13/12/2021 | 06:00
[Podeu llegir la versió original d’aquest article, publicat en castellà a La Marea, aquí.]
En el Projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2022, aprovat recentment al Congrés dels Diputats i ara en procés de tramitació parlamentària, la partida destinada a Defensa puja a 10.155 milions d’euros. Però un estudi elaborat per Juan Carlos Rois i publicat pel Grup Antimilitarista Tortuga ha comprovat que la despesa militar real prevista per a l’any que ve és més del doble del que reflecteix aquesta xifra. Segons aquest estudi, el de Defensa és, a més a més, el ministeri que acapara més inversions, molt per sobre de les carteres de polítiques socials, com Sanitat, Educació o Treball.
Com és possible aquest diferencial? Dels pressupostos públics, sovint se’n destaquen les grans xifres: el que correspon a cada ministeri, les oscil·lacions respecte a anys anteriors, les inversions… Però, de vegades, la quantitat destinada a alguns sectors és molt superior a la prevista de forma oficial sota el seu epígraf concret. Alguns àmbits es nodreixen de consignacions difuminades en partides escampades arreu dels comptes, en ministeris o organismes que no hi estan adscrits directament. És el cas, per exemple, de la religió i, sobretot, de la defensa.
Així, l’estudi de Rois apunta que el pressupost militar real té poc a veure amb els 10.155,27 milions d’euros consignats al Ministeri de Defensa dins dels pressupostos per al 2022, recentment aprovats al Congrés gràcies als vots dels partits aliats amb el PSOE, bàsicament Unides Podem, ERC i EH-Bildu. Només amb les aportacions d’altres carteres a programes directament i clarament relacionats amb el militarisme, deixaria una despesa de 20.693,85 milions d’euros. Més del doble.
La despesa en armes creix un 21,6%
Abans d’aprofundir en les xifres, cal fer una ressenya breu sobre els programes que més dotació s’emporten del pressupost oficial de Defensa. En primer lloc, els anomenats “Programes especials de modernització”, és a dir, la despesa en armes, que per al 2022 serà de 2.848 milions d’euros. Això indica un creixement d’un 21,6% respecte al 2021. Destaquen els 593,8 milions destinats a la compra de 87 avions de combat EF2000, que es descriuen com “de superioritat aèria i alta capacitat d’atac en superfície”.
La de Defensa és la segona cartera ministerial que més percentatge acapara de despeses de personal, només per darrere d’Interior
La segona gran partida és la de “Despeses operatives de les Forces Armades”, que s’emporta 2.254,9 milions d’euros. Són, tal com es defineixen en els pressupostos, els salaris del personal, incloent-hi les despeses que impliquen “el seu desplegament, l’ensinistrament i la intervenció en maniobres i operacions, així com les despeses corrents de les seves casernes (despeses d’electricitat, aigua, gas, combustibles, treballs realitzats per altres empreses, etc.), l’alimentació i l’equip reglamentari”. La de Defensa és la segona cartera ministerial que més percentatge acapara del total de despeses de personal (un 26,3%), només per darrere d’Interior (un 39,4%).
Juan Carlos Rois subratlla en el seu estudi de la despesa per al “Personal en reserva” que, malgrat poder treballar en el món civil (amb la condició d’estar disponibles), reben una retribució de l’Exèrcit. En total, són 13.867 persones, a les quals se’ls paguen 572 milions d’euros.
El bloc militar explícit
El pressupost de Defensa és un 7,92% més alt que el del 2021. Creix per sobre, pel que fa al percentatge, d’altres carteres com Sanitat (que perd un 17,3%) o Educació (que augmenta un 2,6%). Als 10.155,27 milions d’euros, caldria començar a sumar-hi el que es destina als coneguts per “Organismes Autònoms” (OA): en el cas de Defensa, són l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS), al qual es lliuren 832 milions d’euros (un 5% més que el 2021); l’Institut d’Habitatge, Infraestructures i Equipament de Defensa, al qual corresponen 205 milions d’euros, i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), que rep 196 milions d’euros.
Les anteriors són les consignacions oficials als OA adscrits a Defensa, però n’hi ha una altra més: surt de la Direcció General de Pressupostos (dependent del Ministeri d’Hisenda) i el seu concepte és “Quotes, prestacions i despeses socials de l’ISFAS”. La quantitat és de 699 milions d’euros. També caldria afegir-hi uns altres 300 milions d’euros contemplats sota el títol de “Resta d’entitats” i que es refereixen al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). En total: 2.232 milions d’euros.
És lògic incloure la Guàrdia Civil en la despesa militar, ja que té encomanades tasques de seguretat altament militaritzades
L’apartat següent, encara dins del bloc militar explícit, són les “Classes passives”, és a dir, les “pensions a funcionaris de caràcter militar”, que s’emporten 3.665 milions d’euros. L’últim ítem d’aquest bloc surt del Ministeri de l’Interior i és el dedicat a la Guàrdia Civil. Per a Rois, no hi ha dubte que cal incloure’l dins de la despesa militar, ja que “té encomanades tasques de seguretat altament militaritzades, que van des del control de fronteres i de recintes penitenciaris fins a feines de control de trànsit, ciberseguretat i d’altres, passant per intervencions en operacions a l’exterior”.
De fet, a la pàgina oficial de la Guàrdia Civil, se’l defineix com “un Cos de Seguretat Pública de naturalesa militar i àmbit nacional que forma part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”. Sembla lògic, per tant, incloure en el cost militar els 3.485 milions d’euros que, des d’Interior, es destinen a la Guàrdia Civil. Sumant tot el que hem dit fins ara, el pressupost militar ja pujaria a 19.537 milions d’euros.
El pol militar industrial
Són diversos els ministeris que, de manera més o menys visible, aporten diners a la causa militarista. És el cas del programa “Suport a la innovació tecnològica en el sector de la Defensa”, del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. El seu objectiu, tal com es detalla en els pressupostos, és “donar suport a la participació de les empreses espanyoles en el desenvolupament de projectes tecnològics industrials relacionats amb la defensa i que tinguin un caràcter estratègic i/o internacional”. Per al 2022, aquests projectes són els programes de les fragates F110, els dels helicòpters NH 90 i els de fabricació dels vehicles de combat sobre rodes 8×8. Té una dotació de 708,2 milions d’euros.
També dins d’Indústria, la Secretaria General d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa (SGIPiME), tal com s’explica en els comptes, “participa en el desenvolupament de la nova generació de satèl·lits de comunicacions governamentals Spainsat NG, el finançament dels quals, començat el 2019, es fa mitjançant préstecs a l’empresa Hisdesat, seleccionada pel Ministeri de Defensa”. Per al 2022, és previst un desemborsament de 155 milions d’euros.
Dins la cartera de Ciència i Innovació, hi ha dues partides amb una relació estreta amb el món militar: la primera és una transferència de 765.100 euros des del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’INTA per al finançament de les despeses corrents del Centre d’Astrobiologia, centre mixt CSIC-INTA. La segona, de 2,14 milions, parteix de l’Agència Estatal de Recerca (AEI) i la seva destinació és, de nou, l’INTA. En aquest cas, és un Fons per a la Recerca Científica i el Desenvolupament Tecnològic. El subtotal d’aquest bloc puja a 866,11 milions d’euros, la qual cosa eleva el total general als 20.403 milions.
Alta implicació en la despesa militar
Cal furgar en les partides per continuar detectant aquesta despesa amagada, entre d’altres, al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Concretament, en el programa anomenat “Acció de l’Estat en l’exterior”, cal parar atenció a l'”Acció multilateral”. Sota l’objectiu general de “potenciar la presència i influència d’Espanya en processos de definició de la política de pau i seguretat dels principals organismes internacionals, adaptant-la als nous desafiaments”, preveu aspectes com “augmentar el pes d’Espanya en la Política Exterior i Seguretat Comuna”. També “promoure el desarmament i la lluita contra la proliferació d’armes de destrucció massiva tant a escala nacional com internacional”, “impulsar l’elaboració, la proposta i l’aplicació d’una estratègia nacional per fer front al terrorisme internacional” i “promoure un ciberespai internacional segur i de confiança en suport als interessos nacionals”.
Les missions militars a l’exterior i la contribució a organismes com l’OTAN pugen a 237 milions d’euros
En definitiva, explica Juan Carlos Rois en el seu estudi, es tracta de “missions militars a l’exterior, pagament d’operacions que realitza Espanya sota manament de l’ONU i contribucions a organismes internacionals de seguretat i defensa com l’OTAN o la UE”. A tot això, s’hi destinen 236 milions d’euros. A aquests diners, s’hi ha de sumar, també dins d’Afers Exteriors, un altre milió d’euros per pagar els desplaçaments dels membres de l’alta direcció del Ministeri de Defensa. Per tant, 237 milions d’euros.
Dins del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, s’inclou la participació de l’Armada i de la Guàrdia Civil en la inspecció d’aeronaus: 19,25 milions d’euros. I encara falten 20.000 euros més que surten del Ministeri de Cultura i Esport “per a l’actualització del Cens guia dels arxius espanyols”, la qual cosa, segons la descripció del programa, implica “establir nous acords amb comunitats autònomes i amb els arxius militars dependents del Ministeri de Defensa”. El total d’aquest apartat és de 256,31 milions d’euros. I la suma general se situa ja en els 20.659,6 milions.
L’aportació al Fons Europeu de Suport a la Pau, novetat
A la despesa militar, lògicament, també se li ha d’imputar el que s’aporta a les acadèmies militars. Les quantitats són 925.000 euros per a l’Acadèmia Central de la Defensa de Madrid; 7,17 milions per a l’Acadèmia General Militar de Saragossa; 3 milions per a l’Acadèmia General de l’Aire de San Javier, i 2,99 milions per a l’Escola Naval Militar de Marín. En total: 14,16 milions d’euros.
Finalment, i com a novetat en aquests pressupostos, assenyala l’autor de l’informe, s’ha de tenir en compte l’aportació espanyola al Fons Europeu de Suport a la Pau, que es descriu com un “instrument fora del pressupost europeu destinat a finançar les accions en l’àmbit de la seguretat i la defensa que pugui decidir el Consell”. S’hi destinen 20 milions d’euros. D’aquest últim bloc, per tant, en surt una despesa de 34,16 milions d’euros. Sumat a l’anterior, la despesa total en Defensa és de 20.693,85 milions d’euros. És a dir, més del doble de la dotació oficial: 10.155,27 milions d’euros.
Per arribar a aquesta xifra, hem tingut en compte únicament els programes amb relació directa amb el militarisme i la dotació específica dels quals apareix en els comptes. Però n’hi ha molts més, apunta Rois. En el seu estudi, també fa estimacions de programes generals (amb afectació civil i militar), en els quals els pressupostos no detallen el que correspon a cada sector. A més de les “operacions a l’exterior no incloses”, “les despeses pluriennals vigents” i els interessos de deute a assumir. Amb tot això, la despesa total militar es podria disparar fins als 43.276,4 milions d’euros.
El ministeri amb més inversions
En matèria de Defensa, els pressupostos preveuen la inversió de 3.647,3 milions d’euros. La xifra és un 18% més alta que la del 2021 i la col·loca com la cartera amb més inversions. Per darrere, encara que a força distància, hi ha el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (2.460,2 milions d’euros). Tots els altres ministeris no sobrepassen els 1.000 milions d’euros d’inversió. Criden l’atenció les baixes quantitats d’algunes carteres socials: els 104,12 milions d’inversions en Sanitat; els 68,82 d’Educació; els 16,8 de Treball, o els 4,91 de Drets Socials i Agenda 2030.
[Podeu llegir la versió original d’aquest article, publicat en castellà a La Marea, aquí.]
