18/11/2024 | 06:00
Diferents actors del lobby immobiliari, amb forts interessos comercials al darrere, estan finançant actualment una part de la recerca sobre habitatge que es fa a les universitats públiques catalanes. Del 2020 al 2024, Tecnocasa, Metropolitan House, el Col·legi d’Administradors de Finques i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) han invertit un total de 480.000 euros en la investigació sobre habitatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Les cambres de la Propietat de Tarragona han pagat 163.000 a investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest suport econòmic es fa a través de càtedres, que són acords de col·laboració entre les universitats i altres entitats o empreses per fer recerca i divulgació en temes concrets.
A partir dels estudis i dels informes que publiquen aquestes càtedres, els autors fan aparicions als mitjans de comunicació posicionant-se com a experts neutrals per dir-hi la seva sobre diferents lleis, normatives o polítiques públiques d’habitatge a Catalunya o a la ciutat de Barcelona. Un exemple recent és l’informe de la Càtedra UPF-Tecnocasa, que arribava a la conclusió que “més de 100.000 immobles podrien desaparèixer del mercat del lloguer amb la nova llei d’habitatge”. Les dades per fer l’estudi i arribar a aquestes conclusions provenien de la mateixa Tecnocasa, però els resultats apareixen també amb el segell de la universitat.
La Càtedra UPF-Tecnocasa va alertar d'una suposada desaparició de 100.000 pisos de lloguer per culpa de la llei d'habitatge
El director d’aquest grup d’estudi, José García Montalvo, és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. A més d’aquest càrrec, Montalvo cobra 300.000 euros anuals per formar part del Consell d’Administració del banc Abanca, tal com va desvelar una investigació d’eldiario.es. L’Oficina Antifrau va determinar, en una resolució, que era una incompatibilitat “absoluta” conservar la plaça de funcionari a temps complet i fer aquesta feina per al banc.
La càtedra dels constructors creu que cal més oferta d’habitatge privat
D’altra banda, la càtedra pagada per l’Associació de Constructors i Promotors estudia àmbits com l’habitatge protegit a Catalunya o la despesa pública en habitatge. Arran d’un dels seus darrers informes, el director, Josep Maria Raya, declarava que “cal una major oferta d’habitatges públics i privats, tant de lloguer com de propietat”.
Aquesta mateixa càtedra ha publicat dos estudis molt crítics amb la regulació de preu dels lloguers, que afirmen que va provocar una reducció de l’oferta disponible. Nombrosos mitjans, com ara La Vanguardia, El Nacional o BETEVÉ van reproduir aquestes conclusions en peces informatives, però presentant-ho com un estudi de la universitat i sense mencionar en els titulars la participació dels constructors. En canvi, hi ha altres estudis sobre la regulació de preus feta sense finançament privat que l’assenyalen com una política efectiva, i qüestionen que hagi reduït l’oferta de lloguer. És el cas dels treballs de l’Institut Metropolità de l’Habitatge de Barcelona o el de l’Institut d’Economia de Barcelona.
Les empreses poden influir en les activitats i en la direcció
En el cas de la Universitat Pompeu Fabra, la normativa interna deixa clar que l'empresa finançadora podrà influir en les línies de treball de cada càtedra, en una relació amb la universitat que es descriu com a “win-win”. Concretament, els pagadors i la universitat decideixen conjuntament quines activitats farà la càtedra i quin professor o professora la dirigirà. L’empresa també té dret a designar la meitat dels membres de la comissió que fa seguiment de la càtedra.
La UPF assegura que el finançament privat de les càtedres és "un complement [econòmic] menor"
A preguntes de CRÍTIC, fonts de la Universitat Pompeu Fabra destaquen que el finançament de les càtedres “és un complement menor que permet a les universitats arribar més enllà amb la seva tasca de recerca”. La Universitat defensa que aquestes col·laboracions “estan sotmeses a una normativa clara” i que “els treballs que es publiquen des de les càtedres sempre van signats”.
La Càtedra UNESCO també rep diners del sector, però la majoria és pública
La Càtedra Unesco d’Habitatge, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), també rep ingressos d’actors amb interessos comercials en el sector. Ara bé, les beques públiques per a projectes de recerca concrets són la majoria del seu finançament.
Concretament, són la fundació Mutua de Propietarios, els col·legis d’administradors de finques i propietats i les cambres de la propietat urbana qui ha aportat, en conjunt, 76.000 euros des del 2020. És un 38% del finançament estructural de la Càtedra, és a dir, de la part dels ingressos que no depèn dels projectes de recerca. La resta dels recursos estructurals ve d’institucions públiques, com la Generalitat o l’Ajuntament de Tarragona, i d’associacions professionals que no s’han posicionat públicament en polítiques d’habitatge, com ara el Col·legi de Notaris.
A banda, la Càtedra també ha rebut finançament privat en projectes concrets de recerca. És el cas de la investigació de “les decisions judicials sobre polítiques d’habitatge basades en evidències a Espanya”, que va ser pagada per la Fundació La Caixa amb una dotació de 99.550 euros.
L’ecosistema acadèmic català també compta amb una càtedra d’habitatge impulsada amb 100.000 euros de finançament anual per part de les administracions públiques. Es tracta de la Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge, que té seu en quatre universitats: la de Barcelona (UB), l’Autònoma (UAB), la Politècnica (UPC) i la Pompeu Fabra (UPF).
