17/06/2020 | 07:00
Vuit mesos després dels fets, la Fiscalia de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet públic el seu escrit d’acusació en relació amb el cas del Guillem. El jove, menor d’edat, va ser detingut a la Via Laietana el 18 d’octubre, en el marc de la vaga general que va tenir lloc durant la setmana de protestes contra la sentència del procés. Instants abans de la seva detenció, estava assegut a terra juntament amb la resta dels manifestants, tots en actitud pacífica, quan els antiavalots van iniciar una càrrega per dissoldre la concentració. Les imatges es van fer virals per la contundència amb què els agents van reduir el Guillem, que va quedar aïllat del grup.
Segons l’atestat policial, el noi està acusat dels delictes de desordres públics i atemptat contra agents de l’autoritat. Va ser posat a la disposició de la Fiscalia de Menors i el jutge va decretar-ne la llibertat vigilada amb una mesura cautelar, que consistia en la prohibició d’acostar-se a menys de 200 metres de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana. Tanmateix, la defensa del menor va recórrer contra aquesta prohibició i va aconseguir que l’Audiència Provincial de Barcelona la deixés sense efecte.
Però la Fiscalia és contrària a l’aixecament d’aquesta mesura. En l’escrit d’acusació, al qual ha tingut accés CRÍTIC, hi consta que, “atesa la naturalesa i l’entitat dels fets i l’edat del menor”, l’òrgan demana per al jove “un any de llibertat vigilada amb la prohibició d’apropar-se a 200 metres de l’edifici de la Prefectura Superior de Catalunya de la Policia Nacional, a la Via Laietana, durant 44 dies, amb l’abonament del temps complert cautelarment”.
En la seva declaració davant la Secció de Menors de la Fiscalia Provincial de Barcelona, el Guillem ja va contradir llavors l’atestat policial, segons el qual, els agents l’havien observat “arrencant llambordes i llançant-les contra les línies policials, així com fent llançaments d’altres objectes, entre els quals es trobaven ampolles de vidre”. Tanmateix, el Cos Nacional de Policia (CNP) no va adjuntar cap imatge que ho acredités. El menor va negar els fets i va declarar que l’única cosa que havia fet “era protestar”.
L’escrit de la Fiscalia, però, avala el relat de la Policia Nacional, i considera que el Guillem “amb ànim d’alterar la pau social i la convivència pacífica”, va participar en “el fustigament” als efectius del CNP. El document assenyala que el noi va efectuar aquests llançaments, “amb total menyspreu del principi d’autoritat que representaven els agents i amb total menyspreu a la seva integritat física”. I conclou que els fets “van causar desperfectes importants en vehicles policials, destrosses en el mobiliari urbà i lesions” als membres del Cos.
“Si bé és cert que la Fiscalia podria haver demanat mesures més greus, que tindrien un major impacte en la vida del Guillem i en les seves rutines, també ho és que amb aquest escrit està donant per vàlida la versió del CNP”, explica Norma Pedemonte, membre d’Alerta Solidària i advocada del menor. Respecte a això, puntualitza que “hi ha infinites imatges” del moment de la detenció, que contradiuen el relat segons el qual el jove hauria arrencat llambordes i llançat objectes contra els agents. “És públic i notori que el terra d’aquell espai, en aquell moment, no estava aixecat”, rebla la lletrada. “Atrevint-se a reiterar-ho i demanant per a un menor algun tipus de pena, sigui la que sigui, em sembla que la Fiscalia no està complint la seva obligació, que és la de protegir-lo”, conclou.
A banda del jove, l’òrgan també sol·licita un any de llibertat vigilada per a tres menors més. Cada un d’ells apareix en l’escrit d’acusació com a “autor d’un delicte de desordres públics i d’un delicte d’atemptat amb instrument perillós”. Aquest aspecte ha sorprès la defensa del Guillem. Segons consta en l’atestat policial del seu cas, els agents van intervenir-li una motxilla de color beix que contenia la relació d’objectes següent: una ampolla d’aigua de plàstic; dues ampolles de vidre buides; dues llaunes de Coca-Cola; un mocador; un encenedor i un cartutx amb una metxa”. “Cap d’aquests objectes es pot entendre com un instrument perillós”, exposa Pedemonte. “I, a més, si els duia a sobre, no podia haver-los llançat contra la línia policial”. Segons el seu punt de vista, “la Fiscalia fa la reflexió que, si algun dels estris impactés contra algú, li podria fer mal. Amb això en té prou per considerar-los ‘perillosos’”, rebla. I hi afegeix: “En el cas que detinguessin una persona pel motiu que sigui i que portés tot això a la motxilla, mai ho qualificarien d’instruments perillosos. En canvi, amb els temes relacionats amb les protestes de l’octubre, hi ha un ‘parèntesi’ on es fan excepcions”, sentencia.
La diferència respecte als altres menors encausats i el Guillem rau en la mesura addicional que la Fiscalia li demana, relativa a la prohibició d’acostar-se a la Prefectura de la Policia Nacional. Segons el criteri de l’advocada, això s’explica perquè el Guillem va interposar una querella contra vuit membres del CNP pels delictes de tortures, lesions, contra la integritat moral i un delicte contra les garanties constitucionals. “No ha agradat gaire que un menor posi sobre la taula el debat al voltant de les actuacions policials, si s’ajusten o no a la llei i si respecten o no els drets d’una persona detinguda”, explica Pedemonte. “I, a més, volen reprimir-lo perquè s’ho pensi dues vegades quan vulgui tornar a mobilitzar-se”, conclou.
