25/10/2021 | 07:00
Des que es va aprovar la Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, el 2015, la Generalitat ha gestionat un total de 65 denúncies per assetjament sexual i per raó de sexe comeses per empleats públics. Així consta en la documentació a la qual ha tingut accés CRÍTIC per mitjà d’una petició de dret d’accés a la informació pública.
Segons aquestes dades, només quatre procediments han acabat en sancions per a les persones assetjadores, ja siguin “acomiadaments” o “reubicacions”: dos al Banc de Sang i Teixits i dos més a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). A banda, un cinquè cas que va tenir lloc a l’Institut Català de la Salut (ICS) també va comportar que “s’apartés cautelarment la persona presumptament assetjadora“, segons consta en la informació que l’Institut Català de les Dones (ICD) ha recopilat i facilitat a aquest mitjà.
La Llei del 2015 obliga l’Administració catalana i els organismes que hi estan vinculats, com les entitats i les empreses públiques, a aprovar protocols per prevenir casos d’assetjament masclista. Aquell mateix any es va posar en marxa el de la Generalitat, i la seva entrada en vigor ha estat crucial perquè les 65 denúncies que s’han produït fins al 2020 es registressin i s’investiguessin.
CRÍTIC s’ha posat en contacte amb l’ICD per contextualitzar les dades, però en el moment de publicar aquest article no n’havia obtingut resposta.
L’Institut Català de la Salut, l’òrgan que acumula més denúncies
L’àmbit sanitari acumula la major part de les denúncies per assetjament sexual. Se n’han registrat 30 en total: 12 dins l’Institut Català de la Salut (ICS) i 18 en els òrgans externs que hi estan vinculats. Segons la documentació obtinguda, l’ICS, empresa adscrita al Departament de Salut, és l’òrgan que acumula més casos. A l’hora de contextualitzar aquesta xifra, cal tenir en compte que és l’empresa catalana amb més treballadors, tant en l’àmbit públic com privat: en té més de 37.000. El 70% de la plantilla de l’Institut Català de la Salut són dones, però només un 30% hi tenen càrrecs directius.
En les dades recopilades, l’Institut Català de les Dones no ha especificat les raons que han motivat les denúncies en la majoria dels casos. Tanmateix, en algunes ocasions sí que hi afegeix observacions que contemplen, o bé les causes (discriminació per raó de sexe), o bé algunes particularitats de les denúncies. El més rellevant és la resolució d’una que es va registrar l’any 2020, en què s’especificava que els fets no s’havien investigat “atès que l’ICS ja havia incoat expedient disciplinari i havia apartat cautelarment la persona presumptament assetjadora”.
El Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona (que integra l’Hospital del Mar, el de l’Esperança o el CUAP Peracamps) suma cinc denúncies tancades. També s’han gestionat quatre casos més a l’Institut d’Assistència Sanitària, dos al Consorci de la Corporació Sanitària Parc Taulí i dos més al Banc de Sang i Teixits, entre d’altres.
Quatre acomiadaments en cinc anys
Les observacions que acompanyen les denúncies que han tingut lloc des del 2015 acostumen a remetre als protocols aprovats per cada ens públic i aporten una mínima informació sobre l’estat dels procediments; és a dir, si segueixen en marxa o si s’han resolt.
Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, només les denúncies del Banc de Sang i Teixits i dues més que es van produir dins l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, que penja avui de la conselleria d’Acció Climàtica, han comportat represàlies per als infractors. Aquestes últimes van acabar “amb l’acomiadament de la persona assetjadora”. Pel que fa a les denúncies del Banc de Sang, la documentació facilitada a aquest mitjà especifica que totes dues, que ara són tancades, van comportar “acomiadaments i reubicacions” després que s’investiguessin.
Denúncies als Mossos i a Ferrocarrils
En els darrers cinc anys, 25 casos han tingut lloc dins dels departaments de l’administració catalana, mentre que la majoria dels que s’han detectat (40 en total) s’han produït en organismes, unitats directives o empreses del sector públic. I d’aquests, encapçala el rànquing Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que en comptabilitza set. Els Mossos d’Esquadra en sumen cinc.
El protocol de la policia catalana inclou tres tipus d’assetjament: el vertical descendent, que recull la pressió exercida per una persona o un grup amb superioritat jeràrquica sobre els treballadors; l’ascendent, quan la conducta es reprodueix a la inversa, i l’horitzontal, quan es produeix entre persones amb la mateixa categoria laboral. Malgrat desconèixer el detall d’aquestes denúncies, la documentació a la qual ha accedit CRÍTIC especifica que dues estan en curs, mentre que tres s’han tancat.
En tots els casos registrats en els organismes o empreses públiques s’han activat els protocols pertinents i la majoria han acabat tancats, per bé que n’hi ha sis que encara s’estan estudiant. En paral·lel, si ens fixem en les dades per departaments, el d’Educació acumula vuit denúncies mentre que les conselleries de Treball, Justícia, Territori, Economia i Interior han rebut una denúncia cada una per assetjament sexual des del 2015.
La Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones també incorpora un règim sancionador per controlar que els departaments i ens públics col·laborin de forma efectiva amb la investigació de les denúncies. Segons la informació obtinguda, però, en els darrers cinc anys, l’Institut Català de les Dones “no ha imposat cap sanció de les previstes” per la Llei. “Únicament s’han fet advertiments” que no han derivat en penalitzacions.
