24/11/2021 | 21:00
La decisió del Tribunal Suprem de tombar el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposava un 25% de presència del castellà a les aules ha estat l’últim cop judicial contra la immersió lingüística a les escoles. El pronunciament és ferm; però, perquè es porti a la pràctica, el Ministeri d’Educació ha d’instar que s’executi la sentència. Va ser el Govern del PP qui va portar l’assumpte als tribunals quan governava, i ara caldrà veure què decidirà el govern de Pedro Sánchez. Fonts del Ministeri d’Educació han explicat aquest dimecres que la sentència “s’ha d’executar” com totes les sentències, però aquest ja avança que no ho sol·licitarà expressament, perquè considera que qui ha de demanar-ne el compliment és el mateix TSJC, i no l’executiu espanyol.
Més enllà de la polèmica judicial, la resolució del Suprem és només la punta de l’iceberg de les problemàtiques que arrossega la llengua catalana. I les causes d’aquest retrocés no sempre són culpa de jutges i de sentències o de l’acció del Govern espanyol. Un informe de la Plataforma per la Llengua d’octubre del 2021 apunta algunes claus del que considera una “emergència lingüística” en àmbits com l’audiovisual, l’educació, les xarxes socials o, directament, l’ús social de la llengua, que, segons aquesta entitat, es troba en retrocés. Aquests són els principals fronts oberts del català a data d’avui.
Escoles: cau l’ús del català entre alumnes i docents
La sentència del Suprem no és l’única dificultat amb què es troba el català a les aules. Segons les dades del Departament d’Educació, només el 39,4% de l’alumnat de quart d’ESO usa aquesta llengua per dirigir-se als professors. Aquest percentatge ha caigut substancialment respecte a l’any 2006, quan representava el 56%. En paral·lel, Educació també advertia que menys de la meitat dels docents usen “sempre” o “gairebé sempre” el català a classe. Actualment, ho fa un 46,8% dels professionals de l’ensenyament, una xifra que ha caigut 18 punts des del 2006, quan eren el 64% els que ho feien.
Així mateix, la Generalitat constata que l’ús habitual del català entre els alumnes a l’hora d’interactuar per fer les activitats lectives també va a la baixa: només el 21,4% manifesten que fan servir aquesta llengua “sempre” o “quasi sempre”. Les dades d’Educació reafirmen els resultats de les proves realitzades pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu als estudiants de quart d’ESO del curs 2019/2020, que conclouen que aquests alumnes tenen menys coneixements de català que no pas de castellà.
Fora de Catalunya, el retrocés d’aquesta llengua a les escoles és també una realitat a les Illes Balears. Segons el darrer informe Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears, elaborat a partir de les dades del curs 2017/2018, només el 19% dels alumnes de sisè de primària tenen un nivell alt de català.
Plataformes digitals: només un 1% de l’oferta de Netflix té versió en català
Segons un estudi de la Plataforma per la Llengua del desembre del 2019, només l’1% de les pel·lícules i dels documentals de Netflix tenien disponible la versió en català. O cosa que és el mateix: el servei tan sols oferia en aquesta llengua 4 dels més de 300 productes que ja tenien una versió en català. Una situació similar es repeteix en altres plataformes com Disney+, segons els informes de la Plataforma per la Llengua.
Aquesta setmana, en el marc de la negociació pels pressupostos de l’Estat, el Govern espanyol i ERC han acordat que la nova llei de l’audiovisual estatal fixi que el català i les altres llengües cooficials disposin d’una quota del 6% a les plataformes digitals. La Unió Europea va establir que un mínim del 30% dels continguts fossin de producció europea, i el pacte dels republicans amb l’executiu de Pedro Sánchez per donar suport als comptes espanyols determina que la meitat (és a dir, el 15%) s’haurà de reservar per a les llengües de l’Estat. Dins d’aquest segon percentatge, el 6% dels productes hauran de ser en català, en èuscar o en gallec –però l’acord no preveu cap mena de repartiment–, mentre que el 9% restant serà en castellà.
TV3: inversió sota mínims en programació infantil
L’any 2011, primer any en ple funcionament del Canal 3XL, la inversió en televisió infantil i juvenil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va arribar al seu nivell màxim històric, per sobre dels 19 milions d’euros. Però des de llavors ha plogut molt. Les retallades dels governs de CiU, a més de l’eliminació del canal, van implicar reduir a menys de la meitat el pressupost per a tota la programació infantil i juvenil. Des de llavors, la xifra s’ha mantingut amb alts i baixos al voltant dels 10 milions d’euros, segons es desprèn de la sèrie històrica de dades que va publicar CRÍTIC en aquest reportatge.
L’any 2019, el Super3 va obtenir la quota de pantalla més baixa de la sèrie històrica: un 0,8%
Ara com ara, la programació infantil i juvenil continua sense un canal propi dins de Televisió de Catalunya, i les xifres d’audiència de la part infantil mostren un retrocés clar. L’any 2019, el Super3 va obtenir la quota de pantalla més baixa de la sèrie històrica: un 0,8%. Per primera vegada, va ser la menys vista de les quatre televisions infantils que es poden veure a Catalunya en obert. El descens és constant en la darrera dècada, però les millors èpoques queden encara més lluny, quan no havia arribat la TDT. El 2002, el llavors anomenat K3 tenia un share del 7%, nou vegades la xifra actual. El descens del Super3 té un factor clau, segons el seu director: “Si volem ser un espai referent, hi ha d’haver més inversió. La gent va a veure un canal en funció del producte, i el producte va en funció del pressupost per comprar drets i fer producció pròpia”.
Deu anys d’incompliments de la Llei del cinema
El 2010, el Parlament va aprovar la Llei del cinema de Catalunya, i, segons el darrer informe de la Plataforma per la Llengua, ni s’ha aplicat, ni cap dels governs l’ha fet complir. L’estudi apunta que això té efectes sobre la projecció de pel·lícules a les sales, però també sobre la presència d’aquests productes a les plataformes digitals.
La normativa estableix que, “quan s’estreni a Catalunya una obra cinematogràfica doblada o subtitulada”, les empreses estan obligades a distribuir la meitat de totes les còpies analògiques en llengua catalana. Pel que fa a les pel·lícules realitzades en suport digital, la Llei també determina que “totes les còpies distribuïdes han de tenir incorporat l’accés lingüístic en català” i que el 50% de les que s’exhibeixen a les sales de cinema s’han de projectar en aquesta llengua.
L’any 2017, el Tribunal Constitucional va reduir al 25% la quota de projecció, però la Plataforma per la Llengua denuncia que ni tan sols aquest percentatge es respecta. Tampoc no es compleix l’obligació que totes les obres que han estat doblades o subtitulades perquè s’estrenin al cinema incloguin aquesta versió quan s’incorporen a plataformes com Netflix, Disney+ o HBO.
Infrarepresentació del català a les xarxes socials i entre els ‘influencers’
“Els més de 690 milions de visualitzacions totals dels youtubers en castellà multipliquen per 400 els 1,7 milions de visualitzacions que obtenen els youtubers en català”. Aquesta és una de les conclusions principals conclusions de l’informe Català, ‘youtubers’ i ‘instagramers’. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua, publicat enguany i elaborat pel Departament de Cultura.
Aquesta és una de les raons que podrien explicar els motius pels quals la majoria dels creadors de contingut en línia opten per fer-ho en castellà, encara que la seva llengua sigui la catalana. El mateix informe de la Generalitat determina que existeixen “diferències abismals en les xifres de subscriptors, visualitzacions i interaccions” en l’un cas i en l’altre, “independentment de la qualitat i l’interès” del que publiquen.
Els ‘youtubers‘ i ‘instagramers‘ catalans de més èxit “tenen tendència a generar continguts en castellà
A banda, l’estudi detecta “buits importants en gèneres enormement populars entre els joves”, com els videojocs, la moda, les tendències, l’estil de vida o el safareig. Així mateix, el català a les xarxes “és pràcticament absent en la divulgació de temàtiques concretes, que poden anar des dels esports fins a la cuina o el bricolatge”.
Amb tot, conclou, “la tendència” dels youtubers i instagramers catalans de més èxit “a generar continguts en castellà, sumada a “la feblesa de la comunitat de productors de continguts en català i l’impacte inferior que aconsegueixen”, deriva en una situació de “clara minorització” d’aquesta llengua a les xarxes. I posa l’accent en la necessitat d’un “suport institucional” orientat a crear estructures que facilitin el creixement “de baix a dalt” d’aquests continguts.
L’ús social del català, en ple retrocés
Una de les conclusions més impactants del darrer informe de la Plataforma per la Llengua té a veure, precisament, amb el retrocés del “domini lingüístic” català: només el 32,4% de la població hi parla de forma habitual. A més, segons una enquesta encarregada a l’empresa GESOP, 8 de cada 10 catalanoparlants a Catalunya canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua. La majoria afirma que ho fa “per respecte” o “per educació”.
8 de cada 10 catalanoparlants a Catalunya canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua
Però això no és tot: a Barcelona, només el 53,3% dels joves de 15 a 34 anys té una competència bona en català. Així consta en l’Enquesta a la joventut de Barcelona, elaborada pel consistori. Per contra, el 92,1% declara que té un bon nivell de castellà i un 58,5% afirma que domina correctament l’anglès.
El català, irrisori a la justícia i a les facultats de Dret
Només el 7,4% de les sentències que s’emeten a Catalunya són en català. Així ho determina el darrer informe dels serveis lingüístics del Departament de Justícia de la Generalitat. Les dades del 2020 mostren que tan sols 14.455 sentències de les 194.392 que es van emetre estaven redactades en català. Aquest percentatge no sempre ha estat tan ínfim: de fet, segons el mateix estudi, l’any 2004 les resolucions judicials en català s’enfilaven fins al 20,6%. Tanmateix, aquesta xifra va ser conseqüència, també, del Pla pilot de funcionament en català de les oficines judicials. Aquest Pla preveia un incentiu econòmic per a les persones que s’hi acollien, i, quan es va deixar d’aplicar, el total de sentències emeses en català es va anar reduint progressivament.
La situació relativa a les resolucions judicials té un antecedent clar: el percentatge de classes de Dret que s’imparteixen en català a Catalunya és del 41,2%, mentre que, a les de màster, el percentatge es redueix fins al 31,2%. A les Illes tan sols el 21% de les classes d’aquest grau tenen el català com a llengua vehicular, i al País Valencià no arriba al 20%.
Només el 8,3% dels electrodomèstics s’etiqueten en català
L’any passat, l’Agència Catalana del Consum va sancionar 87 comerços pel fet de vulnerar els drets lingüístics que la legislació comercial atorga als consumidors. La Plataforma per la Llengua la considera una xifra “sorprenentment baixa”, sobretot tenint en compte que 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa que obliga a etiquetar en català. Així consta en el darrer estudi de la campanya “Emmarca’t”, promoguda per la Generalitat de Catalunya.
9 de cada 10 productes incompleixen la normativa que obliga a etiquetar en català
El 2010, el Parlament va aprovar el Codi de consum de Catalunya, que establia que tots els productes que es comercialitzen al territori han de ser etiquetats com a mínim en aquesta llengua. Tanmateix, a la pràctica, aquest requeriment no es compleix. Segons la Plataforma per la Llengua, hi ha diferències substancials en l’etiquetatge en funció de cada sector. Així, mentre que, en el cas dels vins i dels caves, el 70% dels productes s’etiqueten en català, només el 8,3% dels electrodomèstics que es comercialitzen a Catalunya inclouen informació en aquesta llengua.