Viure en comunitat per transformar el món

Viure en comunitat en un habitatge cooperatiu és canviar la manera de relacionar-nos. És passar d’un simple “hola, com va?” a l’escala a disposar d’espais compartits amb veïns i veïnes, i decidir col·lectivament com habitar-los. És generar xarxes de suport mutu per a quan vinguin mal dades, o implicar-se activament en el teixit veïnal i del territori, per ajudar a enfortir-les des de la certesa que una altra forma de vida és possible.

Els espais comuns

Quan un grup de persones decideix viure en comunitat, una de les primeres decisions que han de prendre és quines parts de l’habitatge seran destinades a aquesta vida col·lectiva: els denominats espais comuns. 

A Cirerers, un edifici promogut per la cooperativa Sostre Cívic en sòl municipal al barri barceloní de Roquetes, disposen d’una sala polivalent oberta al teixit veïnal, d’un espai de cotreball, d’un taller que alhora fa de traster, del pàrquing de bicicletes a l’entrada de l’edifici i de tres terrasses d’ús compartit. A més, als replans de cada planta es comparteixen les rentadores i la zona per estendre la roba, i esdevenen veritables zones de trobada. 

“Aquí cadascú té el seu pis i, si no vols relacionar-te, no et relaciones; però el fet de disposar d’aquests espais comuns i gestionar-los de manera col·lectiva és el que et porta a aquesta vida en comunitat”, assegura la Marta, una de les veïnes d’aquest edifici de 7 plantes i 32 habitatges de protecció oficial. 

A Cal Cases, el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya, disposen de més espai i terres per fer aquesta vida en comú. Concretament, 19 hectàrees. “En plena bombolla immobiliària, va ser difícil trobar un habitatge més prop de Barcelona”, recorda la Iolanda, una de les impulsores, així que van decidir rehabilitar una antiga masia a Santa Maria d’Oló, al Bages, on disposen d’un obrador on es fabriquen pa, mel, cervesa, vi i, fins i tot, pasta, i d’un hort d’autoconsum. 

Viure en comunitat va més enllà de compartir espais: també té a veure amb la presa de decisions i l’organització de la vida diària 

Democràcia, autogestió i suport mutu

Però viure en comunitat va més enllà de compartir espais: també té a veure amb la presa de decisions i l’organització de la vida diària. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es caracteritza per la presa de decisions democràtica, la gestió col·lectiva dels espais comuns i la posada en marxa de mecanismes de suport mutu entre veïns. Per això “cal fer un petit canvi de xip”, assenyala Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic. 

Si vols viure en comunitat, “el més important”, segons la seva experiència acompanyant grups, “és estar oberta a les dinàmiques assembleàries que et vindran al davant i a viure en col·lectiu”. 

A Cirerers, per exemple, es fan assemblees generals cada tres setmanes, on es tracta de temes com la gestió dels espais comunitaris, aspectes econòmics, legals, arquitectònics i fins i tot referents a la filosofia i la posició política del projecte. De tant en tant, una d’aquestes assemblees és de cures i es posa l’èmfasi en la convivència i els conflictes que hi puguin sorgir. A banda, cada veí i veïna participa en alguna comissió o grup de treball, des d’on van gestionant el dia a dia de la comunitat.

A vegades, davant d’un conflicte concret o simplement per millorar la convivència, en alguns projectes opten per comptar amb el suport de cooperatives dedicades a l’acompanyament de grups. Per exemple, des de fa un any Gestió del Canvi ajuda a dinamitzar les assemblees de cures a Cirerers.

La presa de decisions pot ser difícil quan els grups són grans i diversos. “Nosaltres som 38 unitats familiars de diferents orígens, diverses cultures organitzatives i expectatives, i prendre decisions de manera col·lectiva no és fàcil”, assegura l’Ernest, de la Cooperativa d’Habitatge Sotrac, del barri de la Bordeta, també a Barcelona. A més, “encara no hi ha un marc establert ni unes polítiques públiques ben definides que ens acompanyin”, i això fa el procés “més complex”, reconeix. 

L’eix feminista travessa la manera d’organitzar-se de tots els projectes d’habitatge cooperatiu

El feminisme i les cures, al centre

A La Morada ho tenen a tocar. Tot just davant de Cirerers, la seva obra ja està molt avançada. Busquen el mateix que la resta dels projectes, un habitatge digne fora del mercat immobiliari i viure en comunitat, però centren la seva mirada a “donar accés a dos grups de població amb dificultats afegides d’accés a l’habitatge: les dones i el col·lectiu LGTBIQ+“, explica la Sílvia, futura inquilina.

És la primera cooperativa d’habitatge feminista i LGTBIQ+ de Barcelona i està “impulsada per bolleres, trans i altres identitats dissidents”, segons descriuen les seves membres. Aposten per organitzar la vida, les cures i els afectes més enllà del model de la família nuclear i crear nous models familiars i de convivència.

L’eix feminista travessa la manera d’organitzar-se de tots els projectes d’habitatge cooperatiu, però també ho fa de manera especial a La Renegà, a Santa Maria de Palautordera, al Baix Montseny. La Nora, una de les impulsores, defensa que “per la història som les dones les que hem d’impulsar aquests projectes, i les cures han de ser al centre”. A més, reivindica que “cal incorporar la vessant social”. Per això, el projecte inclou dos pisos socials per a dones en situació d’exclusió social, que seran acollides per la futura comunitat feminista. 

Envellir en comunitat, una alternativa a les residències

Amb l’envelliment, la centralitat de les cures es fa més evident. Des d’aquest punt de partida, a Sant Feliu de Guíxols un grup de persones de 55 a 70 anys estan impulsant la rehabilitació d’un antic hotel amb una intenció clara: és el projecte Walden XXI, de Sostre Cívic. “Volem organitzar la nostra vellesa i decidir com volem que sigui la nostra vida”, explica la Rosa: “No volem que els nostres fills hipotequin les seves vides i volem ser totalment autònoms; per això vam optar pel model de cohabitatge”.

Walden XXI és un projecte d’habitatge sènior que planteja una manera autogestionada i activa de viure la vellesa, socialitzant les cures. El futur habitatge combina la intimitat d’una casa pròpia amb la vida en comunitat i una atenció especial a les cures, amb tots els espais accessibles. Segons el Joan, un altre dels impulsors, l’hotel està ubicat en “un lloc ideal per a la nostra mobilitat actual i futura, perquè és al centre de Sant Feliu i molt prop de tot: la platja, la piscina o el mercat”. 

Can 70, al barri barceloní de Sarrià, també es presenta com una alternativa no lucrativa a les residències i que aposta per la vida en comunitat. Una de les sòcies, també de la cooperativa Sostre Cívic, l’Anna, ho explica amb claredat: “En fer-nos grans, no volem ni viure soles ni ser una càrrega per a ningú més; així que vam pensar a viure conjuntament i que l’ajuda mútua fos el centre de la nostra convivència. I després ja vindran els serveis que calguin”. 

“El més important és estar oberta a les dinàmiques assembleàries i a viure en col·lectiu”

Viure d’una manera diferent per canviar el món

Viure d’una manera diferent també ajuda a transformar l’entorn. Per a Glòria Rubio Cases, de La Dinamo, fundació que promou l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un dels elements clau que diferencien aquest model respecte a l’habitatge de compra és que “entén l’habitatge com un bé d’ús” i alhora “una oportunitat de transformació social“. “Capgira les regles del joc, ja que són les persones que els habiten les que hi estableixen les normes”, assegura. 

Segons Eva Ortigosa, l’habitatge cooperatiu “ajuda a fer més vivibles les ciutats on vivim”, ja que “el seu impacte va més enllà de les persones que els habiten” i promou “una lògica de canvi al territori, als barris i a les poblacions”. La transformació va més enllà de les parets de casa teva. 

Crear cooperatives d’habitatges també és “generar espais d’economia social i de suport mutu on posar en marxa mecanismes transformadors, primer en un lloc concret però després a la resta del territori”, assegura la Nora, de La Renegà. La Iolanda va més enllà: “Vam construir Cal Cases amb la motivació d’una transformació social, però sabem que, si volem un canvi de societat i de món, soles no podem; hem d’estar vinculades a altres projectes i persones que estiguin per aquest canvi”.

* Aquest reportatge apareix publicat a la revista ‘Habitar’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.