Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Rosa Romà “Lamento la decisió de Joel Díaz; TV3 havia fet una aposta que arriscava”

Rosa Romà (Mollerussa, 1980) afronta els seus dies més crítics des que va ser designada presidenta del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els temes se li acumulen: l’acomiadament de l’humorista Manel Vidal i la dimissió de Joel Díaz, presentador del programa Zona Franca, l’elevat sou de Pilar Rahola al FAQS, les pressions del diputat de Junts Francesc de Dalmases…, per no parlar dels reptes estructurals dels mitjans públics, de la manca de recursos, de les acusacions recurrents de poca pluralitat i fins i tot de les crítiques dels qui consideren TV3 un agent d’espanyolització. Vaja, que no ho té fàcil. En aquesta entrevista, que es va fer l’11 de gener i ha estat actualitzada en dues ocasions aquesta darrera setmana, li preguntem per tot això i per molt més. 

02/02/2023 | 06:00

És encertada la decisió del director de TV3 de prescindir de l’humorista Manel Vidal pel seu gag amb el PSC i l’esvàstica al programa Zona Franca?

El director de TV3 té plena autonomia i responsabilitat sobre els continguts que s’emeten en els diferents canals. I té la meva confiança i la confiança del Consell de Govern que presideixo.

Com a presidenta de la CCMA, ha tingut algun paper en aquesta decisió?

Entenc que hi ha un acumulat històric que provoca confusió. Però la realitat és que al Consell de Govern i a la presidència no ens pertoca entrar en el detall dels continguts. Això és una tasca dels responsables de TV3 i de Catalunya Ràdio. Al Consell de Govern de la CCMA ens toca donar directrius generals i vetllar pel compliment del pla estratègic que busca la refundació de la Corporació per tal que segueixi sent útil a la societat catalana els propers 20 o 30 anys. Vetllo i vetllaré pel fet que cap membre del Consell de Govern pressioni sobre els continguts que s’emeten, i especialment en benefici d’un partit polític concret.

Què n’opina del gag en qüestió? Li va fer gràcia?

Pel que deia en la resposta anterior, és irrellevant el que jo pensi en aquest sentit. Ara bé, com a empresa pública, hi ha determinades línies vermelles a la Corporació, i els professionals no podem mirar cap a un altre costat quan es traspassen: frivolitzar amb el nazisme, per més que sigui en un context humorístic, n’és una, o denigrar minories ètniques o col·lectius especialment vulnerables com poden ser els infants. Tot això ja es recull en bona mesura al llibre d’estil de la casa i, a més de les direccions dels mitjans, també hi ha uns comitès professionals que vetllen per això. I no és incompatible en cap cas amb el fet que s’hagi de poder parlar de política, d’economia, d’educació o de societat amb el to crític que calgui, només faltaria. Això ja s’ha fet, es fa i es farà a TV3 i a la resta de continguts de la CCMA. Forma part de qualsevol societat democràtica avançada i madura.

La decisió de prescindir de Vidal ha implicat que Joel Díaz deixi de presentar Zona Franca, i que els guionistes Magí Garcia i Tomàs Fuentes també hagin fet públic que deixen el programa.

És una decisió que respecto però lamento, ja que era una aposta de la nova direcció de TV3 que arriscava, aportava noves mirades envers la societat i arribava a públics nous.  

A TV3 hi ha hagut polèmiques recurrents en determinats espais d’humor: Persones humanes i la monarquia durant els anys noranta, alguns moments de Polònia, Jair Domínguez i Peyu amb Bricoheroes… TV3 mai ha estat preparada per a la transgressió?

Una societat democràtica i madura ha de saber riure’s de si mateixa i encaixar l’humor com a instrument de denúncia i d’autocrítica. Ara bé, en societats com la catalana, que són diverses, les polèmiques amb l’humor són inevitables. Per això cal preservar l’exercici lliure de l’humor sempre que respecti col·lectius vulnerables, la vida o la banalització de règims contraris als drets humans. I sempre tenint present que som en uns mitjans públics.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“He donat instruccions per tal que no puguin existir excepcions [com la de Pilar Rahola] amb un col·laborador concret”

La setmana passada també va transcendir que Pilar Rahola havia arribat a cobrar 1.777 euros per aparició al programa FAQS. És un sou just?

És una anomalia que es va registrar durant els mandats anteriors. He donat instruccions per tal que no puguin existir excepcions com aquesta amb un col·laborador concret. Hauria d’estar molt justificat i s’hauria d’explicar públicament des del minut 1 per què un col·laborador té un tracte diferencial tan evident respecte a la resta.

Rahola apareixia de forma molt regular a TV3, però el seu cas no és l’únic. Hi ha col·laboradors que tenen una presència constant en molts espais de la Corporació. I són persones externes, no pas analistes o periodistes de la casa. És normal que sigui així?

Jo no proposo ni els programes ni tampoc els tertulians i no baixo als serveis informatius. Són els caps d’informatius o els responsables d’actualitat els qui fan aquestes propostes, i entenc que són les que ells creuen que representen millor la diversitat que hi ha en el país. Des del Consell hem demanat que hi hagi la màxima pluralitat.

Parlem del cas del diputat Francesc de Dalmases. És habitual que els polítics entrin a TV3 i esbronquin els periodistes?

La relació entre els periodistes i les persones que tenen interès a influir sobre els periodistes crec que existeix tant en l’àmbit polític com en l’àmbit privat de les empreses. És un tema que ens preocupa i pel qual hem de vetllar sempre. Tant de bo surtin a la llum més casos com aquest, perquè, fins que no siguin els mateixos periodistes que ho expliquin, no es pot actuar. En el cas de De Dalmases, ho vam veure perfectament: es fa públic i, a partir d’aquell moment, té conseqüències.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Tant de bo surtin a la llum més casos com el del diputat De Dalmases, perquè, si no es coneixen les pressions, no s’hi pot actuar”

De vegades potser els periodistes no se senten prou protegits per denunciar-ho…

La CCMA té mecanismes per vehicular aquests casos. El que no es pot fer és curar una ferida que no se sap que existeix. Si ho saps, pots prendre-hi mesures. En aquests moments coneixem el cas de De Dalmases, però sobre la resta jo no tinc prou informació per dir que hi ha altres casos i, per tant, he d’entendre que no hi són.

El fet que hi hagi un únic partit que hagi governat Catalunya durant unes quantes dècades, pot haver generat una cultura política en què la pressió al periodista de la televisió o de la ràdio pública s’hagi normalitzat?

No em toca a mi opinar de política ni dels partits que hagin estat governant o no. I tampoc posar en dubte el rigor professional dels periodistes de la Corporació. Entenc que els responsables dels serveis informatius vetllen pel fet que això no es produeixi o per reduir-ho al màxim possible.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Hem d’afegir més pluralitat i diversitat en molts àmbits de TV3 i de Catalunya Ràdio”

Recentment s’ha sabut que l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo ha estat apartat de la direcció del digital Principal per dues denúncies d’agressió sexual. Quins mecanismes de control té un ens tan gran com la Corporació per garantir que no es produeixen aquestes situacions?

En cas que hi hagués alguna situació de la qual hauríem d’ocupar-nos, creiem que amb els mecanismes que tenim podríem vehicular-la bé. La Corporació té un pla d’igualtat que vetlla per evitar aquestes qüestions i, a més a més, té uns mecanismes perquè, en cas d’assetjament, t’hi puguis adreçar per poder fer aquesta denúncia.

Fa algun temps vam publicar una entrevista a Jordi Évole amb un titular que deia: “TV3 ha deixat de representar el global de la societat de Catalunya”. Creu que és així?

El lema del nostre pla estratègic és precisament “Connectem per arribar a tothom”, perquè creiem que la nostra obligació, com a mitjans, creadors i distribuïdors de continguts públics, és tenir l’ambició d’arribar a tothom. Després, tothom és lliure de decidir si vol veure aquests continguts o no.

Hi ha un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) del 2021 que adverteix a TV3 que els documentals sobre el procés eren poc plurals.

Cada vegada que es diu que la informació a TV3 potser no és prou rigorosa, alhora es veu que els mitjans informatius de la CCMA, i concretament TV3, són el lloc on més persones de Catalunya van a buscar la informació, amb lideratges d’audiència que realment són espectaculars. Ara bé, també crec que hem d’afegir més pluralitat i més diversitat en molts àmbits de TV3 i de Catalunya Ràdio. Tant de bo puguem anar fent evolucionar també els nostres serveis informatius perquè mostrin una Catalunya més diversa i més racialitzada, per connectar i aportar mirades diferents.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Hem de tenir aquell qui millor pugui explicar la notícia, en l’idioma que sigui”

A TV3 s’hi parla massa en castellà?

La presència del català en l’entorn digital audiovisual és pràcticament inexistent i, per tant, tenim, l’obligació d’oferir el màxim de continguts possibles en aquesta llengua i donar el màxim de veu possible a professionals que hi ha a Catalunya. Tenim experts en molts camps: en el científic, en el de la salut, en el tecnològic, en l’econòmic…, però hi ha qüestions en què cal trobar la mirada d’un expert extern. Com a mitjans de comunicació, sempre hem de tenir aquell qui millor pugui explicar la notícia de la qual estem parlant, en l’idioma que sigui.

De vegades es dona una paradoxa quan es parla de TV3: uns la consideren un agent de l’independentisme, i, d’algun temps ençà, hi ha independentistes que diuen que és un actor d’espanyolització. Què en pensa?

Som una empresa pública, que és propietat de la ciutadania, i, per tant, tothom pot dir-hi la seva, una mica com passa amb el Barça. Els professionals de la Corpo, la majoria, no han canviat i sempre intenten treballar des d’un compromís ferm de rigor.

Com estableix la Llei de la Corporació, vostè va ser designada presidenta pel Parlament, en el seu cas a partir d’un acord entre el PSC, ERC i Junts. Es considera un càrrec polític?

No. Crec que tots els responsables de dirigir empreses públiques estem condicionats per la part política. Però, quan estàs en una posició així, intentes exercir amb la mateixa responsabilitat que altres directius d’empreses privades, fins i tot amb un component més gran de compromís envers el bé públic.

Els nomenaments de càrrecs responsables d’un ens públic com la CCMA haurien de ser més independents del poder polític?

Les democràcies tenen uns òrgans de representació, que són els seus parlaments. Ens agradin o no, els diputats escollits per la ciutadania, administren els béns públics i tot allò que paguem amb els nostres impostos. I han de designar persones concretes que ho gestionin. És el millor sistema? Les empreses privades els nomenen a dit. Nosaltres tenim mecanismes per decidir les persones que es consideren més adequades per entomar una responsabilitat en l’àmbit públic.

Al principi de l’entrevista ha parlat de l’objectiu de “refundar” la CCMA. Tan malament està, que s’ha de refundar?

No és que la Corporació estigui malament, sinó que des que es va crear fa 40 anys la ciutadania ha canviat molt. Parlar de refundació vol dir recuperar l’essència, el perquè d’allò que fem. Ens hem d’adaptar als canvis profunds que hi ha hagut, com ara la diversitat social que tenim i que no teníem als anys vuitanta: la diversitat de llocs de procedència, de referències culturals, com han canviat els nostres valors… I alhora també ha canviat la comunicació en tots els seus aspectes, començant per la transformació digital.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Si fa alguns anys algú podia dir que els professionals de la CCMA estaven poc tensionats, ara es pot dir que estan del tot compromesos”

En una entrevista recent a La Vanguardia deia que s’havia trobat la CCMA una mica adormida. A què es referia?

Quan nosaltres vam aterrar a la CCMA, feia anys que es parlava de la renovació del Consell de Govern. El 2016 n’havia marxat el president [Brauli Duart], i la vicepresidenta [Núria Llorach] va haver d’ocupar la presidència en funcions. Això, sumat al procés o a la pandèmia, havia implicat un fre en el component d’innovació i de lideratge que era característic de TV3 i de Catalunya Ràdio. També cal tenir en compte la retallada pressupostària d’ara fa 10 anys. El 2012, per circumstàncies econòmiques, es va reduir en un 30% el pressupost de la Corporació. Això va tenir un impacte enorme. Després d’aquests anys en els quals no hi havia hagut un Consell, una direcció, un pressupost o un escenari prou adequat per tirar endavant projectes de transformació tecnològica, l’empresa tenia la necessitat de posar-se en marxa.

Hi ha qui diu que TV3 i a Catalunya Ràdio són mitjans molt cars perquè hi treballa massa gent. És cert?

Algú fa un quant temps em deia que teníem més professionals que Atresmedia, i això no és cert, d’acord amb les dades que ha publicat aquesta empresa privada. D’altra banda, la Corporació, com deia abans, té dues ànimes: la informació i el contingut audiovisual. La informació cal cobrir-la tant des de la proximitat com des de la visió més internacional. I, per tant, la nostra estructura de Serveis Informatius no està dimensionada d’acord amb el que fan els mitjans privats, que es mouen només per unes regles d’interès econòmic. I després tenim l’altra ànima: els continguts audiovisuals, d’entreteniment i de ficció. En aquest cas, els professionals que tenim són molts menys que en els serveis informatius. Som molts professionals, però la realitat és que, si fa alguns anys es podia dir que estaven poc tensionats —ho suposo, perquè jo no hi era—, ara mateix són professionals totalment compromesos i tensionats, perquè de feina n’hi ha, moltíssima.

Creu que és cert que els mitjans públics ens surten massa cars?

Ara mateix, a un ciutadà de Catalunya, la CCMA li costa 31 euros l’any, mentre que fa 10 anys li costava 45 euros l’any. Els mitjans públics de territoris similars, no només de països independents, sinó de territoris europeus amb un nivell econòmic com el nostre, segons el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya, hi destinen 55 euros per persona i any. El debat no és si és TV3 és cara o és barata, sinó què és el que volem que ens aporti. Si el que n’esperem és molt poca cosa, algú pot pensar que els mitjans públics ja són massa cars. Si el que volem és que contribueixi a generar informació de rigor i de qualitat, que sigui una eina de normalització i d’impuls del català en un entorn social cada vegada més divers… crec que necessitaríem encara més recursos.

Cap govern des del 2012 ha revertit les retallades de la CCMA.

És veritat que, aquest 2022, l’aportació pública de la Corporació s’haurà vist incrementada en 30 milions, que es van desemborsar el desembre perquè, d’acord amb el pressupost aprovat pel Parlament, va caldre fer-hi unes aportacions extraordinàries. Però, fins a arribar a la xifra prèvia a les retallades, ens queda molt camí per recórrer.

Els sindicats dins de TV3 han criticat que la nova direcció estigui incorporant molts alts càrrecs externs.

A la Corporació hi ha numerus clausus pel que fa a persones que s’hi poden incorporar com a experts de lliure designació. Per tant, no s’han incrementat, perquè no es poden incrementar directament. Ara bé, quan es volen fer tasques noves, primer es busquen les persones adients dins de l’organització i, si no es troben, es busquen els perfils adients fora.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Els joves no volen que els fem classes magistrals, sinó divertir-se”

TV3 ha oblidat els joves. Els pot recuperar o ja és massa tard?

TV3 ha oblidat molts públics, no només els joves. Estem treballant per tornar a recuperar apostes perquè els joves, igual que els adults i els nens i les nenes, busquen continguts audiovisuals. Si aconseguim ser capaços de proporcionar-los continguts d’interès, creiem que podem competir amb allò que ells busquen a través de les xarxes socials o en altres plataformes.

Per què creu que Eufòria, per esmentar un cas d’èxit, ha funcionat?

Els estudis que hem fet amb joves conclouen que el que volen és divertir-se veient TV3, no que els fem classes magistrals o que els informem molt i molt bé. “Quan busquem diversió, anem a un altre lloc”, diuen. Per això, tenim ganes de fer continguts que connectin amb el que ells ja estan buscant, amb la seva manera de parlar, amb els valors que tenen, amb els seus interessos… Eufòria ho va aconseguir i va ser un èxit, i esperem que hi hagi altres continguts en el futur que siguin també èxits.

És veritat que hi ha una dependència excessiva de TV3 de les productores externes per fer programes, sobretot del prime time?

No, però som un grup de comunicació públic que treballa amb tot l’ecosistema audiovisual per obtenir els millors projectes i els millors programes. A més a més, creiem que això és bo, perquè hi afegeix un component de creativitat i dona l’oportunitat a empreses, catalanes i de fora, de treballar per a una empresa pública.

Existeix un procés judicial en marxa, el cas Triacom, del qual ha transcendit que TV3 va pagar 31 milions d’euros a una productora implicada en el cas 3%. El jutge investiga si aquests recursos haurien pogut servir per finançar CDC. Hi ha garantia que això no pugui tornar a passar?

Amb els diners que destinem a contractes amb empreses externes hem de tenir un nivell d’exigència altíssim. Hi ha un departament de producció i una direcció econòmica, que són els responsables d’aquest seguiment pressupostari i de dissenyar els contractes de producció que acabem elaborant; però, a més a més, hem activat un servei de compliance. Des del punt de vista del Consell de Govern, la idea és exigir el màxim control i la màxima transparència.

[L’entrevista a Rosa Romà es va fer presencialment a TV3 l’11 de gener passat. El contingut de la conversa ha estat actualitzat amb preguntes sobre els darrers esdeveniments.]

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'No puc més' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies