Quatre idees que fan de la cultura un motor de transformació en clau LGBTI+

Cal que la cultura representi la societat diversa d’una forma natural i no estereotipada. Aquesta és una de les conclusions a les quals es va arribar durant l’Ateneu Crític “Cultura i orgull LGBTI+”, que es va emetre el 20 de juny passat, amb el suport de la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya.

En el debat hi van participar Alberto Lacasta Huelín, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminisme de l’Administració catalana; Marina Freixa, realitzadora i muntadora de cinema documental, i Àngel Exojo, membre del grup musical Fades, sota la moderació de la periodista de CRÍTIC Helena Martín. L’objectiu: posar en relleu el paper que té la cultura com a eina de transformació social i d’alliberament per al col·lectiu LGBTI+. Dels 45 minuts de conversa, n’extraiem quatre elements clau que poden ajudar a consolidar aquesta eina.

1. Aconseguir que hi hagi més referents culturals

“Quan sents que no ets igual que la persona que tens al costat, que tens una forma de pensar, una forma de sentir, una forma de ser, diferent, necessites referents on admirar-te i on poder veure que la teva realitat no és aliena al món, que no ets una rara avis, que hi ha altra gent com tu”, deia, en una de les primeres intervencions, Alberto Lacasta, director general de Polítiques Públiques LGBTI+.

Alberto Lacasta: “La cultura ha estat un espai de refugi per al col·lectiu; hem de generar més referents”

Segons un estudi de l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals, menys de la meitat dels personatges LGBTI+ a les pel·lícules i sèries de televisió tenen trama pròpia o una presència rellevant en l’argument de la peça. Lacasta hi afegia al respecte: “La cultura ha estat un àmbit on les persones del col·lectiu ens hem sentit sempre molt refugiades. I ha de seguir sent així; però, a més, la producció cultural hauria de poder generar prou referents perquè la gent jove pugui veure’ls i pugui tenir un sentiment de pertànyer a aquesta societat”.

2. Guanyar més drets per combatre els discursos d’odi

Vivim en un context d’auge de l’extrema dreta, que creix aprofitant-se dels discursos d’odi. I un dels col·lectius envers els quals s’adreça aquest odi és l’LGBTI+. Respondre a l’odi que propaguen determinats sectors és un altre dels elements clau per avançar cap a una societat més igualitària, on ningú no hagi de tenir por d’expressar-se lliurement. “La nostra existència sempre està en discussió”, explica Àngel Exojo, membre de Fades, “per molt que estigui reconeguda en un paper. Ara mateix, els nostres drets no són bàsics, no són drets assegurats. Malauradament, l’odi sempre existirà. Per tant, el que volem és mantenir aquells espais en què ens puguem sentir segures”.

Àngel Exojo (Fades): “La nostra existència sempre està en discussió”

Alberto Lacasta creu que “és important tenir lleis que ens protegeixin”. “No són només un paper. Ara mateix, per exemple, tenim 113 punts, a tot Catalunya, de la xarxa d’Atenció Integral SAI, on fem acompanyament a les persones que no viuen a la gran ciutat, sinó en poblacions més petites. Són espais on hi ha una realitat social molt diferent, i hem de poder acompanyar-les, donar-los un suport psicològic, inclús ajudar-les a denunciar davant dels Mossos en casos d’agressió. Tot això ens ho donen les lleis. És importantíssim tenir un marc legal que ens empari i que ens protegeixi”.

3. Mirada transversal per no limitar-se a nínxols de consum cultural

Un tercer element de debat durant l’Ateneu Crític va ser si les expressions culturals del col·lectiu LGBTI+ han de donar-se en espais propis, com ha passat sovint en el passat, o han de transcendir més enllà i ocupar espais mainstream del consum cultural. Marina Freixa, que treballa en el món audiovisual, creu que seria millor “tenir una perspectiva transversal amb tot. És a dir, que tots els projectes culturals incloguin una perspectiva LGTBI+, com també l’han d’incloure feminista i antiracista”.

Marina Freixa: “Tots els projectes culturals haurien d’incloure una perspectiva LGBTI+”

No obstant això, la realitzadora creu que, pel fet d’estar ara més de moda, no s’han de perdre “ni l’espai públic ni els espais autogestionats pel col·lectiu. “Tampoc la possibilitat de poder fer coses en espais populars, on el preu d’accés no suposi una limitació”, afirma. “Ull viu amb el pinkwashing de manual”, alerta Àngel Exojo: “Hi ha espais que semblen segurs, però no ho són, són façanes. Un dia el dediquen al col·lectiu, i la resta dels dies no t’hi deixen entrar segons com vagis vestit”.

4. Suport de les administracions per visibilitzar el col·lectiu

El Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat dona suport econòmic, en forma de subvencions, a entitats i col·lectius LGBTI+ en els seus projectes culturals. D’altra banda, segons explica Lacasta, s’està elaborant una guia de l’àmbit audiovisual, per visibilitzar “la diversitat com un valor en totes les comunicacions que fan les empreses i les entitats”.

Lacasta creu que hi haurà canvi quan a les tertúlies no es convidi una persona del col·lectiu per parlar només de la situació del col·lectiu. “Som ciutadans com qualsevol altre, i, per tant, podem ser experts en advocacia, en vulcanologia o en l’elecció del papa”, remarca. El director general creu que “un Orgull sense cultura no té cap sentit, de la mateixa manera que una cultura sense Orgull, tampoc. Vull que puguem tenir més cultura, més accessible, perquè la cultura és un dret bàsic per relacionar-nos com a societat, i per poder gaudir de la vida, també, per què no?”.

La conversa es va acabar recomanant diversos artistes emergents. Àngel Exojo va esmentar el projecte musical de la mataronina Llum, exconcursant del programa de TV3 Eufòria, i l’escriptor i artista Alok Vaid-Menon. Marina Freixa va destacar la Mostra de Films de Dones de Barcelona, que inclou un cicle de cinema lèsbic en espais públics. Finalment, Alberto Lacasta va recomanar “llegir, llegir molt, perquè ens ajuda a comprendre altres realitats que no podem viure en el dia a dia. I també veure molt de cinema”. En concret, es va referir a la Mostra Fire de cinema LGBTI, organitzada pel Casal Lambda.