24/03/2025 | 06:00
La refineria de Repsol Petróleo a la Pobla de Mafumet (Tarragonès) és el nucli més important de creació de canvi climàtic a Catalunya. És la primera de les 95 grans instal·lacions industrials del país que estan obligades a informar anualment de les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). L’any 2023, l’últim amb dades verificades per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, aquest centenar d’instal·lacions van emetre un total d’11,7 milions de tones d’equivalent de diòxid de carboni (CO₂-eq). És a dir: un 29% del total d’emissions de Catalunya.
En aquest mapa, pots consultar quines són aquestes empreses i quantes emissions va tenir cada una:
Com ja havia passat en anys anteriors, la suma d’instal·lacions catalanes va contaminar molt més del programat en els seus drets d’emissions. Es van emetre 3,9 milions de tones de diòxid de carboni (CO₂) més del previst, un 51% per sobre dels drets que tenien assignats. El sistema europeu que regula les emissions d’aquestes empreses funciona a partir d’aquests crèdits. S’assigna un cert nombre de drets a cada instal·lació, i així es pretén que el mercat autoreguli les seves emissions: si una empresa contamina més dels crèdits que té, haurà de comprar-ne a altres empreses que no hagin gastat tots els seus.
Repsol té dues instal·lacions en el ‘top 5’ de les emissions industrials catalanes
La refineria de Repsol lidera el rànquing, amb un impacte de 2 milions de tones de CO₂-eq. La segueix la planta de Dow Chemical, a Tarragona, i una altra instal·lació de Repsol: la filial química del grup, situada al Morell (Tarragonès). Totes tres estan separades per pocs quilòmetres i formen part del complex petroquímic de Tarragona. Una empresa de ciment a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) ocupa la quarta plaça, seguida de la central tèrmica d’Endesa, a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).
La major part de les emissions industrials es concentren en només quatre subsectors: la generació d’energia elèctrica (un 22% de les emissions), el ciment (un 20%), els productes orgànics (un 18%) i la refineria (un 18%). Ara bé, cal tenir en compte que altres sectors econòmics amb un fort impacte climàtic queden fora d’aquest recompte, perquè les seves emissions són més difuses. Això vol dir que la seva petjada climàtica està repartida i no es concentra en cap punt concret com les 95 instal·lacions analitzades. És el cas, entre d’altres, del transport terrestre, la ramaderia intensiva o l’aviació.
La gran majoria de les emissions es produeix entre les comarques de Barcelona (un 45%) i de Tarragona (un 44%), perquè és on hi ha els nuclis industrials més importants del país. La suma d’emissions a les demarcacions de les Terres de l’Ebre, de Lleida i de Girona només arriba a l’11%. De fet, els dos municipis amb més instal·lacions d’aquest tipus són precisament les capitals d’aquestes demarcacions, Tarragona (7) i Barcelona (7). Els municipis següents més afectats són Martorell, amb 5 indústries contaminants, i la Canonja —que limita amb Tarragona i acull una part de la petroquímica—, amb 4. Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), Mollerussa (Pla d’Urgell), el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Tortosa (Baix Ebre) acullen tres instal·lacions cadascun.
Davallada per les renovables que venen d’Espanya
Entre el 2022 i el 2023, el total d’emissions d’aquestes instal·lacions es va reduir un 8,8%. Ara bé, l’anàlisi sectorial mostra que el descens d’aquesta dada agregada es basa principalment en la caiguda d’emissions d’un subsector, l’energia elèctrica. La davallada és deguda al fet que es va necessitar menys producció elèctrica amb combustibles fòssils. Com que hi havia una major penetració de les energies renovables en l’electricitat que s’importa de la resta de l’Estat espanyol, va fer menys falta crear electricitat d’altres maneres.
Hi ha altres sectors amb menys pes que també han reduït les seves emissions, però és bàsicament perquè van tenir una activitat econòmica menor: és el que va passar amb el ciment i amb la fabricació de paper i de cartó.
205 milions d’euros públics per enterrar les emissions sota el mar
La refineria de Repsol a la Pobla de Mafumet va augmentar la seva petjada climàtica l’any 2023. Concretament, va desprendre a l’atmosfera 58.000 tones més de CO₂ que l’any anterior. La filial química del grup, al Morell, es va mantenir en les mateixes xifres de l’any anterior.
En les darreres setmanes, l’empresa ha rebut el suport de la Comissió Europea en un pla per reduir l’impacte climàtic del complex petroquímic de Tarragona. En concret, li han assignat 205 milions d’euros per al projecte TarraCO2, que pretén construir un magatzem de 54 milions de tones de diòxid de carboni al fons marí. Repsol defensa que d’aquesta manera es podrà evitar una gran part de les emissions a l’atmosfera d’aquest pol petroquímic.
