Tot el món vol gas: s’acosta la crisi de les calefaccions

Els darrers mesos, la crisi energètica mundial ha disparat els preus de totes les matèries primeres que tenen a veure amb l’energia. La inestabilitat als mercats internacionals s’ha traduït a Espanya en una escalada dels preus de l’electricitat. La bateria de mesures presentades pel Govern espanyol, que inclou rebaixes d’impostos i retallades de beneficis a les elèctriques, no ha aconseguit aturar l’augment de preus. Rere l’encariment d’engegar el llum o posar rentadores s’amaga l’espectacular ascens de preus del gas natural, que és una de les fonts d’energia que més alimenten el sistema elèctric. Però el gas amenaça ara de convertir-se en un problema en si mateix.

Europa té molt menys gas als seus dipòsits que ara fa un any. Països com Noruega o Holanda extreuen algunes reserves del seu propi territori, però la majoria s’ha d’importar des de fora del continent. En el pla industrial, empreses molt dependents d’aquest recurs poden veure afectada la seva producció: Al Regne Unit, algunes fàbriques de fertilitzants han tancat temporalment per falta de gas. I, a les cases, una tendència continuada a l’alça amenaçaria un dels béns més preuats durant l’hivern: la calefacció. En aquest context, alguns experts i organitzacions ecologistes demanen obrir el focus més enllà del que ha passat en les darreres setmanes: Exigeixen als governs que es redueixi la nostra dependència del gas i que es deixi de subvencionar de manera encoberta la indústria fòssil.

Els grans gasoductes europeus, més econòmics que els vaixells, tampoc no han fluït com s’esperava

Una tempesta perfecta, però també un corrent de fons

La majoria de les anàlisis assenyalen que una suma de factors poc habituals ha propiciat aquesta pujada del gas. Per a Simon Pirani, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies i autor de Burning Up: A Global History of Fossil Fuel Consumption, ha estat determinant la reactivació de les fàbriques als països asiàtics: “Hi ha hagut menys gas del que arriba en vaixells a Europa (l’anomenat GNL [gas natural liquat]) perquè la Xina l’ha comprat gairebé tot”. Pirani també destaca el fet que l’hivern passat fos especialment fred i, per tant, el consum de gas, més elevat. I l’energia que arriba a través dels grans gasoductes europeus, més econòmica que la que es transporta en vaixells, tampoc no ha fluït com s’esperava: “Hi ha hagut menys gas provinent de Rússia, que n’és la font principal”. S’hi suma que l’extracció a l’interior d’Europa, molt menor que la demanda, va de baixada: “Des de fa temps, cada vegada extraiem menys gas dels Països Baixos”, explica Pirani.

En el cas de l’Estat espanyol, la majoria del gas no ve de Rússia sinó del nord d’Àfrica, i en aquesta via també han sorgit problemes: El trencament de relacions entre el Marroc i Algèria ha provocat que no es puguin renovar els contractes, i el gasoducte que creua tots dos països per alimentar Espanya deixarà de funcionar el proper 31 d’octubre després de 25 anys de servei.

Frida Kieninger, membre de l’ONG Food & Water Europe i especialista en energia, comparteix el diagnòstic d’aquestes causes puntuals, però creu que també cal fixar-se en factors més estructurals: “Alguns països són molt més vulnerables a episodis com aquests perquè depenen més del gas fòssil, i particularment del gas fòssil utilitzat per generar electricitat. És fruit d’una decisió política dels estats de no fer res per reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils”.

Per a Josep Nualart Corpas, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), la pujada del preu del gas també respon a motius estructurals i físics, ja que “s’està donant el progressiu i irreversible esgotament d’aquest combustible fòssil”. En canvi, Simon Pirani explica que no creu que la situació estigui provocada per l’esgotament mundial del gas: “És cert que cada vegada serà més car extreure el recurs, però la indústria fòssil produeix el que pot vendre i les altres indústries que en depenen continuen pagant el cost. Molt abans d’esgotar el gas haurem d’aturar el seu consum. Molt abans, ens quedarem sense atmosfera per les emissions contaminants del gas i del petroli”.

L’ombra dels possibles talls de subministrament

El risc de quedar-se sense prou gas ha sobrevolat els estats europeus des de l’inici d’aquesta escalada de preus. Al Regne Unit, almenys dues fàbriques de fertilitzants alimentaris (una indústria molt intensiva en l’ús del gas) han hagut d’aturar la producció pel fet de no poder assumir aquest cost. Tenir més o menys gas els pròxims mesos dependrà, en bona mesura, de la meteorologia dels mesos vinents. “Si comencem l’hivern amb fred i retirem molt gas, no ens en quedarà per a quan arribin els mesos de temperatures més baixes”, explicava Catherine Newman, directora de la consultoria energètica Limejump, en declaracions a l’agència Bloomberg.

El Col·legi d’Enginyers creu que “Europa podria veure’s a curt termini en una situació molt compromesa”

En la mateixa línia, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya apunta que “la conjuntura actual no ha permès cobrir les reserves europees de cara a l’hivern, que es troben tan sols al 70%, un fet que pot tenir greus conseqüències sobre el subministrament en els mesos vinents”. Segons explica el Col·legi, això implica que “Europa podria veure’s a curt termini en una situació molt compromesa”. Per contra, l’Oxford Institute of Energy Studies confia que “la combinació d’un hivern relativament suau i d’un rendiment raonable per part d’unitats de generació d’energia que no són de gas”, entre altres factors, “podria donar lloc a la relaxació del mercat”. En tot cas, Simon Pirani, investigador del centre, puntualitza que la dificultat per assegurar subministrament a tothom si es confirmen les pitjors previsions no és tècnica sinó política: “És perfectament possible assegurar a tothom una llar calenta en una societat com la nostra i amb el nivell de desenvolupament tecnològic que tenim. Però la societat ha de voler-ho prioritzar”.

Frida Kieninger considera que els mateixos preus disparats poden provocar que moltes persones deixin d’accedir al gas, encara que no es produeixin talls de subministrament com a tal: “El que sabem és que, si no és assequible per a una part de la nostra societat, molta gent decidirà menjar en lloc de tenir prou escalf”. De fet, un informe del Bank of America Merrill Lynch (BofAML) publicat a inicis d’octubre ha calculat que els ciutadans europeus pagaran un 32% més en la factura del gas aquest any 2021, a més d’un augment previst del 28% durant el 2022. L’entitat bancària creu que aquest encariment suposarà, a més, una amenaça per a l’esperada recuperació econòmica. Josep Nualart Corpas, de l’Observatori del Deute en la Globalització, opina que “els talls de subministrament es produiran abans pels impagaments de les factures que pels problemes geopolítics”, i que la pobresa energètica es veu agreujada per tots els pagaments il·legítims que es troben en el terme fix de la factura.

Una factura inflada per infraestructures que no s’utilitzen

Els pagaments “il·legítims” que menciona Nualart fan referència a costos com ara els derivats de disputes entre empreses o de planificacions extremament optimistes. En la mateixa línia, Ecologistes en Acció defensa que, més enllà de les fluctuacions dels mercats internacionals, la factura del gas podria abaratir-se amb una revisió profunda dels costos fixos: “La factura conté costos il·legítims, perquè hi paguem una infraestructura completament sobredimensionada”, explica Sagrario Monedero, experta en gas de l’entitat. 

La mitjana d’ús de les instal·lacions d’Enagás en la darrera dècada és de només el 27%

Monedero assenyala que el sistema de costos fixos va ser dissenyat per afavorir els interessos econòmics de l’elit empresarial: “Durant la dècada dels 2000, es va produir a Espanya un boom de la infraestructura gasística que pretenia donar resposta a un augment de la demanda domèstica que mai es va produir”. Nualart coincideix en l’anàlisi: “Un informe de l’extinta Comissió Nacional de l’Energia ja mostrava el 2012 que el consum planificat estava molt per sobre del real. Els càlculs semblaven més un estímul per als inversos que una predicció real per a la planificació d’infraestructures necessàries”.

La intenció de les inversions en infraestructures per emmagatzemar el gas era, segons la portaveu d’Ecologistes en Acció, convertir Espanya en un hub de gas natural per a tota la Unió Europea: “Avui en dia tenim el 42% de la capacitat d’emmagatzematge de gas de tota la Unió Europea, una infraestructura totalment sobredimensionada de la qual mai s’ha fet tant ús com es pensava”.

Un informe publicat per l’Institute for Energy Economics and Financial Analysis (IEEFA), un centre de recerca nord-americà, confirma aquestes sospites i assenyala que els consumidors espanyols han pagat costos excessius per la infrautilització de les plantes d’Enagás, l’empresa nacional del gas que és propietària de quasi tota aquesta infraestructura i que va ser privatitzada als anys noranta. Concretament, la mitjana d’ús de les instal·lacions en la darrera dècada és de només el 27%, i en cap moment des de la seva construcció no ha superat el 50%. De fet, una de les set plantes de regasificació de l’Estat no s’ha arribat a utilitzar mai. Es tracta d’El Musel, a Astúries: la seva construcció va finalitzar l’any 2013, però davant la falta de demanda va entrar en fase d’hibernació. “Cada any es carreguen a la factura dels ciutadans uns 24 milions d’euros només per pagar la planta d’El Musel”, explica Sagrario Monedero.

En declaracions al digital Climática, Enagás explica que “no són previstes noves inversions per a infraestructura gasística en els pròxims anys”. Tanmateix, Frida Kieninger alerta que arreu del continent hi ha projectes per continuar finançant la indústria sota l’excusa del desenvolupament de l’hidrogen verd: “A Brussel·les hi ha plans sobre la taula de la indústria del transport del gas per construir i operar nous gasoductes que costarien uns 40.000 milions d’euros als europeus, amb noms que sonen més ecològics com Smart Gas o Green Hydrogen”. Aquestes inversions, liderades sovint pel Banc Europeu d’Inversions (BEI) i on Enagás també participa, es justifiquen per la necessitat d’adaptar la infraestructura al transport dels gasos renovables com l’anomenat hidrogen verd, però en funció de l’ús que se’n faci també podran ser utilitzades per prolongar la dependència respecte als gasos fòssils. Cal tenir en compte que, segons un informe de l’Observatori del Deute en la Globalització, avui en dia només un 1% de l’hidrogen prové de fonts renovables.

L’Observatori del Deute en la Globalització creu que hi ha més tipus de costos il·legítims en la factura, com ara els resultants de disputes judicials. Segons xifres de l’entitat, Naturgy va carregar a la factura 164 milions d’euros d’un deute que tenia amb l’empresa proveïdora de gas algeriana Sonatrach. L’empresa nord-africana havia reclamat aquesta quantitat a un tribunal d’arbitratge internacional i va guanyar el litigi, però els diners es van considerar costos de sistema, un dels conceptes de la factura del gas.

Els governs europeus intenten aturar el cop

Alguns governs de la Unió Europea han començat a implementar mesures de curt termini a la crisi energètica: França ha decretat una congelació de preus, però les pujades dels propers mesos es comptaran i s’afegiran a la factura quan els preus tornin a baixar. Espanya ha pres una mesura similar, però només aplicable als consumidors amb tarifa d’últim recurs (TUR), que són una minoria. En tot cas, per guanyar estabilitat més enllà de les pròximes setmanes, la Unió està discutint diverses propostes legislatives. Espanya pressiona els socis europeus  per impulsar una compra conjunta de gas, amb un sistema molt semblant al que s’ha implementat per a les vacunes contra la Covid-19, i també per augmentar les reserves. La Comissió Europea ha avançat que presentarà una proposta de reforma de tot el mercat gasístic abans que acabi el 2021.

Tanmateix, experts i organitzacions ecologistes coincideixen a assenyalar que és necessari un replantejament més profund, basat en el fet de necessitar menys gas. “Pots reduir a la vegada les emissions contaminants i el preu de la factura aïllant millor els edificis. Els estudis indiquen que les reduccions són increïbles, fins a un 50%”, explica Simon Pirani. Frida Kieninger també assenyala aquesta reducció de la necessitat de calefacció com a línia prioritària: “Necessitem un pla de renovació per aïllar molt millor les cases”.

La llista d’accions necessàries pot ser molt més llarga. “També cal deixar de fabricar autobusos i cotxes que utilitzen gas. Cal reduir progressivament tots els usos d’aquest combustible fòssil”, hi afegeix Kieninger: “A banda del que millorem en eficiència energètica, ens hem de plantejar com és possible que encara tinguem tanta demanda de combustibles fòssils”. Sagrario Monedero, d’Ecologistes en Acció, apunta que “fa falta planificar adequadament els usos energètics i les tecnologies disponibles, i establir una jerarquia: no és el mateix l’alimentació que mantenir els nivells actuals de transport aeri”. I, pel que fa als costos del gas que hàgim de continuar utilitzant, Josep Nualart Corpas proposa una auditoria: “Encara que els increments actuals del preu del gas corresponen a la part variable de la factura, caldria avaluar els costos i peatges que hi ha en el terme fix. És allà on s’imputen els pagaments il·legítims del sistema gasista. L’any 2019 ja vam aconseguir evitar, des de la societat civil, que se seguís sumant a la factura el projecte Castor”.