Exclusió bancària de la gent gran: abusos i oblit financer

El sistema bancari ha mutat en els darrers temps. D’una banda, en els últims 15 anys han tancat el 64% de les entitats bancàries de Catalunya i més de 400 municipis catalans no compten amb cap oficina bancària o caixer automàtic. De l’altra, les gestions financeres s’han sumat al carro de la digitalització i la major part de la relació amb els bancs i les caixes és virtual. Aquesta transformació ha fet que el 12% de la població tingui problemes per accedir a serveis financers, sigui per la distància física de les oficines o perquè no entenen els sistemes, segons ha calculat el Síndic de Greuges. 

Però la situació és encara més preocupant en el cas de la gent gran. Segons l’advocat Òscar Serrano, especialista en dret bancari del Col·lectiu Ronda, l’operativa digital col·loca la gent gran en una situació de vulnerabilitat financera. En l’últim any, Serrano ha atès moltes persones d’edat avançada en matèria d’exclusió i abús financer: “L’excessiva transformació digital de la banca provoca que les transaccions s’hagin de fer per mitjà d’un telèfon mòbil i d’un ordinador. La tecnologia és la porta d’entrada de moltes estafes perquè és el taló d’Aquil·les de la gent gran”. De fet, l’Associació d’Usuaris Financers alerta que el 70% de la franja d’edat més avançada a Espanya té problemes per utilitzar la banca mòbil.

“Tinc quasi 80 anys i m’entristeix molt veure que els bancs han oblidat les persones grans com jo”, escriu Carlos San Juan en una pàgina de Change.org. El 2021, aquest jubilat valencià va engegar una campanya per denunciar l’exclusió de les entitats financeres per qüestions tecnològiques i per edatisme: “He arribat a sentir-me humiliat en demanar ajuda al banc i que em parlessin com si fos idiota pel fet de no saber fer una operació”, afirmava. Dos anys després de reclamar una atenció més humana i amb menys traves tècniques, Carlos San Juan ha aconseguit més de 600.000 firmes i que la seva petició hagi arribat al Congrés dels Diputats. 

Tot i que diverses patronals bancàries van firmar un protocol amb el Govern espanyol per millorar l’atenció a la gent gran, aquest no és d’obligat compliment i els obstacles per a una banca accessible continuen presents. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), després de fer un seguiment d’aquest protocol, ha detectat que els compromisos no s’estan complint i que algunes condicions empitjoren. Per exemple, ara es cobren més comissions per fer operacions a la finestreta i ja hi ha 4 dels 18 bancs espanyols amb oficines físiques que han deixat d’emetre llibretes d’estalvi, molt utilitzades per la gent gran perquè permeten tenir un suport físic i no haver d’acudir al format virtual per consultar operacions. Més enllà de tots els problemes que comporta la digitalització, però, l’advocat del Col·lectiu Ronda adverteix que la gent gran també rep molts atacs i fraus financers com el phishing o les rendes vitalícies. 

La banca en línia i el ‘phishing’

Una problemàtica que s’ha accentuat amb la digitalització ràpida de la banca i la reducció de l’operativa presencial, exposa l’advocat del Col·lectiu Ronda, és el phishing. Aquesta tècnica és una manera d’engany i robatori en què, a través d’un missatge de text o d’un correu electrònic, poden suplantar la identitat d’una persona i accedir als seus codis personals per treure diners i fer operacions.

El 2022, els casos de ‘phishing’van augmentar un 20% respecte a l’any anterior

“Ens estem trobant persones que han clicat algun SMS i els han suplantat la identitat del banc. Els han capturat les credencials i els han robat en els seus comptes, via transferència o via càrrecs. La gent gran és la que més hi cau”, explica Serrano, que ha portat casos d’aquest tipus des de la cooperativa d’advocacia. A Espanya, de fet, el 2022 van augmentar els casos de phishing un 30% respecte a l’any anterior. Aquest mètode de robatori és l’atac cibernètic més freqüent. 

Hi ha una normativa, però, que estableix una responsabilitat del banc respecte a aquest frau, de manera que aquest ha de retornar els diners a l’usuari a qui han robat, i això asseguraria que la víctima pugui recuperar els diners. Però, així i tot, moltes entitats financeres no volen tornar les quantitats robades i aquests processos acaben judicialitzats. Segons l’experiència de l’advocat del Col·lectiu Ronda, es tracta d’un conflicte obert amb el banc, que “no assumeix la seva responsabilitat d’acord amb la normativa i ens obliga a fer l’esforç econòmic i emocional d’enfrontar-nos-hi per recuperar els diners robats”. 

De les preferents a la renda vitalícia

Un altre cas sonat d’abús financer a la gent gran és el de les rendes vitalícies. Una renda vitalícia és un producte bancari híbrid entre un producte d’estalvi i una assegurança. Se li garanteix al pensionista que, a canvi de l’aportació d’una prima, mensualment rebrà una renda vitalícia que complementarà la seva pensió fins que mori o cancel·li el contracte. El problema, puntualitza Serrano, és que això amaga una inversió subjacent: aquests diners no els té el banc, sinó que aquest els col·loca en un fons d’inversió, que pot anar bé o malament. Si va malament, el capital que va dipositar disminueix, i si es vol rescatar aquesta prima, pot ser que no la hi retornin. A vegades, fins i tot, explica l’advocat, no asseguren el capital tampoc en el cas de defunció.

Els últims cinc anys les rendes vitalícies s’han estès de manera massiva

L’advocat del Col·lectiu Ronda argumenta que totes aquestes condicions no estan ben explicades en el contracte i que no és un producte adequat per a la gent gran perquè “ningú no arrisca tants diners per unes pensions complementàries que són paupèrrimes; és un producte amb molt de risc”. Aquesta problemàtica està aflorant especialment ara perquè, tal com explica Serrano, “des de la guerra d’Ucraïna els fons d’inversió vinculats a les rendes vitalícies estan anant molt malament i la gent se sent enganyada, pel banc i pel gestor de confiança, per haver-hi ficat els seus diners”. Malgrat que fa uns 10 o 15 anys que s’està comercialitzant aquest producte, diu l’advocat, els últims 4 o 5 anys s’ha estès de manera massiva.

En l’últim any, de fet, el Col·lectiu Ronda ha rebut un centenar de casos de rendes vitalícies, tot i que asseguren que hi ha molta més gent que no s’atreveix a demandar. El que ara busquen en aquestes situacions és al·legar que amb aquests contractes no s’ha respectat el principi d’idoneïtat ni s’ha informat correctament dels riscos que suposa un producte com aquest els clients. “La gent gran té una aversió especial al risc, i això no es tradueix en la voracitat comercialitzadora de les entitats financeres, i en concret de La Caixa, que està comercialitzant aquest producte”, denuncia Serrano. En aquest sentit, l’expert en dret bancari fa crítica de les sucursals fetes especialment per a gent gran, que per a ell són espais dedicats a vendre aquest tipus de productes abusius, que fa uns anys tenien el format de “participacions preferents”.

Per defensar-se de fraus i d’abusos com aquests, l’advocat explica que la gent gran necessitaria una formació específica per saber què poden fer i què no a través de l’operativa bancària mòbil, ja que moltes entitats financeres donen consells sobre la matèria només a través d’anuncis al seu web, un espai on molta gent d’edat avançada no arriba de manera natural. Per això, una alternativa per evitar el phishing és vigilar on es clica i no donar dades personals ni bancàries per telèfon ni mòbil o ordinador. 

Pel que fa a les rendes vitalícies, Serrano exposa que, abans de contractar qualsevol producte, caldria que la gent gran s’assessorés amb la família i, si fos necessari, amb un advocat, per decidir si s’ajusta al que vol i si ha entès tots els riscos que comporta. Sovint hi ha bancs que forcen persones grans a firmar de manera immediata i sense imprimir el contracte: això els atabala i molts acaben signant sense ser plenament conscients dels riscos i dels beneficis. Per això el rol de la família o l’assessoria són importants per tal que es vetlli per la seguretat financera de les persones grans.