Crític Cerca
Dades

De Baqueira a Badia del Vallès: el mapa del consum d’aigua de Catalunya

Els habitants de Sant Cugat gasten 48 litres diaris més que els de Nou Barris, però l’ús d'aigua es dispara sobretot en zones turístiques i amb moltes segones residències com Begur o la Vall d’Aran

08/06/2023 | 16:30

La sequera amenaça de convertir-se en un fenomen extrem a Catalunya. Les reserves d’aigua a tot el país se situen al 27%, i gairebé sis milions d’habitants viuen en zones on s’ha declarat l’estat d’excepcionalitat. Una de les mesures de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per evitar que la situació empitjori és establir un màxim de consum de 230 litres diaris per habitant.

Tot i aquestes restriccions, el mapa del consum domèstic d’aigua elaborat per CRÍTIC a partir de la informació facilitada per l’ACA mostra que centenars de municipis són lluny de complir aquesta limitació. A Naut Aran, la població que acull l’estació d’esquí de Baqueira-Beret, se’n van consumir l’any 2021 un total de 837 litres per habitant i dia. En canvi, a Badia del Vallès en gasten gairebé 10 vegades menys: 86 litres. A les ciutats grans, els consums són més equilibrats, però es visibilitzen diferències entre rics i pobres: 141 litres diaris a Sant Cugat del Vallès, 97 a l’Hospitalet de Llobregat.

Un mapa marcat per la petjada del turisme i de les segones residències

El mapa del consum d’aigua mostra que la majoria de població catalana –4.468.000 persones– viu en municipis on es consumeixen entre 90 i 110 litres d’aigua per habitant i dia. Però, en zones turístiques i on viu poca gent de manera permanent, les xifres són molt diferents. És el cas de diverses localitats del Pirineu com Naut Aran, la Vall de Boí, Gósol o Prats i Sansor. Aquests pobles tenen moltes segones residències o estan vinculats al turisme de l’esquí. El cas de Naut Aran és clar: oficialment té menys de 2.000 habitants, però un dels seus nuclis és Baqueira, que pot rebre fins a 20.000 habitants en temporada alta. Tot plegat deixa una petjada de 837 litres per habitant i dia, encara que realment una gran part del consum sigui dels visitants.

A la costa també hi ha municipis que multipliquen la mitjana catalana, com Begur, Pals o Port de la Selva

A la costa també hi ha municipis que multipliquen la mitjana catalana, com Begur (551 litres), Pals (473 litres) o Port de la Selva (472 litres). Són localitats que també presentaven valors excepcionalment alts en el mapa de la Catalunya de les piscines: a Begur n’hi ha una per cada dos habitants, i a Pals una per cada tres. Altres municipis amb molta densitat de piscines presenten nivells alts de consum d’aigua, com Roda de Berà (266 litres) o Rellinars (200 litres).

Per a Dante Maschio, membre d’Enginyeria sense Fronteres, “es veu clarament l’impacte de les segones residències” en molts d’aquests sobreconsums. Maschio considera que en un context d’escassetat com l’actual “s’ha de plantejar a quins usos donem aigua” i “entendre que no podem projectar noves promocions urbanístiques i turístiques sense tenir en compte l’aigua que hi ha a cada conca, perquè és un recurs limitat”.

Els municipis més grans presenten xifres més equilibrades, ja que la fluctuació de visitants influeix menys en la mitjana anual. Tot i així, les diferències en municipis de més de 20.000 habitants també mostren l’impacte del turisme. D’aquests, el que més aigua consumeix és Cambrils, amb 209 litres per habitant i dia, seguit de Salou (198 litres), Sitges (189 litres) i el Vendrell (163 litres).

Maschio alerta que “els consums més baixos sovint no són positius”, ja que poden ser un indicador de pobresa

En la classificació de les ciutats més grans, que superen els 50.000 habitants, la que presenta més consum és Sant Cugat del Vallès (141 litres), seguida de Lleida (131 litres) i Castelldefels (129 litres). Per contra, l’Hospitalet de Llobregat (97 litres), Santa Coloma de Gramenet (98 litres) i Cornellà de Llobregat (99 litres) són a l’altre extrem de la classificació. Dante Maschio considera que les diferències entre les grans ciutats tenen molt a veure amb la factura: “Majoritàriament l’estalvi es concentra en les persones que no poden arribar a final de mes”. Per això, Maschio alerta que “els consums més baixos sovint no són positius, perquè s’està prescindint d’una aigua que potser és necessària”.

Sarrià gasta un 38% més d’aigua que Nou Barris

A l’interior de la ciutat de Barcelona també es veuen diferències significatives. En aquest cas, no s’expliquen pel volum de turistes que rep cada zona, sinó pel nivell de riquesa de cadascun. Un veí de Sarrià – Sant Gervasi consumeix un 38% més d’aigua que un de Nou Barris. Els volums dels districtes de Ciutat Vella, Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Martí són molt similars entre ells, entre els 98 i els 102 litres diaris per habitant. Per sobre, però sense arribar al nivell de Sarrià – Sant Gervasi, hi ha les Corts, l’Eixample i Gràcia, que se situen entre els 110 i els 118 litres.

Des d’Enginyeria sense Fronteres, Maschio explica que en conjunt la mitjana barcelonina “és de les més baixes d’Espanya i de la Unió Europea” en consum domèstic, i que, per afrontar la sequera, cal pensar mesures tenint en compte altres sectors fora de les llars, adaptant-se a cada realitat local: “No és el mateix enfocar la sequera a Barcelona que a Lleida, perquè allà tindrà sentit un debat sobre quin model agrícola volem, i a Barcelona els usos són domèstics i industrials”. Maschio remarca també que, al conjunt de Catalunya, l’agricultura continua sent el sector amb més demanda d’aigua. Un estudi de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) confirma que les diferències en el consum d’aigua per classe també es reprodueixen entre els turistes a la ciutat. El treball, del 2016, xifra en 545 litres diaris el consum d’un visitant que s’allotja en un hotel de cinc estrelles. Aquest consum baixa fins als 232 litres diaris en els qui s’allotgen en establiments de tres estrelles, i se situa en els 146 litres per als qui dormen en pensions i hostals.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies