Crític Cerca
Opinió
Roger Palà

Roger Palà

Periodista i editor de CRÍTIC

Per què els Comuns han tombat els pressupostos?

Més enllà de l'oposició al Hard Rock, hi ha motius de fons que expliquen el desacord entre ERC i els Comuns: us els expliquem

13/03/2024 | 19:52

La presidenta del Grup Parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, escolta la intervenció del president Pere Aragonès durant el darrer debat de política general, al setembre del 2023 / JORDI BORRÀS – ACN

Terratrèmol a la política catalana. Els Comuns han tombat els pressupostos de la Generalitat. Ho han fet amb l’argument que l’acord entre ERC i el PSC per donar llum verda als comptes incorpora l’acceptació definitiva del projecte del Hard Rock, un macrocomplex de casinos i d’hotels al Camp de Tarragona, a tocar de PortAventura. La decisió ha precipitat un avançament electoral: Pere Aragonès ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions per al pròxim 12 de maig davant del que considera que ha estat una “irresponsabilitat”.

És clar que el Hard Rock xoca de ple amb l’ideari i el programa dels Comuns (us recomano la lectura d’aquest reportatge que tot just avui hem actualitzat). De fet, també xoca amb el d’ERC: el mateix president Aragonès ha dit que no li provoca “entusiasme”, però que s’hi avenia perquè era una exigència del PSC. Però és aquesta la raó principal del no de Catalunya en Comú als pressupostos? O hi ha motius més de fons per entendre el desacord entre ERC i els Comuns i el desenllaç final de les eleccions anticipades?

Qui vol el gripau del Hard Rock a les portes d’un nou cicle electoral?

Els Comuns han donat suport als pressupostos de la Generalitat dels anys 2022 i 2023, amb Pere Aragonès a la presidència. Fins i tot van votar favorablement a uns pressupostos de Quim Torra l’any 2020, amb Aragonès com a conseller d’Economia! A més, l’any 2023, l’exigència del Hard Rock per part del PSC també era sobre la taula. I el cert és que no hi ha cap partida específica per al projecte compromesa en els pressupostos. Què ha canviat, doncs, aquest 2024 perquè el Hard Rock hagi esdevingut un escull insalvable?

La resposta és clara: som a les portes d’un nou cicle electoral. Les eleccions catalanes que ara s’han avançat eren previstes per al febrer del 2025. Catalunya en Comú no hi guanyava res empassant-se un gripau com el Hard Rock a les portes d’un nou cicle electoral. Qui més hi guanyava, de fet, era Salvador Illa, que es visualitza com l’autèntic lideratge des de l’oposició.

La sortida de Junts del Govern va obrir una finestra d’oportunitat per incorporar els Comuns a l’executiu

L’escenari hauria estat diferent si entre ERC i els Comuns hi hagués hagut ponts i llaços més estables. La finestra d’oportunitat per incorporar els Comuns a l’executiu català va existir, amb la sortida de Junts del Govern a finals de 2021. La marxa de Junts era una oportunitat per a ERC per teixir aliances a l’esquerra amb els Comuns (i també amb la CUP). Amb els de Jéssica Albiach hi va haver converses i mans esteses a banda i banda… Però al final no va ser possible.

La suma dels diputats dels Comuns hauria dotat l’executiu d’Aragonès d’una certa robustesa, tot i que encara hauria quedat molt lluny de la majoria absoluta. Però els darrers anys no fan sinó constatar que la història d’ERC i dels Comuns està infestada de desavinences, marcada també per una competició per espais electorals limítrofs i molt especialment per la maniobra de Valls i la maniobra de Sirera a Barcelona, en què, per acció dels Comuns, ERC va quedar fora del govern municipal durant dos mandats consecutius.

Ada Colau la nit de les eleccions del 28-M / ACN

Els Comuns acusen ERC i el PSC de vetar-los al govern de Barcelona, un gest que hauria facilitat l’entesa

L’altra pedra de toc que explica la situació viscuda al Parlament és la situació política de la ciutat de Barcelona. Els pressupostos de la Generalitat del 2022 van ser conseqüència d’un acord en què ERC va acabar avalant els comptes del govern municipal barceloní, format pels Comuns i pel PSC, i els Comuns van donar suport als pressupostos d’Aragonès. Barcelona sempre ha estat el més important per al projecte dels Comuns: la seva punta de llança.

La carambola múltiple del 2022 aquest any ja no tenia sentit, perquè els Comuns no formen part del govern municipal. De fet, des de Catalunya en Comú s’apunta que tant el PSC de Jaume Collboni com l’ERC d’Elisenda Alamany es neguen a incorporar Barcelona en Comú al govern municipal. Un pas que, per més que tothom vulgui desvincular-ho, també hauria facilitat les coses a Catalunya.

La no aprovació dels pressupostos catalans fa encara més difícil que el govern de Collboni en minoria pugui aprovar els comptes a Barcelona (a menys que faci ús de l’eina de la qüestió de confiança). I, a menys que hi hagi girs de guió, allunya encara més les opcions de tornar a veure els Comuns al govern municipal de la ciutat.

Unes eleccions amb “marc Comuns”… o no!

El cicle electoral del 2023 va ser molt negatiu per a ERC i Junts i no ho ha estat tant per als Comuns. Si bé els resultats de les eleccions municipals no van ser els esperats per Ada Colau, les eleccions espanyoles van anar millor per als interessos de Sumar a Catalunya. La candidatura que encapçalava Aina Vidal va quedar en la segona posició en percentatge de vot, per davant d’ERC i també de Junts. Les forces independentistes catalanes van recular 15 punts percentuals respecte als resultats que van obtenir al novembre del 2019, i la que més va patir la davallada va ser ERC.

Els Comuns confien ara a continuar aquest cicle ascendent i capitalitzar la presència al Govern de l’Estat, per bé que les eleccions catalanes sempre han estat per a la formació un territori més hostil que les estatals o les municipals. Els Comuns compten amb el lideratge consolidat de Jéssica Albiach, que ja fa anys que pica pedra al Parlament. A més, confien que el marc d’aquestes eleccions vingui condicionat pel seu desencadenant: l’oposició al Hard Rock i els conflictes socials, ambientals i climàtics. A diferència del que ha passat els últims temps, podria ser que en les pròximes eleccions catalanes l’eix nacional no fos l’únic a tenir en compte.

Tot aquest marc, però, es podria fer miques si hi ha sorpreses d’última hora. Junts ha explicat que va “a totes” i que la seva aposta és presentar Carles Puigdemont com a candidat, amb l’amnistia encara pendent d’aprovació pel Senat i supeditada a possibles recursos judicials. Si algú pensa que la Catalunya dels “dies històrics” és cosa del passat, és probable que s’equivoqui.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies