24/02/2026 | 07:59
L’economia global ja no es mou principalment per la producció de béns, sinó pel control dels actius que sostenen la vida mateixa. Per això, el pes dels fons d’inversió és cada vegada major. Així n’alerta el darrer informe de l’Observatori DESCA, El capital no discrimina, que repassa com la financerització està impactant en l’accés a béns essencials d’àmbits com l’alimentació, l’habitatge o el treball arreu del món.
L’estudi assenyala que la presència dels fons d’inversió en sectors clau és cada vegada més gran. I les dades que recull provenen, en gran part, de les anàlisis de mercat que aquests mateixos fons han fet públiques els darrers anys. Per exemple: la seva presència en el sector agroalimentari global es va multiplicar per quinze en quinze anys. L’any 2005 només hi invertien 41 fons, i el 2020 ja eren més de 700. Ho va destacar el mateix fons CBRE, un dels gestors d’inversions més grans del món, en un dels seus informes.
Els fons entren en les terres de l’Estat espanyol
A Andalusia, el fons d’inversió Natura Capital Fund ha adquirit 1.900 hectàrees d’ametllers, de noguers i de festucs al grup Borges. No és un cas únic. L’any 2023, el fons canadenc Fiera Capital va adquirir Innoliva, que tenia 8.000 hectàrees d’oliveres a Espanya i a Portugal. Trier Capital també ha comprat una finca de 2.000 hectàrees a Ciudad Real plena de festucs i d’ametllers. I el Grup Bankinter ha llançat l’any 2024 un nou fons, Landa Fund, enfocat en terres agrícoles a Espanya i a Portugal.
Els fons prioritzen cultius altament tecnificats que requereixen el mínim de mà d’obra possible
Aquestes operacions mostren que el sector agroalimentari s’ha convertit en un actiu refugi, atractiu per la seva capacitat de combatre la inflació: si augmenta el preu dels aliments, també ho fa el valor del sòl. De fet, l’informe recull que la compravenda d’actius agrícoles per llogar-los a operadors ofereix rendibilitats del 4,5% al 6%, i que les fórmules més agressives de participació directa en empreses del sector poden elevar els guanys fins al 15%.
Marta Ribera, autora de l’informe, explica que “buscar un retorn del 15%, en qualsevol sector, és altíssim“. Ribera ho compara amb les inversions més especulatives dels fons voltor en l’àmbit de l’habitatge després de la crisi financera de 2008, en què s’esperaven retorns del 18% al 20%: “Que ara esperin això de parts del sector alimentari ens indica la magnitud de l’impacte que poden tenir. Existeix el risc que aconsegueixin les terres que a Catalunya i a l’Estat es quedaran sense relleu generacional, i que n’especulin amb la terra i els aliments”.
Els fons d’inversió prioritzen cultius altament tecnificats que requereixen el mínim de mà d’obra possible, i busquen explotacions a gran escala que permetin maximitzar beneficis ràpids. L’Observatori DESCA alerta que, com a conseqüència, aquesta financerització afavoreix una agricultura industrial i exportadora que prioritza el valor per als accionistes per sobre de la funció social de la terra, desplaçant la petita pagesia i amenaçant la sobirania alimentària local.
Les lleis anticorporatives dels Estats Units, una via per aturar-ho
L’informe proposa diversos mecanismes per frenar el control corporatiu de la producció d’aliments, inspirant-se en legislacions que ja s’han aplicat prèviament en altres països. Destaquen, per exemple, que fins i tot en les regions més integrades al capitalisme, com ara en nou estats dels Estats Units, hi ha legislacions d’agricultura anticorporatives. El text concreta que “aquestes regulacions generalment prohibeixen que les empreses tinguin terra agrícola en propietat, o que operin explotacions agrícoles”. També a Suècia hi ha una normativa que prohibeix directament que les empreses mercantils tinguin terres destinades a la producció d’aliments.
Als Estats Units i a Suècia hi ha legislacions que prohibeixen o limiten que les empreses mercantils tinguin terres
A banda, hi ha exemples d’estats que han optat per regular els preus i limitar l’entrada de capital forà, com l’Argentina, que va imposar un topall del 15% a la propietat de terres per part d’estrangers, o França, on hi ha entitats públiques que supervisen les compravendes per evitar preus especulatius i revisar qui n’és el comprador. Finalment, l’Observatori esmenta mesures fiscals com les de Namíbia, on s’apliquen impostos progressius més elevats per als grans terratinents i per als inversors de fora del país.
El fons de pensions dels professors americans, un dels grans terratinents
En conjunt, recorda que la financerització no és només una activitat pròpia d’un reduït grup de persones invertint en borsa, ni tampoc es limita als grans fons d’inversió, sinó que està molt imbricada en la societat a través de mecanismes com els fons de pensions o les asseguradores. Un exemple paradigmàtic citat és el Teachers Insurance and Annuity Association of America (TIAA), el fons de pensions amb què els professors dels Estats Units estalvien per a la jubilació i que és un dels grans terratinents del món. Aquest fons, de fet, és copropietari de negocis a Catalunya com ara el centre comercial Outlet Viladecans. Sovint aquests fons de pensions no inverteixen directament, sinó que cedeixen els seus capitals a gestors d’actius especialitzats com Blackstone o BlackRock. Així, quan sentim que un d’aquests gegants compra milers de pisos o terres, en realitat estan actuant com a administradors que fan circular els diners d’altres inversors cap a actius bàsics per extreure’n un benefici ràpid.
Un dels grans terratinents a escala global és TIAA, el fons de pensions dels professors dels Estats Units
L’informe també repassa l’impacte dels fons d’inversió en altres àmbits, com ara l’habitatge i el treball. Les dades mostren com el fenomen és cada vegada major. L’any 2023, el valor dels actius de tot tipus gestionats financerament a escala global va assolir els 128,9 bilions de dòlars, una xifra que representa el 121% del producte interior brut (PIB) mundial. Això significa que el mercat financer ja és més gran que tota l’economia real de béns i serveis del planeta.
El treball de l’Observatori DESCA també recull que el valor dels actius invertits en el conjunt d’infraestructures bàsiques com l’aigua, l’energia i els hospitals es va quadruplicar a escala global en la dècada entre el 2010 i el 2021, passant de 34.000 a 129.000 milions de dòlars. Ara bé, segons defensen els autors, no es tracta d’una inversió productiva: “S’utilitzen esquemes financers per extreure riquesa de béns i serveis bàsics sense crear cap tipus de valor afegit”.
