Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Manolo Tomàs “Si no canvia la gestió, el delta de l’Ebre desapareixerà”

Manolo Tomàs (Tortosa, 1955) va ser la veu de la lluita contra el transvasament de l’Ebre. Vint anys després de les mobilitzacions que van trastocar els plans hidrològics de José María Aznar, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) torna a convocar manifestacions per alertar que el Delta s’està morint. Tomàs és encara coportaveu de la PDE, però aprofita l’entrevista per anar més enllà de les reivindicacions i reflexionar sobre el centralisme barceloní, el macroprojecte del Hard Rock i la sequera.

08/02/2023 | 06:30

Fa dècades que lluites per l’Ebre. Què és el riu per a tu?

És la columna vertebral de l’activitat econòmica. Quan ens van posar quatre centrals nuclears, va venir una reflexió: quin futur ens queda a les Terres de l’Ebre? Els derrotats de les nuclears vam veure que l’únic que ens quedava era el riu. Si hi havia un riu en bon estat, hi hauria un futur possible al territori. I vam descobrir que darrere de la gestió del riu hi havia un problema de model territorial català. El problema era quin paper ens tocava tenir a les Terres de l’Ebre a Catalunya.

Encara hi és, aquest gran sentiment de greuge territorial?

Ens queixem del centralisme madrileny, que és real, però també tenim un centralisme barceloní. Abans de les mobilitzacions contra els transvasaments, no hi havia un sentiment ebrenc, no ens sentíem de les Terres de l’Ebre. Quan es feien bromes, nosaltres érem el Lepe de Catalunya, per com parlàvem. Això ha canviat. El que sí que hi ha és una sensació que, si nosaltres no pressionem, ningú arreglarà res.

“Ens queixem del centralisme madrileny, que és real, però també tenim centralisme barceloní”

Parles de transvasaments, en plural. Això ve d’abans del famós transvasament proposat per Aznar?

Hi ha hagut vuit propostes de transvasament; la d’Aznar és l’antepenúltima. Abans d’ell ja havíem lluitat contra cinc transvasaments, i només n’havíem perdut un, el de Tarragona. Però sí que va ser un moment clau. En la primera assemblea que vam fer a Tortosa per veure què fer, vam ser tanta gent que vam desbordar l’Auditori. Quan vam acabar-la, ja era mitjanit, però vam fer la primera manifestació cap a la plaça de l’Ajuntament. Els policies municipals al·lucinaven!

L’onada es va fer gran.

A partir d’aquí es va crear la Plataforma en Defensa de l’Ebre. D’aquí en va sortir una manifestació setmanal a Tortosa, una gran manifestació a Barcelona de 200.000 persones i una altra a Brussel·les de 15.000. Vam fer lobby a Brussel·les i tot va acabar en el fet que la Unió Europea va decidir no finançar el Pla hidrològic d’Aznar. Va passar també que era una etapa de final per al Govern de Convergència.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Tot allò devia ser un terratrèmol polític per a les Terres de l’Ebre, oi?

Pensa que l’evolució històrica de les Terres de l’Ebre no és gaire pareguda a la de Catalunya. Aquí els lideratges han estat molt lligats a un cert caciquisme. Per això diem que la transició política, a l’Ebre, qui l’ha feta és la lluita contra el transvasament. El que es va fer als anys setanta i vuitanta a Catalunya, aquí es va fer molt més tard. Amb les mobilitzacions, hi va haver canvis polítics en molts ajuntaments, però també en comunitats de regants, que són els que dominen bastant les opinions i l’activitat econòmica en diverses poblacions del Delta. I hi ha un fet molt curiós: l’hegemonia convergent va trontollar a Catalunya, però no a les Terres de l’Ebre. El que va desaparèixer va ser el Partit Popular.

Es va aturar del tot el transvasament?

Va ser una victòria, però al mateix temps no. Zapatero va dictaminar com a preferent un annex del pla que convenia la creació de minitransvasaments de l’Ebre, que és el que ara estan fent.

“A Lleida estan fent farratge per als camells de l’Aràbia Saudita”

Ara també s’està buidant l’Ebre?

El Xerta-Sénia, el Segarra-Garrigues… És el pla B del transvasament proposat pel  PP. Quan es parla de transvasament, aquí s’inflama tot. I ara es fan transvasaments, però no se’n parla. N’hi ha dos de nous: l’un a Cantàbria i l’altre al riu Jalón, que és un afluent de l’Ebre. Però, és clar, el transvasament ja no es fa des d’aquí baix; la gent no veu les bombes aquí baix… Així no ens visualitza. Des del punt de vista polític, en general, estem sols. El nou Pla hidrològic del Govern espanyol consolida la degradació: més regressió, més erosió, més enfonsament i més salinització. Tot i això, tirarem cap endavant i ens en sortirem. Modificarem aquest Pla!

No són necessaris alguns d’aquests canals per a l’agricultura?

El Segarra-Garrigues es justifica com a canal de regadiu quan en realitat no hi ha regants. El que hi ha és una agroindústria molt potent que està canviant el sistema de propietat de terres a Lleida. Un transvasament aproxima l’aigua del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona, i l’altre l’envia cap al País Valencià, i d’allà cap a Múrcia.

Però l’agroindústria és agricultura, al cap i a la fi, no?

No és agricultura casolana, no és agricultura familiar: és agroindústria d’empreses multinacionals, i, per fer això, es necessita molta aigua i concentració parcel·lària. Compren les finques a la gent d’allà i fan una agricultura que sol ser per a l’exportació. A Lleida estan fent farratge per als camells de l’Aràbia Saudita! És un pla dissenyat fa més de 40 anys que s’implementa al marge de la conjuntura política. El model territorial és el model franquista.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Per què dius que és franquista?

Perquè no ha canviat en absolut! Franco va dissenyar un model de desenvolupament basat en polos de desarrollo. Va determinar que totes les infraestructures i tots els recursos s’havien de dirigir cap a unes ciutats molt concretes. A prop de l’Ebre, aquests polos són Barcelona, Saragossa i València. Tota la política de gestió de l’aigua es basa en això. El nostre despoblament ha estat provocat per aquest model econòmic, com passa al Pirineu.

Consideres que el Govern de Pere Aragonès continua en aquesta línia?

L’any passat, l’Agència Catalana de l’Aigua va fer un informe que deia que hi ha 41 pobles de l’àrea de la conca del Segre que tenen problemes de contaminació. I és veritat: tenen aquest problema. Però llavors el que diuen és que necessiten l’aigua del Segre per poder millorar la d’aquests pobles! Aprofiten l’avinentesa per culminar una operació que fa anys que busquen, que és interconnectar l’Ebre, una vegada més, amb Barcelona. Aquest és el problema principal.

El resultat és que es buida més l’Ebre?

Sí, i tirar de talonari. Perquè no ens enfadem, diuen que no és aigua del riu, sinó de les concessions dels regants. Justifiquen que, una vegada una comunitat de regants té una concessió, l’aigua ja no pertany al riu, sinó a aquests regants. S’està tractant de propietaris una gent que són només usuaris. Per tant, es privatitza la gestió del riu. Aquesta problemàtica l’arrosseguem històricament des que es van construir els embassaments als anys seixanta. I ja és l’hora de canviar-ho. La línia de gestió del riu no s’ha modificat en absolut, mani qui mani.

En l’àmbit institucional, hi ha algun pla per evitar que el Delta s’enfonsi?

Es fa una política de moviment d’arenes, com si el Delta fos una platja turística, com si fos Blanes o Lloret. Però no és una platja, sinó un ecosistema. D’alguna manera, se centren en el litoral per dir que estan fent alguna cosa, quan en realitat la problemàtica ve de riu amunt. Si no es modifica la gestió del riu, el Delta desapareixerà, no té futur. Aquesta mateixa setmana han sortit tres noves illes davant d’un embarcador de Tortosa.

El temporal Glòria no va canviar res?

Arran del Glòria, el Govern va fer actuacions immediates contra la regressió del Delta. Nosaltres no discutim aquestes actuacions, però estan encarades a guanyar temps. Guanyar temps per fer què? Si no aconseguim que baixin els sediments, aquest guanyar temps no servirà per a res.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

No sembla tan difícil fer que baixin sediments. Per què no passa?

Els embassaments més importants del tram final del riu són propietat d’Endesa. I ningú s’està enfrontant a Endesa perquè reguli els embassaments i puguin baixar sediments. Ningú ho està fent.

“No hi ha un problema de sequera, sinó d’escassetat: les aigües estan contaminades”

Què podem fer amb la sequera a Catalunya?

A Catalunya no hi ha un problema de sequera, sinó un problema d’escassetat. El problema és que no podem utilitzar moltes de les aigües que tenim perquè estan contaminades. Catalunya té aigua, però no aigua en bones condicions per ser utilitzada. La sequera en l’àmbit mediterrani és una cosa endèmica: cada set o vuit anys n’hi haurà una de forta.

Però tots els meteoròlegs ens diuen des de fa mesos que sí que som en un període de sequera…

Sí, és cert; però, quan veus que s’han buidat els embassaments per fer llum a un preu desorbitat, dius: on és la sequera? El que hi ha és escassetat! Ens passen el problema a nosaltres quan realment el problema és un altre. Hi ha sequera, sí, però agreujada per la gestió que en fem. És la sequera o és que estan preparant la porta giratòria amb les elèctriques?

Què hi hem de fer, doncs?

S’hi podrien fer moltes coses, però sobretot canviar el model d’agricultura i de ramaderia. Cal una política de recuperació dels aqüífers. Recuperar les aigües subterrànies de la Catalunya central. Això és el que jo crec que seria un primer element.

Això implica intervenir en les macrogranges i en l’agricultura intensiva?

Exactament. Sobre això vaig estar discutint amb un conseller d’Agricultura del Govern, durant el tripartit. Ell em deia: Manolo, el porc català no es toca! Però és que ha de ser la primera opció. Un segon pas seria modificar la planificació urbanística. L’any 2008, en plena sequera, es va aprovar un Pla d’ordenació urbanística amb 800.000 nous habitatges i, al mateix temps, un pla de regadius a Lleida en 125.000 noves hectàrees. Així és impossible; cal tenir en compte quins recursos hi ha realment al territori.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

En què s’està notant, avui en dia, que hi ha menys cabal a l’Ebre?

La gent sap que, si l’aigua no baixa, la vida se’n va. Per això nosaltres diem que el riu és vida. I la prova la tenim a Tarragona: tot el creixement de l’àrea de Salou, de Cambrils, de Tarragona, del Vendrell… és tot amb aigua de l’Ebre. Ara molta gent de les Terres de l’Ebre cada dia es desplaça a treballar allà, perquè allí és on tenen l’aigua i el treball. On va l’aigua va la vida, i això la gent ho identifica.

“El Hard Rock forma part d’un model de creixement basat a treure l’aigua de l’Ebre”

S’acaba d’arribar a un acord per fer el Hard Rock al Camp de Tarragona. Com impactarà això?

Està cantat, és com l’experiència de Port Aventura: forma part d’un model de creixement basat a treure l’aigua de l’Ebre. En aquella zona s’ha generat tota una activitat econòmica, demogràfica i política molt forta. S’ha de combatre la idea de la construcció del Hard Rock i també disminuir tota la promoció turística al voltant de Salou, de Reus, de Cambrils i de Tarragona. És un model que és caduc i insostenible i, a més, va en detriment d’altres territoris com ara les Terres de l’Ebre.

En una entrevista a CRÍTIC, el secretari general de la UGT, Camil Ros, era escèptic amb el tancament programat de la nuclear d’Ascó perquè afectaria molts treballadors de les Terres de l’Ebre. Tu què en penses?

Nosaltres estem pel tancament de les centrals nuclears. Per l’efecte mediambiental que tenen, pel perill que suposen per a les poblacions i perquè entenem que és una energia cara, subvencionada i que crearà més problemes que beneficis en el futur. És cert que hi haurà un impacte en la gent que hi treballa, com ha passat amb el tancament de la química de Flix, però entenem que és obligació dels governs i dels líders polítics buscar models de desenvolupament i llocs de treball per a la gent que quedi desocupada. També és la seva responsabilitat buscar com fer energies alternatives que restin importància al tancament de la central nuclear. S’ha de pensar ja en la substitució de la nuclear.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies