Crític Cerca

Foto: ACN

Investigació

Un mínim de 7.000 alumnes no tindran dispositius de la Generalitat per seguir el curs a distància

Telefónica ha rebut dos contractes valorats en 2,6 milions d’euros per subministrar ordinadors i connexions d’Internet a infants i joves en situació de risc

21/09/2020 | 06:00

La primera setmana del curs escolar es va tancar amb un total de 111 grups bombolla de 87 centres educatius confinats a tot Catalunya, segons les dades actualitzades del Departament d’Educació el divendres 18 de setembre. S’han tancat dos centres, tots dos a la ciutat de Barcelona, i el 98,4% dels grups segueixen actius. Però els confinaments selectius o totals d’escoles durant la segona onada del virus posen de nou sobre la taula les problemàtiques derivades de l’educació a distància. L’experiència del curs anterior va evidenciar que milers d’infants a Catalunya no podien seguir les classes des de casa perquè o bé no tenien ordinador o bé no disposaven de connexió a Internet. Què passarà ara amb els alumnes confinats? Què està fent la Generalitat? Quines empreses s’estan beneficiant de la bretxa tecnològica?

CRÍTIC ha realitzat una petició de dret d’accés a la informació pública per esbrinar quants dispositius tecnològics i connexions a Internet ha facilitat el Departament d’Educació des de l’inici de la pandèmia a alumnes en situació de vulnerabilitat. La conselleria que encapçala el republicà Josep Bargalló va xifrar el curs passat en 55.000 el nombre d’infants que no disposaven d’ordinadors propis o de connexions a Internet a casa. Segons les dades facilitades a CRÍTIC per la conselleria, el Govern va acabar repartint un total de 28.298 dispositius portàtils i 19.654 dispositius de connectivitat, que representarien sumats 47.952 equips. És a dir: menys dels que serien necessaris per cobrir la necessitat estimada pel mateix Departament.

La xifra total d’alumnes beneficiaris dels dispositius que va repartir la Generalitat, però, no es coneix amb exactitud, ja que un mateix infant pot haver necessitat ambdues eines: el dispositiu i la connectivitat. Preguntat per CRÍTIC, el Departament ha assegurat que no disposa d’aquesta dada desglossada, és a dir, que no pot determinar si un alumne ha rebut a la vegada un dispositiu tecnològic i una connexió. El que és segur, segons les dades públiques que hi ha fins ara, és que un mínim de 7.048 infants no podrien seguir el curs a distància en cas de confinament per la falta d’aparells, de connectivitat o de les dues coses a la vegada. Aquesta xifra podria matisar-se si tenim en compte que alguns ajuntaments i entitats socials com ara la Creu Roja també van distribuir aparells informàtics a infants del seu municipi, dades que tampoc no s’han unificat amb les d’Educació.

FaPaC i USTEC: “La xifra podria ser més alta”

Les principals associacions de pares d’alumnes i sindicats de mestres, però, sospiten que les dades encara podrien ser més altes, entre altres coses perquè, segons el mateix Departament d’Educació, la xifra oficial de 55.000 infants sense ordinador ni connexió és “una mera estimació estadística”. La xifra d’alumnes sense connectivitat va ser obtinguda a partir d’una enquesta enviada a 3.100 centres educatius, dels quals només 45 no van respondre. En aquest sentit, segons fonts del Departament, “la no exhaustivitat en la resposta i la detecció de diferents criteris que els centres educatius van aplicar va fer necessària la depuració de les dades i el tractament posterior d’aquestes”.

Les mateixes fonts asseguren que la xifra de 55.000 alumnes feia referència a l’alumnat de tots els cicles, però que el Departament d’Educació “va prioritzar el repartiment als qui finalitzaven l’etapa (sisè de primària, quart d’ESO, segon de batxillerat i segon de cicles formatius)”.

2,6 milions en contractes d’emergència d’Educació a Telefónica

Per tal de facilitar els dispositius i connexió a Internet, la Generalitat va adjudicar a Telefónica dos contractes d’emergència i negociats sense publicitat per un valor total de 2,6 milions d’euros. Segons les dades de contractació a les quals ha tingut accés aquest mitjà, el primer estava destinat a subministrar ordinadors portàtils, per una quantitat d’1.150.144 euros entre el 13 de març, primer dia de tancament de les escoles, i el 26 d’abril. El segon contracte, destinat a dotar de connexió a Internet alumnat en situació de risc econòmic, tenia un valor d’1.512.500 euros i un termini d’execució de dos mesos, entre l’1 d’abril i el 30 de juny.

Per a Lidón Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), les dades publicades pel Departament “no quadren” perquè “l’enquesta per saber les famílies que tenien dispositius electrònics es va fer de forma telemàtica”. Per tant, es dedueix que moltes famílies sense dispositius o connectivitat no hi van poder respondre. Des del sindicat de professors USTEC, el seu portaveu, Ramon Font, també exposava els seus dubtes: “Tenim un 30% d’infants sota el llindar de la pobresa o en risc d’exclusió social: això són 300.000 en l’educació obligatòria; què volen dir amb 55.000? Tota la resta tenen connectivitat i ordinador?”.

300.000 portàtils per a l’alumnat els tres propers anys

Pel que fa al curs que comença, el Departament d’Educació va presentar al juliol el Pla d’educació digital de Catalunya, que, amb una dotació de 184,8 milions, preveu facilitar, en els tres anys vinents, 300.000 ordinadors portàtils a l’alumnat des de tercer d’ESO fins a la postobligatòria i 110.000 paquets més de connectivitat per a l’alumnat vulnerable. Es tracta d’un pla que el Departament ja tenia formulat abans de la pandèmia per executar entre el 2020 i el 2025, i que ha escurçat a tres anys.

També es va evidenciar a finals del curs passat que el tancament de les escoles agreujava les conseqüències de les desigualtats. La situació actual de pandèmia fa que siguin més sensibles de patir confinaments els espais més massificats o superpoblats, fet que en el cas de l’educació es trasllada sobretot als centres públics, saturats durant anys amb ràtios per sobre del que estava establert legalment. També són aquests centres els que acullen el gruix d’alumnat més vulnerable, d’entorns més desafavorits i, per tant, amb més possibilitats de desconnexió digital.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu els podcasts de '5 dies de fúria' i el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies