16/01/2023 | 07:00
A Catalunya existeix, des del 2015, un impost que grava els pisos que portin buits dos o més anys sense causa justificada. Són susceptibles de pagar-lo totes les empreses i tots els bancs que tenen habitatges desocupats, i també aquells propietaris particulars que tenen la condició de grans tenidors (en el cas de les persones físiques, això vol dir 15 habitatges o més). Però la recaptació d’aquest tribut s’ha desplomat des del 2017: si aquell any la Generalitat va ingressar 17 milions d’euros per aquest concepte, el 2021 només en va recollir 8,7. En el darrer exercici només van fer efectiu aquest impost un total de 7.621 habitatges buits.
CRÍTIC ha tingut accés a la llista anonimitzada dels 218 grans tenidors que han declarat que tenen pisos buits davant l’Agència Tributària de Catalunya durant els darrers cinc anys. Les dades difereixen de les que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) va facilitar a aquest mitjà a l’octubre passat. Segons l’AHC, en aquell moment hi havia prop de 35.000 pisos buits que eren propietat només de grans empreses tenidores. Però, l’any 2021, els propietaris (ja fossin empreses o persones físiques) només van declarar 14.864 pisos buits davant l’Agència Tributària. I, d’aquests, gairebé la meitat van quedar exempts de pagar l’impost.
L’Agència Tributària afirma que no disposa del detall dels immobles declarats durant el 2015 i el 2016
CRÍTIC ha obtingut aquestes dades a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública davant l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest ens ha facilitat la informació, desglossada per contribuents, relativa als exercicis del 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, però no les dels anys 2015 i 2016, quan es va començar a aplicar l’impost. Argumenta que “no disposa del detall dels immobles” en aquell moment, i que, per tant, “no és possible estructurar les dades a nivell de contribuent”.
L’admissió de la petició, a més, no ha estat total. CRÍTIC va sol·licitar el nom de cadascun dels contribuents que havien declarat pisos i en especial el de les empreses, però l’Agència Tributària, en la seva resolució, ha facilitat les dades anonimitzades argumentant que la normativa tributària no permet fer pública aquesta informació.
Què explica el ball de xifres entre l’Agència Tributària i l’Agència de l’Habitatge?
Així doncs, de l’encreuament de dades de l’Agència de l’Habitatge i de l’Agència Tributària se’n desprèn que hi ha 20.000 pisos que porten buits més de dos anys, però que per algun motiu no van ser declarats pels seus propietaris. Què explica el ball de xifres? Els dos organismes formen part de la Generalitat de Catalunya: l’Agència Tributària penja del Departament d’Economia, que encapçala avui Natàlia Mas, i l’Agència de l’Habitatge penja de la conselleria de Territori, que encapçala Juli Fernàndez.
Fonts de l’Agència Tributària expliquen a CRÍTIC que al registre de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya hi consten inscrits els pisos buits “adquirits en un procés d’execució hipotecària o mitjançant la dació en pagament, que no disposin d’un contracte que habiliti per a la seva ocupació”. Però la llei que regula el tribut dels pisos desocupats preveu diversos supòsits pels quals no caldria declarar-los. És a dir: no tots els pisos inscrits al registre serien susceptibles forçosament de pagar.
Aquestes causes justificades en què no caldria declarar el pis són, per exemple, que l’immoble sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució pel que fa a la seva propietat. També que estigui pendent de rehabilitació o que estigui ocupat “il·legalment”. Les dades que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va facilitar a CRÍTIC no detallen el primer supòsit, però sí els dos darrers: el 23% dels pisos registrats estan ocupats sense títol habilitant, ja sigui amb el consentiment de la propietat o sense aquest vistiplau.
L’impost sobre els pisos buits no s’aplica a les zones d’escassa demanda acreditada
Altres causes que podrien explicar aquesta diferència serien, segons l’Agència Tributària, el fet que l’impost sobre els habitatges buits no s’aplica en tot el territori de Catalunya: n’estan exempts els pisos situats en zones d’escassa demanda acreditada. Tot i això, aquestes zones són habitualment municipis rurals poc poblats: hi ha un total de 208 municipis amb habitatges no exempts, que inclou la majoria de l’àrea metropolitana de Barcelona i les grans ciutats del país. És on es concentra, de fet, la major part de pisos buits.
A més, segons explica l’Agència Tributària, la llei que regula aquest tribut estableix que l’han de pagar els grans tenidors, però no en funció del nombre d’immobles buits que tinguin en propietat, sinó en funció de la superfície desocupada de què disposin. La normativa determina que n’estan exempts tots aquells pisos buits que, entre ells, sumin menys de 150 metres quadrats. Si, posem per cas, un gran tenidor té tres immobles desocupats que no arriben als 50 metres quadrats cada un, no tributarà per aquests immobles i ho començarà a fer a partir del seu quart pis buit. Aquest criteri és diferent del que s’estableix en el registre de l’Agència de l’Habitatge, que comptabilitza el nombre de pisos buits dels grans propietaris.
55,6 milions d’euros recaptats des del 2017
Sigui com sigui, el fet és que, des del 2017 fins al 2021, la Generalitat ha ingressat un total de 55,6 milions d’euros per l’impost sobre pisos buits, però la recaptació del tribut s’ha anat reduint de manera progressiva. La raó del descens és que cada any s’han declarat menys habitatges buits, i, de tots els declarats, cada vegada n’hi ha més que acaben sent exempts de l’impost.
Així, el 2017, les persones físiques i jurídiques subjectes al tribut van declarar que disposaven de 24.444 habitatges buits, mentre que, el 2021, aquesta xifra es reduïa fins als 14.846. Al mateix temps, de tots els immobles que es van declarar pisos buits l’any 2017, 19.160 van acabar pagant l’impost i els 5.284 restants van ser declarats exempts. Això representa el 21% del total. En canvi, el 2021, gairebé la meitat dels habitatges en desús (7.225) es van declarar exempts del tribut i només el van pagar un total de 7.621 pisos.
Dues entitats acumulen el 65% dels pisos buits declarats, però només tributen la meitat dels seus immobles
A més, es dona el cas que el 2021 només dues entitats tenien en propietat un total de 9.646 habitatges. Això representa el 65% de tots els pisos buits subjectes a haver de pagar el tribut que reunien els contribuents de la llista facilitada per l’Agència Tributària de Catalunya. Pel fet d’acumular aquesta quantitat d’immobles en desús, les dues persones físiques o jurídiques, conjuntament, van pagar impostos equivalents a 6,9 milions d’euros.
Tanmateix, aquest pagament no es correspon amb la totalitat dels seus habitatges buits. De fet, el 52% de les propietats que acumulaven les dues entitats –4.985 pisos– van ser declarades exemptes del tribut, mentre que les 4.661 restants sí que van tributar. L’Agència Tributària no ha facilitat el nom d’aquestes dues entitats, si bé en les dades del registre de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya consta que la Sareb, amb una participació majoritària de l’Estat en el seu accionariat, ocupa el primer lloc del rànquing de titulars de pisos buits.
Qui ha de pagar l’impost i qui n’està exempt?
La llei que regula l’impost sobre els habitatges buits es va aprovar l’any 2015. Segons aquesta normativa, el tribut l’han de pagar les persones jurídiques (empreses) que siguin propietàries de pisos en desús sense causa justificada durant més de dos anys, així com les empreses que tinguin qualsevol dret que els atorgui la facultat d’explotar els immobles econòmicament. També estan subjectes a aquest impost les persones físiques (particulars) que tinguin la condició de grans tenidores.
Tanmateix, la normativa preveu un seguit d’exempcions a l’hora de pagar el tribut. D’aquesta manera, n’estan exemptes les entitats del tercer sector de la xarxa d’habitatges d’inserció, així com els pisos protegits, els que estan situats en zones d’escassa demanda o posats a la disposició de programes perquè es destinin a lloguer social, o els habitatges d’ús turístic. En aquest darrer cas, els immobles que estan exempts de l’impost són només aquells els titulars dels quals puguin acreditar que han desenvolupat l’activitat durant els darrers dos anys i que, per fer-ho, han pagat els tributs corresponents tributs i han declarat els ingressos obtinguts. A banda, també han d’estar inscrits en el registre que gestiona el Departament d’Empresa i Treball.
