Crític Cerca
Reportatges

Què pensen els moviments socials del govern d’Ada Colau?

Vint entitats barcelonines valoren a CRÍTIC les llums i les ombres del darrer mandat a l'Ajuntament de Barcelona

22/05/2023 | 06:00

No confieu mai que us representarem bé. Feu-nos fora si no fem el que hem promès”, va dir Ada Colau en la seva investidura com a alcaldessa de Barcelona, el 13 de juny de 2015. Ha plogut molt des de llavors: el procés, la pandèmia, dos pactes i un trencament amb el PSC, els vots de Manuel Valls… Enmig d’una campanya que pot suposar el final polític de Colau, CRÍTIC analitza quina valoració fan els moviments socials barcelonins sobre què ha passat tot aquest temps. 

Les 20 entitats de la ciutat consultades provenen de diferents sectors: sindicats, moviment per l’habitatge, organitzacions ecologistes i feministes… Les valoracions són desiguals. Algunes reconeixen mèrits, com l’augment de places a les escoles bressol o el programa Protegim les Escoles, alhora que altres entitats caracteritzen el seu mandat per la “inconcreció” o directament la “impotència” de les seves polítiques. Aquesta és la radiografia dels qui s’han quedat amb els dos peus al carrer:

“És urgent desenvolupar el peatge urbà”

Georgina Montesinos, secretària de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)

Valorem positivament la connexió tramviària per la Diagonal, la renovació de la flota de bus i de metro, la cooperació amb la Generalitat per fer arribar el metro a la Marina del Port, la nova xarxa d’autobusos i la T-Usual. Tot i que les reformes urbanístiques han ajudat a ordenar el trànsit, s’han detectat deficiències pel que fa a la gestió del bus. No creiem que hagi estat encertada l’aposta per les rebaixes dels títols de transport en lloc d’un sistema de finançament estable.

De cara al proper mandat, destaquem la urgència de desenvolupar el peatge urbà per obtenir més finançament per al transport públic i disminuir el trànsit, millorant la salut i la qualitat de vida. És també prioritària la incorporació de l’autobús en la planificació urbana i l’ordenació dels busos interurbans, amb intercanviadors per potenciar els desplaçaments amb transport públic. Proposem continuar ampliant la xarxa tramviària i desenvolupar el transport públic a demanda per la micromobilitat.

“Al port s’ha iniciat el procés de construcció de les dues terminals per a megacreuers”

Joan Manel del Llano, membre de la Plataforma Zeroport

El mandat s’ha caracteritzat per les posicions enfrontades entre els socis de govern i ni s’ha plantejat el decreixement del port i l’aeroport. La lluita ciutadana ha aconseguit aturar l’ampliació prevista a l’aeroport, però continuen les pressions de la patronal i d’un dels socis de govern, el Partit Suïcida Climàtic (PSC). Tampoc s’ha aconseguit obligar a AENA a fer les compensacions ambientals pendents de l’anterior ampliació. En el cas del port, s’han continuat les ampliacions i s’ha iniciat la construcció de les dues terminals per a megacreuers pactades en el mandat anterior.

Demanem que el nou govern de l’Ajuntament participi activament en aturar qualsevol pla d’ampliació de l’activitat i infraestuctures del port i aeroport, i que col·labori en el treball per reduir línies de vols i rutes marítimes, així com en l’eliminació del trànsit de creuers d’aquí a dos anys. Som en emergència climàtica i energètica, i cal actuar en conseqüència, no com fins ara.

Unes cases del barri del Raval de Barcelona / CRISTINA VALENCIA

“No s’ha treballat en un pla de xoc per posar la mesa d’emergència a zero”

Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

Amb la pandèmia, es va fer més evident que l’emergència habitacional s’ha cronificat en diferents capes de la societat: sobretot en les més desafavorides, però no només. En aquest context i malgrat les noves mesures per part de l’Estat (moratòria de desnonaments), i les d’àmbit autonòmic, des de la PAH valorem que no s’ha treballat en un pla de xoc per posar la mesa d’emergència a zero, tal com portem reivindicant des de fa anys. Tampoc s’estan esprement les normes tant com es podria i encara no s’ha utilitzat la cessió obligatòria per captar habitatges buits de la banca. Les sancions per no fer oferta de lloguer social han estat molt poques: en total, 28. En contrapartida, però, s’ha augmentat i afermat el Servei de Mediació en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupacions (SIPHO), que des de la PAH sempre hem valorat molt positivament.

Hem fet arribar vuit propostes als grups municipals. Entre aquestes, destaquem la creació d’una unitat especialitzada en casos d’ocupació, ja que fa molts anys que la PAH treballem molt de prop el fenomen i entenem que és quelcom de complex, el resultat de moltes capes de vulnerabilitat. Malauradament, hem observat que aquests últims anys l’ocupació s’ha abordat, per part de partits polítics, empreses i mitjans, de manera molt esbiaixada i populista, amb clars interessos polítics i econòmics al darrere, cosa que ha tingut com a resultat l’estigmatització de famílies vulnerables. Aquesta realitat ha estat conseqüència de la manca de polítiques valentes d’habitatge durant els darrers anys. Seguim reclamant un pla de xoc Taula d’Emergència Zero, perquè actualment la llista d’espera és tan llarga que una família triga al voltant de dos anys a entrar en un pis des que aconsegueix la resolució favorable. Exigim mesures concretes perquè s’escurci el temps d’espera.

“Com tota bona socialdemòcrata, Colau s’ha dedicat a vendre il·lusions”

Anàlisi col·lectiva del Sindicat d’Habitatge del Raval (SHR)

El mandat de Colau es pot resumir en una paraula: impotència. Després de 8 anys de “polítiques transformadores” i “valentes” [sic], i de 4 anys també a l’Estat, hem comprovat com per molt bones intencions i per molta voluntat política que es tingui per posar fi als desnonaments i a la pobresa des de les institucions de l’Estat (incloent-hi les municipals), aquestes han demostrat ser totalment incapaces de fer revertir aquesta situació, que és estructural. Al Raval, els desnonaments han augmentat, els lloguers han pujat, i la misèria campa lliurement i impune. Ada Colau, com tota bona socialdemòcrata, s’ha dedicat a vendre il·lusions i fum mentre la barbàrie capitalista prossegueix el seu curs.

Per part nostra, tenim clara l’estratègia a seguir: l’Estat i les institucions no són aparells neutrals que poden canviar de caràcter depenent de qui governi, sinó que són la forma política que adopta el capitalisme per assegurar la dominació de la classe burgesa. Com a classe treballadora ens organitzem de manera independent de l’Estat, com a poder propi, per fer valdre els nostres interessos, també pel que fa a l’habitatge. És un error personalitzar-ho tot en una persona (Colau o qui sigui) perquè el que ocorre té arrels profundes que van més enllà d’aquesta o aquella persona individual.

“La Covid ha posat a prova la capacitat de l’Ajuntament de donar resposta a les necessitats socials”

Camilo Ramos, president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

L’impacte de la Covid ha tensionat Barcelona i ha posat a prova la capacitat de l’Ajuntament de donar resposta a les necessitats socials derivades. Valorem positivament les polítiques que aposten per un urbanisme sostenible (entorns escolars, eixos verds, places, carrils bici), així com que s’hagi intensificat la construcció d’habitatge públic de lloguer, tot i la inhibició de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Tanmateix, creiem que cal plantejar, de manera decidida, la construcció metropolitana, per orientar polítiques redistributives dins de la mateixa àrea, i fomentar la participació a través de les organitzacions socials.

“Hi ha hagut una desviació de fons públics cap a interessos privats i un increment de la massificació turística”

Anàlisi col·lectiva de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)

Des de l’ABDT fem una valoració molt negativa de les polítiques municipals en matèria de turisme i d’altres de relacionades com, per exemple, l’urbanisme. Si la trajectòria del primer mandat de Barcelona en Comú ja havia estat descendent en aquest àmbit, aquest segon mandat va quedar marcat per la cessió de la Regidoria de Turisme al soci de govern (PSC), que és l’impulsor principal del model turístic de Barcelona. El resultat ha estat allò de sempre: una desviació ingent de fons públics cap a interessos privats, l’increment de la massificació turística i de les seves conseqüències (contaminació, gentrificació, encariment del cost de la vida, explotació laboral, etc.). 

Demanem la posada en marxa de polítiques coherents i integrals pel decreixement turístic i la transició ecosocial, així com l’elaboració d’un Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) més restrictiu que actuï a escala metropolitana i veti el lloguer turístic d’habitacions (llars compartides). També l’aturada de la promoció pública del turisme internacional i dels grans esdeveniments, el desmantellament del Consorci de Turisme de Barcelona i la creació d’una agència pública de gestió i reducció de l’activitat turística. De la mateixa manera, volem que s’elaborin mesures concretes contra la sobreocupació i la privatització de l’espai públic, que tutelin el dret a la ciutat i al descans veïnal (com una nova ordenança de terrasses), i mesures que garanteixin que l’espai guanyat als cotxes millora el benestar del veïnat i no el lucre privat.

“El nombre de places públiques a l’escola ha anat augmentant”

Lidón Gasull, portaveu de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC)

La gestió d’una gran part de les competències en educació a Barcelona és del Consorci d’Educació, representat en un 60% pel Departament d’Educació i en un 40% per l’Ajuntament. Des que Ada Colau és alcaldessa, el nombre de places públiques ha anat augmentant progressivament i ha disminuït la proporció d’escola concertada a la ciutat. Ara bé, en els darrers anys s’observa un estancament preocupant, sobretot en determinats barris on no es garanteix una plaça pública a tot l’alumnat que ho sol·licita. Així i tot, cal reconèixer alguns programes de l’Ajuntament. És el cas de Protegim les Escoles, que, gràcies a l’escolta de les reivindicacions de famílies, ha aconseguit pacificar més de 200 escoles; Patis Escolars Oberts, per a famílies, infants i adolescents fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en període de vacances; Transformem els Patis, fomentant el joc divers, el verd i l’ombra, o Tardes Educatives, un programa que promou les activitats extraescolars culturals i artístiques als centres educatius públics.

Però els reptes de la ciutat en matèria educativa encara són molts. El futur govern municipal haurà de fer front al repte de la climatització dels centres educatius en el marc de l’emergència climàtica que viu la ciutat; al problema de la segregació escolar; a l’alt percentatge d’educació privada concertada, o a la necessitat de crear més escoles bressol públiques mantenint-ne la qualitat i garantint-ne la gratuïtat; entre d’altres.

“La reducció de carrils per a cotxes i motos és la mesura clau”

Marc Hurtado, portaveu de Revolta Escolar

Valorem positivament que l’Ajuntament de Barcelona estigui prestant atenció a l’elevat trànsit i les seves externalitats negatives (espai públic, seguretat i salut), especialment en els infants. Celebrem mesures com el programa Protegim les Escoles. Però el fet que més de 100 escoles de la Revolta Escolar encara reclamin la pacificació del trànsit en els entorns escolars indica que les mesures són necessàries, però insuficients. El 60% de l’espai públic encara està destinat als cotxes i a les motos, quan només és el 20% del transport. És alarmant que cada tres dies un menor sigui hospitalitzat a causa d’accidents de trànsit, que el 57% de la població continuï exposada a un soroll perjudicial segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i que hi hagi 1.200 morts i 750 casos d’asma infantil cada any atribuïbles a la contaminació atmosfèrica.

Des de les Associacions de Famílies de Revolta Escolar demanem que es prioritzin la salut i la seguretat dels infants en els entorns escolars. Això inclou mesures com dedicar més espai públic per a vianants i verd, i menys a la contaminació atmosfèrica i al soroll. En definitiva, menys trànsit: la reducció de carrils per a cotxes i motos és la mesura clau, especialment als centres ubicats en la xarxa bàsica. Demanem als partits que incorporin en els seus programes les 10 propostes que considerem imprescindibles, i que les administracions les realitzin els anys vinents. No poder garantir la salut i la seguretat dels infants és un fracàs. Cal canviar el model de mobilitat. És una qüestió de voluntat política.

“Ha faltat valentia per fer molt més contra la contaminació”

Luca Telloli, membre d’Eixample Respira

Encara respirem un aire contaminat per sobre dels límits legals i molt superiors als recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Davant aquesta situació, en el darrer mandat ha faltat ambició per reduir aquest problema de salut pública i no s’ha enviat un missatge clar als ciutadans de la urgència ni de com farem una transició a una ciutat amb menys trànsit privat. La zona de baixes emissions (ZBE) s’ha demostrat insuficient i els eixos verds no són una solució per reduir la contaminació. Durant la pandèmia ha faltat valentia per fer molt més. A més, la contaminació acústica del trànsit no ha estat part del discurs polític, i el 90% de la ciutadania viu exposada a nivells excessius de soroll.

Demanem mesures realment eficaces i urgents per reduir el trànsit i la contaminació atmosfèrica, com un peatge urbà i una zona d’ultrabaixes emissions a l’Eixample. També és urgent redissenyar les autopistes urbanes, alliberar les voreres de motos i fer de l’espai urbà un lloc més verd, inclusiu i amable per a tothom.

El pantà de Sau, afectat per la sequera / IVAN GIMÉNEZ

“Barcelona té al calaix una ordenança d’aprofitament d’aigües grises i pluvials que cal activar”

Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida

S’ha aprovat el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua (PECIA) de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), que contempla la creació de l’Observatori Metropolità de l’Aigua. Queda pendent que es posi en marxa el proper mandat. També s’ha avançat en la construcció dels Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS), que ens fan més resilients davant les grans inundancions, i abans que la sentència del Tribunal Suprem justifiqués el model de gestió privada fins l’any 2047, l’administració havia fet una bona feina valorant els actius de titularitat pública de l’abastament en baixa i del sanejament de l’AMB quan preparava la nova empresa pública, que no ha acabat prosperant per aquesta sentència. Respecte a la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament, a Barcelona s’ha aconseguit un bon conveni d’aplicació de la Llei 24/2015 per a l’aigua, i a l’AMB ha augmentat la cobertura de la tarifació social. La bonificació també s’ha traslladat al clavegueram en el cas de Barcelona, tot i que això s’ha fet a costa que augmenti la tarifa per a la resta d’usuàries del sector domèstic, no a través d’extreure part dels beneficis privats a Agbar.

Però encara hi ha moltes qüestions pendents. D’una banda, tot i les 23.000 signatures recollides, no ha estat possible dur a terme la consulta ciutadana sobre l’aigua a Barcelona, que volia preguntar a la ciutadania sobre el model de gestió. Tampoc no s’han recuperat les concessions finalitzades a l’AMB, com la de Ripollet, ni s’ha avançat en una estratègia per recuperar l’empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada per Agbar. No s’han revertir les polítiques urbanístiques que promouen seguir cimentant els pocs espais agraris que ens queden, que augmenten la demanda d’aigua de la metròpoli i que tensionen el sistema d’abastament d’aigua. I en un context de sequera, Barcelona no ha tret del calaix una ordenança d’aprofitament d’aigües grises i pluvials que cal activar.

“Cal una política de garantia d’ingressos que tingui en compte el cost de la vida a Barcelona”

Mariona Puigdellívol, directora general d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) 

Valorem positivament l’agilitat i la resposta en període de la Covid-19 i l’aposta per reformar els serveis socials i acostar-los a les persones i als barris, amb una mirada comunitària. També valorem la política d’empadronament de la ciutat de Barcelona per complir el deure de tot municipi d’empadronar tothom que hi viu (en la situació que sigui: infrahabitatge, relloguer, irregularitat administrativa, dormint al carrer, etc.), garantint així el dret d’accés a altres drets socials. Reconeixem també els esforços i avenços assolits en matèria d’habitatge, si bé la situació d’emergència habitacional requereix encara més per part de totes les administracions i en clau metropolitana. En l’àmbit del treball, la consolidació del programa Làbora per la inserció sociolaboral de col·lectius en risc, en el qual participem, ha de ser un pas cap a l’ampliació del seu abast en el marc de les polítiques actives d’ocupació. La col·laboració publicosocial i la posada en marxa de fórmules jurídiques que la facin viable és també una línia a aprofundir a través de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva i el nou Fòrum Social Metropolità. 

A banda d’esprémer al màxim les competències locals per lluitar contra l’exclusió residencial i abordar la problemàtica amb una mirada metropolitana, aquesta mateixa perspectiva és imprescindible en el terreny del padró. Per combatre la pobresa i les desigualtats assegurant els drets socials, cal una política de garantia d’ingressos que tingui en compte el cost de la vida a Barcelona i que complementi les prestacions d’àmbit estatal (IMV) i autonòmic (RGC) amb una renda de ciutat i prestacions específiques. El projecte B-Mincome va obrir una via en aquest sentit que cal seguir explorant per contribuir al debat públic vers un nou paradigma basat en la incondicionalitat, la universalitat i la individualitat de les rendes. En clau de diversitat i cohesió social, també és prioritari aprofundir en les línies estratègiques del Pla d’interculturalitat no circumscrita a l’àmbit de les migracions, així com potenciar l’Oficina per la No-discriminació i assegurar la capil·laritat als barris, impulsant espais generadors de coneixement mutu i construcció de teixit veïnal.

Valorem haver mantingut el compromís polític i pressupostari amb la cooperació”

Pepa Martínez, directora de LaFede.cat (Organitzacions per a la Justícia Global)

Durant aquesta legislatura, amb una pandèmia i una nova guerra a Europa, valorem molt especialment haver mantingut el compromís polític i pressupostari amb la cooperació i la justícia global, i que s’hagi consolidat el 0,7%. Durant la pandèmia, es van flexibilitzar els requeriments administratius perquè poguéssim adaptar-nos-hi i respondre a les demandes que ens arribaven de les nostres entitats sòcies del Sud global. Hem de reconèixer l’esforç que s’ha fet per escoltar la nostra veu, tant pel que fa a la reforma del Consell Municipal de Cooperació com a les planificacions estratègiques. Destaquem la suspensió de l’agermanament amb Tel-Aviv, i que la ciutat aprofiti la seva visibilitat internacional per denunciar la vulneració de drets humans a Palestina, així com l’esforç per coordinar l’acollida de persones refugiades ucraïneses. El que lamentem és que la persecució via lawfare a l’alcaldessa, per part d’alguns lobbies empresarials, hagi acabat suposant perjudicis a les entitats i la denegació d’ajudes per a actuacions “preventives” dels serveis jurídics.  

Al futur govern li demanem el compliment del recentment aprovat Pla director 2023-2026 de justícia global i cooperació internacional, i focalitzar en justícia ambiental i de gènere. Aquest govern s’ha pres seriosament l’excés de burocràcia, i volem que el següent avanci de manera ferma en la simplificació de tràmits per poder augmentar la nostra eficàcia. Resta pendent replantejar alguns serveis de drets humans a la ciutat i escoltar més les entitats per tal de donar un millor servei a les persones usuàries. Confiem que es mantindrà la política d’empadronament, model per a tota l’àrea metropolitana, i que es garantirà l’accés a serveis i ajudes a totes les persones estrangeres. Seguirem demanant que els plecs de contractació de serveis incloguin criteris de respecte als drets humans, a la cultura de la pau, a la solidaritat i al medi ambient. Òbviament, exigirem a qualsevol govern que defensi la nostra tasca i que ens protegeixi dels atacs judicials que responguin a lluites i interessos partidistes i/o empresarials.

“S’acaba el mandat sense reconèixer de manera efectiva l’associacionisme juvenil”

Pol de la Torre, vicepresident del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Les polítiques de joventut no han estat una gran aposta per part del govern municipal en el darrer mandat. Des d’algunes regidories s’han adoptat mesures que pal·lien d’alguna manera les necessitats de les joves i de l’associacionisme juvenil, però no han estat suficients. S’acaba el mandat sense entrar en profunditat a abordar d’arrel alguns dels grans reptes que afecten la vida de les joves, com l’accés a l’habitatge, i sense reconèixer de manera real i efectiva l’associacionisme juvenil.

Així doncs, els deures que tindrà el pròxim govern municipal són clars alhora que bàsics: en primer lloc, recuperar la Regidoria de Joventut única, i que aquesta sigui ocupada per una persona jove amb perspectiva juvenil; en segon lloc, incorporar la perspectiva juvenil a totes les polítiques públiques de l’Ajuntament, superant l’adultocentrisme existent a l’Administració pública, i, en tercer lloc, facilitar, garantir i promoure l’activitat de l’associacionisme juvenil de la ciutat.

“És imprescindible consolidar els Punts d’Assessorament Energètic com a estructures de ciutat”

Maria Campuzano Guerra, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)

La creació dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE) en el primer mandat de Barcelona en Comú va significar un gran avenç en la política municipal envers la lluita contra la pobresa energètica. En aquest segon mandat, tocava consolidar-los, però la pandèmia i la retallada de pressupost d’un 15% en el servei han generat conseqüències negatives, com un temps d’espera de fins a quatre mesos en alguns districtes en casos no urgents, o la pèrdua d’atenció presencial sense cita prèvia. En positiu, ha estat clau el paper de l’Ajuntament en l’exigència de responsabilitats en la pobresa energètica a les empreses de l’oligopoli.

De cara al proper mandat, és imprescindible consolidar els PAE com a estructures de ciutat, dotar-los de més pressupost per reduir els temps d’espera i millorar les condicions laborals de les treballadores. Cal també que l’Ajuntament continuï apostant per garantir l’accés universal a l’aigua i a l’energia, promovent la instal·lació de comptadors socials d’aigua i d’electricitat a les llars vulnerabilitzades en situació d’ocupació en precari. També és necessari que s’aportin dades sobre la situació de la pobresa energètica a la ciutat.

Manifestació feminista del 25-N de 2019 a Barcelona/ Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Queda pendent que les pràctiques feministes irradiïn en les institucions culturals de l’Ajuntament”

Marta Vergonyós Cabratosa, directora de la Junta de La Bonne

En aquest segon mandat s’han vist consolidades diverses iniciatives que neixen des de les epistemologies feministes, com els ecofeminismes o el fet de posar les cures al centre. D’altra banda, però, calen formes d’organització interseccionades més reals. En l’àmbit de la cultura, tot i algunes iniciatives puntuals, queda pendent que les pràctiques feministes irradiïn en les institucions culturals de l’Ajuntament, que estan immerses en una inèrcia androcentrada endèmica. Tot i això, segons la meva opinió, si poséssim un termòmetre per mesurar el benestar de la ciutat, s’ha tornat més amable, i això fa de Barcelona un referent: la voluntat de fer polítiques feministes de transformació real té una gran complexitat, ja que implica capgirar tot el que hi havia i construir noves formes d’entendre i viure la política feta per persones feministes i per una alcaldessa feminista. Però hem vist que fer-ho no només és possible, sinó també imprescindible per afrontar els reptes del moment contemporani. 

Cal seguir generant circuits, consultories i taules de treball dirigides a les dones. Calen organitzacions feministes per idear un pla d’acció feminista consensuat que reculli les diverses veus que configuren l’heterogeneïtat dels feminismes i les organitzacions de dones de la ciutat. Així, les accions que s’emprenguin estaran arrelades a les necessitats reals de les comunitats. En el sector cultural, demanem que es generin accions feministes transversals que transformin les institucions d’arrel i no es limitin només, per exemple, a les quotes. També cal analitzar qui pren les decisions, a qui es destinen els pressupostos i, sobretot, quina és la situació de les dones creadores en les diverses pràctiques artístiques i expressions culturals.

“Han de deixar d’arribar-hi macroesdeveniments com la Copa Amèrica o el Mobile World Congress”

Irene Escorihuela, directora de l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC)

Si parlem de drets socials, el pas endavant d’aquest mandat és notori: en matèria de salut, s’han posat en marxa el dentista i el psicòleg municipal o el pla de salut mental; en alimentació, el certificat verd i AgroVallbona; en habitatge, hi ha hagut un increment clar del parc públic de lloguer, de l’aposta pel cooperativisme en cessió d’ús i l’ampliació de la unitat antidesnonaments. També s’ha impulsat l’economia social i solidària i s’ha potenciat la compra pública responsable; s’ha treballat per posar les cures al centre (canguratge municipal) i per millorar l’espai públic i la mobilitat, amb superilles i transport públic més barat.

Els propers 4 anys han de mantenir i fer créixer aquests serveis innovadors que garanteixen drets, i s’ha de continuar fent front a fons voltor que els ataquen. També cal, però, fer un salt per canviar el model de ciutat: han de deixar d’arribar-hi macroesdeveniments com la Copa Amèrica o el Mobile World Congress i han de deixar de marxar-ne veïns i veïnes per la precarietat i l’encariment de la vida.

“Cal mantenir la col·laboració amb les entitats del tercer sector per construir un món més conscient, just i solidari”

Clàudia Bosch, membre de la campanya Electrònica Justa, que organitza el Mobile Social Congress

Valorem molt positivament el suport que ha donat l’Ajuntament de Barcelona a crear el Mobile Social Congress, un espai alternatiu al Mobile World Congress, accessible per a tothom, on s’ha tractat els darrers vuit anys de temes vinculats als impactes de la indústria electrònica des d’una perspectiva de justícia global, acostant les veus de les persones afectades, i des d’on s’ha pogut fer pedagogia sobre uns hàbits de consum més ètics i sostenibles tant de dispositius mòbils com de programari i d’aplicacions. En resum, un espai per qüestionar el nostre consum d’electrònica, i contribuir a un canvi de model. 

Demanem a la futura alcaldessa o alcalde mantenir la col·laboració amb les entitats del tercer sector per continuar la feina de sensibilització i d’incidència que s’està duent a terme per construir un món més conscient, just i solidari, on les veus del Sud global siguin escoltades. També demanem mantenir el compromís existent pel que fa a la compra pública socialment responsable, i augmentar-ne l’abast a tots els departaments de l’Ajuntament. Finalment, demanem mantenir la promoció de l’economia social i solidària, per aconseguir que cada cop més persones se sumin a la xarxa d’entitats i d’empreses que posen el bé comú com a punt de partida de la seva activitat.

Treballadores de Parcs i Jardins que van denunciar casos d'assetjament / IVAN GIMÉNEZ

“Han utilitzat la divisió sindical, ignorant-nos o reprimint-nos mentre es feien concessions a CCOO i a la UGT”

Iru Moner, membre del Secretariat Permanent de la Confederació General del Treball (CGT)

Tenim molts conflictes oberts amb l’Ajuntament. Lluny de buscar una entesa amb el sindicat, ha optat per la via empresarial de no voler negociar quan hi ha un conflicte obert. A la vegada, si no s’obre conflicte, no escolten les demandes de les treballadores. També han utilitzat la divisió sindical, ignorant-nos o reprimint-nos mentre es feien concessions a CCOO i a la UGT, sindicats propers al consistori als quals han regat amb 350.000 euros. S’ha exercit una persecució sindical envers la CGT des de moltes empreses municipals: TMB, Parcs i Jardins, subcontractes de serveis socials i neteja o Betevé.

En lloc de promoure la privatització i l’externalització, l’equip de govern hauria de començar un procés de remunicipalització general que redueixi la precarietat i temporalitat laboral, sobretot als serveis públics importants com el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), els Punts d’Assessorament Energètic (PAE), el manteniment o el sector del lleure cultural. S’haurien de solucionar els problemes d’assetjament a Parcs i Jardins i a TMB, així com el desmantellament de Betevé. L’Ajuntament ens hauria de reconèixer com a actor sindical i obrir un diàleg amb la CGT com a iguals allà on tinguem conflictes.

“Cal aterrar projectes d’economia circular, sobretot al voltant de l’eix Besòs”

Gonzalo Plata, secretari de Comunicació de Comissions Obreres (CCOO)

Hi ha projectes i actuacions que CCOO de Catalunya valorem positivament, com l’acord per cuidar la salut mental a la feina, pioner a Europa, del qual som signants, i l’acord de Barcelona per una ocupació de qualitat. També valorem el projecte de transformació i pacificació del trànsit, o les iniciatives en matèria d’habitatge, tot i que encara són insuficients. El full de ruta per la sostenibilitat dels sectors econòmics amb el Barcelona Green Deal ha estat vital per entendre la transició ecològica com a motor econòmic.

Al pròxim govern de la ciutat li demanem dinamitzar i fer aterrar projectes d’economia circular, sobretot al voltant de l’eix Besòs. Quant a mobilitat, que doti de recursos, dinamitzi i marqui objectius per a l’Oficina de Mobilitat Laboral, nascuda del Pacte per la mobilitat de Barcelona. I que treballi des de l’Acord d’ocupació la qualificació de les persones i les doti de les competències dels nous perfils professionals que demanen els sectors econòmics. També cal una estratègia per impulsar l’emancipació del jovent: la inversió en habitatge social és per a nosaltres una prioritat.

UGT: “S’han d’eliminar les exempcions fiscals a fons voltor amb la creació d’un IBI social”

Omar Minguillón, secretari de la Regió Metropolitana de Barcelona de la Unió General de Treballadors (UGT)

En un context econòmic incert, les pròximes eleccions municipals decidiran quina és la resposta de l’Ajuntament davant els diferents reptes econòmics, d’ocupació, ambientals i tecnològics, i si aquesta resposta és socialment justa. En l’àmbit laboral, reclamem la creació de polítiques d’ocupació i formació actives i orientades a una transició justa. També destaquem que cal digitalitzar la gestió de serveis públics per a una interacció més fàcil, així com reduir la bretxa digital. En habitatge, cal crear un banc de pisos públics de lloguer amb un preu de referència i s’han d’eliminar les exempcions fiscals a fons voltor amb la creació d’un impost de béns immobles (IBI) social.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies