21/01/2026 | 11:48
(Actualitzat en data de dissabte 7 de febrer)
Milers de persones han participat aquest dissabte en dues manifestacions contra el caos a Rodalies. D’una banda, a la tarda, la marxa, amb lema Sense trens no hi ha futur, convocada per una vintena d’entitats d’usuaris de trens, sindicats i Òmnium, ha aplegat, segons la Guàrdia Urbana, unes 3.000 persones, mentre que els organitzadors eleven la xifra a 40.000. D’altra banda, al matí la manifestació independentista convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República també ha denunciat el pèssim servei de Rodalies. S’hi haurien unit 30.000 persones, segons els organitzadors, i 8.000, segons la Guàrdia Urbana.
Els convocants van assegurar ser víctimes de retards constants en els horaris, manca de seguretat en vies, catenàries i trens a causa d’una “desinversió sistemàtica” en infraestructures i una mala gestió d’Adif, Renfe i els governs de l’Estat i Catalunya.
Quines són les queixes pel mal funcionament de Rodalies?
El president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Adrià Ramírez, ha augurat que la llista d’adhesions continuarà creixent i preveu que la jornada sigui “un èxit”. Ramírez, actuant també com a portaveu de la Xarxa de Plataformes d’Usuaris del Tren de Catalunya, ha estat contundent sobre la situació actual de Rodalies: “Demanem un canvi d’escala en la inversió i, molt important, un canvi en la forma de governar. S’ha vist aquests dies que hi ha un problema enorme, colossal, en la infraestructura ferroviària d’aquest país”.
Per la seva banda, la portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez, ha posat el focus en l’afectació personal que pateixen els passatgers: “Tenim malalties físiques per culpa del tren. Què més necessiten per posar-se les piles?”, ha lamentat.
Des de l’entitat d’usuaris de l’R3, Perquè No ens Fotin el Tren, admeten que s’arriba a la manifestació amb “els ànims encesos”. El seu portaveu, Marc Janeras, explica que la crisi actual de Rodalies “no és problema d’un accident ni d’un dia”, sinó que és el resultat d’una “deixadesa sostinguda durant dècades” que ha deixat el servei “absolutament ineficaç, insegur i inadequat per al que necessita el país”.
Hi ha vaga de maquinistes a Rodalies aquest dilluns?
El sindicat Semaf, representant dels maquinistes, ja des del primer moment després de l’accident de Gelida va qualificar d’“inadmissible” l’estat actual de la xarxa. El deteriorament constant, segons ells, havia posat en perill tant els treballadors com els milers d’usuaris diaris de Rodalies. En un comunicat molt dur, el Semaf reclamava mesures d’urgència davant d’un sistema que consideren que ha tocat fons per la falta de manteniment estructural.
Els representants sindicals de CCOO, de la UGT i del Semaf van sortir de la primera reunió amb el ministre de Transports, Óscar Puente, amb la voluntat de mantenir la vaga anunciada per als dies 9, 10 i 11 de febrer. “Mantenim la convocatòria de vaga perquè encara no tenim resposta a les nostres reivindicacions”, va defensar la representant de CCOO, Pepa Páez.
Dèficit crònic d’inversions a Rodalies
El mateix ministre de Transports, Óscar Puente, del PSOE, va arribar a admetre que “l’infrafinançament” del servei de Rodalies a Catalunya està agreujant la seva vulnerabilitat i pot ser una de les causes d’accidents com el de Gelida i de les avaries constants en trens, catenàries i vies. “Rodalies arrossega infrafinançament i deteriorament de les infraestructures i, a més, té un traçat molt singular que transcorre per llocs molt complexos”, assegurava el ministre.
Malgrat que el Govern de Pedro Sánchez insisteixi que, sota el seu mandat, s’han destinat més recursos que mai al servei de Rodalies (ja ha executat un 66% dels recursos pressupostats al Pla de Rodalies 2020-2030), la realitat de les xifres dibuixa un panorama de manca d’inversions crònica a Catalunya. El problema ve de lluny: entre el 2015 i el 2022, s’havia planificat una injecció de 6.194 milions d’euros, però l’execució va ser de 2.171 milions. Això representa que l’Estat va executar poc més d’un terç (un 35%) de la inversió ferroviària pressupostada a casa nostra, per sota de la mitjana espanyola (un 41%) i lluny de la Comunitat de Madrid, que equivalia a un 45,8%.
Entre el 2015 i el 2022, l’Estat va executar poc més d’un terç de la inversió ferroviària pressupostada a Catalunya
El xiclet de la desinversió s’estira durant diverses dècades d’executius socialistes i del PP. José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar una inversió de fins a 4.000 milions d’euros entre el 2008 i el 2015 per millorar la xarxa de Rodalies-Renfe, però no va executar ni una cinquena part de les actuacions previstes. Mariano Rajoy, per la seva banda, va prometre 2.000 milions addicionals, que no van veure mai la llum.
El PSOE i el PP van prioritzar durant anys l’AVE per damunt de les Rodalies, i una prova d’això és la diferència en la inversió destinada als dos serveis: segons un estudi de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), entre el 1990 i el 2018, Adif va injectar 55.888 milions d’euros a l’Alta Velocitat, mentre que només va gastar 3.700 milions en Rodalies.
I el repartiment d’aquests recursos (escassos, en termes comparatius) també ha estat desigual: dels 3.700 milions, Cercanías Madrid se’n va quedar un 48%, mentre que Rodalies Barcelona se’n va endur, només, un 17%.
Retards i avaries contínues: 9 de cada 10 dies
Entre els mesos de gener i de setembre del 2025, es van registrar incidències a la xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya un 93% dels dies. Segons les dades publicades per 3CatInfo, en aquest període es van comptabilitzar fins a 922 casos amb afectacions rellevants del servei, que són els que van causar retards de més de 100 minuts o cancel·lació de trens. Representen, de mitjana, més de tres incidències el dia.
Això suposa que 1.984 trens es van endarrerir, la qual cosa va provocar 270.000 minuts de retard en total, aproximadament, i va afectar més de 3,4 milions d’usuaris.
L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries, Adif, seria el causant de prop de la meitat de les incidències, que han tingut l’origen en les catenàries avariades, els sistemes de senyalització o la comunicació. La segona causa més habitual són circumstàncies alienes al servei, seguides per les incidències provocades pels mateixos trens. L’operadora del servei, Rodalies Renfe, seria responsable de menys d’un 10% dels casos registrats.
