13/08/2026 | 07:00
Aquest és el diari, basat en fets reals però amb noms ficcionats, d’una professora d’institut públic al Baix Llobregat en temps de fake news, desinformació, influencers i xarxes socials. Masclisme, manosfera, therians i extrema dreta són alguns dels temes polèmics que apareixen i es debaten a les seves classes. Algunes de les reflexions d’aquest grup d’adolescents trenquen tòpics i prejudicis.
16 de setembre de 2025
He demanat a batxillerat que escriguin a la pissarra els problemes socials que els preocupen. Foto fixa. La immigració: 8 punts; el racisme: 3 punts; la desinformació política: 2 punts; el canvi climàtic: 2 punts; el turisme: 2 punts. També hi apareixen les desigualtats, la pobresa, l’habitatge, les guerres.
Fa un any, el podi era diferent. Guanyaven amb 5 punts les drogoaddiccions, la immigració il·legal (sic) i el terrorisme. L’ocupació d’habitatges obtenia 3 punts de preocupació (patrocinada per les cases d’alarmes).
23 de setembre de 2025
Imaginem que ens posem barrets de diferents colors —cadascun simbolitza una postura més racional, emotiva, utòpica, negativa…— i han de proposar solucions del creixement del vot a l’extrema dreta. La Clara em diu que no sap com fer-ho. No se’n surt perquè per a ella no és un problema. Els del darrere se la miren sense dir res.
Un altre grup escriu: “Estan guanyant poder amb l’ajuda de les xarxes socials i atrauen molts joves. Vox guanya terreny a TikTok i a Instagram”.
25 de setembre de 2025
Comparteixen el que van escriure en la sessió anterior: “Molts joves voten la dreta perquè és el que veuen a les xarxes socials, són els que parlen de l’actualitat”. Un altre grup, quan porten el barret verd, que implica fer propostes creatives i provocadores, diuen que caldria “il·legalitzar els partits de dretes” o fer una “mili d’esquerres (adoctrinament)”. Altres proposen “prohibir els discursos d’odi a les xarxes socials”.
El barret vermell permet expressar emocions i propostes sense censura ni justificació i surten idees com guerra civil, terrorisme, tortures i cadenes perpètues. També n’hi ha de més mesurades, com que “idolatrar Franco hauria de ser il·legal”.
El curs passat, hi va haver debat quan vaig presentar Amadeo Llados com a exemple negatiu. Avui, un alumne diu: “És un estafador”
14 d’octubre de 2025
A 2n d’ESO, parlem d’influencers. Han d’analitzar-ne dos, un que considerin positiu i un de negatiu. El curs passat, hi va haver debat quan vaig presentar Amadeo Llados com a exemple negatiu: alguns el veien com un referent. Avui, un alumne diu: “És un estafador”.
Dies després, a batxillerat, l’insulten quan apareix a la pantalla, però la meva crítica al missatge “Si vols, pots” (individualista, wishful thinking i ignorant de la realitat socioeconòmica) fa enfadar molt un alumne, que em diu que el que estic fent és tallar-los les ales. “Doncs jo crec que el Llados té coses positives”, s’atreveix el Rodri. “La motivació, el gimnàs, l’alimentació…”
16 d’octubre de 2025
He creat un document col·laboratiu on escriuen qui són referents a les xarxes. Aproven IlloJuan, xBuyer, Plex o Auronplay; Ibai Llanos sempre té les millors notes. És habitual que El Xokas rebi mala puntuació. Els fa riure, però li critiquen el to agressiu i algun missatge amagat.
Em parlen d’un tal Rubén, El Future, que “promou l’extrema dreta, normalitza el masclisme i es mofa de la gent amb sobrepès, del col·lectiu LGBTIQ+, etc.”. A Instagram té 110.000 seguidors. En un exercici, dues alumnes escriuen: “Pot fer que els adolescents confonguin la llibertat d’expressió amb l’odi gratuït”.
24 d’octubre de 2025
Batxillerat. Avui ja passem de parlar dels influencers i com guanyen diners a endinsar-nos en el que s’ha anomenat manosfera i fatxosfera. La conversa flueix per l’aula, com és habitual amb aquests temes.
—“El subnormal aquest del Vito Quiles”, diu l’Òscar.
Veiem alguns continguts, com quan el famós influencer Naim Darrechi deia en una entrevista que enganyava les seves parelles per no fer servir preservatiu i “acabar dins sempre”. L’entrevistador se sorprèn, però també riu.
—“Em sembla una bogeria”, diu en Rodri.
—“Que ho faci o que ho expliqui?”, li pregunto.
—“Les dues coses.”
El Pere creu que és directament delicte, el que està fent.
Un alumne recorda la campanya de Vox per denunciar els delictes que cometen els estrangers: “¡Nosotros tenemos su billete de vuelta!”
6 de novembre de 2025
Tenen 12 o 13 anys, i aprenem sobre l’islam en el marc d’Al-Àndalus. Els pregunto quins creuen que són avui els països amb més musulmans. El Jaime em diu, amb total seguretat, que Espanya. Se sorprèn molt de la meva cara d’estupefacció. No fa broma.
13 de novembre de 2025
Veiem exemples de propaganda electoral amb discurs d’odi a batxillerat, com un cartell electoral de Vox a El Ejido (Almeria) contra la immigració. Al·lucinen. Un alumne recorda el missatge de campanya de Vox en les últimes eleccions catalanes per denunciar els delictes que cometen els estrangers: “¡Nosotros tenemos su billete de vuelta!”. Els que no l’havien vist, com jo, no ho poden creure (com a mínim, els que s’expressen).
27 de novembre de 2025
2n d’ESO: sessió sobre discurs d’odi i fake news. Mirem una notícia que afirma que un mena ha comès un delicte. Molts pregunten què és un mena. El Pol diu que és “un terrorista”; la Marta, que és “un tonto”. En altres grups han dit “gamberros”, “xavals”, “una màfia”.
N’explico el significat i els faig veure que només hi ha hagut respostes negatives. No saben què és, només que és alguna cosa dolenta. Estadísticament, però, l’estigma només ha arribat a una minoria.
A batxillerat plantejo el mateix exercici. “Un marroquí”, diu un. Ho nego, i algú afirma que són menors sense acompanyar; el Pau diu que “podríem ser qualsevol de nosaltres” amb un to alliçonador, no admet resposta. El Miquel diu: “Però són estrangers, no?”.
20 de gener de 2026
Estem veient com funcionen els algoritmes a les xarxes socials i ens atrevim a compartir el que ens surt a nosaltres anònimament. A una alumna li surt a Instagram una imatge d’Abascal jove i imberbe. Hi ha qui no diu res, però qui ho fa és des de la sorpresa i el riure, sembla que no tindrien normalitzat contingut d’Abascal o similar a les seves xarxes. Això sí, tothom té clar qui és.
3 de febrer de 2026
Practiquem verificacions de possibles desinformacions, i una alumna es fixa en un titular que diu que un marroquí va pujar al sostre d’un avió a València. Pensava que era IA. Fent la cerca, s’adona que és real, però posa l’accent en el fet que el primer que ha vist són els comentaris de la notícia a Facebook, que són racistes. A ella l’ha sorprès que al titular es destaqui que és marroquí.
17 de febrer de 2026
El fenomen therian ha arribat a l’institut. A 2n d’ESO me’n demanen l’opinió. Els dic que el més interessant és plantejar-se el perquè d’aquest boom. Una alumna diu: “Me da puto miedo, si voy a comprar el pan, que un therian me muerda”.
A batxillerat en parlen sense ordre ni organització, tot i els meus intents.
—“Prefereixo que el meu fill em surti therian que fatxa.”
—“Ha arribat un moment de la societat que ens preocupen unes coses…”
—“A mi el que em preocupa és que a la gent la preocupi més això que el que està passant a l’Iran.”
—“A veure, també us dic que anar a manis no canvia res.” [Cridòries i esbroncada.]
—“De gent rara, sempre n’hi ha hagut.”
—“Jo crec que hi ha tants problemes, tot és tant una merda… que ho fan per evadir-se. Com qui es droga.”
—“Prefiero drogarme.” [Riures.]
Les converses i els debats a l’aula amb els joves sovint són un alè d’esperança davant l’opinió majoritària sobre ells
24 de febrer de 2026
Arran d’un comentari, connecto amb la proposta de llei per prohibir el burca i els dic que, una vegada més, els partits i els mitjans posen sobre la taula un tema que no afecta gaire les nostres vides.
—“Heu vist mai pel carrer una dona amb burca?”
Com que tenen dubtes, els mostro imatges que diferencien el hijab, el xador, el nicab i el burca. I em diuen que no, que no l’han vista mai.
—“I llavors, per què en parlem tant?”, els demano.
—“Això no és religió; la religió musulmana no diu això. Això ho han fet els talibans”, comenta l’Elsa.
—“Si venen aquí, han de respectar la nostra cultura”, diu des del fons un alumne.
Comencen els crits i les acusacions i alguna excusa sobre el que s’ha dit i el que no. He hagut d’aturar el debat per faltes de respecte i impossibilitat de diàleg.
19 de març de 2026
Veiem un extracte del documental Inside the manosphere. Ens adonem que Llados és només una còpia d’originals com Andrew Tate. Gimnàs, sexe i diners. Poder. Quins ideals transmeten?
—“Estar fort. Ser treballador.”
—“Jo crec que no parla tant de treballar, sinó de guanyar diners”, comenta l’Elena.
—“Molts diners”, corrobora el Rodri.
—“No és com el meu avi, que treballava moltes hores al camp”, rebla l’Elena.
L’Elena explica que, en el món de continguts femenins, si bé és veritat que la pressió estètica amb els Get Ready With Me (#GRWM) i els skincare és forta, també hi ha molts missatges per reforçar l’autoestima en positiu. Més a batxillerat que amb els més petits, les converses sovint són un alè d’esperança davant l’opinió majoritària sobre els joves.
21 de març de 2026
És dissabte, però l’Elsa m’envia un correu amb un enllaç i a l’assumpte diu: “TikTok · ma_60 (parla sobre el bodycount, tradwife, feminisme…)”.
Descobreixo que el bodycount és un terme popular per referir-se al nombre de persones amb qui s’ha practicat sexe, i que es fa servir per estigmatitzar la llibertat sexual, sobretot de les dones. El vídeo que m’envia parla sobre la narrativa sobre les dones que fa servir idees com “alt valor” o “el mur” que passem al voltant dels 30 anys. La noia, que s’expressa amb to suau i vesteix seguint el cànon, està preocupada perquè pensava que era una etapa ja superada. Cita Simone de Beauvoir.
En fi, soc la profe, però cada dia, com a mínim, aprenc alguna cosa.
