Crític Cerca
Espai Crític

El repte de moure’ns per la metròpolis d’una altra manera

L'AMB adopta la mobilitat sostenible com a estratègia per controlar millor la qualitat de l'aire i promoure sistemes de transport més respectuosos amb el medi

24/09/2021 | 06:00

Imatge virtual de com quedarà la C-245 entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels, després de la remodelació que s'hi està fent / AMB

La freqüència i intensitat de les onades de calor a l’àrea metropolitana de Barcelona ha crescut significativament des del 2015. Pel que fa a la qualitat de l’aire, els nivells de contaminants atmosfèrics encara estan per sobre dels llindars acceptats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe El canvi climàtic a l’àrea metropolitana de Barcelona: cap a un model urbà sostenible i resilient, elaborat per la Plataforma Internacional per a la Sostenibilitat Social Re-City, amb el suport de la Fundació Catalunya Europa, i fet públic al desembre del 2020.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una institució capdavantera pel que fa a les polítiques de mobilitat sostenible i de millora de la qualitat de l’aire, en línia amb les principals agendes internacionals com ara l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), els Acords de París sobre el clima, la Nova Agenda Urbana (Habitat) o el Pacte Verd Europeu.

Al mes de març passat, l’AMB va aprovar per unanimitat la declaració d’emergència climàtica, un pas considerat decisiu per poder aplicar de manera urgent diversos dels seus objectius estratègics. També ho han fet, en moments diferents, l’Ajuntament de Barcelona i altres municipis metropolitans, com ara el Prat de Llobregat o Sant Cugat del Vallès. En aquest context d’emergència, una de les prioritats de l’AMB durant aquest mandat (2019-2023) és millorar la qualitat de l’aire al territori metropolità. Promoure una mobilitat més sostenible és una de les maneres de reduir la contaminació atmosfèrica que, com a gran urbs industrial i de serveis, va créixer de forma important des de les últimes dècades del segle XX. Una altra manera de fer-ho és conscienciar la ciutadania a través dels diferents recursos i les activitats del programa educatiu Compartim un Futur, així com les falques informatives que es fan de les activitats quan entrem en episodis d’alta contaminació per òxids de nitrogen o partícules en suspensió o la seva difusió per les xarxes socials.

Uns quants mesos abans, el Consell Metropolità, el màxim òrgan de govern de l’AMB, havia aprovat definitivament el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU), que preveu, en el període 2019-2024, un centenar de mesures, integrades en sis eixos estratègics, per modificar substancialment la manera com els ciutadans fan els seus desplaçaments pel territori de l’àrea metropolitana (actualment, 36 municipis). El Pla inclou un estudi ambiental estratègic que preveu, entre altres coses, arribar al 2024 havent reduït un 3,2% els recorreguts amb vehicle privat, havent reduït el consum d’energia en un 5%, les emissions de diòxid de carboni (CO2) en un 7% i les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió (PM) en un 30%.

Control de la qualitat de l’aire

El trànsit de vehicles amb combustibles fòssils és la causa principal de contaminació de l’aire a l’àrea metropolitana de Barcelona. Cada any, provoca unes 3.500 morts prematures i 1.800 ingressos hospitalaris per causes cardiorespiratòries. Com que el potencial de reducció d’emissions en aquest àmbit és molt gran, aquest és un dels sectors principals on les administracions públiques poden incidir en els propers anys per assolir els objectius que marca la Unió Europea de reduir un 55% d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 2030.

Nanosensors mòbils per mesurar la qualitat de l'aire / AMB

En una prova pilot, es mesura la qualitat de l’aire amb nanosensors portàtils situats en persones voluntàries que van a peu o amb bicicleta

L’AMB ha desenvolupat un seguit d’eines per poder conèixer en tot moment l’estat de l’aire de la metròpolis. Destaca el visor de l’aire metropolità, allotjat al web de l’AMB, que mostra els resultats de les 20 estacions de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que la Generalitat de Catalunya té a la metròpolis. Gràcies a aquestes dades, que inclouen les concentracions de NO2, de PM10 i d’ozó (O3), és possible, en casos de concentracions elevades, declarar oficialment avisos preventius i episodis de contaminació. En aquests casos, l’AMB ha elaborat un seguit de normes i de recomanacions per als municipis i per a la ciutadania. Per exemple, en casos de contaminació per partícules PM10, l’AMB fa aturar totes les obres públiques que es fan al territori, així com qualsevol activitat que generi més pols. A més a més, aquest visor permet de forma divulgativa donar a la ciutadania un coneixement actualitzat, hora a hora, dels nivells de qualitat de l’aire i amb previsió de la situació per a les 48 hores següents.

La Plataforma per la Qualitat de l’Aire, formada per una vuitantena d’entitats ciutadanes i ecologistes, considera que aquesta xarxa de mesurament de l’aire és del tot insuficient. L’arquitecte i portaveu de la Plataforma, David Bravo, opina que mesurar la contaminació “és complicat, perquè hi ha moltes variables a controlar i els valors en un carrer concret poden ser diferents dels d’un altre carrer del mateix barri, especialment pel que fa a detectar les partícules fines. Caldria una infraestructura molt més gran i més repartida per ser del tot eficaç i caldria també incrementar les substàncies contaminants analitzades”.

L’AMB innova amb les seves polítiques de mobilitat sostenible i qualitat de l’aire mitjançant la captació de fons europeus, la participació activa en xarxes europees i internacionals com EIT Urban Mobility, Metropolis o European Metropolitan Authorities, que tenen seu a Barcelona, i l’intercanvi de coneixement a través de l’atenció de delegacions que venen a conèixer els seus projectes.

Pel que fa a augmentar la capil·laritat territorial dels mesuraments, recentment l’AMB també ha participat en el projecte europeu Interreg Sudoe NanoSen-AQM. En la prova pilot d’aquest projecte, s’ha mesurat la qualitat de l’aire en diversos municipis metropolitans gràcies a la implantació de nanosensors portàtils de baix cost en persones voluntàries que es desplacen amb bicicleta i a peu, així com d’alguns sensors fixos. Aquests sensors han estat dissenyats per socis del projecte i les mesures es completen amb captadors passius i sensors comercials, durant les campanyes del projecte NanoSen-AQM en els municipis metropolitans, com a mesura compensatòria, atès l’escurçament del període de mesurament a causa de la pandèmia de la Covid-19. L’ús futur d’aquest tipus de tecnologia permetrà mesurar la qualitat de l’aire en temps real, en una varietat d’entorns molt més gran i a un cost molt menor que els sistemes convencionals.

ZBE, la mesura per limitar el trànsit dels vehicles més contaminants

Els vehicles motoritzats generen el contaminant principal, el diòxid de nitrogen (NO2), al qual el 48% de la població hi està exposada habitualment en uns valors superiors als recomanats per l’OMS, segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, amb dades del 2018. L’efecte negatiu del trànsit rodat queda palès en les estadístiques, ja que, durant els dies feiners, quan hi ha més cotxes i motos circulant per l’àrea metropolitana, els registres de NO2 són més elevats que els caps de setmana.

Cartells a les sortides de les rondes per explicar quins vehicles poden accedir a la zona de baixes emissions / AMB

Les ZBE s’estan implantant a les ciutats de més de 50.000 habitants, tot i els dubtes sobre la seva efectivitat

D’entre les mesures per intentar rebaixar la contaminació causada pels vehicles de motor, destaca la de la restricció d’accés dels vehicles més contaminants (sense distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit) a determinades zones centrals de les ciutats, el que es coneix per zones de baixes emissions (ZBE). L’AMB ha creat la ZBE Rondes Barcelona, que integra cinc municipis metropolitans (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs), i és la més gran d’aquest tipus del sud d’Europa. Funciona de manera permanent, durant tot l’any, del dilluns al divendres, de 7 a 20 hores, des de l’1 de gener de 2020. Aquesta ZBE, que compta amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), ha aconseguit reduir en més d’un 90% el trànsit dels vehicles més contaminants (els que no tenen distintiu ambiental) i ha esdevingut el model de referència a tot Espanya per a les ciutats de més de 50.000 habitants, que obligatòriament hauran de crear les seves abans del 2023. Actualment, ja s’estan creant i activant altres ZBE d’àmbit local, i algunes, com la de Sant Cugat del Vallès i la de Sant Joan Despí, ja estan en marxa.

Les ZBE també tenen detractors. Hi ha veus del món ecologista que consideren que no desincentiven l’ús del cotxe privat, sinó que estimulen la compra de nous vehicles i anticipen l’obsolescència del parc automòbil. “Pot ser una solució puntual per a episodis d’emergència”, opina David Bravo, de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, “però no resol del tot el problema, ja que el 30% de les emissions de CO2 d’un cotxe es generen abans que surti de fàbrica, mentre que tampoc els vehicles nous són nets del tot”. Des de l’AMB, sense entrar en altres consideracions, sí que creuen que és una mesura efectiva i que va en la línia del que s’està implementant a tot el món: delimitar zones concretes de les urbs on la contaminació és més alta i evitar-ne l’accés dels vehicles que encara poden agreujar-la.

Per donar alternatives i facilitar el canvi d’hàbits, l’AMB va crear la T-Verda Metropolitana, un títol de transport públic gratuït que va associat directament al fet de donar de baixa i desballestar un vehicle privat contaminant i no adquirir-ne cap de nou en un període de tres anys. La T-Verda permet viatjar de forma gratuïta en qualsevol transport públic (metro, autobusos, trens…) en tot l’àmbit integrat de l’ATM Barcelona (sis corones o àrees de pagament). Actualment, ja hi ha més d’11.000 persones que la tenen.

Vies més humanes que faciliten la mobilitat sostenible

El territori metropolità és relativament petit (636 km2), però alhora és una àrea molt densament poblada, ja que hi viuen més de 3,2 milions de persones. A banda, també és una àrea amb grans infraestructures estratègiques (el port, l’aeroport del Prat, grans zones industrials), la qual cosa fa que estigui travessada per vies de comunicació importants (autopistes, rondes, carreteres, vies ferroviàries, etc.). Aquestes vies, tot i que són necessàries per al desenvolupament econòmic de la metròpolis, provoquen problemes, tant de mobilitat com de caràcter mediambiental, i també actuen com a barrera entre barris d’un mateix municipi o entre municipis veïns. En aquest sentit, l’AMB ha executat i té en marxa nombrosos projectes per humanitzar i reconnectar les àrees afectades.

Un dels casos més paradigmàtics és el de la carretera C-245 al seu pas per Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Castelldefels (Baix Llobregat). El projecte de la integració urbana de la carretera C-245 posarà fi a una via gens amable, si no és per circular-hi amb cotxe, que suposa un autèntic calvari per als veïns dels barris que creua. Quan s’acabi d’executar el projecte (previsiblement, abans del 2023, ja que les obres es van iniciar entre el juliol i el setembre de 2020), s’haurà creat un tram continu de la Bicivia Metropolitana, així com un carril bus de 13 km que prioritza la mobilitat amb transport públic i permet augmentar fins a un 25% la velocitat comercial en els trams urbans, amb un servei de Bus Metropolità d’altes prestacions, el Metrobús 8, amb una freqüència de pas de 10 minuts. També incideix en una millora de la intermodalitat, amb la construcció d’estacions d’intercanvi amb altres sistemes de transport públic (rodalies, Trambaix, metro). El vídeo següent ens mostra més detalls del projecte:

El projecte d’integració urbana de la C-245 és un exemple de com fer compatibles el transport públic, el carril bici i el trànsit privat

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) creu que s’hauria d’haver apostat per una plataforma fixa reservada (un tramvia com el que ja funciona en altres ciutats del Baix Llobregat); però, atenent la urgència d’aquesta actuació i el seu cost menor, considera que una línia d’autobús d’altes prestacions pot ser positiva per a la mobilitat entre aquests municipis. “El que és més important aquí”, hi afegeix una portaveu de l’entitat, “és que es pugui pacificar l’entorn de la C-245 i s’acabi la concepció de barrera que suposava fins ara aquesta via”. La nova C-245 també integrarà una part de l’eix Bicivia 7, la xarxa pedalable metropolitana, per als qui es vulguin desplaçar amb bicicleta de forma segura, un altre mitjà de transport sostenible.

La Bicivia és la xarxa de carrils pedalables que té l’objectiu d’arribar als 500 km de recorregut total i que permetrà anar, amb bicicleta, de punta a punta de la metròpolis. Molts altres projectes sobre el territori consisteixen en petites actuacions, però de gran importància, per facilitar la mobilitat sostenible, especialment a peu i amb bicicleta. Un exemple és la construcció de guals sobre el riu Llobregat per connectar municipis de ribes oposades.

La nova xarxa d’electrolineres i de fotolineres, impuls del vehicle elèctric

Catalunya i l’Estat espanyol se situen a la cua de la llista de països europeus pel que fa a la venda de vehicles elèctrics, segons les dades del primer semestre del 2021 publicades per l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA). Espanya té un baixíssim 2% de matriculacions d’aquests vehicles, per sota de països pròxims com Itàlia (3%), Portugal (6%) i França (8%), i molt lluny dels percentatges dels països capdavanters (Suècia, amb el 13%, o Alemanya, amb l’11%). La majoria dels experts coincideixen a apuntar que el factor principal d’aquest pobre resultat és la manca de punts de càrrega elèctrica per als cotxes, tant a l’entorn urbà com interurbà, que desincentiva els ciutadans a comprar-ne per la dificultat que després tenen per recarregar-ne les bateries. Mentre no hi hagi una actuació contundent per part de les administracions superiors, l’AMB està desenvolupant una xarxa pròpia de punts de recàrrega. Es tracta de la xarxa d’electrolineres i de fotolineres.

Fotolinera de Molins de Rei, de tecnologia bidireccional / AMB

Fins que no hi hagi més punts de recàrrega al carrer, no augmentarà la venda de cotxes elèctrics a l’àrea metropolitana

En el cas de les fotolineres, els punts de recàrrega estan equipats amb una pèrgola fotovoltaica, i l’electricitat que s’hi genera es destina a recarregar els vehicles elèctrics endollats. Quan aquests no la necessiten (perquè ja estiguin carregats o bé perquè no hi hagi cap cotxe connectat en aquell moment), s’aprofita per a l’equipament públic més proper. L’AMB ja compta amb vuit fotolineres en funcionament al territori i dues més de construïdes a punt d’entrar en servei. A banda, hi ha tres fotolineres en execució i nou més en procés d’adjudicació. Així, a finals del 2022, n’hi haurà 21 en total.

Un cas especial és la fotolinera de Molins de Rei, de tecnologia bidireccional o V2G. Aquesta fotolinera incorpora un component tecnològic pilot d’última generació: un equip de recàrrega bidireccional, que permet que l’energia segueixi el camí oposat, ja que s’injecta a la xarxa provinent de la bateria d’un vehicle elèctric que hi estigui connectat. Aquesta tecnologia fa realitat l’emmagatzematge de l’energia solar mitjançant bateries, ja sigui dins dels vehicles elèctrics o fixes a les llars, un dels reptes de la implantació d’energies renovables. Els projectes de Bicivia, de millores i regeneració ambiental dels rius metropolitans i d’electrolineres i fotolineres també reben finançament del FEDER fruit del conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’AMB.

Substituir la flota d’autobusos més contaminants

D’altra banda, des del punt de vista de promoure sistemes de transport més sostenibles, l’AMB es troba en el procés de renovar les seves flotes de transport públic amb vehicles que utilitzen tecnologies més netes. Per exemple, durant el 2020 i el primer trimestre del 2021 s’han incorporat a la flota una seixantena d’autobusos híbrids de baixes emissions, que donen servei tant a la zona del Llobregat com a la del Besòs i també al NitBus de Barcelona. L’Associació per a la Promoció del Transport Públic, tot i aplaudir aquesta mesura de renovació de vehicles, considera que caldria accelerar-la en els pròxims anys, per arribar a les previsions del PMMU per al 2024.

Autobusos híbrids adquirits recentment per substituir els antics que funcionen només amb dièsel / AMB

S’han incorporat 60 vehicles híbrids a la flota d’autobusos interurbans, però caldria que la renovació fos més ràpida

Un altre projecte que millora la mobilitat és el dels aparcaments Park & Ride, que faciliten l’intercanvi modal entre el vehicle privat i el transport públic, per a aquells ciutadans que no poden optar a fer el 100% del seu trajecte amb aquest darrer sistema. Actualment ja hi ha set aparcaments Park & Ride metropolitans en funcionament, amb una alta ocupació de vehicles.

Educació ambiental i transferència d’expertesa a escala mundial

Enfortir l’educació ambiental entre la ciutadania és clau per anar millorant la mobilitat metropolitana, perquè només ciutadans informats i conscients del que ens hi juguem tots plegats tindran l’opció de prendre decisions sobre com es traslladen d’un lloc a l’altre. És per això que, a través del seu programa d’educació ambiental Compartim un Futur, l’AMB organitza activitats destinades tant al públic escolar com al familiar per fer entendre la importància de tenir uns bons hàbits de mobilitat, d’escollir modes de transport sostenibles, etc.

L’AMB també exporta el seu bagatge en estratègies de mobilitat sostenible a altres parts del món, mitjançant la seva àrea d’Internacional i Cooperació. Així, des del 2007 hi ha en marxa una col·laboració amb l’àrea metropolitana de Maputo, la capital de Moçambic, per treballar a construir-hi una mobilitat inclusiva, equitativa, segura i sostenible, tal com vam explicar a CRÍTIC l’any 2019. En aquest sentit, l’AMB treballa amb els actors locals en campanyes contra l’assetjament sexual al transport públic, així com en la formació i reflexió col·lectiva amb les administracions i els operadors per a la incorporació d’estratègies per millorar la mobilitat i l’espai públic.

També a l’àrea metropolitana de San Salvador (El Salvador), s’ha fet una contribució concreta per millorar les polítiques de mobilitat, incorporant-hi la mirada de gènere per fomentar la igualtat d’oportunitats. A escala internacional, l’AMB també participa en un gran nombre d’iniciatives que promouen la mobilitat sostenible. És el cas, per exemple, del projecte Smart MR, que vol afavorir la transició a un futur urbà de baixes emissions de carboni. L’objectiu és aconseguir mesures sostenibles per al transport i la mobilitat a les ciutats.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies