser transversals a tots els departaments de la Generalitat; des de la cultura fins a les relacions institucionals, l’economia i la seguretat.

Acció al Parlament de Catalunya del Grup Català d’Empresa i Drets Humans de Lafede.cat el 4 de maig de 2023 / LAFEDE.CAT

Àlex Guillamón: “El final de la legislatura ha truncat la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans”

Copresident de Lafede.cat

Destaquem que per fi s’ha aconseguit un compromís polític de creixement anual de recursos per tal d’assolir el 0,7% l’any 2030. També s’han assolit uns primers avenços en la desburocratització dels procediments administratius de les subvencions. Malauradament, l’avançament electoral ens ha deixat molts d’aquests temes a mitges, just quan s’havia de veure la concreció dels compromisos. La inestabilitat política i la manca d’un acord estratègic —social i polític— per al desplegament d’aquestes polítiques generen molta inseguretat a les entitats. Una de les grans decepcions ha estat veure truncada l’aprovació de la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, quan estava a punt de ser aprovada. Passaran mesos fins que es puguin reprendre aquestes agendes i tornem a gaudir d’una nova oportunitat per fer polítiques socials de país i no de minilegislatura.

Irene Escorihuela: “Hi ha avenços en matèria d’habitatge, però lamentem el Hard Rock i la Fórmula 1

Directora de l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA)

De la gestió del Govern d’Aragonès destaquem avenços en matèria d’habitatge (especialment des de la sortida de Junts del Govern) amb l’aplicació de la regulació de preus de lloguer; en justícia econòmica, amb la reducció del copagament a les escoles bressol, o, en matèria de justícia climàtica i sobirania alimentària, amb l’impuls de l’Assemblea Ciutadania pel Clima i la llei contra el malbaratament. Per contra, lamentem que el Govern promogui la celebració de macroesdeveniments com el Hard Rock o la Fórmula 1, sigui tebi amb l’aplicació de la llei antidesnonaments i continuï sense abordar un canvi de model alimentari que és urgent, tant per sostenir la pagesia com per frenar el canvi climàtic; tot plegat, per evitar incomodar excessivament els grans poders econòmics (l’agroindústria, els bancs i els fons d’inversió, entre d’altres).

Alys Samson Estapé: “Ni han condemnat el genocidi contra el poble palestí ni han trencat relacions amb Israel”

Membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel

La política del Govern de Pere Aragonès i d’ERC ha estat molt decebedora: no ha pres cap mesura real ni concreta per contribuir a aturar el genocidi contra el poble palestí, ni per acabar amb la complicitat amb Israel. Tot i que ERC s’ha sumat a la campanya que demana la fi del comerç d’armes a Israel, i que ha votat a favor d’això al Congrés dels Diputats, no ha impulsat cap mesura dins de les seves competències parlamentàries, tal com requereix la situació. De fet, el Govern ni tan sols ha condemnat el genocidi públicament, quelcom de profundament sorprenent quan parlem d’una destrucció i d’assassinats sense precedents. L’únic que ha fet el Govern és enviar diners a la UNRWA; però de poc serveixen aquests diners mentre es continuen tenint relacions i promovent la inversió catalana a Israel, tal com es fa a través de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).

Un grup de joves mirant Barcelona des dels búnquers del turó de la Rovira / MISLAV MAROHNIC

Ernest Montserrat Malagarriga: “Les dades d’emancipació i de precarietat juvenil són inacceptables

President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

La valoració global de la darrera legislatura és més aviat positiva. Destaquem la celebració d’un ple monogràfic sobre joventut, l’aprovació de la Llei de foment de l’associacionisme, la reactivació i voluntat de repensar la comissió de polítiques de joventut, l’ampliació de la T-Jove fins als 30 anys i l’empenta que s’ha donat a les qüestions de llengua. Negativament, el procés d’aprovació del Pla nacional de joventut de Catalunya ha estat molt millorable, la proposta del pla pilot de la renda bàsica universal ha quedat molt tocat i, amb tot, les dades d’emancipació i de precarietat juvenil continuen sent inacceptables. Per acabar, també cal destacar que queda pendent el desplegament territorial previst a la Llei de foment de l’associacionisme d’un centre de recursos per a l’associacionisme juvenil.

Òscar Escuder: “Per primer cop, un Govern reconeix que tenim un problema amb la llengua

President de la Plataforma per la Llengua

El gran titular de la legislatura és que, per primer cop, un Govern de la Generalitat ha reconegut que tenim un problema amb la llengua, i això és positiu. També ens sembla positiu que la política lingüística hagi augmentat de rang i hagi passat a ser una secretaria i, sobretot, que s’hagi tornat a apostar per l’audiovisual amb la renovació del Super3 i la creació de la plataforma 3Cat. A més, per primer cop des del 2010, el Govern ha començat a aplicar els aspectes lingüístics del Codi de consum, i les inspeccions i les sancions han augmentat molt. Tot i això, en la majoria dels àmbits es podria haver fet molt més: caldria exigir un requisit lingüístic; el català perd pes a l’escola; no s’ha fet cap protocol per gestionar bé les discriminacions lingüístiques en un context de catalanofòbia creixent ni tampoc s’han impulsat campanyes per impulsar l’ús del català sobretot entre els joves. Per a la nostra entitat, cal un compromís molt més fort i transversal de tot el Govern amb la llengua per aconseguir-ne la plena normalitat.

Javier Pacheco: “Hem arribat a acords, però calen més recursos i iniciativa política”

Secretari general de CCOO de Catalunya

Aquesta legislatura l’hem viscuda amb moltes dificultats. El Govern ha tingut entrebancs per poder desenvolupar les millores suficients per al conjunt de la ciutadania: governava en minoria, i aquest condicionament per la manca de suport parlamentari fa que hagi estat poc productiu amb les proposicions de lleis. Malgrat tot, en alguns àmbits hem arribat a acords per desplegar polítiques de cara al futur, com, per exemple, el Pacte nacional per a la indústria, acords en matèria de la concertació territorial del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) o de la formació professional. Però calen més recursos i iniciativa política amb suficient suport per poder dur a terme tots aquests acords. Esperem que en les pròximes eleccions no hi hagi un govern d’esquerres en minoria, sinó un govern d’esquerres però en majoria.

Capçalera de la manifestació de CCOO i de la UGT pel Primer de Maig de 2023 a Barcelona / LAURA FÍGULS

Camil Ros: “Ha faltat valentia per acabar de revertir les retallades

Secretari general de la UGT de Catalunya

La no aprovació dels pressupostos per al 2024 és una mala notícia, ja que no es van aprovar per una qüestió que no era ni als mateixos pressupostos i, a més, quan aquests recollien partides importants per a l’àmbit social. Un dels aspectes positius del mandat ha estat que, durant aquests últims anys, sindicats i patronal hem pogut pactar per primer cop partides concretes del pressupost en matèria social, de formació professional o de política industrial. Això no ha passat ni a Catalunya ni a l’Estat, i, per tant, significa un reforçament del diàleg social. Com a part negativa, creiem que s’hauria d’haver aprofitat aquesta legislatura per acabar de revertir les polítiques de retallades, i recuperar els més de 10 anys en desinversió pública en personal i infraestructura, i això no s’ha fet. Creiem que en aquest àmbit hi hauria d’haver hagut més valentia política.

Montse Sánchez: “La Generalitat actua com la pitjor de les empreses privades a l’hora de licitar serveis

Secretària general de la CGT Catalunya

El Govern de Pere Aragonès ha seguit el mateix model de país que el PSC: ciment, fires i macroprojectes que deixen de banda la classe treballadora. ERC ha apostat per una indústria de serveis i de turisme que genera llocs de treball de poca qualitat, i que perjudica les classes populars a través de la destrucció del territori i amb l’augment de les rendes de l’habitatge. El nostre balanç és que el Govern de la Generalitat d’aquesta legislatura ha continuat actuant com la pitjor de les empreses privades a l’hora de licitar serveis públics; un exemple clar és l’incompliment del pacte del Govern pel que fa a la internalització de les ambulàncies. A més, la renda garantida ni s’implementa ni s’espera que es faci: ha estat un brindis al sol electoral que no s’ha desenvolupat.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies