Camil Ros “Parlen de transició ecològica, però els treballadors, que es fotin”

Hi ha qui diu que ens hem d’anar preparant perquè s’apropa una gran crisi econòmica. És així?

Ara com ara no hi ha elements per dir-ho. Però hi ha una sèrie de gurus a qui els sembla que els vingui de gust. Les crisis tenen una primera part molt psicològica: la sensació que venen mal dades frena el consum i després tot es desencadena. Una part de la crisi del 2008 va venir d’aquí. A nosaltres solen arribar-nos informacions quan les empreses volen tancar o plantegen reestructuracions… I això ara no està passant. No hi està havent destrucció d’ocupació. És cert que s’ha presentat un ERTO a la SEAT, però és temporal, no és un ERO. El tema és a qui li interessa crear aquest clima.

A qui li interessa?

A la patronal. Fa poc Sánchez Llibre, president de Foment, va fer servir l’expressió “tsunami” per referir-se al que vindrà. Sembla el món al revés: la patronal incentivant la crisi, i els sindicats, negant-la. Hi ha un problema amb la inflació i amb els preus de l’energia. Hi ha una situació d’alentiment i problemes socials. Però s’està aguantant. Es parla molt de les empreses, però qui té més pressió són les famílies: els preus de la llum i del gas, la pujada del tipus d’interès de les hipoteques, el cistell de la compra…

Les tres grans elèctriques han disparat el seu benefici amb la guerra d’Ucraïna. Què hi hem de fer? Les nacionalitzem?

Si no això, com a mínim els hem de marcar els preus i que no hi hagi barra lliure. Ara la moda és abaixar l’IVA per compensar l’increment de preus. Però el problema no és el que es paga d’impostos, sinó el marge de beneficis que tenen aquestes companyies. Ja és prou revolucionari que Europa plantegi una limitació de preus. Si es pot limitar el tipus d’interès de la banca, per què no es pot fer el mateix amb les elèctriques?

Sembla que amb la crisi de la Covid i ara amb la guerra estan trontollant alguns dogmes liberals, oi?

Esperem que sí! Portem una roda que no està malament i hem de veure els resultats a mitjà termini. Amb la Covid es trenca una dinàmica de retallades que venia del 2008. Compra centralitzada de vacunes, tota la política dels Next Generation… I ara, una mica tard, però estan mirant d’estructurar els preus de l’energia. Aquesta és l’Europa que a mi m’agrada, que té potència, que va unida i que té una dimensió social. Això sí, tenint en compte l’experiència de Merkel i el Banc Central Europeu, a la mínima que ens despistem… En el moment en què hi hagi d’haver retorn de tots aquests diners, ja ho veurem. Però ara per ara Europa, encara que sigui lenta, està reaccionant en positiu.

“La Generalitat està absent del diàleg social: quan fem propostes, triguen un mes i mig a respondre”

CRÍTIC va publicar que la Generalitat va multar Amazon amb 1,1 milions pel fet de vulnerar drets laborals. Amb això n’hi ha prou?

Com a mínim ja s’ho pensen dues o tres vegades a l’hora de definir la seva política laboral. El que manca són legislacions més fortes per donar cobertura als treballadors d’aquests sectors. És una situació molt similar a la dels riders de Glovo. El que no pot ser és que les noves activitats econòmiques emergents estiguin en una situació pitjor que els treballadors industrials de final del 1800, quan va néixer el sindicalisme de classe.

Com valores el paper del conseller de Treball, Roger Torrent?

Té la part bona que ha estat durant anys alcalde, i això et dona una visió de proximitat i de resposta ràpida. Però nosaltres valorem polítiques. I el problema de fons és que el Govern català està absent del diàleg social. El Govern de l’Estat ha apujat l’ingrés mínim vital i l’IPREM el 2022, ha adoptat unes mesures socials per mirar de pal·liar l’impacte de la guerra… I la Generalitat està absent: quan fem propostes triguen un mes i mig a contestar. Ara hem signat el Pacte nacional per la indústria, i ha estat un oasi en un desert.

Per què creus que passa, això?

És fruit de la situació global de la Catalunya post-2017. I no hi ha elements per creure que això virarà. Hem millorat respecte al Govern de Torra, perquè no hi ha aquelles accelerades de crispació, però no s’avança. A Catalunya, i també en part a l’Estat, hem d’aterrar i deixar enrere el passat. Som en una situació post-Covid de recuperació, i això implica fer polítiques com per exemple la reforma laboral. Des de la seva aprovació, a Catalunya hem passat d’un 13% de contractació indefinida a un 40%. S’han d’obrir noves etapes.

“ERC va votar contra la reforma laboral per miopia política”

Però ERC diu que la proposta del Govern no derogava la reforma laboral del PP i que per això hi està en contra.

És cert. Però per quin motiu ERC segueix una estratègia maximalista en aquest àmbit? Perquè en la part del procés i la taula de diàleg no veig que vagin per aquí. Són gradualistes, i ja em sembla bé. Amb la reforma laboral, igual: no s’ha derogat la del PP, però és un pas.

Per què ho van fer, doncs?

Hi van votar que no per un tema de tàctica. Si aquell mes, en lloc de la reforma laboral hi hagués hagut una altra llei important, també hi haurien votat en contra. Volien fer un toc al PSOE, i també a Yolanda Díaz. Hi havia l’element de la competència en unes possibles eleccions entre l’espai de Podem i dels Comuns amb ERC. Tot plegat ha estat miopia política. Catalunya ha perdut la capacitat de recuperar l’autorització dels ERO amb un informe que feia la Inspecció de Treball i que era vinculant. O de fer que els convenis catalans fossin prioritaris… Tot això era a la taula de negociació, i si ERC s’hi hagués sumat, s’hauria incorporat. No ho poden negar perquè les negociacions d’última hora anaven a tres bandes i la informació la tenim.

Amb un govern d’esquerres, la reforma laboral s’ha fet d’acord amb la patronal i els sindicats. Amb un govern de dretes, sol fer-se sense els sindicats però amb la patronal. Al final, la patronal se l’ha d’acontentar sempre?

Crec que, si la patronal no s’hagués afegit a aquesta reforma laboral, la llei hauria sortit igual sense ells. Però que hi sigui la patronal fa que la reforma laboral sigui de tothom, i en teoria això ha de donar continuïtat de cara al que puguin fer pròxims governs. S’hauria pogut anar més enllà si haguessin fet un procés parlamentari amb esmenes. En matèria de legislació laboral i algunes polítiques econòmiques, la patronal i els sindicats hi haurien de tenir més paper. Fins i tot que l’aprovació passés una mica per nosaltres, que no estem sotmesos als calendaris polítics.

Però als sindicats no us ha votat ningú. Per què hauríeu d’estar definint les lleis?

La UGT té 20.000 delegats a Catalunya i ens voten milers de persones en les eleccions sindicals. Quan signem un conveni col·lectiu, això té rang de norma i estructura de llei. No vull suplantar els partits, però sempre que hi ha hagut acords en el marc del diàleg social han suposat una millora. Si no, encara estaríem amb salari mínim per a tothom i la resta plusos discriminats. Aportem molt de benestar. Aquest estiu he estat llegint La democràcia, per fer què?, de Josep Pallach, on cita la idea de Julián Besteiro, fundador de la UGT, que deia que l’Estat espanyol hauria de tenir una cambra parlamentària i també una cambra social amb la presència dels sindicats, cadascuna amb les seves competències. Pallach parlava d’una triple cambra perquè hi afegeix la territorial… No sé si hem d’arribar a aquests nivells, però el sistema podria ser més equilibrat.

“A Catalunya, Vox no l’han votat només els Legionarios de Cristo”

La UGT seria més dura amb el Govern si no governessin el PSOE i Podem.

Li hem fotut més vagues generals al PSOE que al PP. Nosaltres valorem les polítiques. Ara ens diuen que hauríem de donar més suport al PSOE perquè, si no, vindrà Vox…

I ho fareu?

Nosaltres donem suport a polítiques concretes, no perquè vingui l’extrema dreta, perquè si no es fan les polítiques adequades, llavors sí que vindran. Quan es mobilitza el sector del transport pel preu dels carburants, i a escala de tot l’Estat al darrere hi ha Vox, vol dir que són fatxes tots els transportistes? La immensa majoria no. Però n’estan farts. Si tu treballes perquè la gent que és autònoma pugui viure del seu treball amb jornades correctes i preus justos, no es deixaran endur per l’extrema dreta.

Però a Catalunya no hi ha gaire extrema dreta, no?

A Catalunya potser no passa tant, però… Vox té els diputats que té al Parlament, i no són pocs. No l’han votat només els Legionarios de Cristo. Juguen amb les migracions, elements identitaris… El risc és a tot Europa. Si això no passava als anys setanta i vuitanta, era perquè hi havia més Estat del benestar.

La crisi ecològica és brutal, s’han de reduir les emissions… Però els sindicats segueixen defensant que hi ha d’haver fàbriques de cotxes. No és una contradicció?

Hi ha d’haver un creixement sostenible que fins ara no ha existit. I també hi ha sectors que s’han de reconvertir. Però el paradís no existeix. La indústria és el que ha portat més equilibri territorial i benestar a Catalunya.

Però hi ha indústries que contaminen molt. Penso en el sector agroalimentari o el químic…

No han de contaminar tant, i algunes ja no ho fan. Així i tot, necessitem indústria! Les empreses s’han posat les piles i veuen que hi ha activitats econòmiques que han de virar. Aquests sectors que dius són els que resisteixen millor les crisis econòmiques pel que fa a l’ocupació. La indústria agroalimentària ha dut equilibri territorial i ha permès que hi hagi comarques que no es desertitzin.

Però les macrogranges de porcs són un problema: contaminen l’aigua i a Catalunya n’hi ha moltes.

No tant com en altres llocs, i la gestió dels purins ha anat millorant tècnicament. Una altra cosa són els preus que es paguen als agricultors i ramaders. Com pot ser que de barques de pesca cada cop n’hi hagi menys i el peix cada cop es pagui més car? Fallen els intermediaris en el sector agroalimentari. El que cal és trobar punts d’equilibri, i al voltant del clima es fan debats molt maximalistes. Hi ha, per exemple, un debat sobre l’energia nuclear…

“Ascó i Vandellòs són com la SEAT de la Ribera d’Ebre: no podem tancar-les amb alegria”

Hi estàs a favor?

Ascó i Vandellòs són com la SEAT de la Ribera d’Ebre. Hi ha més de 3.000 persones que en depenen directament o indirectament. En alguns casos, feines molt qualificades. Tenim algun pla estratègic de reconversió industrial per a tota aquesta gent? No podem tancar-les amb alegria. Parlem de transició ecològica… però els treballadors, que es fotin. També hi ha un debat sobre l’ús del cotxe privat i el transport públic. Però la majoria de la gent a Catalunya necessita cotxe per anar a treballar perquè no té un transport públic que arribi als seus llocs de feina. Explica-ho a algú que viu a Girona, Lleida o Tarragona… El Rodalies no et serveix. Hem de fer una transició justa, posant els treballadors al centre.

Els ecologistes no tenen en compte els treballadors?

Crec que poc. Prioritzen el clima. I és normal: ells collen pel clima; jo, per la transició justa. I hauríem d’estar molt més d’acord.

Els treballadors de la indústria militar que fan vaixells de guerra i armes també els hem de defensar?

Un sindicat de classe defensa tots els treballadors; això forma part del nostre ADN. Té contradiccions, és clar. Els treballadors del metall de Cadis, que va ser una lluita que es va liar parda per un tema d’increment salarial, al final estaven defensant una indústria de guerra… El que falta és valentia política per plantejar polítiques industrials de reconversió. Si hi ha uns sectors que abans eren benvistos i ara no, s’ha de fer un procés de canvi. A Catalunya no estem treballant en les mateixes fàbriques que al segle XIX: han anat evolucionant.

Què penses de les teories del decreixement?

S’han de posar límits a la cultura del consumisme i l’individualisme. Però no estic d’acord amb el decreixement per si mateix. Estic d’acord amb un creixement sostenible. Volem un Estat del benestar europeu i una renda bàsica, i això només es pot fer pagant impostos. Això vol dir treball. Tothom està disposat a viure amb una renda bàsica? I com pagarem una renda bàsica si tenim un 20% o un 30% de la població que no té capacitat de trobar feina? Jo no vull una societat sedentària on una part molt important de la gent mai més tingui feina; no crec que sigui una aspiració positiva. El futur ha de ser treballar millor, treballar menys i cobrar més.

No estàs d’acord amb aquell vell lema anarquista d’“Abajo el trabajo”, doncs.

Crec que som en uns sistemes econòmics millorables, però per poder viure i progressar, perquè hi hagi un repartiment i no hi hagi una societat de superrics i superpobres, no s’ha inventat una altra cosa que pugui substituir el treball digne.

La pandèmia ha fet aflorar una crisi de salut mental. Molts treballadors estan estressats, cremats, no poden més… No en parlem prou, de tot això?

Ara ha aflorat el problema, i això és bo, perquè el tema ja hi era. Però els problemes de salut mental sovint no es volen explicar, perquè sembla que, si tens una depressió és que has perdut, que ets dèbil, que t’han derrotat… Però és una malaltia com qualsevol altra. La gestió de l’estrès en el conjunt de la societat s’ha de tractar amb més naturalitat. No tenim cap problema a dir que ens hem pres un Gelocatil per al refredat, però no podem dir que hem pres Trankimazin perquè tenim ansietat. Ha de ser una línia de treball de salut pública, perquè hi ha gent que necessita tractament més enllà de la medicació i falten psicòlegs i psiquiatres públics.

Hem fet una revista que parla del Temps. Hem de revisar el repartiment de les 8 hores per al treball, 8 per al descans i 8 per al gaudi que es va guanyar a la Vaga de La Canadenca?

Després de 100 anys, segur que sí. Ara l’objectiu de la gent ja no és fer com més hores extres millor, sinó tenir un salari digne encara que no sigui tan alt, per tenir espais per al lleure o per a la conciliació. Cal un nou repartiment del temps començant pel treball.

“M’han acusat de ser un colpista i al mateix temps de ser un botifler”

Aquest any per la Diada la UGT va fer la seva ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Com vau veure l’ambient?

L’independentisme ha de fer un procés de reflexió. És evident que són en un bucle. S’han de refer perquè la imatge no és de cohesió, sinó de picabaralla.

Hi havia molts cartells de “traïdors” i “botiflers” a la manifestació, en especial dirigits a ERC. Tu que vas ser de Maulets i de les JERC, com ho veus?

És que… Ni cas. Quan a les organitzacions entren en crisi, hi ha un moment que l’enemic no és fora sinó a dins, i arribes a l’insult i la desqualificació… Això no porta enlloc. Ara fa més de 10 anys que no milito en cap partit, però havia format part de l’independentisme dels noranta, i això d’ara em recorda aquell independentisme de picabaralla i d’escissió. S’ha de trobar més allò que uneix que el que separa i no anar a una política de puresa, sinó de mestissatge. Som en un moment que els blocs s’han de superar. M’agradaria veure un debat de pressupostos dreta-esquerra al Parlament i que doni igual a quin bloc nacional ets.

Alguns t’han acusat de voler convertir la UGT en un sindicat independentista…

M’han acusat de ser un colpista i al mateix temps de ser un botifler. Hi va haver un moment que vam rebre per les dues bandes perquè la nostra posició no encaixava en un bloc o l’altre i tots ens volien al seu. Recordo un editorial d’El País que deia que havíem de fer el mateix que feien Ciutadans i Societat Civil Catalana… Però el nostre model sindical és plural, aspirem a representar els treballadors, respectant el que pensi cadascú. A mi se’m va xiular en una manifestació independentista a l’avinguda de la Catedral de Barcelona després d’entrar el Govern a la presó.

En aquell Govern hi havia una militant de la UGT, Dolors Bassa. Com et vas sentir?

Va ser dur, però era conscient que hi havia d’estar. Teníem una situació incòmoda. Nosaltres creiem que una cosa és la defensa de drets i de la democràcia, i una altra la independència. Hi ha un conflicte, i en tots els conflictes hi ha un procés de negociació i de resolució. Des d’una vaga fins a un conflicte nacional.