Quina relació hi ha entre la renda i el vot a Catalunya?

Malgrat que s’insisteix sovint que l’eix esquerra-dreta està superat, i que la relació entre les classes socials i el vot està molt afeblida, les dades electorals no indiquen aquesta tendència. Què es vota als barris més rics del país? I als més pobres? Com és, des del punt de vista de la renda, l’electorat de cada partit? Es vota més als barris rics que als pobres?

La relació entre la renda i el vot és un fenomen complex que cal analitzar fugint dels esquematismes, en especial a Catalunya, on hi ha un sistema de partits molt fragmentat i també cal tenir en compte l’eix nacional. Per això és important explorar les dades de la geografia electoral catalana amb el màxim de matisos. En aquest article mirem de fer-ho, a partir de l’anàlisi de la correlació entre el vot dels diversos partits i la renda en cada secció censal.

El més habitual és que la relació entre la renda i el vot s’estudiï a partir d’enquestes, però això té diversos inconvenients. El més important és que la renda i el vot són les dues variables que els enquestats són més reticents a revelar, i això genera un gran nombre de dades perdudes (gent que respon “no sap/no contesta”). A més, sovint resulta molt difícil d’entrevistar les persones situades als extrems de l’escala social, tant per dalt com per baix. Tot plegat pot acabar alterant els patrons.

Per superar aquest hàndicap, en aquest article hi presentem les dades de vot per nivells de renda a partir de les seccions censals. Cada secció és composta per una o unes quantes meses, generalment dues o tres, i conté una mitjana d’uns 1.000 electors. Hem encreuat els resultats de cada secció amb les dades de renda que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a partir de les dades fiscals. En cada gràfica analitzem el percentatge de vot a cada partit en cadascun dels 10 trams de renda que hem definit. Ho hem fet de tal manera que cada tram conté el mateix nombre de seccions, i va, per tant, des del 10% més pobre fins al 10% més ric.

Cada gràfica conté dues línies: una en la qual s’observa la relació entre la renda i el vot al partit sense cap correcció, i una altra que inclou controls estadístics. Perquè sabem que entre les seccions censals amb la renda més alta i la més baixa hi ha altres diferències a banda de l’econòmica: poden ser seccions més envellides, o amb més població nascuda fora de Catalunya, o amb menys població catalanoparlant. Com que aquestes altres diferències també poden ser importants electoralment, les hem d’aïllar per mirar d’estimar l’efecte net de la renda.

La caiguda de la participació del 14-F ha aguditzat les diferències socials en la distribució del vot

Ara bé, totes aquestes anàlisis cal matisar-les: on sí que hi ha un diferencial molt important per renda és en la participació. A les zones més riques, s’hi participa molt més que a les més empobrides, on l’abstenció és molt més elevada. En les eleccions del 2015 o del 2017, això s’havia matisat per una mobilització generalitzada; però, en unes eleccions amb tan poca participació com aquestes, les diferències socials s’han aguditzat. I, de fet, la distància de participació entre el 10% més empobrit i el 10% més ric supera els 20 punts percentuals. Per tant, cal entendre que, a les zones de renda més baixa, de fet, tots els partits hi obtenen menys suports respecte al cens. Però, tanmateix, sí que hi ha diferències importants també entre els qui voten. Aquests es comporten de manera diferent a les zones de més renda i a les de menys renda, i això és el que mirarem d’explicar a continuació.

El PSC: millors resultats als barris més pobres, condicionat per l’origen

Analitzarem els partits en ordre de més gran a més petit. La primera gràfica correspon al guanyador de les eleccions, que és el PSC. El partit dels socialistes té, com indica la línia vermella, una relació negativa amb la renda: els seus millors resultats són, clarament, a les zones de renda més baixa. En el 10% més pobre, és al voltant del 30%, i en el 10% més ric, per sota del 20%. Ara bé, aquesta relació es matisa molt, i gairebé desapareix, quan hi afegim els controls. La línia blava, que és gairebé plana, ens indica que en realitat aquest efecte de la renda és més aviat una conseqüència de la composició diferent en termes d’origen, llengua i edat dels diferents territoris.

ERC: els millors resultats a les zones de classe mitjana, i forta baixada entre les classes més altes

En el cas d’Esquerra Republicana, el que observem és una relació més complexa. Té els seus pitjors resultats a les zones més pobres i més riques del país, especialment a les més riques. Tot i que les diferències no són gaire grans (se situa a tot arreu entre el 18% i el 22%), ERC té els seus millors resultats a les zones de classe mitjana i mitjana-alta. Tanmateix, quan controlem pels factors de llengua i d’origen, el que observem és una línia pràcticament plana, tret de la baixada forta que experimenta el partit en el 10% de seccions de més renda del país, on les formacions de dretes hi tenen millors resultats.

Junts per Catalunya: més vot en les zones més riques

Junts és un cas molt diferent del d’Esquerra i, en un cert sentit, oposat al del PSC. Les línies dibuixen un pendent ascendent, que indica que el partit de Carles Puigdemont obté els seus millors resultats a les zones de més renda. La diferència és notable: al 10% de seccions més pobres és per sota del 15%, i al 10% més ric arriba al 25%. En aquest cas, quan hi introduïm controls, la línia es matisa una mica, però el pendent no desapareix: fins i tot després de tenir en compte la llengua, l’origen o l’envelliment de la població, trobem una relació clara entre la renda i el vot a Junts.

Vox: té èxit alhora als barris més pobres i als més rics

El quart partit és Vox. I aquí hi trobem una imatge, en bona part, que és la inversa a la d’ERC: Vox té els seus millors resultats als dos extrems de la distribució de renda, a les seccions més pobres i a les més riques. En canvi, a les zones de classes mitjanes i mitjanes-altes és on té pitjor resultat. Aquesta forma de U és típica d’altres dretes radicals europees (i en part del trumpisme als EUA), i indica una coalició interclassista moguda en alt grau per altres factors. En el cas de Vox, a més, si analitzem amb detall les meses més riques de totes, l’1% més ric, observem com hi concentra un gran percentatge de vot. De fet, a Barcelona, els seus millors resultats es donen a Pedralbes (rendes més altes) i a Torre Baró i a Ciutat Meridiana (rendes més baixes).

La CUP: més suport entre classes mitjanes i problemes als barris empobrits i als barris més rics

La CUP, de la seva banda, té un patró relativament semblant al d’Esquerra: pitjors resultats a les zones més riques i més pobres, i millors resultats cap a la part mitjana-alta de la distribució. Si comparem la CUP i ERC, trobem poques diferències, però potser Esquerra penetra de manera més homogènia en totes les zones que la CUP, excepte a les zones més riques, on els republicans pateixen especialment.

Els Comuns: el partit més transversal, tret de la franja de rendes més altes

Els Comuns són un partit molt transversal en termes de renda (com en altres variables). La línia és pràcticament plana, tret d’una baixada lleugera entre els més rics. En aquesta ocasió, doncs, els Comuns no mostren un patró gaire clar de penetració diferencial a les zones més empobrides, ni a les més riques.

Ciutadans: perd el vot que tenia als barris de classe baixa

Ciutadans, de la seva banda, mostra un patró que recorda força el de Vox. De fet, el patró de Vox és el que tenia Ciutadans en ocasions anteriors. Ara, amb la davallada tan forta que ha patit la formació de Carlos Carrizosa, sembla que el que ha patit més és la seva penetració a les zones de rendes més baixes.

El PP: especialitzat el segment més ric de l’electorat

El PP, finalment, és un partit que, a mesura que s’ha anat fent petit, s’ha anat especialitzant en un perfil molt concret de votants. Això es veu en la seva distribució territorial, i en la relació amb la renda. Els populars són per sota del 4% pràcticament arreu tret de les seccions més riques, on arriben al 6%.

Conclusions polítiques de cara al futur

En resum, trobem un fort efecte de renda en el vot, especialment en alguns partits. A Catalunya, hi ha dos partits grans que tenen línies oposades: el PSC, amb una millor penetració en zones de renda baixa i pitjor en zones de renda alta, i Junts per Catalunya, justament a l’inrevés. Tanmateix, en el cas del PSC, això es matisa molt quan introduïm altres factors en l’anàlisi, perquè bàsicament és l’origen, la llengua i l’edat el que ho explica. ERC (i la CUP), en canvi, tenen una millor posició a les zones de classe mitjana, i Vox i Ciutadans són especialment forts als dos extrems de la distribució. Els Comuns són més transversals, mentre que el PP es concentra a les zones més riques.

Tot plegat il·lustra les complexitats del nostre sistema de partits, però també ens ajuda a refutar la idea que la classe social no té relació amb el comportament electoral. En té, i molta. Sobretot en la participació, però també en el vot als diferents partits. Aquesta anàlisi ens ha de permetre, també, radiografiar bé els electorats dels diversos partits i, especialment en el cas de la nova dreta radical, entendre millor la seva irrupció al nostre Parlament.