Crític Cerca
Espai Crític

Què ens ensenyen el feminisme, l’ecologisme o l’activisme digital?

El Born CCM reflexiona al voltant d'aquests tres àmbits en el cicle #Referències amb activistes internacionals com Tithi Bhattacharya, Anastasia Kavada o Tabi Joda i assagistes nostrats com Simona Levi, Bel Olid o Alfons Pérez

30/04/2021 | 15:49

Hi ha idees que s’articulen com a causes o moviments, hi ha causes o moviments que defensen idees capaces de modelar o transformar les nostres maneres de viure la vida. L’ecologisme, el feminisme, l’antiracisme o l’activisme digital ens assenyalen aspectes de la realitat que qüestionar i en els quals incidir: l’explotació predadora dels recursos naturals en un context d’emergència climàtica, el masclisme estructural i la violència contra les dones, les discriminacions per motius d’origen o l’espai de poder i de control que es juga a Internet. Quins ensenyaments es podrien extreure d’aquests moviments?

En paral·lel a l’exposició ‘Per una educació en llibertat’, El Born Centre de Cultura i Memòria acull una sèrie de trobades del cicle #Referències, en aquest cas sota el títol ‘Pedagogies contemporànies’. En aquest marc, tres autors internacionals conversaran amb activistes catalans el poder transformador i pedagògic d’internet, dels feminismes i de l’ecologisme. Així, l’especialista britànica en mitjans digitals, Anastasia Kavada ho farà amb l’activista Simona Levi; l’assagista feminista índia Tithi Bhattacharya parlà amb l’escriptora Bel Olid i l’activista mediambiental nigerià Tabi Joda amb l’investigadora de l’Observatori pel Deute (ODG), Joana Bregolat. Les trobades, que tindran lloc els 6, 13 i 20 de maig respectivament a El Born CCM i també es podran seguir al Youtube del centre.

Aprofitant els debats, CRÍTIC ha parlat amb Simona Levi, Bel Olid i amb Alfons Pérez de l’ODG per valorar què aporten aquests tres àmbits a l’ensenyament per transformar el món.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Les potencialitats del món digital

L’àmbit digital té un pes cada cop més important en el conjunt de la realitat i la pandèmia de la Covid-19 ha fet prémer l’accelerador: més treball a distància, més socialització virtual i més importància en l’economia per a alguns gegants tecnològics que han assolit posicions de domini. De les pedagogies de la xarxa tractarà la xerrada entre la polifacètica activista, docent i dramaturga Simona Levi i la també activista i acadèmica Anastasia Kavada, investigadora de la relació entre mitjans digitals i moviments socials des de la Universitat de Westminster (Anglaterra). Kavada ha reflexionat sobre els canvis en la percepció d’internet i les xarxes com a mecanisme de transmissió d’idees polítiques.

Simona Levi: “S’hauria d’explicar com la impremta, que és una cosa meravellosa, també ha servit per difondre el ‘Mein Kampf’ de Hitler”

Uns anys enrere, l’espai virtual es considerava un àmbit per a la viralització de protestes socials que també acabava plasmant-se en mobilitzacions físiques; ara, el debat se centra més en la difusió de notícies falses, en ocasions organitzades i finançades per moviments d’extrema dreta, com explica Levi. Internet i els seus usos tenen moltes cares. I les dues ponents abordaran també els aprenentatges que podem extreure del món digital, perquè Levi destaca que “no s’ha de ser crític amb les eines, s’ha de ser crític amb els humans”. La cofundadora de la plataforma especialitzada en drets digitals i democràtics Xnet afirma que “es tracta el digital des d’una perspectiva tecnòfoba o des d’una perspectiva tecnosolucionista. A parer meu, s’hauria d’explicar com la impremta, que és una cosa meravellosa que també ha servit per difondre el ‘Mein Kampf’ de Hitler”.

Actualment, el sistema educatiu tracta el coneixement del món digital com una competència integral en el currículum escolar. A parer de Levi, “s’ensenya mitjançant un tècnic o un mosso d’esquadra, però s’ha de plantejar com l’ensenyament de la literatura”. Ja en una anterior conversa amb Crític, Levi va qüestionar la formació en aquest àmbit que s’imparteix a les aules: “Els docents tenen poca o nul·la competència digital. Molts d’ells pensen que Google i internet són una mateixa cosa. És com pensar que McDonald’s i menjar és el mateix. Estem donant només un aliment a tota una generació nativa digital que té més capacitat que nosaltres per entendre-ho tot plegat”.

Un dels reptes de l’era digital, per a tots els ciutadans, és protegir-se de la predació de dades que practiquen les grans empreses tecnològiques, un dels temes que sortirà a la conversa. El desembarcament de Google en les aules escolars ha generat un fort debat. Levi explica que Xnet ha dissenyat un pla de digitalització democràtica dels centres educatius, que ha entrat en fase pilot conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. L’activista italiana explica que és el “primer prototip europeu per donar una alternativa real, respectuosa amb els drets humans, a la gran invasió de Google a les escoles. L’alternativa no existeix, però l’estem construint. I l’estem construint des d’aquí, des de Barcelona”.

La xerrada Pedagogies a les xarxes, amb Anastasia Kavada i Simona Levi, tindrà lloc a El Born CCM el dia 6 de maig a les 18 hores. També es difondrà en directe a través de Youtube.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Aprendre lentament sobre una matèria urgent

L’emergència climàtica és un tema recurrent als mitjans de comunicació i a les grans cimeres internacionals. La sensibilitat mediambiental també s’intenta estimular, de manera més tímida o més decidida, des de les institucions i a les escoles. L’enginyer Alfons Pérez, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització i autor de l’assaig ‘Pactes verds en temps de pandèmia. El futur es disputa ara’, valora les passes que s’estan fent, però lamenta el ritme amb què s’implementen canvis reals. “Potser en un altre moment històric podríem estar contents, però a la tercera dècada del segle XXI afrontem uns problemes molt urgents”. Pérez exposa un aspecte afegit: “La meva generació sol tenir més consciència mediambiental que la dels meus avis, però alhora genera molt més impacte ecològic per la mobilitat, el consum d’energia i de matèries primeres…”.

Pérez considera que cal un canvi de model econòmic i recela de les iniciatives que emprenen els grans governs del món: “No es pot emprendre un camí dins de les estructures econòmiques actuals que permeti afrontar les problemàtiques ambientals. No estem davant dels problemes del segle passat, estem en una emergència climàtica, de biodiversitat, d’esgotament de recursos…”. L’autor creu que “es generaran friccions amb el model econòmic imperant, de creixement i gran impacte ambiental, del qual són garants les institucions com la Unió Europa”.

Alfons Pérez: “La meva generació té més consciència mediambiental que la dels meus avis, però alhora genera molt més impacte ecològic”

Joana Bregolat, també investigadora de l’Observatori del Deute com Alfons Pérez, serà qui conversarà sobre pedagogies mediambientals amb l’activista nigerià Tabi Joda, director executiu de GreenAid International i coordinador del projecte One Million Trees for Africa. Amb les dificultats que implica viure en un país molt afectat per la violència del grup armat Boko Haram, Joda manté iniciatives de preservació del medi ambient que, alhora, aposten per l’apoderament de les dones. Aquest serà un dels aspectes rellevant de la conversa amb Joda tindrà amb Bregolat. Per Pérez: “el feminisme s’ha aconseguit posicionar com un tema principal a través d’una lluita molt forta i això és un exemple per a l’ecologisme”, diu. L’enginyer afirma que cal una “ambientalització dels currículums escolars, però també en els espais informals i en la manera general com nosaltres transitem i habitem la vida. S’estan fent passes per corregir-ho, però gran part de l’educació formal està més orientada a poder formar part de la part productiva i de mercat, sense atendre a la consciència ecològica”.

La xerrada Pedagogies mediambientals, amb Tabi Joda i Joana Bregolat, tindrà lloc a El Born CCM el dia 13 de maig a les 18 hores. També es difondrà en directe a través de Youtube.

Foto: BERTA ALARCÓ

Feminisme en tots els àmbits de la vida

Pérez posa el feminisme com a exemple d’una causa transformadora que ha guanyat espai en el debat públic. Bel Olid, assagista, divulgadora i escriptora, és una experta en la matèria. Ha escrit llibres com ‘Feminisme de butxaca’ o ‘Follem?’. La seva trajectòria, també amb presència mediàtica com a columnista o tertuliana, exemplifica la seva convicció que la “pedagogia feminista s’ha d’exercir en qualsevol àmbit educatiu, i els àmbits educatius són múltiples i s’estenen a la vida, a qualsevol lloc”.

L’auge mediàtic dels feminismes ha implicat una reacció adversa que pot recordar l’assaig ‘Reacción’, de Susan Faludi, publicat l’any 1991: un cicle de visibilització de la lluita de les dones per la igualtat efectiva comporta un contramoviment irat. Olid projecta una visió política de la vida i també de l’ensenyament formal: “Hem de reconèixer que educar en certa manera sí que és adoctrinar. I assumir que, si no s’està fent pedagogia feminista, si no s’està educant en el respecte a totes les persones i en la igualtat de totes les persones en els seus drets efectius, s’està educant en el racisme, en la LGTIfòbia, etcètera”.

És possible (i desitjable) una escola política i ideològicament neutral, o la neutralitat és una quimera? Per a l’autora de ‘Vents més salvatges’, s’ha de perdre la por a incidir en els debats i en la formació educativa: “Per què posar només models de parelles heterosexuals no es considera adoctrinament? Si he de triar entre adoctrinament masclista i adoctrinament feminista, jo tinc clar per on vaig. I els masclistes, també”. L’escriptora també estén la responsabilitat sobre el futur educatiu a tota la comunitat i afirma que “és important que les famílies fem notar a les professores que tenen el nostre suport i estarem al seu costat per evitar l’educació en el masclisme i perquè no caiguin en l’autocensura”.

Bel Olid: “Em sembla que no hi ha un feminisme que vetlli per la igualtat de drets de totes les persones que no sigui anticapitalista”

De tot plegat en parlarà amb Tithi Bhattacharya, coautora del llibre ‘Feminisme per al 99%’. Juntament amb Nancy Fraser, també corresponsable d’aquest volum, és una de les grans defensores d’una interrelació dels discursos feministes i dels discursos que defensen un canvi profund del model econòmic. Bhattacharya aporta una perspectiva marxista al feminisme, o viceversa. Olid dona suport “a un feminisme anticapitalista que encari globalment tots aquests problemes junts. Em sembla que no hi ha un feminisme que vetlli per la igualtat de drets de totes les persones que no sigui anticapitalista, perquè el capitalisme defensa l’explotació i així difícilment tindràs en compte una perspectiva feminista. De la mateixa manera, no crec que es puguin afrontar els problemes de classe sense tenir en compte les problemàtiques particulars que afecten a totes les persones que no són homes CIS heterosexuals”, rebla.

La xerrada Pedagogies feministes, amb Tithi Bhattacharya i Bel Olid, tindrà lloc a El Born CCM el dia 20 de maig a les 18 hores. També es difondrà en directe a través de Youtube.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre 'En flames', de Naomi Klein, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies