Els inicis polítics de Salvador Illa

Salvador Illa ha destacat sempre pel fet de ser un home discret i de partit. Una gran part del seu ascens dins del PSC ha estat a la sala de màquines: primer, com a assessor dels alcaldes barcelonins Jordi Hereu i Jaume Collboni, i després, assumint la Secretaria d’Organització en els moments més difícils. Els seus inicis com a polític, però, cal buscar-los al món municipal com a alcalde de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), un càrrec que va ocupar durant una dècada de manera gairebé ininterrompuda. Com va ser l’alcalde Illa? En què va destacar el seu mandat? A quins punts crítics va haver de fer front?

El líder actual del PSC va arribar a l’alcaldia de la Roca al setembre de 1995, amb només 28 anys i després de la mort sobtada del cap anterior del consistori, Romà Planas. Planas, històric polític socialista que va ser una figura clau en el retorn de Josep Tarradellas, havia desbancat en les eleccions d’aquell mateix any Joan Pujol, de CiU. Illa, a més, va haver de fer front a una moció de censura que el 1999 el va apartar quatre mesos de l’alcaldia: acabaria guanyant els comicis municipals d’aquell any per majoria absoluta i retornant al consistori.

Fonts del PSC afirmen que Illa va fer “una feina intensa d’estabilització política i administrativa” a la Roca

El cert, però, és que l’alcaldia d’Illa també va estar marcada per tres episodis polèmics. D’una banda, la construcció del camp de golf de Vilalba, que va suposar mobilitzacions veïnals en contra i un contenciós als tribunals. També va deixar empremta la inauguració i l’ampliació del centre comercial La Roca Village, que ha transformat el poble malgrat les queixes inicials de les associacions de petits comerciants. I, a l’últim, la construcció amb sobrecostos del poliesportiu, que va portar problemes financers a l’Ajuntament per un deute inesperat de 2,6 milions d’euros. 

Fonts del PSC destaquen a CRÍTIC que entre el llegat d’Illa a la Roca destaca la urbanització d’una gran part dels carrers del municipi, la construcció d’equipaments esportius i culturals i de manera molt especial “el canvi de traçat del TGV“, el recorregut inicial del qual passava pel mig del poble. “Hi va haver una feina intensa d’estabilització política i administrativa de l’Ajuntament”, afirmen. Segons expliquen, en el cas del camp de golf, “el plantejament es va aprovar abans que Illa fos alcalde, i ell es va limitar a desenvolupar-lo segons la normativa”. Sobre La Roca Village, consideren que “és un dels projectes més exitosos del municipi i ha generat prosperitat”. Pel que fa als sobrecostos del pavelló, destaquen que Illa va ser alcalde quan es va adjudicar el projecte, “però el van desenvolupar altres equips de govern”.

Defensa d’un camp de golf declarat il·legal

Una de les grans carpetes d’Illa com a alcalde va ser la construcció d’un camp de golf, un hotel i 124 xalets de luxe als terrenys de Vilalba, als afores del poble. El projecte va comptar amb el suport reiterat de l’Ajuntament malgrat les mobilitzacions veïnals en contra, el xoc amb l’Ajuntament veí de Cardedeu i diverses sentències judicials que el posaven en qüestió.

Un cop construït el golf, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar les llicències d’obra i d’activitats i va ordenar tancar-lo: l’Ajuntament no havia sotmès el projecte a l’avaluació ambiental obligatòria. A més, el consistori va haver de pagar les costes judicials del cas, ja que va ser la institució i no els promotors qui va recórrer al tribunal per defensar la legalitat del complex. 

Els jutges van ordenar el tancament del camp i van condemnar l’Ajuntament a pagar les costes judicials

Un dels punts més problemàtics del golf era l’elevat consum hídric que suposava. Els terrenys eren més propers al nucli urbà de Cardedeu que al de la Roca, i els pous d’aigua amb què s’alimentava inicialment el complex eren de Cardedeu. Això va posar en conflicte els ajuntaments: el consistori veí al d’Illa va interposar diversos recursos judicials contra la construcció del complex per irregularitats en la concessió d’aigua.

Paral·lelament, els grups opositors van organitzar diverses accions per bloquejar-ne la construcció, com ara una acampada sobre els terrenys, una xiulada a Felip Puig (aleshores conseller de Política Territorial) o una entrega de carbó a l’Ajuntament de la Roca. La tensió va augmentar en un ple municipal de l’any 2002 en què s’aprovava portar aigua municipal al camp de golf. En el moment de debatre-ho, un membre de la plataforma contra el golf va aixecar-se per donar una ampolla d’aigua de Vilalba als regidors, i Salvador Illa va reaccionar suspenent el ple i fent-hi entrar la policia municipal. Segons va recollir la televisió local de Cardedeu, Salvador Illa va acusar de tenir actituds “fonamentalistes” i “feixistes” els manifestants contra el camp de golf.

Aquest no va ser l’únic obstacle: durant les excavacions, es van trobar restes arqueològiques del neolític, de l’època romana i de l’edat mitjana. La revista El Triangle va recollir el testimoni de la directora del Museu de Cardedeu d’aquell moment, Carme Clusellas, i del mateix Salvador Illa al respecte: mentre que la directora lamentava que “s’ha vulnerat la llei de patrimoni” tirant endavant la construcció, Illa opinava el contrari: “Espero que això no endarrereixi les obres”. Anys més tard, el TSJC va donar la raó a Clusellas: l’Ajuntament no havia complert l’obligació de demanar un informe preceptiu a la Direcció General del Patrimoni Cultural.

L’ACA va sancionar l’empresa promotora perquè havia captat aigües subterrànies sense autorització

Els problemes pel consum d’aigua del golf van continuar fins a l’any 2004: després d’una inspecció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), es va sancionar l’empresa promotora perquè havia captat aigües subterrànies per al golf sense autorització. En paral·lel, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també va anul·lar el pla urbanístic parcial d’aquesta zona per la denúncia que havia fet l’Ajuntament de Cardedeu.

Finalment, l’ACA va donar una nova concessió al camp de golf, i el complex va construir una depuradora i va obrir les portes l’any 2006. Malgrat tot, el negoci no va anar bé: la crisi econòmica va fer que l’empresa promotora entrés en concurs de creditors i es va vendre el camp de golf a uns nous propietaris.

Fonts del PSC destaquen a CRÍTIC que el projecte del camp de golf ve de l’època de la construcció dels centres penitenciaris de Sant Esteve Sesrovires i de la Roca dels anys vuitanta. “Aleshores, en el planejament dels dos municipis, quan Illa no era alcalde, es va autoritzar la construcció de dos camps de golf. Illa es va limitar a desenvolupar el planejament amb respecte a la normativa vigent”.

Inici i ampliació de La Roca Village, una “ciutat de les rebaixes”

El llegat d’Illa a l’Ajuntament també es va destacar per l’ampliació de La Roca Village. La creació d’aquest centre comercial ja s’havia impulsat en el govern anterior a Illa, però el líder socialista actual va triplicar-ne l’espai. Les associacions de comerciants del Vallès i del Maresme s’hi van mostrar en contra pel perjudici que crearia en el comerç local, però Illa va defensar-lo en declaracions públiques per la creació de llocs de treball que comportaria el nou complex comercial. 

L’Ajuntament va vendre terrenys a la promotora de La Roca Village per triplicar l’espai del centre comercial

Només una setmana després de la inauguració, La Roca Village es va multiplicar. L’Ajuntament va vendre a l’empresa promotora un terreny veí a la localització del centre comercial per tal que pogués disposar de 21.000 metres quadrats més. De fet, aquests terrenys duplicaven la superfície inicial, de manera que el complex comercial ocuparia el triple d’espai del previst inicialment. L’operació es va gestar mentre l’alcaldia d’Illa estava en qüestió: ja s’havia presentat la moció de censura per derrocar-lo, però encara no s’havia celebrat. 

Com en el cas del golf de Vilalba, la planificació urbanística de La Roca Village també va tenir una derivada judicial. L’any 2004, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el pla parcial d’urbanització que permetia el centre comercial. Els jutges van donar la raó als llogaters d’una de les finques afectades, que es consideraven perjudicats per la construcció d’aquest complex. Malgrat la sentència, Illa es va mostrar molt dur contra els demandants en un ple municipal: “L’Ajuntament no pagarà ni un euro a aquesta gent”, va afirmar.

Fonts del PSC expliquen a CRÍTIC que l’outlet de la Roca “ha estat un projecte dels més exitosos que hi ha hagut al municipi, a la comarca i probablement a Catalunya, per a la generació de prosperitat, sobretot en forma de creació de llocs de treball”. Segons els seus impulsors, el projecte genera 1.500 llocs de treball directes en l’actualitat. “Illa va ser alcalde quan es va desenvolupar el projecte. El creixement del complex comercial va ser gestionat per altres equips de govern, d’acord amb el planejament urbanístic”.

Sobrecostos milionaris al pavelló municipal

En l’equador del seu darrer mandat com a alcalde, entre el 2003 i el 2007, Salvador Illa va fer un pas al costat i va cedir la vara municipal al seu successor, Miquel Estapé. També va ser el mandat de l’impuls i la construcció d’un poliesportiu que, anys més tard, es convertiria en un maldecap per quadrar els comptes municipals.

L’empresa constructora de l’equipament, ARC, Concesionaria de Obras y Servicios, va denunciar el consistori perquè no li havia pagat els sobrecostos de l’obra. En concret, faltaven 2,6 milions d’euros que se sumaven als 10,2 que havia costat el pavelló. Els jutges van donar la raó a l’empresa, i van forçar el nou Ajuntament, que ja no era del PSC, a pagar aquests deutes.

El PSC diu que el pavelló “va donar resposta a les necessitats dels clubs esportius del poble”

Mesos més tard, l’empresa i l’Ajuntament van arribar a un acord per limitar els pagaments a 1,6 milions d’euros. El context era de crisi econòmica, i l’alcalde del moment, Rafael Ros (CiU), va defensar que el forat del pavelló va ser la causa d’un pla de retallades municipals de mig milió d’euros anuals. El calendari de pagaments definitiu va deixar empremta durant més d’una dècada als comptes municipals. De fet, la despesa havia d’abonar-se fins a l’any 2027, però el 2017 l’Ajuntament es va avançar i va liquidar els 3,8 milions d’euros que faltaven, amb l’objectiu d’evitar pagar-ne 2 milions extres en interessos.

Fonts socialistes expliquen que “va ser un pavelló que es va fer per donar resposta a les necessitats dels clubs esportius del poble, sobretot el d’handbol, un club rellevant en l’àmbit català i espanyol”. El pavelló es va fer via concessió per projecte d’obra i servei. “Illa va ser alcalde quan es va adjudicar el projecte, que van desenvolupar altres equips de govern”.