15/01/2026 | 06:00
En una Catalunya cada vegada més diversa en orígens i llengües, el món laboral s’ha convertit en un dels principals espais de convivència, però també de desigualtats. En aquest context, el català pot deixar de ser percebut com una barrera per esdevenir una eina d’acollida, de cohesió i d’exercici de drets. El sindicalisme de classe i nacional hi pot tenir un paper clau, com demostra el fet que CCOO i tots els principals sindicats del país són impulsors i signataris del Pacte Nacional per la Llengua, que vol augmentar l’ús del català els pròxims anys.
Liliana Reyes és de Mèxic i va arribar a Catalunya l’any 2017. Avui parla català amb fluïdesa i l’utilitza tant en la vida personal com en la professional. Només ha fet un curs de català a la Fundació Paco Puerto per dominar la gramàtica; la resta, diu, l’ha apresa gràcies a la lluita sindical.
Des del primer moment, la Liliana es va implicar en la defensa dels drets de les treballadores de la llar. “Estava fent un treball de recerca amb dones migrades de l’Amèrica Llatina, especialment amb dones dels nous fluxos procedents d’Hondures”, explica a CRÍTIC. A través d’aquest activisme va entrar en contacte amb Comissions Obreres de Catalunya (CCOO).
“Tenim molta predisposició per aprendre català, però no hi ha prou oferta adaptada a les nostres vides”, diu Liliana Reyes
“Des de les associacions de dones ens vam implicar al sindicat per crear una plataforma de lluita per a la rectificació del conveni de les treballadores domèstiques”, relata. Des d’aleshores, la seva implicació ha anat creixent fins a ocupar diversos càrrecs dins del sindicat, on treballa. Actualment, és membre de l’executiva de la CONC i responsable de la secretaria del Barcelonès i Migracions. “Vaig aprendre català al sindicat: la gent em parlava en català; havia d’escriure i llegir en català, i els meus companys sempre m’han motivat, mai m’han criticat”, explica.
La Liliana no va poder accedir a cursos reglats de català perquè tots eren en horari laboral, una dificultat habitual entre les persones nouvingudes. “Tenim molta predisposició per aprendre català, però no hi ha prou oferta adaptada a les nostres vides. Necessitem cursos en caps de setmana, a la tarda i en línia”, reclama.
Té clar l’impacte que la llengua ha tingut en el seu recorregut vital i polític: “M’ha ajudat a integrar-me a la feina, però sobretot ha fet que la meva veu sigui escoltada en espais polítics i de participació. Aprendre català demostra que vols formar part d’aquest país i defensar els teus drets”.
Una classe treballadora diversa i multilingüe
La població de Catalunya continua creixent gràcies a l’arribada de persones nouvingudes. Avui, prop d’un 40% de la població catalana de 25 a 45 anys ha nascut a l’estranger, i un 62,4% del total de la població té almenys un progenitor nascut fora de Catalunya. Aquestes dades, analitzades al document El català, llengua del treball i d’acollida, elaborat per la Fundació Cipriano García, dibuixen una societat cada vegada més plural en orígens i trajectòries vitals.
Malgrat la davallada en l’ús habitual, el coneixement del català no ha deixat d’augmentar en els darrers anys
Aquesta pluralitat, però, no es tradueix necessàriament en una fragmentació lingüística. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), només un 11,8% de la població de 15 anys o més s’identifica amb una llengua diferent del català o del castellà, i només un 4,5% fa servir habitualment una altra llengua. Tot i això, el percentatge de persones que utilitzen habitualment el català continua disminuint, un fet que evidencia la situació de fragilitat de la llengua.
Malgrat aquesta davallada en l’ús habitual, el coneixement del català no ha deixat d’augmentar en els darrers anys. Mariña Couceiro, sociòloga a la Fundació Cipriano García, assenyala que el descens del nombre de persones que tenen el català com a llengua inicial —un fenomen vinculat sobretot a l’arribada de població procedent de l’Amèrica Llatina— no impedeix que cada vegada més persones adquireixin competències en la llengua.
Segons l’anàlisi de Couceiro, “la població d’origen estranger té un paper fonamental en el creixement del nombre de persones que coneixen l’idioma i el fan servir”. Les dades també reflecteixen una actitud majoritàriament positiva envers la llengua: un 54,3% de la població d’origen estranger manifesta interès per aprendre català o millorar-ne els coneixements.
Aquesta predisposició, apunta la sociòloga, està estretament relacionada amb la integració en el mercat laboral i amb les oportunitats reals d’aprendre la llengua en condicions compatibles amb la vida quotidiana. En aquest sentit, el lloc de treball esdevé un espai clau tant per a la socialització lingüística com per a la construcció de vincles i drets compartits.
Aprendre català és un dret laboral
El lloc de treball és un espai clau de socialització, però també pot esdevenir un entorn hostil quan existeix una barrera lingüística que impedeix a la persona treballadora entendre, comunicar-se i exercir plenament els seus drets laborals. En aquest sentit, la llengua no és només una qüestió cultural, sinó també una eina imprescindible per a la igualtat de condicions.
La sociòloga de la Fundació Cipriano García, Mariña Couceiro, destaca “la necessitat d’impulsar el diàleg social entre empreses, sindicats i patronals per consensuar plans de formació lingüística en el marc de la formació contínua, especialment adreçada a la població d’origen estranger” per abordar l’aprenentatge del català.
Toni Mora, adjunt a la secretaria general de Comissions Obreres de Catalunya per a la promoció de la llengua catalana, explica a CRÍTIC que el Pacte Nacional per la Llengua és “una bona eina de consens entre els agents socials i econòmics i les entitats que hem de propiciar que l’ús social de la llengua i el seu coneixement sigui més ampli i acabar amb el perill de la minorització”.
Per Mariña Couceiro, és necessari “impulsar el diàleg social entre empreses, sindicats i patronals per consensuar plans de formació lingüística”
Tot i això, Mora denuncia que “fa falta una aposta més ferma per part del Govern i de les empreses per garantir l’accés al coneixement i a la possibilitat real d’ús de l’idioma”. Entre els obstacles principals, assenyala les barreres econòmiques, les llistes d’espera per accedir als cursos d’aprenentatge de català i la privatització de l’ensenyament de la llengua. Per a moltes persones, aquestes dificultats fan impossible accedir a la formació, sigui per manca de recursos, per conciliació familiar o per incompatibilitat amb els horaris laborals.
En aquest sentit, Mora defensa que les empreses han de fer un pas endavant perquè el català formi part de la formació bàsica de les persones treballadores, no com una exigència afegida fora de l’horari laboral, sinó com un element integrat dins la formació professional.
A la columna vertebral de Comissions Obreres hi ha, recorda Mora, “el dret d’exercir els propis drets”. Per això, el dret a la llengua i a poder-hi accedir és una defensa central del sindicat. En aquesta línia, assenyala que el coneixement del català pot actuar com un ascensor social, ja que obre noves oportunitats laborals i de participació.
El sindicalisme com a espai de cohesió
“El sindicat ha estat fundat per persones vingudes d’arreu del nostre país i avui continua sent un sindicat únic que representa una classe treballadora diversa”, explica Toni Mora. En aquest sentit, defensa que la llengua és “un element de cohesió social” i que l’accés a la cultura i al coneixement és clau perquè les persones treballadores puguin exercir els seus drets i millorar les seves condicions de vida.
“Un sindicat és una eina ofensiva per continuar ampliant drets, condicions de vida i de treball”, segons Toni Mora
Mora sosté que el sindicalisme no és només un instrument de defensa davant la precarietat o la repressió, sinó també una eina per avançar en la millora dels drets socials, laborals i de les condicions materials de la classe treballadora. “Un sindicat no és només un dic de contenció, sinó una eina ofensiva per continuar ampliant drets, condicions de vida i de treball”, afirma.
En aquest marc, el secretari adjunt subratlla la importància que les persones nouvingudes s’afilin als sindicats i participin activament en la vida sindical. “Són ciutadans de primera”, assegura, i apunta que poden trobar a Comissions Obreres eines per donar resposta a necessitats concretes, com ara l’aprenentatge de la llengua catalana. Mora es mostra convençut que “les llengües s’han d’estimar per poder-les conèixer i utilitzar”. Per a ell, la llengua forma part de la identitat col·lectiva i té un paper central en la construcció d’una societat més cohesionada i amb drets compartits.
En aquest sentit, en una Catalunya marcada per la diversitat d’orígens i de trajectòries, el repte ja no és només garantir la supervivència del català, sinó assegurar que sigui una llengua útil, accessible i compartida. Al món del treball, on es construeixen vincles, drets i consciència col·lectiva, el sindicalisme pot esdevenir un actor clau perquè la llengua sigui també una eina d’acollida, de cohesió i d’igualtat.
