Crític Cerca

Intervenció dels Mossos el 14-O al matí a la terminal del Prat, entre el fum dels extintors. IVAN GIMÉNEZ

Investigació

El Govern s’ha personat com a acusació contra independentistes en 26 casos

Els Mossos van detenir 139 persones en les protestes posteriors a la sentència de l'1-O, i la Generalitat diu que només compareix quan un agent ha estat "víctima d’un possible il·lícit penal"

05/10/2020 | 08:00

Quim Torra va comparèixer dilluns passat, després que el Tribunal Suprem confirmés la seva inhabilitació, per adreçar un missatge nítid a la ciutadania: “Catalans i catalanes: empenyeu”. Però, malgrat les crides del president a la “desobediència civil”, que han estat una constant al llarg del seu mandat, la Generalitat s’ha presentat com a acusació particular en 26 casos que afecten persones detingudes en el marc de les protestes contra la sentència de l’1-O. Així consta en les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública i que han estat recopilades per aquest mitjà en el marc de la investigació del projecte “5 dies de fúria”. El Departament d’Interior no ha volgut donar a aquest mitjà la xifra de persones afectades per les causes en què l’Administració s’ha personat.

En la seva resposta a CRÍTIC, la conselleria argumenta que la Generalitat ha comparegut als jutjats quan algun agent dels Mossos d’Esquadra “ha estat víctima d’un possible il·lícit penal” en exercici de les seves funcions. Aquests tipus delictius són, segons les dades facilitades per la Unitat d’Informació de la Policia catalana, “principalment” lesions, atemptats contra l’autoritat i desordres públics.

Els Mossos contenint manifestants al pàrquing de la T-1. Foto: Ivan Giménez

Sis causes amb 25 persones afectades, segons Alerta Solidària

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’esquerra independentista, ha explicat a CRÍTIC que li consten sis causes en les quals la Generalitat ha comparegut com a acusació particular. Aquestes causes afectarien un total de 25 persones detingudes en les protestes postsentència. “La versió de la Generalitat és que s’empara en la Llei de la funció pública. Però, moralment, això quina lectura té?”, es qüestiona l’advocada Eva Pous, membre d’aquest col·lectiu.

“Tenim moltes experiències en què mossos han resultat perjudicats en exercici del seu càrrec i la Generalitat no s’hi ha personat”, afirma Pous. “Els Mossos tenen altres recursos, com recórrer als advocats dels sindicats o a un advocat privat, que finalment l’acaba pagant l’Administració però sense personar-se com a acusació”. Segons Alerta Solidària, el pes que té la personació de la Generalitat “és molt superior al que pot tenir que un agent es personi amb el seu propi advocat, tant políticament com jurídicament”.

Per Pous, l’aplicació de l’article 155 a l’octubre del 2017 va marcar un punt d’inflexió en la tendència de la institució a comparèixer als jutjats en causes que afecten els agents de la policia. “Hi ha un abans i un després”, afirma. “A partir del 155 hi ha hagut un excés de zel per part de les institucions públiques catalanes. Per exemple, durant l’aplicació de l’article no s’incoaven expedients per manifestacions no comunicades; però, un cop es va aixecar, van tornar a fer-ho de manera sistemàtica”.

Ara com ara, els advocats d’Alerta Solidària no han rebut encara cap escrit d’acusació on consti la demanda de penes de la Generalitat contra les persones que formen part d’aquestes sis causes. De fet, per ara, l’única petició que ha transcendit ha estat la de 3 anys i mig de presó que va sol·licitar l’Administració catalana per a Charaf i Ibrahim, dos joves de 19 anys que van ser detinguts a Girona el 16 d’octubre i que van estar vuit mesos en presó preventiva. A mitjan juliol es va celebrar el seu judici i se’n va decretar l’absolució.

139 detinguts pels Mossos durant les protestes

El Govern no ha volgut especificar a CRÍTIC les raons concretes per les quals compareix en els 26 casos en què ha optat per fer-ho. Al·lega que les diligències de sumari “són reservades i no tenen caràcter públic fins que no s’obri judici oral”. Així mateix, tampoc no ha facilitat a aquest mitjà el detall dels escrits d’acusació i de les penes sol·licitades en cada cas, amb l’argument que els advocats “estan sotmesos al secret professional”. De fet, Interior cita una sentència del Tribunal Suprem per justificar la negativa a facilitar les dades, i addueix que el secret professional és “la piedra angular de la abogacía”. També cita la Constitució espanyola quan diu que facilitar aquesta informació vulneraria el principi d’igualtat, ja que els agents “defensats per la Generalitat en virtut de l’obligació legal que aquesta té tindrien una pitjor condició que els funcionaris que optessin per una defensa privada”. 

Des del 14 d’octubre fins a l’actualitat, els Mossos d’Esquadra han detingut un total de 139 persones en el marc de manifestacions o concentracions i de la vaga del 18 d’octubre que va tenir lloc en el marc de les protestes posteriors a la sentència del Tribunal Suprem. Així ho indica la Direcció General de la Policia. El cos va acusar-les de delictes contra l’ordre públic, el patrimoni i la Constitució. En aquest tercer tipus delictiu s’hi inclou la rebel·lió, els delictes contra la Corona, contra les institucions de l’Estat i la divisió de poders o els ultratges a Espanya. També inclou els delictes relatius a l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, com la reunió o manifestació il·lícita. Un total de quatre persones van ser acusades per aquests darrers delictes. A la resta dels detinguts (128) els atribuïen atemptat contra els agents de l’autoritat, resistència o desobediència, desordres públics i danys. Els Mossos d’Esquadra van acusar les set persones restants de robatori amb força i de robatori amb violència i/o intimidació. 

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies