27/10/2025 | 06:00
Més de 18,5 milions de clients a l’Estat espanyol, 3.825 oficines i 11.137 caixers, 631.000 milions d’euros d’actius… Aquestes xifres vertiginoses donen una idea de les dimensions de la potència bancària de La Caixa, que no para de créixer. El valor dels actius del conglomerat que s’aixopluga sota l’estrella tricolor creada per Joan Miró gairebé s’ha doblat en els darrers 10 anys. Aquests números mostren el pes financer de La Caixa, però el poder de l’imperi presidit per Isidre Fainé estén els seus tentacles als àmbits econòmic, polític, cultural, esportiu i fins i tot social, amb inversions en el tercer sector. Fem una radiografia de la principal institució financera i econòmica de Catalunya.
Un conglomerat financer complex
La Caixa és avui un conglomerat format per tres entitats principals: CaixaBank, Criteria Caixa i la Fundació La Caixa. CaixaBank és el banc comercial, fruit de la bancarització de l’antiga caixa d’estalvis (la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, nascuda el 1905 i vigent fins al 1989), que es va produir el 2011. CaixaBank cotitza a la borsa i ofereix al públic els serveis financers típics d’un banc (comptes, préstecs, domiciliacions, etcètera). Té una quota de mercat en nòmines del 36,6% a tot l’Estat, amb 6,3 milions de nòmines domiciliades el juliol del 2025. Criteria Caixa —que no cotitza a la borsa com a tal— és la societat d’inversions, que gestiona el gruix del patrimoni de l’imperi de La Caixa i posseeix la majoria de les inversions empresarials. De fet, Criteria és l’accionista principal de CaixaBank, amb prop d’un terç de les accions. Finalment, la Fundació és qui controla el 100% de Criteria. És la fundació més gran de l’Estat espanyol, la segona d’Europa i una de les més grans del món, amb un pressupost de 655 milions d’euros el 2025. Isidre Fainé presideix tant la Fundació com Criteria, el braç inversor.
Influències polítiques i mediàtiques
“Molts presidents de la Generalitat, una de les primeres coses que feien quan prenien possessió era anar a les torres de la Diagonal a reunir-se amb el president de La Caixa”, explica el periodista Rafa Burgos, autor d’Els amos del passeig de Gràcia: una radiografia del poder (Pol·len, 2019). Una mostra del poder polític de La Caixa, pel qual la Fundació invertirà 225 milions d’euros en projectes socials, culturals, educatius i de recerca a Catalunya el 2025, d’acord amb un conveni signat entre Isidre Fainé i el president català, Salvador Illa.
Expolítics com Francesc Homs (CiU) i Cristina Garmendia (PSOE) són membres del Consell d’Administració de Criteria
Quan era una caixa d’estalvis, al Consell d’Administració de La Caixa, hi seien polítics en actiu: la condonació de deutes de partits (una pràctica avui prohibida) era una eina d’influència política directa. Als òrgans d’administració del conglomerat de La Caixa, encara es poden trobar importants expolítics i ex alts funcionaris. Entre ells hi ha Francesc Homs, exconseller d’Economia (2001-2003), exdiputat al Congrés per Convergència i Unió (1986-1999), exregidor de Barcelona (1995-1999) i actual membre del Consell d’Administració de Criteria. També destaca el nom de Cristina Garmendia, actual consellera de CaixaBank, que va ser ministra de Ciència i Innovació amb el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2008 i el 2011.
Així mateix, tenen un passat rellevant a l’Administració o a la justícia José María Méndez, director general de Criteria, que va ocupar diversos càrrecs en la Direcció General del Tresor i de Política Financera del Ministeri d’Economia (1993-2003); Teresa Santero, membre del Consell de CaixaBank i exsecretària general d’Indústria de Zapatero; José Antonio Asiáin, conseller de Criteria i exvicepresident del Govern de Navarra (1984-1991); Eugeni Gay, també conseller al braç inversor del conglomerat i exmagistrat del Tribunal Constitucional (2001-2012), i Pablo Isla, actual integrant del Consell d’Administració de la Fundació, que va ser director general del Patrimoni de l’Estat durant el primer Govern de José María Aznar (a més de president executiu d’Inditex del 2011 al 2022).
La Caixa també té una influència considerable en l’àmbit mediàtic. Javier Godó, el comte de Godó —propietari de La Vanguardia, de RAC1 i de Mundo Deportivo, entre molts altres negocis—, és vicepresident segon de Criteria. Rafa Burgos destaca igualment el rol de la publicitat que paga La Caixa a diversos mitjans: “Els anuncis als partits de futbol, a la televisió pública catalana…; per això la precaució a l’hora de criticar La Caixa”.
Els tentacles a la cultura i al tercer sector
Centres culturals com CaixaForum i CosmoCaixa, propietat de la Fundació, donen a l’entitat una gran visibilitat en el món cultural, però més important encara és la seva influència menys visible, mitjançant persones clau i diners. El director general de la Fundació, Josep Maria Coronas, seu al patronat de la Fundació Liceu i a la Fundació Miró, mentre que el secretari general del Consell d’Administració de CaixaBank, Óscar Calderón, és també secretari del patronat del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), on seu igualment el comte de Godó. Les inversions culturals de La Caixa també arriben en forma de “patrocinis de concerts de música clàssica, conferències, lloguers d’espais com el Palau Macaya, festivals, teatres…”, enumera Rafa Burgos.
La Fundació La Caixa té representants al Liceu, a la Fundació Miró o al MACBA i patrocina centenars d’activitats culturals
Les aportacions econòmiques a institucions i activitats culturals es tradueixen en un poder que a vegades s’exerceix obertament. El cantant d’Els Pets, Lluís Gavaldà, va revelar el maig de 2023 que, després de cantar el tema “Atracament a la Caixa” al festival Cap Roig (patrocinat per CaixaBank), es van trobar que la direcció del festival els havia “buidat el vestidor” per “humiliar-los”. Més discreta és la influència que la Fundació exerceix sobre el tercer sector, on patrocina “activitats de lleure, fundacions que depenen dels diners de La Caixa per tirar endavant els seus projectes”, explica Burgos. Membres dels consells d’administració de La Caixa també formen part d’institucions educatives i sanitàries, com les fundacions d’ESADE, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de l’Hospital Clínic.
Un banc especialitzat en sectors regulats
Criteria, el principal hòlding inversor de l’Estat espanyol, va obtenir en el primer semestre del 2025 un benefici net de 1.361 milions d’euros, un 7% més que en el mateix període de l’any passat. Per comparar, aquesta quantitat és superior al pressupost dedicat per la Generalitat a polítiques d’habitatge durant tot el 2024 (1.232 milions d’euros). Aquests guanys tan sucosos provenen principalment de dues fonts: CaixaBank i empreses en sectors regulats, és a dir, àmbits de l’economia que abans eren monopolis públics i ara són mercats molt determinats per les normes estatals (l’energia, la telefonia, l’aigua…). La Caixa posseeix el 23,96% de Naturgy, el 9,99% de Telefónica i el 15% d’Agbar. El primer objectiu del Pla estratègic 2025-2030 del banc és la “creació de valor per a Naturgy”, la qual cosa demostra que continua prioritzant el sector energètic.
Una part important dels beneficis de Criteria venen dels sectors regulats: l’energia, la telefonia, l’aigua…
Andreu Missé, periodista econòmic i autor de La gran estafa de las preferentes (Alternativas Económicas, 2016), assenyala que “és una particularitat de La Caixa tenir un hòlding tan gran d’empreses regulades. Dominen molt el món de la regulació i la legislació”. Una especialització que ve de l’època franquista, quan l’Estat obligava les caixes d’estalvis a dedicar una part dels seus beneficis a finançar les empreses públiques. “Era una inversió molt segura”, argumenta Burgos; “saps que tens uns rendiments fixos [perquè] són serveis bàsics: tothom ha de tenir aigua, gas… Alguns economistes parlen de les participades de La Caixa com una mena d’INI del segle XXI”, amb referència a l’Instituto Nacional de Industria, que controlava les empreses públiques durant el franquisme i fins als anys noranta del segle XX.
Per rendibilitzar al màxim les seves inversions en sectors regulats com l’energia, l’aigua o les telecomunicacions, La Caixa “intenta influir perquè aquesta regulació els sigui favorable”, explica Missé. Un exemple, d’acord amb el fundador de la revista Alternativas Económicas, és la norma del Banc d’Espanya que exigia més capital a les caixes d’estalvis que als bancs. “A la llei no hi ha una argumentació que justifiqui això. Els directius de les caixes volien convertir-se en banc, i una manera d’aconseguir-lo és que el Govern fes una llei que digués això. La llei pràcticament els obligava a ser bancs”, sosté el periodista. “Moltes de les lleis que es fan són calcades d’estudis que les empreses de l’Ibex 35 demanen a consultories”, coincideix Burgos.
L’Estat també ha desenvolupat una certa dependència amb La Caixa per mantenir l’‘espanyolitat’ d’empreses estratègiques. “Governi qui governi, quan una empresa multinacional vol adquirir participacions d’empreses clau com Repsol, Telefónica o Naturgy, [el Govern] es posa en contacte amb La Caixa per demanar-li que entri en aquestes empreses”, revela Rafa Burgos.
El negoci immobiliari
L’entramat immobiliari de La Caixa és un imperi propi, centralitzat per InmoCaixa (filial de Criteria). És el gran tenidor privat amb més habitatges llogats a Catalunya, amb almenys 5.064 habitatges en aquest règim, com va explicar CRÍTIC en aquest reportatge. El Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda han denunciat la immobiliària de La Caixa per “clàusules abusives” com a arrendadora. A més, el Sindicat i les persones afectades han publicat l’informe Habitatge de desprotecció oficial: el cas de La Caixa, i els llogaters de quatre promocions estan en vaga de lloguers des de fa mesos.
El negoci immobiliari de La Caixa també deu molt als diners públics, com explica Burgos: “Van arribar a acords amb ajuntaments [per fer habitatge de protecció oficial]. Quan passaven 10 anys, aquests pisos tornaven a ser propietat de La Caixa i els podien vendre en el mercat lliure. Però, per comprar els terrenys i construir, La Caixa havia rebut ajuts econòmics estatals”.
InmoCaixa és el principal tenidor privat amb habitatges de lloguer a Catalunya, amb més de 5.000 pisos
Als pisos s’hi afegeixen els locals, les oficines i els edificis llogats com a despatxos a altres empreses. Criteria posseeix el 17,32% de Colonial, una important empresa d’oficines. El pes considerable que els actius immobiliaris tenen en el patrimoni del conglomerat té una conseqüència clau: “Si això es devalua, baixa molt el valor de l’empresa. Per això, [els] interessa que aquesta bombolla segueixi”, raona Burgos. En una nota del mes de febrer passat, CaixaBank celebrava que “el cicle alcista [del sector immobiliari] es consolida el 2025”.
Un banc amb vocació social?
La Fundació La Caixa posseeix el 100% de Criteria, que al seu torn és l’accionista majoritària de CaixaBank, cosa que podria suggerir que l’obra social continuï sent el principal objectiu del conglomerat. Per a Andreu Missé, no és així: “Entre el 1921 i el 1925, les obres socials s’emportaven el 61% del benefici; ara no arriben al 10%. Han desnaturalitzat l’origen d’una caixa que tenia objectius socials, i avui és una institució financera típica”. Tanmateix, el periodista subratlla que la Fundació “encara fa activitats importants en comparació amb el desert de les altres entitats financeres, que fan molt poca cosa [social]”.
CaixaBank és el tercer banc espanyol que més inverteix en empreses d’armament, segons el Centre Delàs
“Molta gent es planteja fins a quin punt la Fundació és una rentada d’imatge”, reflexiona per la seva part Rafa Burgos. “Molts d’aquests diners ‘filantrocapitalistes’ provenen d’empreses que inverteixen en armament”. Segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, CaixaBank és el tercer banc espanyol que inverteix més en empreses d’armament: més de 480 milions de dòlars entre el 2022 i el 2024. Algunes d’aquestes empreses subministren armes a l’exèrcit d’Israel, d’acord amb l’informe La banca armada i la seva corresponsabilitat al genocidi a Gaza.
CaixaBank presumeix de ser un dels bancs més “sostenibles” del món, però apareix en els darrers llocs del rànquing elaborat per l’associació FETS – Finançament Ètic i Solidari, que avalua fins a quin punt diferents entitats financeres s’ajusten als criteris de la banca ètica (no exclusió, compromís, transparència, participació i coherència), amb una qualificació d’1,5%. D’altra banda, el grup La Caixa va invertir 27.022 milions de dòlars en la indústria fòssil el 2023, segons l’informe Banking on Climate Chaos, una quantitat que va créixer un 8,5% respecte a l’any precedent.
