27/12/2023 | 06:00
El sector pesquer viu un moment crític. Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat, fa un retrat de la situació actual i parla dels reptes que té per davant un dels puntals de l’economia blava a Catalunya.
En quin punt es troba el sector pesquer català?
De les decisions i polítiques que s’apliquin aquests anys, en dependrà el futur de la pesca a casa nostra. A Catalunya, com al Mediterrani, hi ha una assignatura pendent pel que fa a la gestió de la pesca: fa dècades que es parla d’una crisi crònica; però, malgrat tot, és un malalt amb mala salut de ferro, ja que l’activitat pesquera és resilient. És important fer una gestió tan intel·ligent com sigui possible, i això ho estem transmetent a Madrid i a Brussel·les.
Quina és la resposta de la Unió Europea?
Actualment, Brussel·les ha decidit que vol aplicar mesures contundents perquè vol recuperar els estocs pesquers; s’ha posat les piles. El problema és que, després de molt de temps sense prendre decisions al Mediterrani, el sector no té una gran cintura per entomar mesures massa restrictives. Estem treballant en un punt mitjà. Estem en transició cap a la sostenibilitat.
“Brussel·les vol aplicar mesures contundents, però el sector no té una gran cintura per entomar mesures massa restrictives”
A què és deguda aquesta “crisi crònica”?
Des d’Europa, als anys noranta, les polítiques estaven enfocades a incrementar la capacitat pesquera sense que anés de bracet de la sostenibilitat de l’activitat. A curt termini, això ens va portar a veure com les captures augmentaven, però tots sabíem que aquesta situació no es podia sostenir en el temps. I així va ser: vam començar a veure que les captures i les flotes es reduïen, i ara estem pagant el preu d’aquells anys. El repte ara és fer-ho bé. Si fem les coses bé, l’ecosistema marí és agraït i el peix torna. Volem veure més peixos, però almenys els mateixos pescadors que tenim: no ens podem deixar la flota pel camí.
El nombre d’embarcacions està disminuint cada any, i això assenyala un problema de relleu generacional. Com es pot mitigar la pèrdua de flota?
L’edat mitjana dels pescadors és avançada, i necessitem patrons per rellevar els que hi ha; per això estem promovent l’ensenyament telemàtic de les patronies a través del Pla de regeneració pesquera de Catalunya. Pel que fa als mariners, hem trobat la manera de respondre al que el sector demana: poder recuperar la figura de l’aprenent. Per això també hem d’anar cap a un model atractiu per als joves, que pugui conciliar més l’activitat amb la vida social i familiar.
“A Catalunya, desembarquen unes 200 espècies de peix, però la gent del carrer en consumeix només unes 5 o 6”
Quina relació té la situació delicada del sector pesquer amb el consum de peix?
Tenim una societat molt dinàmica: la gent cada vegada té menys temps de cuinar i conèixer el que menja, i això crea un distanciament entre el consumidor i el producte del sector primari. A Catalunya, desembarquen unes 200 espècies de peix, però la gent del carrer en consumeix només unes 5 o 6. Abans, la gent tenia consciència de l’estacionalitat i varietat de peixos, i això s’està perdent perquè hi ha un distanciament entre el món urbà i el món marítim. Parlem de relleu generacional del pescador, però és igual d’important el del consumidor. Sense consumidor no hi ha pescador.
Per què és important el consum de peix?
El peix és un producte sa i la proteïna bio més barata del mercat, perquè hi ha varietats de peixos per a totes les butxaques. Contribueix a democratitzar la salut, i aquest és el model a mantenir; la pesca és un tret identitari de la nostra cultura i del nostre patrimoni.
Cap a quin futur pesquer ens hem d’enfocar?
No hem de perdre ni una barca més. La disminució de flota ja s’hauria d’estabilitzar. El futur de la pesca és d’una flota que es manté i que té prou múscul per ser la base d’una economia blava molt important per al país.
* Aquesta entrevista apareix publicat originàriament a la revista ‘Aliment’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
