03/06/2020 | 06:55
L’origen del coronavirus covid19 té una estreta relació amb les fórmules d’agricultura i ramaderia industrial de l’actualitat. Concretament per l’expansió dels monocultius (vegetals i animals) que provoquen la destrucció de la biodiversitat en la Natura possibilitant l’aparició, increment i virulència de noves zoonosis. Encara que el virus és microscòpic proposo un viatge planetari -sense trencar el confinament- que ens pot ajudar a reconèixer amb els nostres propis ulls aquesta contundent afirmació. És important interioritzar-ho per evitar un futur entre pandèmies.
Aquest viatge, que li podem anomenar «la ruta dels monocultius», ens permet conèixer molt bé de què parlem quan parlem d’agricultura industrial. Encara que la terra agrària al món ocupa 1.500 milions d’hectàrees, quatre exemples seran suficients per retratar el sistema agrari mundial actual ja que al voltant d’un 80% de totes aquestes terres, segons l’agrònom Miguel Altieri de la Universitat de Berkeley, estan dedicades als monocultius. De fet, de les més de 2.500 varietats de vegetals que el ser humà pot consumir, només tres conreus (blat, arròs i blat de moro) aporten el 50% del total de calories consumides per tota la població mundial.
El nostre punt de partida és un perfecte i regular mosaic de diversos quilòmetres quadrats, prop de la localitat de Rivadavia, a la província de Salta, l’Argentina. En concret en aquest punt precís.
Una vegada situats, es tracta de seleccionar el modus satèl·lit i anar allunyant la imatge, és a dir, elevar el satèl·lit que estem conduint per a tenir una visió més general. A mi, d’aquest paisatge, m’impressiona la prepotència de com hem traslladat les nostres quadriculades ments als espais de vida, com hem fet del fabulós ordre anàrquic de la natura un immund ordre geomètric. Els antics boscos, amb l’arribada d’aquest monocultiu, han quedat literalment reduïts i encaixonats (ells i tota la biodiversitat que allotjaven) a l’escàs espai del perímetre que envolta cada predi. Quin cultiu és el responsable d’aquesta invasió? Correcte, aquest és el monocultiu de soia transgènica.
L’expansió del monocultiu de soia en els últims vint-i-cinc anys -amb la introducció de les varietats transgèniques- és de dimensions ciclòpies. Com s’observa en la infografia adjunta, al Con Sud d’Amèrica Llatina la plantació de soja envaeix (en color verd) molt bona part de l’Argentina, Bolívia, el Brasil, Paraguai i l’Uruguai, un territori al qual es coneix com la República Tòxica de la Soja, perquè d’alguna manera funciona com un estat propi governat dictatorialment per multinacionals agràries. Més de 65 milions d’hectàrees dedicades a un únic cultiu; més de 65 milions de camps de futbol un darrere d’un altre; una república feta per més de vint Catalunyes juntes. Camps i camps de soja i només soja que sovint són fumigats amb herbicides com el cancerigen glifosat (en el seu moment patentat per Monsanto, i que ara forma part de Bayer) que elimina tot ésser viu amb el qual contacta, a excepció d’aquest cultiu, al qual li han inserit genèticament el superpoder de la resistència a aquest verí.
Les conseqüències d’aquesta epidèmia de soja s’han denunciat des de fa anys. En primer terme, la substitució de cultius tradicionals per a l’alimentació local pel cultiu de la soja cent per cent per a l’exportació, amb la conseqüent pèrdua de sobirania alimentària i l’expulsió de milions de pageses i pagesos cap a les ‘villes miseria’ o ‘faveles’ llatinoamericanes. En segon lloc, la contaminació per herbicides de terres i aqüífers juntament amb un increment molt alt de malalties cancerígenes i/o endocrines en la població d’aquests indrets. Finalment, la greu pèrdua de fertilitat dels sòls per l’esgotament de la terra i la destrucció de la biodiversitat, per exemple de morts d’abelles i amfibis per tanta fumigació. Però menys se sap d’una altra de les realitats que amaga el sistema agrari d’aquest i qualsevol altre monocultiu.
Per a descobrir-la, amb aquesta imatge de quadrats de soja en la retina, saltem ara, punxant en aquest enllaç, al centre del continent africà, a la població de Lokutu, a la Conca del riu Congo.
Aquesta vegada farem baixar el satèl·lit a poc a poc, procurant aterrar en la zona oest de la població, sobre l’ombra verda que neix al costat de les últimes cases i que s’estén cap a l’infinit. A mesura que descendim ens sorprèn de nou un exèrcit repetit, regular i en perfecta formació. Vist des de dalt la forma estrellada de les seves copes delata a cadascun d’aquests soldats. Són plantacions de palmeres africanes per a la producció d’una altra de les estrelles de l’agroindústria, l’oli de palma, que trobem en tantíssims aliments processats i en bona part del ‘gat per llebre’ anomenat biodièsel.
Quina relació hi ha entre els monocultius i els virus?
Amb aquest viatge global tenim prou per desvetllar molt bé la relació entre els monocultius i les pandèmies. Com s’ha vingut explicant des de fa diverses dècades –però s’ha vingut desoint per totes les institucions polítiques globals- l’aparició de moltes de les noves malalties que es transmeten d’animals a éssers humans (les anomenades zoonosis), sorgeixen d’aquesta anihilació de selves i boscos per a convertir-los en monocultius. Les dimensions són tan abusives que la fauna silvestre acaba delmada i confinada en petits reductes o ‘illes’ on l’elevada densitat de la seva població fa senzilla la multiplicació i mutació de la seva càrrega vírica i microbiana, possibilitant el contagi posterior als éssers humans. En alguns casos aquest contagi es produeix per contacte directe, com es va demostrar en un altre punt del continent africà, al Nord de la població de Guéckédou, Guinea, amb el cas de l’Ébola quan una ratapinyada o els seus excrements van entrar en contacte amb un habitant d’aquests llogarets envoltats de palmes africanes. Altres brots epidèmics es poden produir quan un vector d’un virus de la ratapinyada, com el pangolí o un altre animal, entra en contacte amb la població, probablement a través del tràfic il·legal, com el cas del coronavirus actual.
En el cas de malalties parasitàries també s’ha documentat la relació entre l’augment de la seva incidència i la transformació de la Natura. A Borneo, per exemple, la fragmentació del bosc està causant l’increment de la malària i, segons explica Zambrana-Torrelio, vicepresident de EcoHealth Alliance, una organització amb seu a Nova York que monitora la relació entre la vida silvestre i les malalties emergents, la raó és perquè en llocs oberts hi ha majors buits on s’acumula aigua, es reprodueixen mosquits i augmenten els casos entre la població que treballa en les plantacions de palma africana. De nou, visitar-ho és més didàctic i podem fer-ho nosaltres mateixes si situats en aquest punt fem descendir la nau.
El monocultiu d’animals en granja, un risc per a la salut
El tercer dels monocultius és, segur, el major dels generadors de zoonosis que poden convertir-se en pandèmies. Em refereixo al monocultiu d’animals de granja del qual no cal que els ensenyi cap imatge interior perquè totes sabem en quines condicions de clausura i amuntegament viuen avui uns 70 mil milions d’animals, deu vegades més que la població humana. De fet, aquest és el gran monocultiu al petit territori de Catalunya on tenim gairebé 10 milions de porcs confinats en grans granges generadors de greus problemes mediambientals.
Només al Lluçanès, tenim 40 porcs per persona, amb la construcció de macrogranges com aquesta de l’empresa Casa Tarradelles.
Encara així aconsello una alt del viatge aquí, a les zones rurals de l’estat de Wisconsin, als Estats Units, per a sobrevolar una de les majors granges de vedells del món, ja que ens permet observar una altra realitat menys coneguda.
Cadascuna de les més de cinquanta línies que observem, disposa d’unes seixanta gàbies on gairebé immòbils s’allotgen els vedells en les seves primeres etapes d’engreixament. Aquesta, com la resta de totes les macrogranges incloses les de porc a Catalunya, per moltes mesures de seguretat que utilitzin, no poden evitar que, amb certa freqüència, un virus de qualsevol d’aquests animals amb un sistema immunitari deficient per l’estrès al qual està sotmès, infecti a un empleat iniciant aquí la cadena de contagis. Recordem les morts i el tremend esglai que va generar el salt d’un influenzavirus porcí a l’ésser humà a Mèxic, la Grip A.
Com s’ha pogut apreciar els tres monocultius comentats (podríem afegir segurament el blat de moro) tenen una relació estreta entre ells: la producció de carn insana, barata i de mala qualitat sota models industrials. Efectivament, gairebé tota la soja, però també una part de l’oli de palma es dedica a l’elaboració de pinsos que alimentaran als animals criats en granges intensives com la visitada al Lluçanès. Hi ha càlculs més contundents però no ens equivoquem si afirmem que almenys una tercera part de la terra agrària mundial es dedica a aquests propòsits i funciona sota aquest model uniformador, responsable de la gravíssima pèrdua de biodiversitat que pateix el nostre planeta i que es coneix com la “Sisena Extinció”. El passat desembre de 2019 el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va fer públiques dades que indiquen que a Catalunya un 75% de les espècies i el 60% dels hàbitats estan en estat de conservació desfavorable.
I ara, per acabar, millor tanquem les pantalles i visitem qualsevol dels horts ecològics que tinguem més pròxims. En aquest petit espai s’observa molt bé, amb els cinc sentits, com la vida a la natura, se sustenta en un complexíssim embull de relacions entre un immens nombre d’éssers vius. Com una orquestra simfònica on tots els sons de cadascun dels instruments emesos en el mateix instant acaben creant una peça preciosa i harmònica. Un equilibri màgic que cap monocultiu pot reproduir i que el converteix en un simplista creador i accelerador de plagues.
P.D. No he dit què parlaria de quatre monocultius? Simplement ho citaré, encara que és el més greu de tots. Parlem del monocultiu que Vandana Shiva va anomenar com «el monocultiu de pensament», que és aquell ens fa combregar amb rodes de molí i creure en l’inversemblant dogma capitalista que diu que el creixement econòmic en un planeta finit és la manera per garantir les nostres vides.
