27/12/2023 | 06:00
En els últims 20 anys, Catalunya ha perdut la meitat de les embarcacions pesqueres: de les 1.039 barques que hi havia l’any 2002 als ports catalans, actualment en queden només 552. Del 2021 al 2022, se’n van quedar pel camí 24. Les confraries de la Ràpita, d’Arenys de Mar i de Vilanova i la Geltrú són les que més en concentren, mentre que a Calafell, només en un any, han passat de tenir quatre embarcacions a una de sola. Aquestes dades posen en alerta el sector, que es veu amenaçat per unes polítiques europees que no s’ajusten a la realitat catalana i a un model pesquer que no té assegurat el relleu generacional. Ara, però, tant l’Administració com els professionals de la pesca consideren que és un moment clau per assegurar el futur d’un dels puntals de l’economia blava del país.
“El sector es troba en un moment de reflexió interna, de decidir què serà en els propers 10 anys. Sobre la base de les decisions que prenguem ara, tindrem un sector o no el tindrem. Som a les portes del col·lapse”, afirma Mario Vizcarro, secretari de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors (FNCCP). Un dels motius que, segons la Federació, estan portant els pescadors a una situació crítica són les regulacions que s’estan impulsant des de la Unió Europea, que “són absurdes, treuen la il·lusió del pescador i fan que molts professionals se sentin perseguits, menystinguts i amb incertesa pel futur de la seva barca, que és la seva empresa”, explica Vizcarro.
Unes normes allunyades del sector
Les normatives europees a les quals fa referència l’FNCCP són les que limiten l’activitat dels vaixells d’arrossegament, que a Catalunya és, segons l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), la modalitat que genera més ingressos de tot el sector, amb una xifra del 58,7% del total. Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, explica que les mesures europees tenen la intenció de recuperar els estocs mediterranis d’aquí a l’any 2025. Segons els científics, la mar Mediterrània està exposada a una sobreexplotació pesquera que està relacionada amb l’elevada capacitat tecnològica de les flotes i l’alta potència dels motors. La costa catalana no n’és una excepció: des de l’ICATMAR han detectat que les poblacions d’espècies comercials de la costa catalana estan sobreexplotades, de manera que el volum de captures és cada cop menor, i els peixos, cada cop més petits de talla. Tot i això, Tudela valora que l’objectiu europeu fixat per al 2025 “no és possible sense tancar la barraca dels ports catalans”. Per això, diu, des del Govern aposten per un terme mitjà que permeti transitar cap a la sostenibilitat, però alhora mantenir l’activitat pesquera i, sobretot, la flota.
En els últims 20 anys, Catalunya ha perdut la meitat de les embarcacions pesqueres
Des de les confraries, consideren que el model de pesca catalana té punts en comú amb la resta de la Mediterrània, però també particularitats que la normativa europea no ha tingut en compte: “No hi ha hagut un període d’harmonització. El model normatiu té uns objectius; però, per poder-los assolir, no partim tots de la mateixa base”, es queixa Vizcarro. Des de la creació de l’ICATMAR, de fet, s’ha fet un seguiment detallat de la pesca i s’han creat 20 zones tancades a la pesca per una superfície de 500 quilòmetres quadrats que, en només tres anys, ha triplicat la biomassa d’espècies com el lluç. A més, s’han exclòs de la pesca hàbitats sensibles. “Ens trobem amb una campanya internacional que promou l’eliminació de l’arrossegament a tot el món, que no admet matisos, de blancs i negres. Som al camí de la gestió sostenible de l’arrossegament. Si no hi hagués arrossegament a Catalunya, hauríem de tancar gairebé tots els ports”, sentencia el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible.
El futur dels ports depèn de la normativa europea, però un factor que tant l’Administració com el sector incideixen a abordar és el relleu generacional. En l’experiència de Vizcarro i les confraries catalanes, el model de pescador ha deixat de ser atractiu per als joves perquè no els ofereix seguretat laboral i requereix una certa capacitat tècnica. Per això, des de l’FNCCP consideren que és primordial evolucionar com a sector. “Hem d’adaptar el model pesquer cercant la sostenibilitat, tant del recurs com del pescador. Però arribarà un moment que el relleu generacional no existirà; la gent no es pot dedicar a un sector on no hi veu un futur clar”, diu Vizcarro. El sector dels recursos marins vius, que inclou la pesca i també l’aqüicultura i la transformació i comercialització dels productes pesquers, és la principal activitat de l’economia blava del país: genera gairebé el 45% de l’ocupació i el 52% del volum de negocis de l’economia catalana, unes dades que posen en evidència la importància de mantenir viu el futur de les professions relacionades amb la pesca, un àmbit que dona feina a molts altres oficis.
Consum a la baixa, sensibilització a l’alta
Per tal que hi hagi pescadors i el sector sobrevisqui, hi ha d’haver consumidors. Els catalans inverteixen el 13% de la seva despesa anual a comprar peix i mengen uns 25 quilos de peix l’any. Les dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, però, apunten a una tendència a la baixa del consum de peix: el darrer any s’ha reduït en un 20% el consum de peix entre els catalans. Davant d’aquesta davallada, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible sosté que cal fer sensibilització entre la ciutadania per tal d’apropar el producte a totes les generacions i fer veure que el peix, a més de ser una font de proteïna molt saludable, també és accessible econòmicament i, per tant, és una font d’alimentació que ajuda a “la democratització de la salut”.
Segons dades del mateix Departament, de les 200 espècies que es comercialitzen a Catalunya, la població només en coneix unes 5. El lluç i el salmó, per exemple, representen el 16% de les compres de peix, i el bacallà i l’orada, el 8%. De fet, només 6 espècies representen el 61% del volum total de peix consumit, i la majoria d’aquestes són de fora de Catalunya. Altres espècies com la maire, el congre, el sorell, les molles o el pop blanc, que es poden trobar al litoral català, també tenen moltes propietats nutricionals i, tot i no ser conegudes, presenten preus assequibles per a la ciutadania.
Els catalans inverteixen el 13% de la seva despesa anual a comprar peix i mengen uns 25 quilos de peix l’any
Tudela incideix en la necessitat de fer arribar a la població que hi ha moltes altres espècies de temporada que poden ser bons substituts per tenir una dieta variada sense ofegar les espècies més populars. Per tal d’apropar el consum de peix sobretot als joves, el director general explica que cal vendre-les de manera que siguin fàcils de cuinar, és a dir, cal “facilitar l’accés del producte, més ràpid de preparar, al consumidor”. Vizcarro, de la Federació, comparteix aquesta visió: “No tot el peix que pesquem és lluç; hem de fer l’esforç a transformar el producte”, diu.
Per ara, des del Govern ja s’han impulsat campanyes de difusió del consum de peix al territori català, que posen en valor no només la feina dels pescadors i dels peixaters com a assessors en alimentació sostenible i saludable, sinó també el consum de temporada i establiments com els mercats municipals. La línia a seguir, compartida entre els pescadors i l’Administració i coordinada a través del model de governança de la cogestió, que engloba diversos agents del sector per prendre decisions, és continuar treballant per tal que la pesca sostenible sigui “el pal de paller de l’economia blava”.
* Aquest article apareix publicat originàriament a la revista ‘Aliment’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
