13/03/2023 | 06:30
Un acte privat al Palau de La Zarzuela per entregar un carnet de soci al rei Joan Carles. D’aquesta manera, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) va celebrar l’any 2005 una fita a l’altura de molt poques entitats a Catalunya: arribar al milió de socis. La xifra ha baixat fins als 804.191 associats, segons noves dades facilitades a CRÍTIC per aquesta entitat centenària, fundada l’any 1906 com un club d’automobilistes. El RACC, però, manté una àmplia influència i cartera de serveis i ha esdevingut un actor molt influent en tot el que fa referència a les polítiques de mobilitat.
Com funciona, però, la teranyina del RACC? Les relacions de l’entitat amb el sector públic són intenses: 74 reunions amb càrrecs públics de la Generalitat en 6 anys, 7 milions d’euros en subvencions de diputacions, d’ajuntaments i de la Generalitat i una participació del 14% a l’empresa pública del Circuit de Catalunya. En el vessant de negoci, agrupa 16 societats de sectors diversos. El caràcter monàrquic i empresarial del RACC es fa evident en els noms que han passat per la seva junta: des d’Alfons XIII fins a Florentino Pérez, passant per Juan Antonio Samaranch. Des del 2015, el president de l’entitat és Josep Mateu, que ja n’era el director general des del 1995 i vicepresident de la Junta Directiva des del 2012.
La Diputació de Tarragona lidera el rànquing de les subvencions al RACC
El club automobilista ha rebut gairebé 7 milions d’euros en subvencions de diferents administracions catalanes entre el 2010 i el 2022. Així consta en les dades a les quals ha accedit CRÍTIC mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública davant la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i les quatre diputacions provincials catalanes. La Diputació de Tarragona és l’administració que més hi ha contribuït, amb una suma de 4.953.000 euros.
Els recursos de la Diputació tarragonina, segons la informació facilitada, s’han destinat a finançar l’organització del Ral·li RACC Catalunya – Costa Daurada. La competició se celebra a Salou i a Port Aventura, després d’abandonar la Costa Brava l’any 2005. La Diputació de Tarragona ha estat històricament controlada per CiU des dels anys vuitanta. Des de les eleccions municipals del 2019, però, la presidència de l’ens va passar a les mans d’ERC, a partir d’un pacte amb Junts. La presidenta actual és la reusenca Noemí Llauradó. Les ajudes al RACC han estat constants i anuals. De fet, s’han incrementat en 100.000 euros en els darrers dos exercicis, passant dels 405.000 euros del 2019 als 506.000 del 2021 i del 2022 (l’edició del 2020 no va celebrar-se per la Covid-19).
La Generalitat de Catalunya, a través del Consell Català de l’Esport, també ha subvencionat el RACC per un total d’1,08 milions d’euros des del 2010. Els dos ajuts més quantiosos van ser els anys 2021 i 2022, per un valor de 500.000 euros cadascun. La informació facilitada per la Generalitat no especifica el concepte de la subvenció. La direcció del Consell Català de l’Esport va recaure al juny del 2021 en Aleix Villatoro, d’ERC.
L’Ajuntament de Barcelona ha subvencionat el RACC amb 530.000 euros, durant els mandats de Xavier Trias i d’Ada Colau
En tercer lloc, la suma de l’Ajuntament de Barcelona arriba als 530.000 euros, amb un total de quatre subvencions. Durant el mandat de Xavier Trias, el RACC va rebre un ajut l’any 2014 amb el concepte “subvenció extraordinària” per un total de 150.000 euros. Durant el d’Ada Colau n’ha rebut tres més els anys 2015, 2016 i 2018. Els ajuts han estat atorgats sempre a través de l’Institut Barcelona Esports (IBE).
En el cas de les subvencions del mandat de Colau, que s’eleven a un total de 380.000 euros, el concepte de l’ajut ha estat en dues ocasions la celebració de la competició automobilística de la Costa Daurada, i en el cas de l’ajut del 2015 va tractar-se d’una “subvenció extraordinària”. Més enllà dels ajuts de l’IBE, l’Ajuntament de Barcelona o els seus districtes han signat des del 2010 un total de 12 acords i convenis de col·laboració amb el RACC, però només un d’aquests té aportació econòmica, i és de 5.000 euros. A banda dels ajuts a l’entitat en si mateixa, l’any 2019 l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a la Fundació del RACC dos informes relacionats amb “els conflictes de convivència a la via pública i l’anàlisi del model de propulsió dels vehicles”. El consistori va abonar 30.008 euros per aquest concepte.
La Diputació de Barcelona és la quarta institució que més ha finançat el RACC. La seva aportació és de 333.807 euros, entre subvencions i contractes, durant el mateix període (2010-2022). De nou, les partides més elevades tenen relació amb el Ral·li RACC Catalunya – Costa Daurada. Són tres ajuts de 50.000 euros cadascun, entre el 2014 i el 2016. A banda, hi ha contractes menors que fan referència a la inclusió de reportatges per a la revista o el web que edita el club automobilístic, i que oscil·len entre els 17.000 euros de l’any 2014 i els 21.200 euros del 2015.
En resposta a les peticions d’accés a la informació pública de CRÍTIC, les diputacions de Girona i de Lleida expliquen que no els consta cap conveni ni cap subvenció amb el RACC.
“Megabotiga” de 16 empreses i circuit deficitari
En el vessant empresarial, el grup és format per 16 societats que ofereixen serveis diversos. Algunes són poc conegudes pel públic general, com Okeyjet, SAU (1981), Codi Servi, SLU (1992) o Acaservi, SAU (1994). Gabriel Pernau, autor del llibre RACC Cent anys de passió 1906-2006, explica que l’entitat “ha esdevingut una mena de megabotiga: telefonia, reformes de la casa, assistència, agència de viatges, autoescola…”. Les societats depenen d’un hòlding: Automòbil Club Assistència, SA (ACASA).
A tot això, cal afegir-hi una participació del 14,4% a Circuits de Catalunya, SL, la societat que explota la instal·lació de Montmeló. L’accionista principal, però, és la Generalitat. Circuits de Catalunya és deficitària des del 2009. Segons va publicar CRÍTIC, la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona hi van fer aportacions de més de 102 milions d’euros entre el 2006 i el 2017. A data d’avui per pèrdues acumulades s’eleven als 70 milions d’euros, i la Generalitat hi invertirà 30 milions d’euros més amb el nou pla estratègic liderat per Roger Torrent. El conseller d’Empresa assumeix que no serà possible quadrar els comptes del Circuit: “No hi ha cap circuit al món que tingui les curses de referència que tenim nosaltres que sigui sostenible econòmicament sense aportacions públiques”, afirmava en una entrevista recent al diari Ara.
La Generalitat invertirà 30 milions més a Circuits de Catalunya, una societat que és deficitària des del 2009
A preguntes de CRÍTIC, un portaveu del RACC defensa el circuit: “Es tracta de la infraestructura esportiva més important de Catalunya i és una font d’activitat que genera valor econòmic i notorietat internacional per al país”. En conjunt, segons la informació financera consultada per CRÍTIC, la xifra de negoci d’ACASA en total és de 138,6 milions d’euros, amb unes pèrdues de 6 milions. El club compta amb més d’un miler de treballadors, dels quals un 64% són dones. En canvi, 12 dels 16 membres de la Junta Directiva són homes.
La Junta del RACC sempre ha comptat amb una representació important de l’elit econòmica catalana del moment. En la Junta actual destaquen Juan Antonio Samaranch Salisachs, vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), i diversos noms de la gran empresa catalana com Albert Esteve (Laboratoris Esteve), Immaculada Amat (Amat Immobiliaris) o Manuel Puig (Puig). També formen part de la Junta persones vinculades a la propietat de mitjans de comunicació, com Agustí Cordón (exconseller delegat del Grup Zeta) o Alfonso Rodés (president de Havas Media Group). Marta Domènech exemplifica el vincle amb el sector públic: és alhora membre de la Junta del RACC i presidenta de Turisme de Catalunya. A preguntes de CRÍTIC, el club destaca que són “professionals de gran prestigi, amb àmplia experiència en els seus àmbits laborals i incloent perfils vinculats al sector digital”.
Sumant tots els serveis, el RACC suma 804.191 socis actius en l’inici del 2023, segons dades facilitades per l’entitat. Román Cavero, sindicalista en excedència de la CGT a la filial d’atenció telefònica del grup (Acaservi), matisa la xifra, i creu que moltes d’aquestes adhesions “són fictícies, ja que hi ha moltes modalitats gratuïtes associades a un soci titular”. En tot cas, la xifra és notablement inferior al milió aconseguit el 2005. “La davallada del club ve d’una mala gestió en voler expandir-se per tot Espanya“, opina Cavero, que hi afegeix que “la crisi del 2008 es va notar molt”.
Més enllà dels negocis, el RACC també té una fundació. Segons consta en la darrera memòria, el seu pes econòmic és reduït. L’any 2021 va rebre del RACC 100.000 euros en concepte de finançament. La seva finalitat és “promoure la mobilitat sostenible i protegir els interessos dels usuaris”, i es dedica a fer estudis. Alhora, la Fundació paga al club per ocupar una part de les oficines de la Diagonal: 47.804 euros anuals. L’aportació neta del club, doncs, es queda en poc més de la meitat. També rep ingressos d’estudis que elabora. Entre els clients dels seus serveis hi ha la Sindicatura de Greuges, per a la qual va elaborar l’estudi Els conflictes de convivència en la via pública derivats de la implantació de la xarxa de carrils bici a Barcelona.
El RACC com a ‘lobby’: una reunió el mes amb la Generalitat
A banda, el RACC és també oficialment un lobby, ja que consta des del 2017 al Registre de grups d’interès de la Generalitat de Catalunya. L’agenda política del grup és força activa. Entre els anys 2017 i 2023 consten 74 reunions i actes amb diferents departaments del Govern, l’equivalent a una el mes. La primera, de fet, va tenir lloc el mateix dia que es registrava com a grup d’interès. Hi van assistir el secretari i el director general d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i el motiu era parlar de peatges. La darrera trobada data del 16 de febrer de 2023, amb la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física.
Janet Sanz, tinenta d’alcaldia de Barcelona: “El Grup Godó és la catifa vermella per amplificar els informes del RACC”
També s’han fet reunions amb l’Ajuntament de Barcelona. Janet Sanz, segona tinenta d’alcaldia de les àrees d’Urbanisme i de Mobilitat, assegura que “tenir-los en compte no vol dir fer-ne cas”. La responsable de les polítiques de mobilitat de l’Ajuntament matisa que “nosaltres sempre els escoltarem, sabent que representen uns interessos. El que no faré mai és trucar-los abans de fer res com estaven acostumats en l’època de Xavier Trias, quan es demanava permís al RACC per fer o plantejar segons què”. La representant del govern municipal lamenta que “no estan acostumats a participar en igualtat de condicions amb altres entitats representatives de la ciutat” i per això “ens exigeixen un tracte diferenciat”.
Mercedes Vidal, exregidora dels Comuns, creu que el RACC va aconseguir que l’Ajuntament “fes marxa enrere” amb la política de radars
En canvi, Mercedes Vidal, exregidora de Mobilitat entre el 2015 i el 2019 per Barcelona en Comú, creu que encara hi ha exemples actuals en què la posició del RACC canvia polítiques públiques municipals. Vidal posa d’exemple el nombre de radars instal·lats el 2022 a la ciutat. “El RACC s’hi va mostrar contrari i l’Ajuntament va fer marxa enrere. Es va acabar implantant la meitat dels radars previstos”.
Per a l’exregidora, la clau és la capacitat del club per generar determinats estats d’opinió: “Tenen més veu els seus estudis que els de centres d’investigació capdavanters de casa nostra com, per exemple, els de l’Institut de Salut Global de Barcelona”. Janet Sanz coincideix en la capacitat d’incidència mediàtica del club automobilístic: “El Grup Godó és la catifa vermella per amplificar els informes del RACC a través de La Vanguardia o de Rac1”. En canvi, el departament de comunicació del club afirma que “el RACC no té posicionaments polítics” i que és format per “socis de moltes tendències diferents”, però matisa que “els socis atorguen confiança a l’entitat en temes de mobilitat, àmbit en què és un expert independent”.
El RACC també ha tingut vincles amb altres grups de conductors que volien incidir políticament, però les relacions no sempre han fructificat. És el cas de la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries (PARC), creada el 2017 amb l’objectiu d’evitar que els propietaris dels vehicles considerats més contaminants puguin accedir a la zona de baixes emissions (ZBE). La presidenta de la PARC, Mònica Xufré, recorda un parell de reunions que van tenir amb el director de la Fundació del club, Lluís Puerto: “Ens va rebre dues vegades, tot recordant-nos que, segons uns mesuraments que van fer, els cotxes antics eren molt contaminants i, per tant, són millors els nous”. I continua: “Per a nosaltres això és un pla Renove encobert. El RACC té interessos de cara a mantenir les subvencions que rep de les administracions públiques”. La cofundadora de la PARC es presenta a les eleccions del partit Barcelona Ets Tu, que encapçala l’advocat Daniel Vosseler.
D’Alfons XIII a Florentino: una història tant reial com empresarial
Des de la seva creació, l’any 1906, el RACC ha comptat amb personalitats destacades de l’empresariat català a la seva Junta En la seva fundació del 1906, l’entitat es deia Automòbil Club de Barcelona (ACB). Quan un grup d’automobilistes barcelonins va anar a Madrid per acompanyar el rei Alfons XIII el dia del seu casament, el mateix any, el club va guanyar l’apel·latiu de Reial. El monarca, de fet, constava com a president honorari del club a l’anuari de l’any 1918. El vincle amb l’aristocràcia va continuar amb els anys. N’han estat presidents els nobles Salvador Samà, marquès de Marianao; Maties Muntadas, comte de Santa Maria de Sants i destacat membre del Foment del Treball, o Eusebi López i Díaz de Quijano, marquès de Lamadrid.
Pernau destaca que ‘El Mundo Deportivo’ era “l’òrgan oficiós del RACC fins al 1915”
El seu rol com a defensor dels automobilistes en la política pública també és centenari. Als Estatuts del 1915, el club ja es proposava “exercir una contínua vigilància per a evitar que el número i quantia d’impostos i arbitris que satisfan els automòbils facin impossible la pràctica d’aquest”. Gabriel Pernau, autor del llibre RACC Cent anys de passió 1906-2006, explica que “sempre han intentat pressionar per aconseguir el que els interessava”. Pernau destaca que la força mediàtica del RACC no és nova, i recorda que entre els impulsors del club hi ha primer director d’El Mundo Deportivo (Grup Godó), el periodista Narcís Masferrer: “Era l’òrgan oficiós del RACC fins al 1915”, rebla Pernau.
També consten estudis i recomanacions als anys trenta per mirar de condicionar les polítiques de mobilitat. El fons Miquel Vidal i Guardiola de la Biblioteca de Catalunya conserva una petició del club del 1934, en què demanava la supressió dels passos a nivell i una millora en l’estat de les carreteres per atreure més turistes, aportant càlculs que justificaven aquesta aposta. Durant el franquisme, els presidents foren Francisco Quintana Ylzarbe (1940-1957) i Salvador Fàbregas Bas (1957-1985), que va ser gairebé tres dècades al capdavant de la institució. Fàbregas va ser reconegut pel règim amb la Creu de l’Orde de Cisneros, l’any 1970, a petició del secretari general del Movimiento, Torcuato Fernández-Miranda.
La llista de noms de l’elit econòmica que han estat vinculats al club és llarga. En els inicis, en són exemple el doctor i inversor immobiliari Salvador Andreu o el pintor Ramon Casas. En l’etapa postfranquista i democràtica, destaquen el president del COI Juan Antonio Samaranch, el publicista Lluís Bassat, l’exconseller d’Economia i exdirector de la concessionària d’autopistes ACESA, Josep Manuel Basáñez, o Florentino Pérez, president del Reial Madrid i del Grupo ACS.
Concretament, Florentino va ser-ne vocal del 2008 al 2012. Durant aquells anys, el RACC i ACS van associar-se per tirar endavant un camp de golf a Caldes de Malavella a través de la societat PGA Golf de Catalunya, SA. El camp s’ubicava als terrenys on s’havia previst fer un gran circuit, que finalment va acabar construint-se a Montmeló.
Fe d’errades: en la primera versió de l’article s’esmentava que el RACC era impulsor d’un camp de golf a Caldes de Montbui, quan en realitat és a Caldes de Malavella.
