01/12/2020 | 06:00
La soja s’ha convertit en un producte molt present en la nostra vida: té fama d’aliment saludable en forma de iogurts de soja, de llet de soja i de brots de soja… però cal saber que sobretot s’utilitza massivament pel pinso de soja transgènica per a porcs i gallines i, en el futur, servirà per produir els anomenats biocombustibles. La soja, però, no és un producte que es cultivi al Maresme ni al Penedès. La gran majoria de les faves de soja arriben a Catalunya a través del port de Barcelona i de les plantes que hi tenen aquí les multinacionals Cargill i Bunge, des del Brasil, l’Argentina o el Paraguai després d’un procés de desforestació a l’Amazònia i de la utilització de transgènics. Només en el seu transport fins a casa nostra es generen 900.000 tones de CO2.
L’informe El rol de Catalunya y el Port de Barcelona en la construcción de un sistema alimentario (in)sostenible, elaborat per les organitzacions GRAIN i la revista Sobirania Alimentària, que CRÍTIC publica en primícia, revela per primer cop com i en quina quantitat es redistribueixen les faves de soja en el mercat català. Catalunya rep el 13% de la soja importada de tota la Unió Europea, i el port de Barcelona importa el 40% de les faves de soja d’Espanya. És un punt d’accés fonamental per a l’arribada d’aquest producte. Segons l’Agència de Seguretat Alimentària, a Espanya no és permès el cultiu de soja transgènica malgrat que sí que es pot importar.
Catalunya rep el 13% de la soja importada per la UE, i el port de Barcelona n’és la porta principal d’entrada
Els autors de l’informe, Estefanía Peña, Brenda Nistor i Gonzalo Gamboa, es pregunten quin paper té Barcelona “en un model agroindustrial tan perjudicial per al clima i per a la sobirania alimentària”. “Barcelona funciona com un gran hub en el comerç internacional de l’alimentació. I la soja n’és un exemple claríssim: la soja importada a través del port requereix una superfície conreada anual d’un 75% de la superfície agrària total de Catalunya i, com que això no és factible, importem soja del Brasil i de l’Argentina que s’ha produït desforestant boscos i selves per a nosaltres. En diem la desforestació importada”. Aquesta és la conclusió alarmant de Henk Hobbelink, coordinador internacional de la fundació GRAIN, sobre el rol de Barcelona en el trànsit de la soja.
Per on entra la soja?
El paper de Barcelona i, sobretot, del seu port és fonamental per entendre com funciona el negoci de la soja des dels països productors al Sud fins als mercats consumidors del Nord. L’Estat espanyol és ja avui, segons l’informe de GRAIN i de Sobirania Alimentària, el responsable de la cinquena part de la importació total de faves de soja de la Unió Europea, i només Catalunya, en concret, introdueix el 13% de la soja que arriba a Europa, mentre que pel port de Barcelona n’hi penetra el 8%. “Les instal·lacions portuàries de Barcelona tenen un paper més que rellevant tant en les importacions de soja com en el processament i la distribució per a l’ús en la indústria ramadera catalana“, afirma l’estudi. De fet, mantenir el tràfic de soja és una via de negoci cada cop més important per als beneficis econòmics als quals aspira l’Autoritat Portuària de Barcelona.
L’Autoritat Portuària facilita l’espai a les empreses que tenen concessions dins del port a canvi d’inversions i d’un volum de negoci que permeti ingressar més diners cada any. Per això, segons GRAIN, el port manté una “estreta relació amb multinacionals com Cargill i Bunge, i promou que aquestes consolidin la seva posició monopòlica en el sector agroindustrial”. Cal tenir en compte que pel port de Barcelona entra el 44% del total de faves de soja importades per l’Estat, i són processades en les instal·lacions que Cargill i Bunge tenen al mateix port. En les seves plantes es processa la meitat de la farina de soja produïda a l’Estat.
D’on ve la soja que consumim aquí?
El 50% de les faves de soja que arriben al port provenen del Brasil. El Govern del president d’ultradreta, Jair Bolsonaro, al capdavant afavoreix obertament la cadena comercial internacional dels grans propietaris de terra. “La connexió Barcelona-Bolsonaro, per descriure d’alguna manera la relació comercial actual, genera conseqüències ecològiques d’una gran magnitud”, afirma l’estudi. La resta de les faves provenen, bàsicament, de l’Argentina, del Paraguai o de Bolívia.
De fet, els principals productors mundials són els Estats Units, el Brasil i l’Argentina, que són responsables de mitjana de més del 80% de la producció mundial. L’expansió del monocultiu de soja en els últims 25 anys (amb la introducció de les varietats transgèniques) és de dimensions ciclòpies. Com s’observa en la infografia adjunta, al Con Sud de l’Amèrica Llatina la plantació de soja ocupa (en color verd) una part de l’Argentina, de Bolívia, del Brasil, del Paraguai i de l’Uruguai, un territori que es coneix per la República Tòxica de la Soja: més de 65 milions d’hectàrees dedicades a un únic cultiu; això equivaldria a més de 20 Catalunyes juntes.
El cultiu de soja causa la desforestació de l’Amazònia?
La imatge de dalt mostra un mosaic de diversos quilòmetres quadrats, prop de la localitat de Rivadavia, a la província de Salta, l’Argentina. Els conreus en monocultiu de soja provoquen un procés de desforestació de boscos i de selves a la zona amazònica i als seus entorns a l’Amèrica Llatina.
La soja que entra pel port de Barcelona equivaldria a unes 230.000 hectàrees de desforestació al Brasil
L’estudi de GRAIN i de Sobirania Alimentària identifica que només “la soja i la farina de soja importades per Catalunya requereixen una superfície conreada anual d’1.250.000 hectàrees”, que equival a gairebé el 40% de la superfície total i el 75% de superfície agrària de Catalunya (terra agrícola i forestal). L’informe calcula que, si la meitat de la soja arriba del Brasil, i la major part d’aquesta es produeix en terres desforestades a la regió d’El Cerrado, “l’entrada de soja pel port de Barcelona és l’equivalent d’unes 230.000 hectàrees de desforestació, un 14% de tots els boscos de Catalunya (1,62 milions d’hectàrees)”.
Com diu Henk Hobbelink, “cal entendre que la soja mai arriba dels nostres camps de conreu a Catalunya, sinó que arriba de molt lluny, expulsa pagesos i pageses de les seves terres, o els maten els terratinents i els seus sequaços, i causa els grans incendis que hem vist aquest estiu”.
Per a què s’utilitza la majoria de la soja que arriba?
“Les macrogranges catalanes de porcs i de gallines i la producció de soja estan més relacionades del que podria semblar en un primer moment”, explica Gustavo Duch, membre de la revista Sobirania Alimentària. Les faves de soja que arriben des de l’Amèrica del Sud són processades a Catalunya i, en la seva majoria, acaben convertides en farina de soja que es fa servir per produir pinsos per a la ramaderia, sobretot en el cas de Catalunya, i acaben alimentant porcs i gallines. “Conèixer el procés de producció de la soja dona eines a tots els que a Catalunya lluiten o tenen dubtes sobre el que està fent la indústria porcina al país”, conclou.
La producció de farina de soja de Cargill i de Bunge aniria destinada teòricament de manera íntegra a la demanda de farina de soja de la indústria catalana de pinsos per a l’alimentació animal. “Tenint en compte que Catalunya necessita importar pinsos per a la gran producció porcina industrial, l’expansió de la indústria de pinsos, en què Catalunya es posiciona com a líder dins de l’Estat espanyol i de la UE, té encara recorregut”, afirmen els autors de l’estudi.
A més, ja s’entreveu un model de negoci de futur amb la soja: els biodièsels, que, per culpa dels estralls que està causant l’oli de palma, provaran d’activar la via de l’oli de soja. Sorprenentment, Espanya seria ara el segon productor i el tercer consumidor de biodièsel d’Europa, principal productor mundial de biodièsel. Hobbelink explica que la UE, pressionada pels moviments socials, ha decidit progressivament retirar l’oli de palma amb què es produeixen els biocombustibles que trobem en els nostres dipòsits falsament “ecològics”. “Però pretén substituir-lo amb oli de soja, i això generarà més trànsit de soja per Barcelona”, assegura. El port de Barcelona i les multinacionals de la soja al port estan preparades per importar i processar la nova bombolla.
Quant contamina la soja?
En el cas de Catalunya, les importacions de soja des del Brasil generen 1,9 milions de tones de CO2, equivalents al 4,3% de les emissions anuals de Catalunya. I, en el cas del port de Barcelona, la producció, el transport i el processament de les 750.000 tones de soja procedent del Brasil representarien més de 923.000 tones de CO2 equivalent l’any: el 2% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de Catalunya.
A més, tal com explica Gustavo Duch, membre de la revista Sobirania Alimentària, en un article recent a CRÍTIC, “els camps de soja sovint són fumigats amb herbicides com el cancerigen glifosat (en el seu moment patentat per Monsanto, i que ara forma part de Bayer), que elimina tot ésser viu amb el qual contacta, a excepció d’aquest cultiu, al qual li han inserit genèticament el superpoder de la resistència a aquest verí”. En segon lloc, destaca “la contaminació per herbicides de terres i d’aqüífers”. I, finalment, “la greu pèrdua de fertilitat dels sòls per l’esgotament de la terra i la destrucció de la biodiversitat, per exemple, arran de la mort d’abelles i d’amfibis per tanta fumigació”.
