Sant Joan de Déu i el turisme mèdic

Un ampli vestíbul ple de llum amb botigues de joguines i un llarg tobogan donen la benvinguda a l’Hospital Sant Joan de Déu, un centre concertat català ubicat entre els límits d’Esplugues de Llobregat i de Barcelona que ha exportat la seva marca d’excel·lència arreu del món. La seva història, lligada a un orde religiós, ha contribuït a mantenir una imatge de solidaritat que, en ple segle XXI, conviu amb un finançament mixt en què els fons públics tenen un pes fonamental. Els concerts i convenis amb el CatSalut, així com les subvencions, suposen gairebé el 90% de la seva facturació.

Però, tot i això, Sant Joan de Déu no deixa de ser una entitat privada, que també ingressa recursos de les mútues, de donacions (tant de grans empreses i fundacions com de particulars) i, durant els últims anys, també del turisme mèdic. L’Hospital, ubicat a Esplugues de Llobregat, és un dels 300 centres que l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu gestiona a tot el món. Aquesta institució catòlica, que funciona com la matriu empresarial del grup, existeix des del segle XVI i opera en 55 països. Tot i ser considerada una organització internacional de cooperació sense ànim de lucre, a la pràctica Sant Joan de Déu és un dels grups hospitalaris privats més grans de tot l’Estat espanyol, amb 26 centres, 15 dels quals es troben a Catalunya.

Des del 2013, el grup hospitalari ha articulat una estratègia ambiciosa per atraure pacients internacionals com a via per incrementar els seus ingressos. Al principi del 2021 preveu inaugurar el Pediatric Cancer Center, que tindrà la vocació de ser un centre de referència de pacients oncològics de fora de l’Estat espanyol. Però com funcionarà aquest projecte? Pot un grup hospitalari amb un finançament públic majoritari impulsar una estratègia per atraure pacients internacionals del sector privat?

Antoni Barbarà, metge jubilat amb 50 anys d’experiència i un dels fundadors del col·lectiu Marea Blanca, que s’ha mobilitzat per defensar la sanitat pública, considera que és “molt difícil discutir l’esperit caritatiu de Sant Joan de Déu”, però creu que “és un hospital paradigmàtic de la col·laboració publicoprivada: es mouen dins la lògica mercantil, i això té una sèrie d’avantatges; si, a més, no han de pagar impostos, és rodó. Un hospital totalment públic no permet fer enginyeria financera”.

També la CUP ha qüestionat la “doble via publicoprivada d’entrada de pacients, que, a parer seu, provoca “confusió”. El fins ara diputat de la CUP Vidal Aragonés explica a CRÍTIC que “hem rebut denúncies segons les quals no es fan exactament les mateixes proves ni es dona el mateix tracte a algú que ve de la pública o que ve de la privada”.

Com funciona l’estratègia de turisme mèdic de Sant Joan de Déu?

El Pediatric Cancer Center Barcelona ocuparà més de 8.000 metres quadrats d’un edifici de quatre plantes situat al costat de l’Hospital d’Esplugues, i tindrà capacitat per atendre 400 pacients l’any. Aquest equipament potenciarà la marca Barcelona com a destí de turisme mèdic, una estratègia que l’Agència Catalana de Turisme, en col·laboració amb grups sanitaris privats, ha impulsat en els últims anys “com a activitat que genera riquesa”.

La inauguració del centre és un pas més en el marc d’una estratègia que va néixer al principi del 2013, quan l’Hospital Sant Joan de Déu va crear un Departament de Medicina Internacional com a alternativa per proporcionar ingressos sostenibles a llarg termini. El director gerent de l’Hospital, Manuel del Castillo, va assegurar que la decisió estava motivada per les retallades de Salut.

Un document d’Acció, agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, va estudiar l’any 2015 el cas empresarial de Sant Joan de Déu i la seva expansió en l’àmbit internacional: “Pot la medicina transfronterera millorar la salut del sector sanitari?”, es preguntava. El text exposa l’Hospital Sant Joan de Déu com “el millor exemple” de “l’oportunitat que representa la medicina transfronterera per a l’economia de Barcelona”. El document també assenyala les “mordasses reguladores” que impedeixen facturar als hospitals públics i conclou que és necessari “un canvi de marc que inclogui amb força la medicina transfronterera”.

Sant Joan de Déu: “L’activitat internacional millora el servei”

Antoni Arias, director d’Atenció Privada i Internacional de l’Hospital Sant Joan de Déu, explica que la crisi econòmica del 2008 “ha limitat molt la capacitat de finançament públic dels hospitals” i que “l’activitat internacional aporta una quantitat suplementària de recursos econòmics que serveixen per millorar les inversions”. “Pel fet de ser un centre sense ànim de lucre, aquests recursos es destinen a millorar el servei que dona l’Hospital a la societat”, hi afegeix Arias.

“L’Hospital Sant Joan de Déu ja atenia pacients internacionals abans del 2012, però en poc volum i de manera passiva”, explica Arias, i potenciar l’activitat internacional “ha suposat passar de 48 pacients atesos el 2012 als 816 atesos el 2019”. El director d’Atenció Privada i Internacional reconeix que “aquest projecte serveix també per afegir una activitat de valor per a la ciutat de Barcelona com a destinació mèdica d’excel·lència”. El 2019, la facturació provinent d’atendre pacients internacionals va ser de 13 milions d’euros, i va superar les previsions inicials.

A Catalunya hi ha dues agències que, en col·laboració amb la direcció general de Turisme de la Generalitat, promocionen el turisme mèdic i estan formades per grups hospitalaris privats: Barcelona Centre Mèdic (BCM), creada fa prop de 30 anys, i Barcelona Medical Agency (BMA), creada el 2013. L’Hospital Sant Joan de Déu forma part de la segona, juntament amb hospitals privats com la Teknon, la Quirón, la Dexeus, l’Institut Guttmann i BarnaClínic. Segons dades de Barcelona Medical Agency, cada any venen a tractar-se a hospitals de Barcelona uns 20.000 ciutadans estrangers.

La meitat dels pacients internacionals de Sant Joan de Déu provenen de Rússia i repúbliques exsoviètiques

Un dels motius que atrauen els pacients internacionals és la qualitat del sistema de salut català i d’hospitals altament especialitzats com Sant Joan de Déu. El centre també té acords o convenis amb alguns països com els Emirats Àrabs. Segons informacions del mateix Hospital del 2018, prop de la meitat dels pacients internacionals tractats de Sant Joan de Déu provenien de Rússia i d’altres repúbliques exsoviètiques, un 23% de l’Amèrica Llatina, i la resta provenen d’Europa, del Nord d’Àfrica, de l’Orient Mitjà, de l’Àfrica Subsahariana i de l’Amèrica del Nord. Segons Arias, “el 65% d’aquests pacients són finançats a través de fundacions o dels governs dels països d’origen”.

Tot i que Sant Joan de Déu té una llarga història com a referent en medicina pediàtrica, el director de l’Àrea Internacional considera que “atendre pacients d’alta complexitat i de baixa freqüència d’altres països ha fet possible seguir potenciant l’especialització, i no oblidem que els primers beneficiaris d’aquesta alta especialització són els pacients del CatSalut quan venen a l’Hospital per ser tractats per malalties altament complexes i poc freqüents”.

Eximits de pagar l’impost sobre societats i l’IBI

Com que és una institució religiosa de caràcter benèfic i sense ànim de lucre, l’Orde està regit pel dret canònic i se li aplica el règim tributari propi de les entitats eclesiàstiques. Això vol dir que, igual que l’Església, Sant Joan de Déu està eximit de pagar l’Impost sobre societats dels ingressos que es deriven de donacions, de quotes de col·laboradors i de subvencions, així com els provinents del patrimoni mobiliari i immobiliari. També està exempt com qualsevol orde religiós de l’impost sobre béns immobles (IBI). Els seus centres tampoc no estan obligats a dipositar els comptes anuals al Registre Mercantil com les altres empreses.

Tot i el seu notable finançament públic, el grup hospitalari manté una estreta relació amb l’Església i membres de la cúria formen part dels equips directius dels seus centres hospitalaris i assistencials. En el cas de l’Hospital Sant Joan de Déu, el representant eclesiàstic és Juan Bautista Carbó Vázquez, membre del Comitè de Direcció. I el director gerent de l’Hospital des del 2003, Manuel del Castillo Rey, és membre de la Junta de Govern de la Direcció General de la Cúria Provincial de l’Orde des del 2014.

Sant Joan de Déu no facilita els sous detallats dels membres del seu equip directiu

Sant Joan de Déu no fa publicitat activa a la web dels salaris dels membres del seu equip directiu, tot i que la Llei de transparència també s’aplica a les fundacions i empreses privades que reben més d’un 40% de finançament públic. A les preguntes de CRÍTIC, l’Hospital s’ha negat a facilitar tant el sou detallat de Del Castillo com de la resta de l’equip, i remet a la informació de la seva web, segons la qual el 2019 es van destinar 1.046.900 euros a sous globals del Comitè de Direcció, integrat per 12 càrrecs. Del Castillo va compaginar la direcció de l’Hospital amb el de secretari general de la patronal CAPSS, associació empresarial on va estar del 2007 al 2016.

El 86% dels ingressos provenen del CatSalut

Segons l’auditoria dels comptes del 2019 que l’Hospital Sant Joan de Déu publica al seu portal de transparència, els ingressos per la seva activitat en aquell exercici van ser de 201,6 milions d’euros. El 86,6% d’aquests ingressos (174,7 milions) van provenir de serveis concertats pel CatSalut, és a dir, de la Generalitat de Catalunya. Els ingressos per serveis a asseguradores privades i particulars van representar només 22,9 milions.

És proporcional aquest finançament amb els pacients atesos de la xarxa pública envers els de privada? Segons dades facilitades per l’Hospital Sant Joan de Déu, “el 2019, l’Hospital va atendre 23.833 pacients amb hospitalització i va realitzar 247.858 visites d’especialista en consultes externes” a través de la xarxa pública. Pel que fa a la via privada, l’Hospital va atendre 620 pacients hospitalitzats i 10.026 en consultes externes. Així doncs, el nombre de pacients privats, segons les dades de l’Hospital, constitueixen “una part realment ínfima”. Dins d’aquesta activitat assistencial facturada a tercers, l’auditoria destaca “el fort increment de la facturació a pacients internacionals, que ha finalitzat l’exercici amb un import de 13 milions, on s’ha de remarcar l’increment de la facturació per tractaments oncològics”.

A banda dels ingressos per l’activitat sanitària, l’Hospital Sant Joan de Déu també ingressa subvencions públiques i donacions. El saldo en aquest capítol el 2019 era de 51,1 milions d’euros: 21,3 d’una aportació de la Generalitat per inversions executades del Pla de reformes de l’Hospital i 29,8 milions d’imports en efectiu o en espècie donats per entitats privades.

L’Hospital té convenis de col·laboració per projectes concrets. Les més rellevants estan destinades al Pediatric Cancer Center. Entre els donants d’aquest projecte hi ha la Fundació Leo Messi, amb 3 milions d’euros; la Fundació La Caixa, amb 3 milions més, i Stavros Niarchos Foundation for Charity, una organització privada d’origen grec amb fons provinents del transport mercant de petroli, que hi ha donat 10 milions. El total dels convenis, a cobrar entre dos, cinc i fins a set anys, és de 30,8 milions d’euros.

Antoni Barbarà destaca que a Sant Joan de Déu hi ha “un flux d’atenció que no és solidària sinó lucrativa” i considera que “el sector de fundacions, associacions i obres presumptament filantròpiques permet fer gran negoci”. Per ell, Sant Joan de Déu “té totes les característiques d’una multinacional de caràcter sanitari”. Amb el sistema mixt, “allò que surt del finançament públic acaba donant beneficis privats després d’un procés d’opacificació del finançament”.

Sant Joan de Déu també recapta fons a partir de petites donacions; per exemple, a través de la Magic Line, mobilització solidària que l’Obra Social de l’entitat organitza regularment per captar fons per a persones vulnerables. El 2019, la Magic Line va recaptar 381.873 euros i a mitjan desembre del 2020 n’havia recaptat 411.866 en una edició destinada a ajuts per la Covid. La forta identificació de la marca amb la solidaritat atrau centenars de persones voluntàries. Aquí hi ha donacions de persones anònimes però també d’empreses. L’Hospital recorda l’incentiu de donar diners a una entitat sense ànim de lucre inscrita al Registre d’entitats religioses: els donants tenen incentius fiscals en la declaració de l’IRPF i en l’impost sobre societats.

La CUP: “Confusió” entre la part pública i la privada

A banda dels diners provinents de fortunes milionàries, Sant Joan de Déu duu a terme una política de demanda de donacions que abraça tots els estaments de l’Hospital, ja que fins i tot els pacients que arriben a través de la xarxa pública reben en el seu volant de cita una petició per fer una donació al Pediatric Cancer Center. Aquesta és una de les qüestions que la CUP va preguntar en seu parlamentària, aquesta al febrer del 2020, i que encara no ha obtingut resposta.

“El Departament de Salut està permetent que a aquells i aquelles que accedeixen a Sant Joan de Déu a través de la xarxa pública se’ls demani, en el seu volant de visita, finançament per a una fundació privada”, explica Vidal Aragonés. “Aquest procés es fa sense que sàpiguen que no és una donació per a la branca pública; no és assumible i és absolutament surrealista”, explica el fins ara diputat cupaire, que hi afegeix que “s’està jugant amb la malaltia per demanar a la gent més humil suport econòmic per a un projecte privat”.

Sobre la confusió entre la part pública i la privada de l’Hospital, el diputat de la CUP va una mica més lluny i critica que s’hauria de controlar la demanda de donacions per part de les persones voluntàries que es troben a les portes de l’Hospital, fet que considera “molt violent”.

La doble via publicoprivada d’entrada de pacients a l’Hospital també ha motivat una pregunta que la CUP va traslladar al Departament de Salut en seu parlamentària el 21 de setembre passat arran de diverses denúncies anònimes. “Hem rebut denúncies segons les quals no es fan exactament les mateixes proves ni es dona el mateix tracte a algú que ve de la pública o que ve de la privada”, explica el diputat de la CUP Vidal Aragonés. “Volem confirmar si això està passant o no, si ha estat una actuació puntual o és una pràctica habitual”.

El responsable de l’Àrea Internacional de l’Hospital Sant Joan de Déu ha explicat a CRÍTIC que existeix un codi ètic propi per separar el circuit públic del privat. Assegura que “hi ha horaris i circuits totalment diferenciats i una normativa interna estricta per evitar el traspàs de pacients de la llista d’espera pública a la privada i viceversa”.