Crític Cerca

Un grup de pagesos protesta davant un Mercadona pel preu de la llet / ACN

Investigació

De Telefónica a Mercadona: qui cobra les ajudes europees al món rural?

El grup Nufri i una filial de Freixenet i de Codorníu són les empreses catalanes més beneficiades per les subvencions de la PAC

24/01/2022 | 06:00

La Política Agrària Comuna (PAC) és el conjunt d’ajudes europees al sector primari i al món rural. Són molts diners: el 33% del pressupost total de la Unió Europea i l’equivalent a 124 euros per ciutadà i any. A Catalunya, les empreses més beneficiades per la PAC de l’any 2020 estan vinculades al grup Nufri, del sector fruiter, a Freixenet i a Codorníu.

De fet, els beneficiaris són desenes de milers de persones i empreses només a Catalunya, però una minoria s’emporta la majoria dels diners. Segons càlculs de l’informe Estructura de la propietat de terres a Europa. Concentració i acaparament, només un 1,5% de les finques europees acaparaven tres quartes parts de les ajudes. CRÍTIC analitza en aquest article quines són les empreses catalanes i espanyoles més subvencionades per la PAC l’any 2020 a partir del registre oficial del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA).

Nufri, Freixenet i Codorníu, líders a Catalunya

L’empresa catalana més beneficiada per la Política Agrària Comuna del 2020 és Nufri, originària de Mollerussa i dedicada a la producció i l’exportació de fruita i de sucs. Nufri obté, de manera directa, 3.678.630 euros de la PAC. Tanmateix, l’empresa també és l’accionista majoritària d’Indulleida, especialitzada en els derivats de la fruita, que ocupa la tercera posició de la llista i acumula dos milions i mig d’euros més. El propietari de Nufri, Francesc Argilés, té, segons el rànquing de milionaris d’El Mundo, una fortuna aproximada de 105 milions d’euros i es troba entre els 100 catalans més rics. Els milions d’euros rebuts de la PAC es basen en una línia de subvencions específica destinada a les “inversions en actius físics” que millorin els resultats econòmics o mediambientals.

Telefónica va rebre més de 5 milions d’euros de subvenció malgrat no estar relacionada amb el sector primari

En els darrers anys, Nufri també ha entrat al negoci de les renovables i produeix energia solar, de biomassa i hidràulica. De fet, la seva proposta per construir una central de biomassa a Palau d’Anglesola va acabar tombada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després d’una forta oposició veïnal, perquè el projecte no havia inclòs una avaluació ambiental.

En segon lloc, trobem una empresa dedicada al tractament dels residus del procés de producció del vi: Cades Del Penedès. Per aquest nom no és especialment coneguda, però sí que ho són els seus propietaris: Codorníu (un 50% de les accions) i Freixenet (un 25%). A les ajudes rebudes per Cades Del Penedès cal sumar-hi les que reben separadament les dues marques de vi, que també formen part del top 10 de les ajudes europees a Catalunya. Freixenet és la cinquena, amb 1,95 milions d’euros, i Codorníu, la setena, amb 1,67 milions. En aquest cas, les quantitats es justifiquen per la promoció específica del sector del vi i les compensacions pels desajustos “excepcionals” del mercat. Tanmateix, el 2020 va ser un any de vendes rècord per a Freixenet, ja que van augmentar un 5,9% respecte a l’any anterior.

Finca vitivinícola de la Cerdanya / ACN

Cotécnica, una cooperativa amb seu social a Lleida i especialitzada a fer pinsos per a la ramaderia i per a animals de companyia, és la quarta empresa més beneficiada d’aquestes ajudes. La suma de les subvencions arriba als 2,4 milions d’euros. La cooperativa agroalimentària Actel, que és la segona més gran de Catalunya després d’Àrea de Guissona i va facturar 189 milions d’euros en l’exercici 2019-2020,  també es troba entre les més beneficiades: la sisena posició i prop de 2 milions d’euros. En vuitè i novè lloc hi ha dues cooperatives més del sector de la fruita: ExpoFruits, amb seu a Seròs, i Unió Nuts, de Reus. El top 10 el completa Afrucat, l’associació empresarial catalana del sector fructícola.

Si tens terres, tens ajudes: el problema dels ‘agricultors de sofà

Els criteris de repartiment d’aquestes ajudes són molts, però un dels més rellevants és la quantitat de terres que posseeix cada agricultor o empresa. Això permet el sorgiment dels anomenats agricultors de sofà: persones que cobren subvencions pel simple fet de ser propietaris de terres, sense dedicar-se realment al sector primari.

La reina d’Anglaterra va cobrar més de mig milió d’euros de la PAC gràcies als seus títols nobiliaris

Un dels casos més polèmics es va destapar l’any 2008, quan la reina d’Anglaterra va cobrar més de mig milió d’euros de la PAC gràcies als seus títols nobiliaris. El príncep Carles i el duc de Westminster també n’eren beneficiaris. Fins i tot un príncep de la família reial de l’Aràbia Saudita, Khalid Abdullah al-Saud, va rebre més de 400.000 euros per uns terrenys que posseïa al Regne Unit. A l’Estat espanyol, també hi ha membres de la família reial que reben ajudes. Aquest 2020, segons el registre oficial, Pere de Borbó-Dues Sicílies i Orleans ha cobrat 52.499 euros en ajudes. Una empresa de la seva propietat, Agrocinegética Borbón, ha cobrat 71.828 euros més.

Les normes de l’Organització Mundial del Comerç impedeixen a la Unió Europea vincular directament les ajudes a la producció d’aliments, ja que això es consideraria una política proteccionista. És per superar aquest obstacle que, formalment, una gran part de la subvenció es justifica senzillament pel fet de tenir terres agrícoles.

El ministre d'Agricultura, Luis Planas, és l'encarregat d'adaptar la nova normativa europea de la PAC / ACN

El problema dels agricultors de sofà és una font de conflicte entre organitzacions agràries com Unió de Pagesos i el Govern espanyol. De fet, és un dels punts calents de la reforma de la PAC que s’està preparant. Com que el model de repartiment actual caducarà el 2023 vinent, les institucions europees ja han aprovat la nova reforma i ara és l’executiu de Pedro Sánchez qui ha de concretar-la i definir què entén per agricultor actiu. En altres paraules, qui no és un agricultor de sofà.  Aquesta definició és clau perquè marcarà quins criteris s’han de complir per rebre les ajudes. Segons càlculs de Público, són unes 600.000 persones a Espanya les beneficiàries de la PAC que no treballen la terra: dues per cada agricultor real.

A banda dels pagaments pel fet de tenir terres, n’hi ha d’altres tipus que també permeten, en la pràctica, que empreses i particulars de la ciutat de Barcelona acabin beneficiant-se de la PAC. Això és degut al fet que l’anomenat segon pilar de la PAC no es dedica directament a fomentar l’agricultura i la ramaderia, sinó al desenvolupament rural en un sentit més general. Per exemple, sota el criteri d’ajudes d’un programa de “consum de fruites, hortalisses i llet a les escoles”, una agència de comunicació del barri de Sant Gervasi amb diversos projectes de divulgació alimentària ha rebut 116.466 euros. L’empresa de làctics Danone també ha rebut 66.470 euros pel mateix concepte. En total, el Fons Espanyol de Garantia Agrària recull un total de 4.500 ajudes a empreses i particulars empadronats a la ciutat. Entre aquestes, hi ha entitats amb forta presència al món rural, com el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica o la mateixa Generalitat de Catalunya, però també diverses immobiliàries.

Telefónica i Mercadona apareixen al rànquing espanyol

En l’àmbit espanyol, el rànquing l’encapçalen diverses administracions públiques. Les primeres posicions són majoritàriament per a comunitats autònomes, però amb una gran desproporció entre elles. En primer lloc, hi ha la Junta d’Andalusia, que rep 94 milions d’euros, seguida pels governs de Castella – la Manxa (49 milions) i d’Extremadura (48 milions). La Comunitat de Madrid, amb moltes menys hectàrees de cultius, percep fins a 8 milions d’euros. La Generalitat catalana se situa a la part baixa, amb un milió d’euros. A l’altre extrem d’Andalusia, hi ha governs com el de Cantàbria, que rep menys de mig milió, o el del País Basc, que es queda amb 66.000 euros. Fonts del Departament d’Acció Climàtica expliquen que aquestes quantitats depenen en gran mesura dels projectes que presenta cada administració autonòmica, i que, en el cas de Catalunya, s’ha prioritzat “que els beneficiaris dels ajuts siguin els titulars d’explotacions agràries i les empreses agroalimentàries” en lloc de la mateixa Generalitat.

Pel que fa al sector privat, la primera empresa de la llista estatal és la madrilenya Alvinesa, especialitzada en la producció de vi i d’altres alcohols. Entre les més beneficiades hi ha també una societat poc relacionada amb el sector primari: Telefónica, amb més de 5 milions d’euros de subvenció. La justificació és, també en aquest cas, la promoció del desenvolupament rural. Sobre la base d’això, el gegant de les telecomunicacions pot rebre ajudes per conceptes com ara la instal·lació d’infraestructures de banda ampla en territoris despoblats. Hi ha més noms coneguts que ocupen llocs destacats en la recepció d’ajudes: la càrnia El Pozo obté 4 milions d’euros justos, una xifra lleugerament inferior al que s’enduen les begudes alcohòliques d’Osborne. La cadena de supermercats Mercadona, líder a l’Estat espanyol, també és fortament subvencionada: 1,4 milions d’euros.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies