30/09/2024 | 06:00
Junts per Catalunya va ser notícia fa un parell de setmanes per haver-se negat a la tramitació de la regulació dels lloguers de temporada al Congrés dels Diputats. Els vots contraris dels de Carles Puigdemont, juntament amb el PP i Vox, van impedir la presa en consideració d’una proposició de llei que havia estat impulsada pels sindicats de llogaters d’arreu de l’Estat espanyol per intentar tapar el forat legal que representen els arrendaments que tenen una vigència d’1 a 11 mesos, i que van quedar fora del marc de la llei espanyola d’habitatge.
Aquesta modalitat de lloguer representa ja un 40% de l’oferta de lloguer a Barcelona, i és, segons el moviment per l’habitatge, un dels motius principals que expliquen l’augment dels preus en tot el parc residencial. Tanmateix, no és l’únic factor. CRÍTIC recull 10 gràfics i mapes que expliquen per què t’apugen el lloguer.
Preu del lloguer: 1.193 euros de mitjana a Barcelona
Des del 2014, el cost del lloguer a la ciutat de Barcelona ha crescut un 65% i s’ha situat en els 1.136 euros de mitjana el 2023. I, enguany, el preu mitjà ha tornat a augmentar: segons les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ja costa 1.193,41 euros el mes, un nou màxim històric que representa un increment anual d’un 10%.
El cas de Barcelona és el més flagrant, però el patró es repeteix en moltes altres regions catalanes, particularment a l’àrea metropolitana, on el cost del lloguer ha pujat gairebé 300 euros els darrers 10 anys i ja voreja els 1.000 euros mensuals. A banda, al Camp de Tarragona, al Penedès o a les Comarques Centrals, per exemple, els increments han estat de més de 200 euros mensuals de mitjana. Això fa que, en el conjunt de Catalunya, el preu mitjà del lloguer se situï avui en els 868 euros.
Més de 19 desnonaments diaris a Catalunya
L’any passat es van produir 7.148 desnonaments a Catalunya, més de 19 el dia, segons les xifres del Consell General del Poder Judicial. De fet, Catalunya lidera el rànquing de desallotjaments a l’Estat espanyol. L’any 2020, la Generalitat i el Govern espanyol van dictar suspensions de desnonaments a causa de la pandèmia de la covid-19; però, malgrat la mesura, 5.737 famílies van perdre casa seva. Des de llavors s’han produït més de 30.000 llançaments, i l’any 2021 és l’any rècord.
35.000 pisos buits en mans de grans propietaris
Segons les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’any 2022 hi havia un total de 34.856 pisos buits en mans de grans tenidors –és a dir, de propietat de grans empreses o d’entitats bancàries que en aquell moment tenien un mínim de 10 immobles. Es consideren pisos buits els que fa més de dos anys que són desocupats. Malgrat que aquell any només a Barcelona es van produir 1.531 desnonaments, la capital catalana concentrava el major nombre d’habitatges en desús: 1.956 en total. Terrassa (1.264), Sabadell (968), l’Hospitalet de Llobregat (915), Tarragona (696) i Manresa (646) completen el top 6 dels municipis amb més pisos buits.
Qui són els propietaris de pisos buits?
Les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya indiquen que és la Sareb, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, on l’Estat espanyol té una participació majoritària en el seu accionariat, el propietari que més pisos buits acumula: 6.672, un 19% del total. Així mateix, el triumvirat format per BBVA, CaixaBank i Banco Santander, juntament amb els seus respectius entramats d’immobiliàries i de societats, concentren més de 14.500 immobles en desús. Això representa un 42% del total de pisos buits que hi ha a Catalunya. En aquest rànquing de grans tenidors també hi tenen un paper destacat els fons voltor Blackstone i Cerberus, i les seves respectives filials. Tots dos sumen aproximadament 7.700 habitatges buits.
El mapa dels pisos turístics, municipi per municipi
Un dels problemes vinculats a l’encariment dels preus de l’habitatge seria la forta oferta de pisos turístics i que, per tant, no es destinen a habitatge residencial habitual. A Catalunya hi ha un total de 98.074 pisos turístics amb llicència. Al mercat negre, probablement n’hi ha molts més. La majoria s’ubiquen a Barcelona, on se’n concentren 9.490 un 10% del total–, però el top 3 de les ciutats amb major presència d’aquests allotjaments el completen Salou (6.751) i Roses (4.923). En els tres municipis se situa un 22% dels immobles registrats.
Segons les dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de 2023, aquests gairebé 100.000 pisos turístics legals i oficials es troben en mans de 71.399 propietaris, que poden ser persones físiques (particulars) o jurídiques (empreses), la majoria de les quals (un 87%) gestionen un únic habitatge d’ús turístic. Tanmateix, els 9.125 tenidors restants en tenen dos o més. De fet, els majors cinc propietaris n’acumulen 962 en total, i la societat o particular que encapçala aquest rànquing en té 390. Hi ha 579 grans tenidors que concentren més de 10 immobles per a visitants temporals.
Pisos de protecció oficial amb data de caducitat
Dels 75.501 pisos de protecció oficial que hi havia el 2021 a la demarcació de Barcelona, 53.671 perdran la qualificació d’habitatge protegit abans del 2040. Això representa un 74% del total. És una pèrdua bestial en un territori amb un dels percentatges més baixos d’habitatge de protecció oficial o de propietat pública de tot Europa. Segons l’informe El parc d’habitatge protegit a la metròpoli de Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona sota la coordinació de l’Observatori DESCA, a la capital catalana en concret, la caiguda serà lleugerament menor: dos de cada tres pisos (aproximadament un 69%) seran de mercat lliure el 2040. L’informe també conclou que el ritme de construcció i d’adquisició de nous habitatges protegits no compensarà les pèrdues.
Quants pisos buits de grans propietaris hi ha al teu municipi?
La major part dels pisos buits en mans de grans propietaris s’ubiquen a la comarca del Barcelonès, que en concentra 4.311, un 12% del total. Barcelona és la ciutat que més n’acumula (1.956), seguida de l’Hospitalet de Llobregat (915) i de Badalona (833). Fora del Barcelonès, Terrassa i Sabadell ocupen el segon i el tercer lloc del rànquing de municipis amb més immobles desocupats d’aquest tipus de grans propietaris: en concentren 1.264 i 968, respectivament, malgrat que la seva població no arriba a un 14% del total d’habitants que hi ha a la capital.
CaixaBank, Cerberus i Blackstone: quins són els supertenidors de Catalunya?
Un grup selecte de 303 empreses privades acumula 49.954 habitatges en règim de lloguer a Catalunya. Són els grandíssims tenidors, aquelles societats que tenen més de 50 habitatges cadascuna. Només 30 d’aquestes companyies en controlen més de la meitat, 25.601 pisos, i les que més n’acumulen són CaixaBank (amb almenys 5.001 immobles), Cerberus (2.877), Blackstone (2.590), i Cevasa, de la família Vaqué i Boix (2.191). De la mateixa manera, els Almirall, Abanderado o Tous, així com la fundació Sant Pau o el Bisbat de Vic també cobren rendes de centenars de lloguers.
La Catalunya de les segones residències
Segons les dades del cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Catalunya té 429.077 immobles que s’usen com a segona residència. En total, representen un 11% dels 3,9 milions d’habitatges que hi ha al conjunt del país. Els tres pobles amb més concentració de pisos d'ús secundari són al Pirineu: el municipi que en concentra més és la Vall de Boí, en què un 45% dels apartaments i de les cases són segones residències, seguit de Llívia (un 37%) i de Camprodon (un 34%). Així mateix, diverses poblacions de la Costa Brava també mostren una presència molt destacada d’aquesta mena d'immobles. És el cas de Portbou (un 32%), Llançà (un 31%) i l’Escala (un 30%). A Castell - Platja d’Aro, al Port de la Selva i a Tossa de Mar, el percentatge de pisos d'estiueig se situa entre un 28% i un 29%. A la Costa Daurada, les localitats més afectades són Salou (un 32%), Calafell (un 27%) i Cunit (un 27%).
De qui són els pisos turístics a Catalunya?
A Catalunya hi ha 7.306 empreses que gestionen un total de 24.867 habitatges d’ús turístic (HUT). Entre aquestes societats, n'hi ha 50 que acumulen 3.953 pisos i apartaments arreu del país, darrere de les quals hi ha des de grups turístics i hotelers tradicionals fins a grans fortunes catalanes i capitals estrangers que durant els darrers anys han invertit en el negoci immobiliari. L’empresa propietària de més apartaments turístics a Catalunya és Alcorax SL, que n’acumula 387 a Salou i un a Mont-roig del Camp. La segueix Inmobiliaria Gallardo, que en concentra 245 només a la ciutat de Barcelona, i l'Agrupació de Serveis Sanitaris i Assistencials (ASERSA), vinculada al Grup Pere Mata, que gestiona recursos en l'àmbit de la salut mental i les residències geriàtriques. ASERSA té en propietat 112 pisos a Salou i a Torroella de Montgrí.
[Aquest article ha estat elaborat a partir de reportatges i informacions recopilades per Jordi de Miguel, Roger Palà, Manel Riu i Laura Aznar]
